Dilluns  30.12.2013 

Autor/s: ACN

Mascarell: 'El dret de decidir no té antídot en 200 pàgines'

ACN-Vilaweb

Respon així l'ofensiva de Margallo per a mobilitzar les ambaixades espanyoles contra el procés català

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha ironitzat sobre el document que el ministeri d'Exteriors ha enviat a ambaixades i consolats sobre el procés sobiranista, tot afirmant que el dret a decidir 'no té antídot possible en 200 pàgines, perquè és molt més senzill'. Mascarell ha donat a entendre que el document no reflecteix el debat que es viu a Catalunya ('el dret de les persones a decidir com afrontar la seva relació amb una altra comunitat'), una qüestió que s'explica en 'moltes menys paraules', ha reiterat. El conseller també ha negat que aquesta qüestió estigui generant 'divisió o una problemàtica social' a Catalunya i ha assegurat que el debat és 'profundament democràtic'.
Ferran Mascarell no ha entrat a valorar el detall del contingut del document que el ministeri ha fet arribar a ambaixades i consolats amb arguments contraris al procés sobiranista català, però n'ha qüestionat el seu enfocament i finalitat.

Preguntat per la línia argumental de l'informe 'El separatisme contra la convivència', Mascarell ha afirmat que 'qui repeteix que això és una realitat que està dividint la societat catalana és aquell que té ganes d'insistir en aquest fet'. El conseller ha expressat que 'aquí no hi ha una problemàtica social com la que s'està intentant fer veure' i ha subratllat l'arrel democràtica del debat que s'està duent a terme a Catalunya.

D'altra banda, Mascarell s'ha referit a la informació publicada pel diari 'El Mundo' segons la qual el Consell Assessor per la Transició Nacional hauria aconsellat no adoptar la línia reivindicativa resumida en l'eslògan 'Espanya ens roba'. Al respecte, el conseller ha considerat que aquesta lectura forma part de mirades externes que no solen representar el que està succeint ni com ho estan vivint els ciutadans de Catalunya.

Mascarell ha replicat que els catalans han estat "enormement solidaris durant moltes dècades amb el conjunt d'Espanya i si convé ho seguiran sent". Al seu parer, el que es planteja no és una qüestió de solidaritat sinó de 'com organitzar el benestar i la identitat de manera que puguem estar-hi còmodes'.

•