L’espant de la Vanguardia i la fúria de Madrid quan han vist que l’1-O és real
De 'l'eleccions o eleccions' del gener a l'atac contra Forcadell i l'espantall del 6 d'octubre
07.09.2017 13:04
Vilaweb
A començament d’any vam veurem com començava una ‘operació eleccions o eleccions’, impulsada per La Vanguardia, per mirar de fer veure que la intenció del govern de convocar un referèndum a la tardor (aleshores encara no hi havia data) era un bluf, i que la intenció real era de portar Catalunya a unes eleccions. L’aprovació de la llei del referèndum i el decret de convocatòria els ha desmentit, i aquells que aleshores proclamaven que no hi hauria referèndum avui s’estiren els cabells.
Tant Enric Juliana en el seu article com l’editorial de La Vanguardia agiten l’espantall dels fets del 6 d’octubre del 1934; critiquen la manera com s’ha arribat aquí i la gestió del ple que va fer Carme Forcadell, que Juliana opina que serà aprofitada pel govern espanyol per a fer ‘un altre pas en la seva escalada’. Recorda en aquest sentit que Soraya Sáenz de Santamaría va recórrer ahir al terme ‘dictadura’, i que conceptes com aquests ‘només s’utilitzen quan es prepara una acció molt contundent.’
Dictadura, cop d’estat, segrest… són efectivament els termes que predominen en les portades i els editorials dels principals diaris de Madrid:
‘Fermesa davant del cop totalitari del separatisme’, diu El Mundo en l’editorial d’avui. A més de denunciar ‘el cop a l’estat de dret’, el diari s’esglaia per ‘la imatge esfereïdora dels diputats separatistes amb el puny alçat cantant ‘Els segadors’. Hi ha expressions com aquestes: ’una agressió totalitària’, ‘la rebel·lió dels separatistes’, ‘república orwelliana’, ‘alçament totalitari’, ‘pensament únic’, ‘fractura social’, ‘aturar el cop tirànic dels secessionistes’, ‘la divisió que es viu al carrer’, ‘les llances separatistes’… I enmig de tota aquesta tempesta semàntica pròpia d’un film de terror, dues coses a destacar de l’editorial: la crida al govern espanyol perquè prengui mesures, inclòs (encara) l’article 155 per a prendre competències a la Generalitat, i un aplaudiment a Coscubiela: ‘És obligat de ressaltar la simbòlica intervenció del portaveu de Catalunya Sí que és Pot, Joan Coscubiela, en la sessió d’ahir, en què va denunciar l’”actuació antidemocràtica sense precedents” dels secessionistes i no es va acomplexar pels aplaudiments que va rebre des de les files del PP, PSC i Ciutadans.’
Coscubiela també ha rebut elogis a El País, en l’article de Xavier Vidal Folch que presenta el PP, Ciutadans i el PSC com els ‘nous rebels’, com els actors d’una ‘resistència civil que rebutja la il·legalitat. Doncs bé, del portaveu de CSQP, Vidal Folch diu que ‘tal i com va brodar el diputat ‘comuner’ Joan Coscubiela, cap majoria parlamentària és il·limitada ni pot suspendre els drets dels parlamentaris’.
En l’editorial, El País també fa gala de conceptes com ‘el zenit de la radicalitat i la tensió en el desafiament contra la democràcia espanyola’, i considera que s’han invocat ‘fantasmes dictatorials’. I afirma que ‘el pla secessionista ja ha fragmentat la societat catalana. Considera que la resposta ques de moment hi dóna el govern espanyol, presentant recurs al Tribunal Constitucional, és ‘adequat i proporcionat.’
Hi ha un cert tancament de files entre els mitjans espanyols sobre la resposta del govern espanyol a la convocatòria del referèndum. Potser per una certa prudència de saber com serà de manera efectiva aquesta resposta, no hi ha massa crítiques per manca de mà dura amb el govern català. No és el cas de l’histriònic Jiménez Losantos, però sí per exemple del locutor Carlos Herrera a la Cope . ‘Ara què farà el govern de l’estat? No anar amb contemplacions, esperem. Ha de tenir suport per totes les forces polítiques decents i ha d’activar l’actuació dels tribunals.’
Un gran contrastEl contrast entre el tractament de la majoria de mitjans espanyols i el de la premsa internacional és evident. En comptes de ‘segrest de la democràcia’ i de ‘cop d’estat’, hi llegim, per exemple, ‘Catalunya votarà sobre la independència malgrat la ràbia de Madrid‘, com diu The Guardian. O bé l’agència Reuters, que ha publicat una notícia amb el títol ‘El Parlament de Catalunya aprova la llei per celebrar el referèndum d’independència’, destacant que la majoria del parlament hi ha votat a favor, malgrat que el govern espanyol considera que el referèndum és il·legal. O la britànica BBC, que titula d’una manera molt directa: ‘El Parlament de Catalunya aprova el referèndum d’independència’. Amb prou feines hi ha cap referència al filbusterisme dels grups unionistes ahir al parlament; sí que es parla, en canvi, de la fúria que hi ha a Madrid.
Vegeu també: La premsa internacional destaca l’aprovació de la llei del referèndum i passa per alt el boicot de l’oposició
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada