La Generalitat ja paga més del 87% de la llei de la dependència
L’aportació de l’Estat cau a un mínim històric tot i la promesa de finançament a parts iguals
AURI GARCIA MORERA Barcelona |
El sistema d’atenció de la dependència es va dissenyar
com el quart pilar de l’estat del benestar, però des del primer dia va
tenir problemes de construcció, i amb el pas dels anys s’ha anat
debilitant i molts observadors creuen que estem assistint al seu
esfondrament. A més a més, els esforços per sostenir-lo estan cada
vegada més mal repartits. Davant de la retirada de l’Estat, la
Generalitat s’ha vist obligada a fer un pas endavant, i els usuaris
també n’han sortit perjudicats.
Desigual des de l’inici
Els recursos aportats per l’Estat mai han arribat a ser la meitat
La directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
(ICASS), Carmela Fortuny, recorda que “la Generalitat sempre ha fet un
sobreesforç” en el finançament de la llei de la dependència. El 2008, el
primer any complet d’aplicació de la llei, el repartiment ja va ser
desigual, amb un 65,6% assumit per la Generalitat i un 34,4% assumit per
l’Estat. La participació màxima a què va arribar el govern espanyol va
ser el 37,2% de l’any 2009.
Segons la directora de
l’ICASS, “la llei diu que el finançament ha de ser a parts iguals”. Així
ho va prometre el llavors ministre de Treball i Assumptes Socials,
Jesús Caldera, malgrat que el text que es va aprovar finalment va
recollir aquesta idea amb un redactat favorable a l’Estat. En realitat,
la llei de la dependència només obliga les comunitats autònomes a
igualar l’aportació del govern espanyol, però no obliga l’Estat a
igualar l’aportació de les comunitats.
Empitjorament constant
Ja va baixar amb el PSOE i encara més amb l’arribada del PP
La disminució de la participació de l’Estat va començar mentre el PSOE
encara governava a l’Estat, però el descens va ser encara més fort
després de l’arribada de Rajoy a la Moncloa. En els seus primers
pressupostos, els de l’any 2012, l’executiu del PP va suprimir la
partida del nivell acordat, que atorgava a cada comunitat autònoma una
quantitat fixa en funció de les seves característiques, més enllà del
nombre de beneficiaris. Per a Catalunya això va suposar una rebaixa de
48 milions d’euros respecte del 2011.
En els
pressupostos generals de l’Estat de l’any 2013, el govern espanyol va
reduir significativament l’altra partida amb què es finança la llei de
la dependència, la del nivell garantit, que determina uns ingressos per a
cada comunitat autònoma en funció del nombre de beneficiaris de
prestacions o serveis. Quan es va conèixer la retallada, el departament
de Benestar va calcular que la mesura tindria un impacte de 29 milions
respecte a l’any 2011 per a la Generalitat.
Canvi dràstic el 2013
Conseqüència de la reforma estatal del juliol del 2012
Les xifres definitives del tancament de l’any 2013 reflecteixen el
canvi més dràstic dels set anys d’aplicació de la llei. L’aportació del
Govern va fer un salt fins al 87,4% del total, amb 1.335,32 milions,
mentre que la de l’Estat va caure fins al 12,6%, amb 192,22 milions.
Així ho va detallar Neus Munté, consellera de Benestar, en una resposta a
diverses preguntes parlamentàries d’Eva Granados, diputada del PSC, que
es va publicar dimarts al Butlletí Oficial del Parlament.
La directora de l’ICASS, Carmela Fortuny, assegura que el salt de
929,50 a 1.335,32 milions en l’aportació de la Generalitat és
conseqüència de la reforma estatal aprovada el juliol del 2012. “Aquesta
nova normativa penalitza les comunitats que continuen donant la
prestació de cuidador no professional”, argumenta Fortuny. Segons
Benestar, l’Estat ha incentivat la concessió de serveis en lloc de
prestacions, però els serveis tenen un cost molt superior, i la
diferència ha castigat molt més la Generalitat.
Augment del copagament
L’aportació dels usuaris ja ha augmentat i ho farà més el 2014
Eva Granados recorda que a banda del finançament que aporten les
diferents administracions, la llei de la dependència també se sustenta
en el copagament dels usuaris, que “ha augmentat i encara augmentarà més
amb l’ordre de copagament que s’aprovarà”. Tal com va avançar l’ARA el 3
de febrer, l’esborrany d’aquesta ordre, que incrementarà el copagament
de cada usuari en funció del seu patrimoni, preveu que la quantitat
pugui arribar a ser fins i tot superior als ingressos. El Govern té
previst aprovar la nova regulació aquest any 2014.
Les aportacions d’usuaris van sumar un total de 122,24 milions d’euros
l’any 2011, i aquesta xifra va créixer fins als 180,30 milions l’any
2012. Carmela Fortuny va assegurar ahir a l’ARA que malgrat que ja s’han
difós les xifres corresponents a la Generalitat i a l’Estat, el
departament de Benestar encara no disposa de la dada de les aportacions
dels usuaris durant el 2013.
Reducció dels beneficiaris
El nombre de receptors de serveis o prestacions va baixar l’any 2013
El nombre de beneficiaris de la llei de la dependència va baixar, per
primera vegada, al tancament del 2013 respecte al tancament del 2012. De
158.589 persones beneficiàries, i després d’arribar a un màxim de
161.436 al juny, es va passar a 156.333 al desembre. Tot i que continuen
sent majoritàries, les prestacions per a cuidadors familiars van ser
les que més es van reduir, de 110.726 a 104.211. En canvi, els serveis
van pujar de 82.224 a 85.396.
Les preguntes
parlamentàries d’Eva Granados demanaven, a més de xifres de finançament,
diverses dades sobre els beneficiaris de la llei. La resposta de Neus
Munté es limita a indicar que a la web del departament es poden
consultar diverses estadístiques, però Granados subratlla que en falten
moltes altres: “La llista d’espera més important és la dels que han fet
tots els passos però encara no estan rebent la prestació o servei, i
aquesta dada no hi és. Jo l’he demanat per activa i per passiva, i no me
la donen”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada