Independència
Carreras: "Una Catalunya lliure abans era una utopia i ara és una il·lusió possible"
El tenor català, Josep Carreras
"Jo sóc sobiranista (o independentista, per què no dir-ho) de tota la vida", remarca el tenor
“La idea d’arribar a veure una Catalunya lliure és una il·lusió. Fa anys era una utopia i ara és una il·lusió possible”. Així de clar es mostra el tenor Josep Carreras en una entrevista feta per la periodista Eva Piquer, i publicada en el llibre “Catorze de cara al 2014. Converses sobre la vida, el país i la independència”
(Acontravent). Alhora, revela que no pensa així de fa quatre dies. “Jo
sóc sobiranista (o independentista, per què no dir-ho) de tota la vida”.
El tenor barceloní, defensor de les seleccions esportives catalanes i ferm seguidor del Barça, afirma també que el futur de Catalunya el veu “amb molta esperança”, tot i que reconeix que “serà dur i difícil". "Però els catalans tenim un esperit emprenedor i una gran virtut: creiem en l’home, en la capacitat humana de fer coses i produir coses i assolir objectius. No cal que ens ajudin: només caldria que no ens posessin bastons a les rodes i segurament ens en sortiríem”.
Preguntat per si veurem la independència, Carreras respon: “Els meus néts, sí”. I explica que quan va pel món es presenta com a català: “I actuo sempre amb una senyera al frac”, afegeix. El tenor també explica que “fora d’aquí, la gent en general sap què és Catalunya” i sentencia: “Avui la gran majoria de gent del món occidental sap que Catalunya està dins d’Espanya però que té una ambició de sobirania. Saben que tenim la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres arrels i la nostra identitat”.
Us reproduïm a continuació un fragment de l’entrevista que Eva Piquer ha realitzat a Josep Carreras:
S’ha tornat més sobiranista amb els anys?
Respecto totes les opcions i pensaments, però jo soc sobiranista (o independentista, per què no dir-ho) de tota la vida, em ve de família. Aquestes coses depenen molt del que reps dels pares i els avis, i a casa meva sempre hem tingut aquesta manera de pensar i aquesta il·lusió. En el fons, la idea d’arribar a veure una Catalunya lliure és una il·lusió. Fa anys era una utopia i ara és una il·lusió possible”.
La veurem, la independència?
Els meus néts, sí.
Quan va pel món, es presenta com a català o com a espanyol?
Com a català. I actuo sempre amb una senyera al frac.
S’ha trobat sovint explicant què és Catalunya, fent d’ambaixador del país?
No gaire, no m’ha calgut. Fora d’aquí, la gent en general sap què és Catalunya. I no parlo només de la gent que va a l’òpera, que teòricament té un cert nivell cultural, tot i que no sempre és així. Parlo del porter d’un hotel, d’un xofer, d’un taxista, d’un cambrer... que són la mena de persones amb les quals m’interessa realment establir un diàleg, quan vull conèixer de prop les idiosincràsies i mentalitats dels països que visito.
El tenor barceloní, defensor de les seleccions esportives catalanes i ferm seguidor del Barça, afirma també que el futur de Catalunya el veu “amb molta esperança”, tot i que reconeix que “serà dur i difícil". "Però els catalans tenim un esperit emprenedor i una gran virtut: creiem en l’home, en la capacitat humana de fer coses i produir coses i assolir objectius. No cal que ens ajudin: només caldria que no ens posessin bastons a les rodes i segurament ens en sortiríem”.
Preguntat per si veurem la independència, Carreras respon: “Els meus néts, sí”. I explica que quan va pel món es presenta com a català: “I actuo sempre amb una senyera al frac”, afegeix. El tenor també explica que “fora d’aquí, la gent en general sap què és Catalunya” i sentencia: “Avui la gran majoria de gent del món occidental sap que Catalunya està dins d’Espanya però que té una ambició de sobirania. Saben que tenim la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres arrels i la nostra identitat”.
Us reproduïm a continuació un fragment de l’entrevista que Eva Piquer ha realitzat a Josep Carreras:
S’ha tornat més sobiranista amb els anys?
Respecto totes les opcions i pensaments, però jo soc sobiranista (o independentista, per què no dir-ho) de tota la vida, em ve de família. Aquestes coses depenen molt del que reps dels pares i els avis, i a casa meva sempre hem tingut aquesta manera de pensar i aquesta il·lusió. En el fons, la idea d’arribar a veure una Catalunya lliure és una il·lusió. Fa anys era una utopia i ara és una il·lusió possible”.
La veurem, la independència?
Els meus néts, sí.
Quan va pel món, es presenta com a català o com a espanyol?
Com a català. I actuo sempre amb una senyera al frac.
S’ha trobat sovint explicant què és Catalunya, fent d’ambaixador del país?
No gaire, no m’ha calgut. Fora d’aquí, la gent en general sap què és Catalunya. I no parlo només de la gent que va a l’òpera, que teòricament té un cert nivell cultural, tot i que no sempre és així. Parlo del porter d’un hotel, d’un xofer, d’un taxista, d’un cambrer... que són la mena de persones amb les quals m’interessa realment establir un diàleg, quan vull conèixer de prop les idiosincràsies i mentalitats dels països que visito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada