Editorial

Cada vegada que Guardiola parla...

José Antich
Barcelona. Dimarts, 13 de febrer de 2018
2 minuts

Vaig conèixer Pep Guardiola uns mesos després que aterrés el juliol del 2008 a la banqueta del Futbol Club Barcelona i quan la seva aura de millor entrenador del món no estava ni tan sols a sobre de la taula. Va ser a través d'un amic comú que vam dinar junts i la conversa va acabar sent un estira-i-arronsa: jo volia parlar de futbol i ell de periodisme. Com vaig comprovar després en altres cites que recordo bé, Guardiola sempre se sortia amb la seva i acabàvem parlant dels diaris i de la informació. També de la desinformació que de vegades es practicava impunement des d'algun diari esportiu de la ciutat. Despectivament, s'ha dit sempre que Guardiola llegia i que era amic del poeta Martí i Pol. No era la icona mundial que és ara però calia escoltar-ho no només quan parlava de futbol sinó també de periodisme. I de país. No és un home de partit però sí que és el prototip de la imatge d'una determinada Catalunya que bé podríem definir com la que va dir prou després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia.

Amb aquest esperit es va sumar a la candidatura de Junts pel Sí el setembre del 2015 i va participar en algun dels actes previs del referèndum de l'1 d'octubre i per això la Guàrdia Civil el va incorporar en un informe remès al jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem. El delicte, llegir el manifest a favor del referèndum en l'acte celebrat a Montjuïc el juny del 2017 convocat per l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aquell Guardiola debutant a la banqueta del Barça és avui sense discussió el millor entrenador del món i el principal referent global català. Per això, Guardiola cou i per això cada paraula de Pep parlant de la situació política de Catalunya és una bufetada al govern espanyol.

L'entrenador compareix habitualment amb el seu llaç groc demanant la llibertat dels presos i denunciat el marc de llibertats existent a Espanya en un país tan important com el Regne Unit. Per això, quan a Guardiola li pregunten per la presó dels Jordis, d'Oriol Junqueras i de Quim Forn afirma que no s'ho mereixen i que "espanta perquè et pot passar a tu". Molts ho pensen, més enllà dels independentistes, però Guardiola té les pàgines de tots els diaris oberts i els informatius de ràdio i de televisió. Per això, quan Guardiola parla no només diu veritats com el puny sinó que fa mal als defensors de la repressió contra l'independentisme al preu que sigui. Als de l'a por ellos com a l'única acció política per provar d'eliminar més de dos milions de vots a les urnes i la majoria absoluta del Parlament. Per això, des de fa anys, el volen silenciar sempre els mateixos.