Balances de triler
Monago subverteix el càlcul a base de greuges a Extremadura i presenta Catalunya com la més beneficiada
Es vanta d'aportar energia i mà d'obra mentre pateix la pressió fiscal més alta
Obvia el rècord de funcionaris
.
Canals relacionats
“Les muntanyes nostres depuren el que d'altres contaminen”
Si no t'agrada la resposta, canvia la pregunta. És l'axioma que ha
guiat el president d'Extremadura, José Antonio Monago, a l'hora de
complir el seu compromís de presentar les seves balances fiscals, un
càlcul que en teoria havia de servir per avaluar què fa l'Estat al seu
territori però que ell no va ocultar mai que “no deixarà indiferent
Catalunya”. I l'auguri es va convertir ahir en una profecia
autocomplerta perquè, segons els càlculs extremenys, la comunitat més
beneficiada ara és... Catalunya. En una jugada que subverteix el càlcul
que els experts fiscals han aplicat fins ara (càrrega benefici o flux
monetari), les balances extremenyes són presentades com “la balança
real” i denuncien greuges tan aliens com l'energia que es produeix en
sòl extremeny i que no és consumida pel ciutadà autòcton, la mà d'obra
local que “aporta” a la resta de territoris (130.000 “aportats” a
Catalunya) i el ritme de fre del dèficit.
Com si descomposés una matrioska russa en successives peces, el que Monago presenta com “la balança real” són, en realitat, balances amb altres balances a l'interior. Una és la laboral (“la balança més valuosa”) i recull que Extremadura “aporta mà d'obra neta” a la resta de la Pell de Brau perquè té el 38% d'habitants censats (600.000 extremenys) treballant fora: 212.000 a Madrid, 130.000 a Catalunya i 60.000 a Andalusia. El que sorprèn és que aquesta emigració forçada i a la recerca d'una vida millor li serveix a Monago per exhibir que “Extremadura és exportadora neta de mà d'obra a la resta d'Espanya”, com si fos un flux que el govern decideix per decret per fer créixer el PIB de les comunitats d'acollida.
Com si descomposés una matrioska russa en successives peces, el que Monago presenta com “la balança real” són, en realitat, balances amb altres balances a l'interior. Una és la laboral (“la balança més valuosa”) i recull que Extremadura “aporta mà d'obra neta” a la resta de la Pell de Brau perquè té el 38% d'habitants censats (600.000 extremenys) treballant fora: 212.000 a Madrid, 130.000 a Catalunya i 60.000 a Andalusia. El que sorprèn és que aquesta emigració forçada i a la recerca d'una vida millor li serveix a Monago per exhibir que “Extremadura és exportadora neta de mà d'obra a la resta d'Espanya”, com si fos un flux que el govern decideix per decret per fer créixer el PIB de les comunitats d'acollida.
Més funcionaris que tots
En l'anàlisi de mà d'obra, la balança extremenya obvia el que la patronal CEOE va certificar en l'Estudi del sector públic 2011:
Extremadura és la comunitat amb la taxa de funcionaris més alta de
l'Estat (46,5 per cada 1.000 habitants davant els 22,7 catalans), quan
és la cinquena que ha rebut menys transferències des del 1978 (només 99
per 189 de Catalunya). Tot i l'evidència que han anotat totes les
balances –de les del BBVA a les de Solbes el 2008 passant per les de la
Generalitat–, la d'Extremadura no recull que es tracta de les regions
receptores netes i més beneficiades per la solidaritat (rep un 17,8% més
del seu PIB segons el mètode del flux monetari) i, en canvi, retrata
Catalunya com a més beneficada. Ho fa a base d'engreixar el que
rep Catalunya sumant-hi 17.000 milions del FLA i del pla de proveïdors, que no són diners regalats per l'Estat sinó un préstec. El truc comptable val als autors per concloure que Catalunya “rep més diners fora del sistema de finançament que dins” el 2013 (15.787 milions), mentre Extremadura rep 2.605,9 milions al model i “només 270,5 milions de fora”. I oblida l'Estat per recalcar el suposat privilegi català: “En els últims 9 anys Catalunya és l'única regió subvencionada per Foment. La resta, zero”. Que Catalunya sigui la beneficiada, però, no impedeix dir que “els més rics són els bascos”: 30.829 euros per càpita, “el doble que un extremeny” (15.394 euros per càpita).
rep Catalunya sumant-hi 17.000 milions del FLA i del pla de proveïdors, que no són diners regalats per l'Estat sinó un préstec. El truc comptable val als autors per concloure que Catalunya “rep més diners fora del sistema de finançament que dins” el 2013 (15.787 milions), mentre Extremadura rep 2.605,9 milions al model i “només 270,5 milions de fora”. I oblida l'Estat per recalcar el suposat privilegi català: “En els últims 9 anys Catalunya és l'única regió subvencionada per Foment. La resta, zero”. Que Catalunya sigui la beneficiada, però, no impedeix dir que “els més rics són els bascos”: 30.829 euros per càpita, “el doble que un extremeny” (15.394 euros per càpita).
De l'època de Sagasta
En
l'anhel de destapar greuges, la presentació de la Junta d'Extremadura
fins i tot es remunta al 1886 per denunciar que el dèficit en
infraestructures locals s'acumula des del govern del liberal Sagasta i
ho il·lustra amb la foto de la via Ciudad Real-Badajoz de fa 127 anys i
encara en marxa. “Extremadura és la gran oblidada”, clama la veu del
govern en un vídeo de resum penjat a Youtube i que es titula ¿Qué son
las balanzas fiscales?. En l'estudi, Extremadura es compara amb
Catalunya en pressió fiscal –ara amb dades del 2012– per presentar-se
com a perjudicada (13,60% del PIB) davant uns catalans laxos en
pagament d'impostos (10,83% del PIB). I conclou amb la “balança energètica i ecològica”: “Extremadura és la segona regió que més energia aporta a Espanya i les seves muntanyes depuren el que altres autonomies contaminen.” .“Presentem aquestes balances com a argument de la situació real i perquè Hisenda obri una reflexió”, diu el conseller d'Economia extremeny, Antonio Fernández.
pagament d'impostos (10,83% del PIB). I conclou amb la “balança energètica i ecològica”: “Extremadura és la segona regió que més energia aporta a Espanya i les seves muntanyes depuren el que altres autonomies contaminen.” .“Presentem aquestes balances com a argument de la situació real i perquè Hisenda obri una reflexió”, diu el conseller d'Economia extremeny, Antonio Fernández.
Presento aquestes balances com a argument de la situació real i perquè Hisenda reflexioni
Antonio Fernández
conseller d'economia extremeny
És un despropòsit complet des del punt de vista tècnic, no són unes balances sinó un document polític
Andreu Mas-Colell
conseller d'economia català
Publicar-les és
un error estratègic, són falses perquè tributen les persones, no els territoris
un error estratègic, són falses perquè tributen les persones, no els territoris
Guillermo Fernández Vara
líder del psoe a extremadura
Cal posar fi a aquesta subhasta que no contribueix a la cohesió territorial ni social i que enfronta
Susana Díaz
presidenta d'andalusia
Mas-Colell: “És un despròposit”
La publicació de la
“balança real” pel govern de la Junta d'Extremadura que presideix José
Antonio Monago va suscitar la incredulitat del conseller d'Economia de
la Generalitat, Andreu Mas-Colell. “És un despropòsit complet des del
punt de vista tècnic”, va dir. “No és una balança fiscal, és un document
polític en el marc de la negociació per als pròxims sistemes de
finançament”, va adduir Mas-Colell, que publicarà les balances fiscals
pròpies d'aquí a un mes. La maniobra de Monago, que governa en minoria
amb el suport d'IU i que s'etiqueta com “el baró roig del PP”, és
replicada pels seus paisans. “És un error estratègic, són falses perquè
tributen les persones i no els territoris”, diu el socialista Guillermo
Fernández Vara. “Cal posar fi a aquesta subhasta”, exigia la presidenta
andalusa, Susana Díaz. Madrid es va avançar un dia a Extremadura
publicant un càlcul en què la més perjudicada és Madrid (12.881 milions
de dèficit) seguida de Catalunya (9.283 ).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada