MEMÒRIA HISTÒRICA
La Barcelona amiga dels nazis
S’inaugura al castell de Montjuïc una exposició documental sobre la ciutat en la postguerra
ANTONI RIBAS TUR Barcelona |
El franquisme va immortalitzar les desfilades del
dictador i les visites dels seus amics Heinrich Himmler, el comandant en
cap de les SS, i el comte Gian Galeazzo Ciano, un dels fundadors del
Partit Feixista italià, però va ocultar les ruïnes del edificis
bombardejats per l’aviació italiana i els afusellaments del Camp de la
Bota. No hi ha imatges d’aquests anys, però els documents han permès
reconstruir aquestes històries tan negres. La tasca de recerca que han
portat a terme els investigadors de la Fundació Carles Pi i Sunyer i
l’Arxiu Municipal de Barcelona ha tret a la llum documents i imatges
inèdits i poc coneguts que ara estan a l’abast del públic al castell de
Montjuïc dins l’exposició Barcelona en postguerra, 1939-1945.
L’alcalde amic de Franco
El franquisme va engegar “un procés
complex de liquidació del projecte republicà”, diu Francesc Vilanova, el
director de la Fundació i comissari de la mostra, juntament amb Mireia
Capdevila. En total han reunit 250 documents, entre mapes, textos,
notícies de premsa de l’època i fotografies, sobre el desplegament
franquista a la ciutat, que va estar subjecta al règim especial
d’ocupació i que va veure alterats des de la vida quotidiana fins a la
vida cultural i l’ensenyament. “En un mateix espai convivien el luxe i
la misèria”, explica Vilanova. Una figura clau de l’època va ser
l’alcalde Miquel Mateu i Pla. Va ser bon amic de Franco i el 1945 va
deixar l’alcaldia per assumir el càrrec d’ambaixador espanyol a París.
“Franco va morir pensant que Mateu i Pla havia sigut el seu millor
alcalde”, explica Vilanova. A més de depurar funcionaris i engegar
mecanismes de repressió, aquest alcalde va projectar una nova Barcelona.
Fins i tot es van arribar a dissenyar noves bateries antiaèries per si
Espanya entrava en la Segona Guerra Mundial.
La visita de Himmler
A la mostra s’hi poden trobar altres dades entre curioses i sinistres.
Per exemple: l’estada del comandant en cap de les SS, Heinrich Himmler,
a l’Hotel Ritz de Barcelona, entre el 22 i el 24 d’octubre del 1940, va
costar 13.275 pessetes. Pel que fa a la visita del comte Ciano, els
proveïdors van reclamar durant dos anys que l’Ajuntament els pagués. I
quan Franco va fer la desfilada de la Victòria, el 21 febrer del 1939,
es van repartir invitacions als balcons com si fos l’estrena d’una obra
de teatre. També es poden veure imatges impactants de l’edifici del
Parlament cobert amb grans banderes amb esvàstiques durant l’exposició
d’arquitectura nazi o el paranimf de la Universitat de Barcelona amb el
mateix aspecte durant una Feria del Libro en què es va exposar una
edició especial del Mein kampf, de Hitler. Les creus gammades es
poden tornar a veure en una instantània d’un concert en honor a Himmler
que es va celebrar al Palau de la Música.
Mateu i Pla no es va conformar amb la repressió,
l’adoctrinament i l’espanyolització. També va canviar la fesomia de la
ciutat d’acord amb la ideologia dels vencedors, com és el cas del Cinc
d’Oros de la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia. Mateu i
Pla volia una Barcelona monumental i no una capital de províncies
qualsevol. Durant el seu mandat es va projectar una Barcelona medieval
inventada al Barri Gòtic, que es va batejar com a Nueva Pompeya.
“L’objectiu era construir una narració històrica que esborrés qualsevol
empremta del passat catalanista, democràtic, obrerista i republicà de la
ciutat”, conclou Vilanova. La mostra culmina un projecte sobre la
Barcelona de la postguerra del qual es van poder veure quatre
exposicions el 2013 en quatre arxius de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada