dijous, 2 de gener del 2014

Traduccions de la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya

Dijous  24.01.2013  09:59

Traduccions de la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya

VilaWeb
Gràcies a la col·laboració dels lectors de VilaWeb, us oferim tot seguit la traducció de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013 en unes quantes llengües:
-Versió en afrikaans, de Johan Meyer.
-Versió en alemany, de Bernat Cabero i H.-Rondi Dudda.
-Versió en anglès, de Xavier Macià.
-Versió en àrab, de Latifa El Hassani.
-Versió en aragonès, de Jorge Romance Burgos.
-Versió en arpità, de Floran Corradin.
-Versió en asturià, de Damián Barreiro Maceiras.
-Versió en birmà, d'Ashin Kumara.
-Versió en bretó, de Goulven Morvan.
-Versió en croat, d'Ivan-Boško Habuš.
-Versió en danès, de Diana Coromines i Louise Lindtner.
-Versió en eslovè, de Liza Sitar i Jordi Magrinyà. 
-Versió en espanyol.

-Versió en esperanto, d'Esperanto.cat.

-Versió en èuscar, d'Andoni Urtasun Arricaberri.
-Versió en finès, de Linda Henriksson.
-Versió en francès, de Blandine Giraud.

-Versió en gallec, d'Eduard del Castillo Velasco.
-Versió en gallegoportuguès, de Suso Sanmartin i Eugénio Outeiro.
-Versió en grec, de Pau Sabaté i Alexandros Baveas.
-Versió en hebreu, d'Eli Asor i Ofir Feuerstein.
-Versió en hongarès, de Kálmán Faluba.
-Versió en italià, de Fabrizio Gibilaro i Maria Folch.
-Versió en khmer, de Llibresperpintar.cat.
-Versió en lituà, de R. V.
-Versió en llatí, de Jordi Fernàndez i Dani Ramon.
-Versió en luxemburguès, de Jeff Cardarelli.
-Versió en napolità.

-Versió en neerlandès, de Cesc Santasusana, Marga Demmers i Erik van der Tol.
-Versió en noruec, d'Eirik Hektoen.
-Versió en occità.

-Versió en occità aranès.
-Versió en persa.

-Versió en polonès.
-Versió en portuguès, de José Ribeiro.

-Versió en portuguès del Brasil.
-Versió en romanès, de Carmen Ionescu i Cătălina Ionescu. 
-Versió en rus, d'Ekaterina Shitova.
-Versió en sard, de Diegu Corràine.
-Versió en serbi (en alfabet ciríl·lic i llatí), d'Ana Sretenović i Jordi Floriach.
-Versió en setswana, de Christopher Ntopo i Othusitswe Mogale.
-Versió en swahili.
-Versió en suec, d'Erik Wirdheim.
-Versió en tailandès, de Napat Phumsiri.
-Versió en turc, de Pelin Dogan i Bawer Çakir.
-Versió en ucraïnès, de Yevhen Tryshyn.
-Versió en urdu, de Jamil Ashraf.
-Versió en xinès.

El català, llengua molt entesa i poc parlada per Víctor Alexandre

Opinió. Víctor Alexandre
31/12/2013

El català, llengua molt entesa i poc parlada

"La realitat, per tant, és força més prosaica que la que mostren les estadístiques. No els hem de negar bona fe i professionalitat. Però només cal parar l’orella"
Les dades facilitades recentment per diferents institucions, cadascuna amb el seu informe, sobre el coneixement de la llengua catalana han servit un titular força optimista a tot el país. Es parla de “rècord històric”, amb xifres que, segons la font, oscil·len entre un 95,2% i un 97% de la població que l’entén, entre un 73,2% i un 84,3% que la sap parlar i entre un 55,8% i un 70,1% que la sap escriure. Se’ns diu, a més, que en els darrers deu anys el català ha guanyat 1.120.000 persones que l’entenen. Aquestes dades, però, tot i ser certes, ofereixen una visió molt esbiaixada de la realitat. D’entrada, l’augment de persones que entenen el català és proporcional a l’augment de població que ha experimentat Catalunya en el mateix període. Deu anys enrere, el Principat tenia sis milions i mig d’habitants i ara en té set i mig. Per tant, allò que se’ns diu és que la gent que viu aquí entén la llengua catalana. Per altra banda, és prou sabut que una cosa és allò que la gent declara, que sempre és a l’alça per una simple qüestió d’amor propi, i una altra la praxi quotidiana.

I és que el coneixement d’una llengua i l’ús que se’n fa sovint no tenen res a veure. Fixem-nos que les dades dels informes parlen només d’elements teòrics: ‘entenen la llengua’, ‘la saben parlar’, ‘la saben llegir’, ‘la saben escriure’. Tanmateix, de l’ús real no se’ns diu res. Es parla d’ús, sí. Però fonamentat en les respostes que donen els enquestats, no pas en el capteniment, cosa que és lògica, atès que caldria desplegar un munt d’observadors a tot arreu: bars, restaurants, botigues, fàbriques, empreses, supermercats, grans magatzems... Si això es fes, però, les dades serien infinitament més baixes, ja que allò que manté viva una llengua no és que la gent l’entengui o la sàpiga parlar, sinó que la parli. Si no la parla és com si no la sabés. De què li serveix al concessionari de la cantonada que jo sàpiga conduir, si no penso comprar-me cap cotxe? Quants cotxes es vendrien, si els que saben conduir no conduïssin?

La realitat, per tant, és força més prosaica que la que mostren les estadístiques. No els hem de negar bona fe i professionalitat. Però només cal parar l’orella. El català és la llengua que desapareix sempre per desistiment dels mateixos catalanoparlants, fins i tot en les situacions en què no té cap factor en contra. El comportament d’alguns periodistes amb Neymar és paradigmàtic en aquest sentit. Neymar va arribar a Catalunya sense saber català ni espanyol, i, tot i així, els periodistes li fan les preguntes en espanyol pensant que els entendrà millor que en català (!). Talment com si el català i el portuguès no fossin llengües germanes i la primera resultés inintel·ligible per al jugador. I el més divertit és que ell respon en portuguès.

Pel que fa a les tertúlies i debats en emissores d’expressió catalana, els únics bilingües són els catalanoparlants. Els hispanoparlants entenen la llengua, però no la parlen. De fet, la sola presència d’un tertulià hispanoparlant fa que la resta de membres de la taula, davant la més absoluta indiferència del moderador, acabi parlant en espanyol. No en tenen cap necessitat, perquè, com dic, l’hispanoparlant els entén, però la conducta de subordinació apresa els fa canviar de llengua sense la més mínima reflexió. I si els demanem que ens en diguin la raó, en trobarem uns quants que ens diran que ho fan “per educació”. Educació com eufemisme de subordinació. El tertulià hispanoparlant, en canvi, no canvia mai de llengua. I és comprensible que sigui així perquè el programa o l’emissora de parla catalana que el contracta no li exigeix que parli català. Els programes i emissores de parla espanyola sí que obliguen els tertulians catalanoparlants a parlar en espanyol, però a l’inrevés mai. I ara! Això seria terrible!

Quant al català oral, en general, millor no parlar-ne, ja que les emissores –llevat d’alguns dels seus professionals– no tenen cap exigència lingüística i el nivell que hi predomina és pur catanyol. És a dir, un patuès de l’espanyol amb milers i milers de frases com ara “un partit d’insomni” (un partido de ensueño), “fer la vista grossa” (hacer la vista gorda), “de pressa i corrents” (de prisa y corriendo), “si us doneu compte” (si os dais cuenta) o “no està en Neymar”. En altres paraules, si els qui tenen el deure de dominar la llengua amb la qual es guanyen la vida no saben dir “un partit de somni”, “fer els ulls grossos”, “a corre-cuita”, “si us adoneu” o “en Neymar no hi és”, què es pot demanar a la resta de la societat? Doncs no, no demanem res perquè estem enfeinadíssims fent enquestes sobre una llengua que ni tan sols és imprescindible per viure en el país que la té com a pròpia. Això, però, no es pot dir, perquè, com diu Woody Allen, en aquesta vida no pots ser feliç si no és enganyant-te tu mateix. 
Víctor Alexandre

Víctor Alexandre
Víctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Entre els seus llibres hi trobem Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008) Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009) i Una història immoral (2010). Aquest any ha publicat Cor de brau.
Seguir l'autor
@valex_cat http://www.victoralexandre.cat

Catalan President New Year's Address

Catalan President New Year's Address

New Year's Address from Catalan President Artur Mas:

Fellow Catalans:

It is my pleasure to address you this holiday season, as I do traditionally every year, to send you a message of encouragement and confidence in our country and to wish you happy holidays. These are pleasant days, when we get to spend time with loved ones and friends in celebration together. These are days for community, for memories, and for good proposals for the future. These are also days in which we particularly note the loss of family and friends who have left us or who are far away.

To all those families who find themselves in these circumstances, or who are facing difficult and adverse situations, of suffering or sickness, I would like to especially send words of encouragement as well as the commitment that we are working as hard as we can so that all of the people in our country can lead a life of dignity.

The year we are about to begin, 2014, will be a year filled with symbolism. We will mark the three hundredth anniversary of the end of the War of Succession, the moment when Catalonia lost its privileges, its Constitutions, its institutions, and its liberties. Three centuries later, we celebrate almost a miracle: a people who might just as easily have disappeared not only continues to exist but is planning more forcefully than ever to win a great democratic and completely peaceful battle: that of freely deciding its future as a country, as a nation, and as a people.

Catalonia is a diverse and multicultural country, because of the origin of the people who live here, because of the languages that are spoken here, because of the myriad ways of thinking, because of the multitude of political and ideological options.

A diverse and multicultural country, which at the same time is capable of weaving great consensus like that which was demonstrated just a few weeks ago with the widely supported agreement on the referendum to be celebrated on November 9th of this coming new year.

I know that there will not be unanimity around this great challenge. There are political forces who are opposed and above all, people, our fellow citizens, who look on the process with worry, fear, and, indeed, opposition.

These are legitimate and respectable positions, as legitimate and respectable as those that see in this whole process the best way to construct a country worth having: for its modernity, its wellbeing, its sense of social justice, its civic responsibility, and its democratic quality.

Each and every position must be defended with respect and in a spirit of getting along together. To the extent that that depends on me, that will be so.

And beyond the individual position of each of us, it will be the votes at the polls that will have to decide and determine the proportions and the magnitude of the country's majorities and minorities.

There is nothing more democratic than doing it this way. Catalonia is a country with a long and deep democratic vocation, and therefore we must do it this way. Resolving big issues at the polls should provoke neither consternation nor fear, and it is obvious that our future and the relationship that we should have with Spain and with Europe is the very biggest of issues.

I want to take advantage of this New Year's message to ask the Spanish State to let us vote. That they listen to the voice of the Catalan People, and that they don't erect walls in order to silence us. That they let decide those who feel the need to decide.

Every nation implicitly has the right to decide its future. But for those who reject even this obvious fact, I will say that Catalonia has earned its right to decide. Catalans from yesterday and today have earned the right to decide their future because they have known how to maintain their identity, their culture, their language, and their rights alive, very often in the face of unjust laws and norms; they have earned the right to decide because they have known how to welcome and integrate millions of people from other territories of Spain and from farther off countries, demonstrating that Catalonia is a land where what is really important is the destiny that one seeks and not the origin from which one comes; and above all, that Catalans have earned the right to decide their future because they have known how to and indeed have insisted on keeping alive their will to govern themselves, in the face of all of the historical circumstances that tried to stop them and that now try to limit or lessen them.

In a word, the Catalan People prefers to govern itself and not be governed. And it wants to do so in a stronger, more united, more federal Europe.

We ask, therefore, that we be allowed to vote. And that the Spanish State doesn't see us as an adversary, and much less an enemy. We have been when we've been able, and we want to be now and in the future an ally, a good ally. But from a stance of freedom. Of our own free will. By being able to answer the question to which we have agreed on the date that we have agreed upon.

2014 will be, therefore, a year to remember history, people, and roots; but it will also be a year to decide the future and expand horizons.

The year that is now closing was the sixth of an economic recession that has caused real havoc. At the same time, it seems like we are finally on the come back. I trust that it will be so, and we will do all we can and all that we know in order to take advantage of the positive trend that we have gotten a glimpse of. The wounds created by the recession are very deep and therefore we cannot hope for instant miraculous cures. We will need time, perseverance, talent, and courage to recover and especially to look toward the future with a more solid foundation. The crisis has revealed many supposed truths by showing them to be mistakes, and even falsehoods, and much behavior from before is now rightly criticized and recriminated.

Many things are changing for the better. And many others must still change. I am confident that between us all, we will find the way to amend the errors that have been committed and to transform what we've learned into collective strengths and successes. Successes that should be shared as they occur with all of those people, fellow citizens, who have suffered from the blows and injustices of these last years.

We can't ever forget that the State that many demand for Catalonia, like any other State, is nothing more than an instrument at the service of the people and the country. That is, of the citizens.

I raise a toast symbolically to all of you for a 2014 full of light, opportunities, and hope.

Long live Catalonia!

http://www.newscatalonia.com/ 

Arrenca l'edició de VilaWeb en llengua anglesa

Arrenca l'edició de VilaWeb en llengua anglesa

VilaWeb

VilaWeb - News from Catalonia oferirà al món una visió catalana en anglès · Serà coordinada per Liz Castro

VilaWeb inaugura avui l'edició en anglès del diari: VilaWeb - News from Catalonia. És coordinada per Liz Castro, nord-americana, editora del llibre 'What's Up Catalonia' entre moltes més activitats relacionades amb la tecnologia i amb la informació. Vilaweb – News from Catalonia no serà una còpia literal de l'edició catalana, sinó que tindrà seccions i continguts propis, pensats per a una audiència global, enguany especialment sensibilitzada pels fets i les notícies del nostre país.
A VilaWeb - News from Catalonia hi trobareu entrevistes en vídeo en llengua anglesa a personalitats destacades de la vida pública dels Països Catalans o dossiers amb informació de context, en diversos formats, inclosos els e-books.
VilaWeb era conscient des de feia mesos de la importància de fer arribar al públic internacional la situació del nostre país. De dos anys ençà, ha anat publicant ocasionalment articles en anglès i més llengües. I, en ocasió de la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, va demanar als lectors que col·laboressin a traduir-ne el text a una seixantena de llengües.
Ara aquest pas consolida la voluntat de servei al país que VilaWeb ha preservat des que fou fundada, el 1995, i que l'ha menada a impulsar iniciatives en favor d'un periodisme rigorós, independent i arrelat en la societat i les seves necessitats.
Dijous  02.01.2014  06:00

dimecres, 1 de gener del 2014

Per Iu Forn: "Espanya no entén què passa a Catalunya perquè no sap què hi passa"


01/01/2014
 
Iu Forn
El periodista Iu Forn

Per Iu Forn: "Espanya no entén què passa a Catalunya perquè no sap què hi passa"

El periodista opina que els espanyols "no ens miren, ni ens escolten, ni ens llegeixen" i que això passa "des de fa tants anys que, quan se n’han adonat, l’escletxa que ens separa és insalvable"
Nerea Rodríguez
El Singular Digital
El periodista Iu Forn assenyala avui en un article al diari ‘Ara’ que “Espanya no entén el que passa a Catalunya perquè no sap què hi passa”, i argumenta que “nosaltres podem consumir (i consumim, molts cops per pur masoquisme) els seus productes informatius, però ells, en canvi, ignoren els nostres. No ens miren, no ens escolten, no ens llegeixen”. “I així és impossible saber el que pensem”, adverteix.

En l’article, titulat “Per què Espanya no ens entén?”, el periodista explica l’exemple del Gran Wyoming, que defensa el dret a decidir dels catalans però que Forn considera que “s’ha quedat en la idea que el procés surt de la ‘dreta nacionalista i burgesa’ catalana”. Alhora, Forn assegura que “tothom ha d’opinar el que cregui convenient”, però argumenta que “el problema és quan ho fas basant-te en clixés de fa 30 anys”.

“Més que res perquè com més allunyat estàs de la realitat, menys probabilitats tens d’entendre-la i, per tant, més risc tens d’errar les anàlisis”, argumenta. Forn considera que el fet que no ens escoltin ni ens llegeixen, “passa des de fa tants anys que, quan se n’han adonat, l’escletxa que ens separa és insalvable”.

Enquestes a gust del consumidor... o del patrocinador per Miquel Strubell

Miquel Strubell
Sociolingüista

Enquestes a gust del consumidor... o del patrocinador

És molt fàcil manipular els resultats d'una enquesta però ho és tant o més manipular-la a partir del mateix disseny del qüestionari, en la formulació dels ítems. Aquestes qüestions tenen una especial importància en la situació com la nostra, en què la intoxicació de mentides i de mitges veritats i de veritats manipulades i amagades està arribant a nivells alts, i tot sembla indicar que encara pujaran més.
No voldria pas insinuar que això és possible en empreses demoscòpiques serioses com quasi totes les treballen des de Catalunya. Si fos cert, el seu prestigi científic, i la seva credibilitat, caurien per terra.

Deixeu-me, però, plantejar un dubte. Principalment m'inquieta que algunes enquestes no deixen als enquestats l'opció ben legítima, i prèvia a la seva decisió, de dir que s'hi abstindran. En enquestes en què s'ha demanat fins ara, aquesta xifra tota sola representa més del 20% del cens (recordem que una enquesta ha d'excloure dels resultats els enquestats que no hi tindrien dret de vot: més d'un 15% del total!). Si no hi són, com podem interpretar els resultats d'una enquesta?

La formulació de la pregunta pot afectar greument les dades. Imaginem-nos aquesta: "El 9 de novembre de 2014 s'ha anunciat una consulta d'autodeterminació de Catalunya. La primera pregunta demanarà si vostè vol que Catalunya esdevingui un Estat. Vostè hi està d'acord?" Això donaria un Sí més baix i un "No" inflat, respecte d'altres enquestes, en atribuir al "no" tota la gent que té clar (en el moment de l'enquesta) que no votarà en l'enquesta.

Per tant, un resultat aparent de 56% de sís, un 20% de nos, un 16,6% d'abstenció anunciat, i un 7,4% de no sap / no contesta equivaldria, de fet, en un 67,1% de sís, un 24,0% de nos, i un 8,9% d'altres respostes, entre els votants anunciats. Això, a la primera pregunta. I un resultat semblant en la segona. En cas que el 80,1% de la resposta a la segona pregunta fos Sí a la independència, arribaríem a una xifra corregida de 53,6%, notòriament superior sal resultat que podria publicar un diari amb les dades que he donat. Mira per on.

Déu me'n guard que ningú es pensi que estic insinuant que em refereixo a cap enquesta en concret! He agafat les dades de la primera que he trobat, per fer la simulació.

Aquest és només un dels meus dubtes, a l'hora d'analitzar les enquestes que es publiquen i s'aniran publicant. Dit això, crec que no hem de fer cas de cap enquesta que:
(i) deixi d'incloure, a les dades tècniques, la manera d'accedir al qüestionari íntegre,
(ii) no limiti la mostra als que podran votar, i
(iii) no permeti directament saber quanta de la gent enquestada diu que podent-ho fer, no hi votarà.

Tres-centes dites sobre el procés d'independència

Dimecres  01.01.2014

Tres-centes dites sobre el procés d'independència

Vilaweb
El lingüista Víctor Pàmies emprèn una iniciativa per resseguir el procés d’autodeterminació a través de les dites del refranyer
Uns polítics fan servir metàfores marineres; uns altres usen l’eufemisme per no dir les coses pel seu nom... Qui pensava que el refranyer no hi podia dir la seva en el procés d’autodeterminació? Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg, mirarà d'esmolar l'enginy per disseccionar i comentar l’actualitat política d’aquest 2014 mitjançant les dites del refranyer català.
Pàmies ho explica així: 'Som en un moment crucial de la nostra història com a poble i, per no caure en els mateixos errors de sempre, el refranyer i les dites catalanes ens poden donar pautes i orientar sobre aquest procés iniciat amb valentia i contra vent i marea.'
'Tres-centes dites que faran història' vol aportar el seu granet al procés de transició nacional amb l’anàlisi de l’actualitat política i social a través del comentari diari d’una dita catalana, des del 13 de gener fins al 9 de novembre de 2014, dia que serem convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser.
Cada dia, al blog 300.dites.cat, apareixerà una dita i la seva glossa, que podreu trobar reproduïda posteriorment al Twitter i a la pàgina del Facebook.
Avui comencem l’any amb la primera dita: 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'. Vegeu-ne el contingut, per fer-vos una idea de com serà aquesta iniciativa:
«El procés d'alliberament nacional ha comptat amb un capità agradós de les dites marineres. Així hem sentit a parlar de singladures, de redreçar rumbs, de vents i tempestes en contra, de capitans i mariners. En podem ampliar a bastament l'inventari i l'imaginari.
En unes declaracions que ja tenen una mica de temps i que van inspirar alguns passatges del Polònia deia aquest capità:
'Jo faig front a aquesta situació d'un país farcit de problemes amb aquell lema que figura en una roda de timó de vaixell que em va regalar un modelista naval de Premià de Mar un temps enrere, i que en la seva inscripció diu: "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra". Faig front a aquesta singladura amb aquesta actitud.'
El refranyer, al respecte té una dita, referida a la salut i el cos humà que crec que n'és la inspiradora: 'Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net'. Diu que són els millors ingredients per no haver de visitar el metge. Però hi hem de saber llegir, al darrera, el sentit metafòric de cadascun d'aquests consells.»
El lingüista Víctor Pàmies i Riudor, de Vallromanes, és autor d’altres iniciatives sobre refranys a la xarxa com ara el mapa de les dites dels pobles dels Països Catalans i altres iniciatives que podreu trobar recollides al seu portal de paremiologia catalana.