LA DETENCIÓ DEL PRESIDENT
El periple del president a l’exili
Puigdemont ha estat en quatre països des que va marxar per evitar la presó i denunciar la repressió
4 min.
Barcelona
El 29 d’octubre,
mentre desenes de periodistes esperaven al Palau de la Generalitat
l’arribada de Carles Puigdemont -quan dos dies abans el Parlament havia
proclamat la independència-, el president penjava una foto del cel vist
des del Pati dels Tarongers. Jugava a l’equívoc: en aquell moment estava
arribant a Bèlgica, on començaria cinc mesos d’exili i periple per
Europa que, si la justícia alemanya accepta l’ordre de detenció del
jutge Pablo Llarena, poden haver arribat a la seva fi.
Bèlgica
De l’hotel a la Casa de la República de Waterloo
Puigdemont va viatjar a Brussel·les d’incògnit el 29 d’octubre, on es
va reunir mig Govern, que parcialment -Joaquim Forn i Meritxell Borràs
van tornar per comparèixer davant la jutge Carmen Lamela- va quedar-se a
l’exili. Lamela, després de decretar presó per als set membres de
l’executiu que van anar a declarar -Santi Vila va quedar en llibertat
després de passar una nit a la presó-, va enviar una euroordre de
detenció a Brussel·les per Puigdemont i els consellers a l’exili. El
president va entregar-se a la justícia i va sortir-ne amb mesures
cautelars: prohibició de sortir del país i comunicar els seus
desplaçaments. Tot mentre el jutge revisava la petició de Lamela, que no
es va arribar a resoldre. Davant el temor que Bèlgica es negués a
extradir-lo pel delicte de rebel·lió, el jutge del Suprem Pablo Llarena
-ja al càrrec del cas- va decidir retirar-la i el procediment es va
tancar definitivament el 14 de desembre. Puigdemont ha aprofitat
l’estada a Brussel·les per mantenir una intensa agenda política. Va
capitanejar la gran manifestació que, el 7 de desembre, va recórrer els
carrers de la capital europea en contra de la repressió. I, més enllà de
fer servir l’altaveu de la premsa internacional, va fer campanya
electoral (amb un resultat inesperat que li permetia seguir liderant la
majoria independentista) i ha encapçalat les converses per formar
govern, amb constants viatges dels negociadors a Brussel·les.
Tot i la insistència per seguir sent president des de Bèlgica,
Puigdemont va anunciar que feia un pas al costat i la seva voluntat de
liderar “l’Espai Lliure”, un ens privat destinat a internacionalitzar el
Procés. Després de passar-se setmanes en un hotel, la seva presidència
ja tenia seu: una mansió a Waterloo batejada com “la Casa de la
República”.
Dinamarca
La primera sortida amb el dubte de l’euroordre
Puigdemont va trigar gairebé dos mesos a sortir del país. Ho va fer al
gener en un viatge a Dinamarca, per impartir una conferència a la
Universitat de Copenhaguen i visitar el Parlament del país, convidat
pels diputats que estan seguint el cas català. El viatge va evidenciar
una fissura entre la fiscalia i el Tribunal Suprem. El ministeri públic
va demanar reactivar l’euroordre, però Llarena ho va rebutjar perquè
considerava que Puigdemont volia ser detingut per poder ser candidat a
la investidura. Aleshores el president seguia sent el candidat, i el
Tribunal Constitucional assegurava que per votar-lo s’havia de presentar
davant el jutge. Setmanes després, Llarena demostraria que amb això no
n’hi hauria prou, negant a Jordi Sànchez el dret a ser investit.
Suïssa
Els consellers aprofiten la llibertat de moviments
Fa tot just una setmana, Puigdemont va participar en diversos actes
paral·lels a la reunió del Consell de Drets Humans de l’ONU, a Ginebra.
Allà va coincidir amb Anna Gabriel, l’última exiliada fins aleshores, i
Meritxell Serret. Una mostra que els consellers gaudien de la llibertat
de moviments per Europa que els garantia l’absència d’euroordre, fins al
punt que Clara Ponsatí va decidir moure’s de Bèlgica a Escòcia.
Finlàndia
Un final abrupte i la incertesa sobre el futur
De Suïssa Puigdemont va anar directament a Finlàndia, on va tenir una
agenda similar a la de Dinamarca: conferència a la Universitat de
Hèlsinki i visita al Parlament del país. Tot, però, va coincidir amb el
seu processament al Tribunal Suprem i la reactivació de l’ordre de
detenció europea. Segons el relat del diputat finès Mikko Kärna,
amfitrió de Puigdemont a Finlàndia, el president va deixar el país
divendres al vespre. La seva intenció era defensar-se de l’euroordre a
Bèlgica, on ja coneixien el cas, abans que a Finlàndia, on havia de
començar tot el procediment. Dissabte tant la fiscalia belga com la
finesa afirmaven que havien rebut l’euroordre però desconeixien on era
Puigdemont. La resposta va arribar ahir al matí: el periple del
president ha acabat, de moment, a Alemanya, que té a les seves mans
acabar amb l’exili i enviar-lo a una presó de l’Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada