Editorial
La perillosa deriva antidemocràtica
José Antich
Barcelona. Dissabte, 16 de setembre de 2017
Barcelona. Dissabte, 16 de setembre de 2017
Tan sols acceptant l'oposició visceral de l'esquerra espanyola a la independència de Catalunya i també l'absència de lideratge polític, es pot arribar a entendre com està acceptant sense queixar-se, i a remolc de la política de Mariano Rajoy, la manera com Espanya està entrant en una perillosa deriva en què les llibertats col·lectives, que acaben sent bàsiques en una democràcia, la llibertat d'expressió i la de manifestació s'estan posant en risc seriosament amb l'únic objectiu d'impedir el referèndum de l'1 d'octubre.
El que està passant aquests dies és d'una gravetat enorme i els demòcrates espanyols haurien de veure-ho amb altura de mires, ja que l'oposició a la independència de Catalunya no pot ser una espècie de barra lliure, on no es compleixi cap dels principis en què se sustenta un estat de dret. Així, la policia retira cartells electorals, recull material de tot tipus de les parades de partits polítics perfectament legals, talla la llum d'actes convocats per grups polítics perquè no es puguin celebrar, entra en impremtes i diaris intimidant els treballadors, prohibeix actes no només a Catalunya, sinó també a Madrid, està atenta a manifestacions de suport al referèndum, el darrer cas el d'aquest divendres a Bilbao. I, enmig de tot això, emergeix el president del Govern espanyol felicitant-se perquè la Guàrdia Civil ha retirat cartells d'una impremta. Com si hagués detingut un comando terrorista o un grup de narcotraficants! I la sala, amb unes desenes de persones entregades, aplaudeix d'allò més, com si li anés la vida. I això passa per ordre del Govern espanyol en la quarta economia de la zona euro i la cinquena de la Unió Europea.
Per si no n'hi hagués prou, sense cap base jurídica, simplement per un cop d'autoritat, el ministre Montoro decideix suplantar el vicepresident i conseller d'Economia i es fa amb el control del pressupost de la Generalitat. I la classe política espanyola, els socialistes i els ciutadans callen i es mantenen en un vergonyós silenci! Per no defensar, no defensen ni l'Estatut d'Autonomia, ja que cap article preveu un tal disbarat. Espanya ha entrat en una perillosa deriva d'erdoganització i sense que a una part de la seva classe política la preocupi gaire que en el seu capteniment s'estigui allunyant massa de comportaments democràtics. Veure com un Estat practica una guerra de guerrilles contra un procés democràtic és més difícil d'entendre que el fet que no hagi volgut asseure's a negociar.
I no és que això ho digui una part de la societat catalana, sinó que ja es comença a parlar de la repressió espanyola en els mitjans de comunicació internacionals. I això que Rajoy ens avança que l'obligaran a arribar on no vol arribar. I mentrestant, ni la concentració de més de 700 alcaldes investigats per la fiscalia a la plaça de Sant Jaume -el 75% dels alcaldes catalans- fa reflexionar un Govern espanyol que ha posat la directa de la repressió, confiant que no hi haurà 1 d'octubre i que, en cas que n'hi hagi, haurà generat tal por a la societat catalana que la participació serà molt baixa i servirà de plataforma d'enlairament per rematar, llavors sí, la molt minvada economia catalana.
El que està passant aquests dies és d'una gravetat enorme i els demòcrates espanyols haurien de veure-ho amb altura de mires, ja que l'oposició a la independència de Catalunya no pot ser una espècie de barra lliure, on no es compleixi cap dels principis en què se sustenta un estat de dret. Així, la policia retira cartells electorals, recull material de tot tipus de les parades de partits polítics perfectament legals, talla la llum d'actes convocats per grups polítics perquè no es puguin celebrar, entra en impremtes i diaris intimidant els treballadors, prohibeix actes no només a Catalunya, sinó també a Madrid, està atenta a manifestacions de suport al referèndum, el darrer cas el d'aquest divendres a Bilbao. I, enmig de tot això, emergeix el president del Govern espanyol felicitant-se perquè la Guàrdia Civil ha retirat cartells d'una impremta. Com si hagués detingut un comando terrorista o un grup de narcotraficants! I la sala, amb unes desenes de persones entregades, aplaudeix d'allò més, com si li anés la vida. I això passa per ordre del Govern espanyol en la quarta economia de la zona euro i la cinquena de la Unió Europea.
Per si no n'hi hagués prou, sense cap base jurídica, simplement per un cop d'autoritat, el ministre Montoro decideix suplantar el vicepresident i conseller d'Economia i es fa amb el control del pressupost de la Generalitat. I la classe política espanyola, els socialistes i els ciutadans callen i es mantenen en un vergonyós silenci! Per no defensar, no defensen ni l'Estatut d'Autonomia, ja que cap article preveu un tal disbarat. Espanya ha entrat en una perillosa deriva d'erdoganització i sense que a una part de la seva classe política la preocupi gaire que en el seu capteniment s'estigui allunyant massa de comportaments democràtics. Veure com un Estat practica una guerra de guerrilles contra un procés democràtic és més difícil d'entendre que el fet que no hagi volgut asseure's a negociar.
I no és que això ho digui una part de la societat catalana, sinó que ja es comença a parlar de la repressió espanyola en els mitjans de comunicació internacionals. I això que Rajoy ens avança que l'obligaran a arribar on no vol arribar. I mentrestant, ni la concentració de més de 700 alcaldes investigats per la fiscalia a la plaça de Sant Jaume -el 75% dels alcaldes catalans- fa reflexionar un Govern espanyol que ha posat la directa de la repressió, confiant que no hi haurà 1 d'octubre i que, en cas que n'hi hagi, haurà generat tal por a la societat catalana que la participació serà molt baixa i servirà de plataforma d'enlairament per rematar, llavors sí, la molt minvada economia catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada