JxCat i ERC: la disputa per l’hegemonia a peu de carrer
Radiografia dels municipis on es baten el poder territorial
JxCatiERCbatallenperl‘hegemoniail‘estratègiaindependentista a peu d’urna en cada elecció, i diumenge es pot tancar un cicle. Les europees faran visible d’una manera nítida els suports a OriolJunqueras i CarlesPuigdemont, i marcaran de manera decisiva el lideratgepolític
del moviment. Però no hi ha direcció sense base i, pel que fa a
l’extensió del poder territorial, són molt rellevants els resultats de
les eleccions municipals, on totes dues formacions pugnen per
enfortir-se a tot arreu. ERC aspira a guanyar-les per primera vegada des
del 1979, però JxCat no li ho vol posar fàcil. El 2015, ERC ja s’hi
acostà. Es va quedar a 159.000 paperetes de CiU, que es va mantenir en
el primer lloc en vots (669.781) i en regidors (3.336). ERC va ser la
segona candidatura en regidors (2.380) i la tercera en vots (510.080),
darrere el PSC.
CiU va pair de manera agredolça aquells resultats. Havia guanyat les eleccions, però perdia Barcelona en mans d’AdaColau. L’interès mediàtic que desperta Barcelona ho pot enlluernar tot. ERC ho sap molt bé. Aquesta vegada, la victòria d’ErnestMaragall
a la capital catalana pot esdevenir la icona de l’ascens electoral
d’aquests últims anys, a partir de la qual ERC podria provar novament
d’aconseguir la presidència de la Generalitat quan QuimTorra
convoqui eleccions. El somni d’ocupar les dues bandes de la plaça de
Sant Jaume: CiU hi va ser entre el 2011 i el 2015. Però el mapa
electoral continua canviant. N’és un indicador el nombre de llistes
presentades. ERC podrà ser votada a 807 municipis, un centenar més que
el 2015. JxCat opta a la batllia a 809, tot i que fa quatre anys va
registrar 850 candidatures, aleshores amb les sigles de CiU. Pere
Aragonès amb els batlles Annabel Moreno (Arenys de Mar), Isaac Peraire
(Prats de Lluçanès), Maite Aymerich (Sant Vicenç dels Horts) i
l’ex-batlle de Sabadell Juli Fernàndez. Fotografia: ACN.
Lesquatregransciutats
El 26-M arriba com la segona volta del 28-A. ERC confia que els
resultats de les espanyoles es repliquin diumenge als col·legis
electorals i JxCat encreua els dits perquè el vot europeu per a
Puigdemont porti l’electorat a votar per la mateixa força a les
municipals, unes eleccions en què tradicionalment s’ha imposat la
confiança en el candidat i les dinàmiques locals.
A Barcelona, les enquestes han reflectit un frec a frec entre
Maragall i Colau que es podria decantar per l’ex-conseller d’Afers
Exteriors. Els pactes de govern no seran senzills si el ple es fragmenta
tant com indiquen els sondatges, i aquí JxCat, amb ElsaArtadi,
pot tenir un paper clau. No hi haurà cap moviment sense conseqüències.
El color de les aliances a Barcelona i als ajuntaments més importants
del país pot esblaimar o reforçar les relacions dels dos socis del
govern de la Generalitat, després d’una campanya d’enfrontaments
continus. A Girona, la batllessa MartaMadrenas
podria mantenir-se a la batllia, però és una incògnita els suports que
sumarà Guanyem Girona. Madrenas intenta mobilitzar l’electorat avisantque,sipoden,pactaranambERCielPSC.
Fa quatre anys, CiU va obtenir-hi deu regidors, i ERC, quatre, igual
que la CUP i el PSC. El 28-A, ERC va ser primera força, seguida de
JxCat, a només tres punts. Caldrà veure si ERC trasllada al ple
municipal aquesta tendència a l’alça o si, al contrari, Guanyem també fa
forat en el seu electorat potencial.
La pugna entre els dos socis de govern s’ha traslladat igualment a Lleida, on pot trontollar la batllia del socialista FèlixLarrosa, qui l’estiu passat va rellevar ÀngelRos. JxCat, que va ser segona força el 2015 amb les sigles de CiU, aspira ara a aconseguir-la amb l’ex-diputat al congrés espanyol ToniPostius. Però ERC també treballa perquè el seu cap de cartell, MiquelPueyo,
lideri un canvi a la ciutat, amb l’embranzida dels resultats de les
espanyoles i ERC com a primera força a la ciutat, seguida del PSC. A
Tarragona, el socialista JosepFèlixBallesteros
pretén governar en solitari i els dos partits independentistes intenten
guanyar pes al ple. Ara bé, és ERC qui podria obtenir millors resultats
si se segueix la tendència del 28-A, quan ja va ser segona força. No
era un creixement menor: havia estat la cinquena feia tres anys. Ernest
Maragall i Elsa Artadi, quan seien a la taula del consell executiu. Ara
es mesuren les forces a Barcelona. Fotografia: ACN.
Quèdecantaelvotalesmunicipals?
Les lògiques que expliquen l’opció de vot són diferents en funció de
les eleccions i caldrà veure si diumenge, amb l’efecte del 28-A,
s’imposa la lògica del contagi, del contrapès o una dinàmica pròpia.
Quins elements defineixen els vots a les municipals? Segons
l’observatori de política municipal que elabora Feedback per a
l’Associació Catalana de Municipis, a les poblacions de més de 50.000
habitants els factors més decisius són –per aquest ordre–la
feina del grup a l’ajuntament durant la legislatura anterior i la
confiança personal en el candidat, a més de l’orientació política pel
que fa a la relació entre Catalunya i Espanya. En canvi, pesen menys la
voluntat de canvi a l’ajuntament, la identificació ideològica amb el
partit o la defensa d’un interès local concret. Per tant, els batlles
parteixen en teoria amb una fortalesa difícil de contrarestar per a
l’oposició si han tingut mandats més o menys plàcids, sobretot si, a
més, han governat amb majories folgades.
JxCat arriba a les municipals arrossegant la crisi interna amb el
PDECat, el ball de sigles amb la constitució de la Crida Nacional per la
República, ara en hibernació, i entomant les conseqüències de l’ascens
electoral d’ERC a totes les institucions. Les dues forces, a més,
concorren als comicis colpejades per la repressió de l’estat espanyol
després de l’1-O, amb l’impacte de desenes de batlles investigats i
l’arxivament lent i progressiu de la majoria de les causes. CiU va
aconseguir 429 batllies després de les últimes municipals, el segon cop
que superava el PSC en vots i regidors des del restabliment de la
democràcia. Aquest llistó sembla ara difícil de repetir, si s’avaluen
els resultats del 28-A.
QuanERCguanyaenmunicipisgovernatsperJxCat
L’estira-i-arronsa independentista també s’ha traslladat a alguns
dels principals municipis en què governa JxCat. Aquestes darreres
eleccions espanyoles, ERC va guanyar en nuclis emblemàtics de la força
municipal convergent com són Sant Cugat del Vallès, Vic, Igualada,
Figueres i la Seu d’Urgell; ciutats on els relleus generacionals que va
culminar CiU entre el 2007 i el 2011 van convertir la federació en la
primera força municipalista. El mapa que explica el creixement d’ERC municipi a municipi
A Sant Cugat del Vallès,CarmelaFortuny va rellevar MercèConesa
a la batllia l’any passat, i el 28-A va veure com ERC obtenia el 26,75%
dels vots i tornava a ser primera força, mentre que JxCat, amb deu
punts menys, perdia suport. Per entendre l’evolució de l’electorat i
avaluar l’impacte de la tendència s’ha de mirar enrere: CiU hi va
obtenir el 40,08% dels vots en les espanyoles del 2011, amb uns
resultats històrics per a la federació arreu de Catalunya. JxCat ha
governat aquest mandat amb onze regidors, i ERC, amb tres. Més ajustada
ha estat l’aritmètica a Figueres, on JordiMasquef ocupa la batllia sobre la base de set regidors des del novembre, quan MartaFelip
va deixar el càrrec. ERC és la segona força i la CUP ja li va proposar
un pacte, amb el PSC i Compromís d’Esquerres, per a canviar la batllia.
Provaran de bastir ara un pacte d’esquerres? El 28-A, ERC hi va guanyar
amb el 26,08% dels vots i JxCat va ser la tercera, amb un 14,59%. Més
difícil sembla que això pugui passar a Banyoles, que ha tingut batlles
d’ERC i de CiU aquestes darreres dècades. MiquelNoguer,
de JxCat, és batlle des del 2007 i ara es presenta a la reelecció.
També aquí ERC va guanyar el 28-A i ha exercit com a principal partit de
l’oposició al ple davant de la majoria. A Vilafranca del Penedès, PereRegull
és batlle des del 2009, després d’una moció de censura avalada per ERC i
la CUP que va desbancar els socialistes. Amb el bagatge pactista amb el
PSC, ara es torna a presentar. En les dues últimes eleccions
espanyoles, hi va guanyar ERC, i en les darreres catalanes, JxCat. Anna Erra i Quim Torra, al mercat del Ram de Vic. Fotografia: ACN.
CiU ha governat a Vic des del 1979. Però, per primera vegada, ERC va guanyar-hi el 28-A. La batllessa de JxCat, AnnaErra,
pretén mantenir-se a la sala de comandaments de l’ajuntament, però ERC
també s’ha fixat com a fita d’entrar-hi, malgrat les dificultats.
Salvant les distàncies, l’aritmètica no és gaire diferent d’Olot, on JosepM.Corominas ha tancat el mandat gràcies a un pacte amb el PSC. Però Corominas no repeteix. S’hi presenta PepBerga i ERC hi va guanyar en les dues darreres espanyoles. També canvia el candidat de JxCat a la Seu d’Urgell. AlbertBatalla
no repeteix (intenta rellevar-lo a la batllia el pediatre Jordi
Fàbrega) i JxCat va quedar a més de deu punts de distància d’ERC en les
darreres espanyoles, les segones que ERC quedava primera. També hi ha un
canvi de candidat de JxCat a Valls, on DolorsFarré cerca de rellevar el batlle AlbertBatet,
un dels homes de confiança de Carles Puigdemont i portaveu de JxCat al
Parlament de Catalunya. Aquí la governabilitat sembla novament forçada
als pactes, després d’un mandat en què Batet ha governat amb nou
regidors i gràcies a un pacte amb el partit d’Oriol Junqueras, després
d’una dècada a la batllia. ERC aconseguirà de guanyar regidors després
de l’ascens espectacular que ha tingut en les eleccions espanyoles
aquests tres últims anys? El 21-D, JxCat va quedar davant d’ERC amb sis
punts més. A Vilanova i la Geltrú, tampoc no ha optat a la reelecció la
batllessa NeusLloveras. CiU hi ha governat durant dues dècades i ara JxCat renova la llista, encapçalada per BlancaAlbà. ERC va quedar primera el 28-A, i el 21-D, per davant de JxCat.
LesbatlliesmésconsolidadesdeJxCat
Hi ha més municipis governats per JxCat on ERC va guanyar per primera
vegada el 28-A. Però la majoria amb què han governat batlles de JxCat,
que ara opten a la reelecció, dificulta molt que hi pugui haver relleus.
És el cas d’Igualada, amb MarcCastells,
i una folgada majoria absoluta d’onze regidors de vint-i-un.
Històricament, a Igualada hi ha hagut batlles de CiU i del PSC, però mai
d’ERC. A Ripoll, el batlle i també diputat de JxCat JordiMunell
ha governat amb una àmplia majoria absoluta d’onze diputats, davant els
quatre d’ERC. Amb algunes diferències, la situació es repeteix a
Puigcerdà amb AlbertPiñieira,
que va accedir al càrrec el 2015, després de cinc mandats amb ERC amb el
timó de l’executiu, i ha governat amb onze regidors dels catorze. A
Mollerussa, MarcSolsona també
va veure com ERC s’imposava el 28-A, però fins ara ha gestionat el
consistori amb una àmplia majoria absoluta d’onze regidors, davant els
tres d’ERC. Després de setze anys, l’històric convergent JosepPoblet
deixa la batllia de Vila-seca amb majoria absoluta. També la
presidència de la Diputació de Tarragona, que ha exercit durant dotze
anys. Aspira a rellevar-lo PereSegura, de la candidatura Vila-seca Segura-Junts.
El pes municipal d’ERC
Gabriel Rufián i Juli Fernández, en la campanya electoral del 28-A. Fotografia: ACN.
Fa quatre anys, ERC va obtenir 259 batllies i ha governat en més de
tres-cents municipis. Una de les més importants ha estat la de Sabadell,
amb JuliFernàndez. Hi va arribar per un pacte amb la Crida per Sabadell (encapçalada per la CUP) que incloïa fer un relleu a mig mandat amb MatiesSerracant. ERC i la Crida han compartit la gestió d’un municipi sacsejat pels casos de corrupció en què es va implicar el socialista ManuelBustos. ERC també es va enfortir el 2015 a les batllies de Cambrils (CamíMendoza), Salt (JordiViñas), Sant Vicenç dels Horts (MaiteAymerich), el Masnou (JaumeOliveras), Vilassar de Mar (DamiàdelClot), Amposta (AdamTomàs), Manlleu (ÀlexGarrido), Balaguer (JordiIgnasiVidal, que ara pugna per la reelecció amb el candidat de JxCat), Santa Coloma de Farners (JoanMartí), la Bisbal d’Empordà (LluísSais), Solsona (DavidRodríguez), Montblanc (PepAndreu), Falset (JaumeDomènech) i Moià (DionísGuiteras).
És una incògnita si l’ascensd‘ERCal‘àreametropolitana
en les eleccions espanyoles es replicarà ara a les municipals amb
l’obtenció de regidors en ciutats fins ara gairebé impenetrables, com
Santa Coloma de Gramenet. ElPSCesmantindràenelsseusbaluards,
però ERC podria començar a guanyar votants en municipis on JxCat encara
ho té més difícil per a créixer, tenint en compte que va quedar lluny
del podi, sovint com a setena força, per darrere de Vox. És el cas de
l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Viladecans, el Prat de Llobregat i
Sant Adrià de Besòs. A Badalona, a més, ERC es presenta en coalició amb
Guanyem Badalona, amb el propòsit que DolorsSabater torni a la batllia en compte de XavierGarcíaAlbiol, del PP. Diumenge, la batalla per l’hegemonia independentista entre JxCat i ERC també es dirimirà decisivament als municipis.
22.05.2019 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada