Infraestructures

La Cambra i Foment del Treball es planten davant del "Madriterrani"

Víctor Costa
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 19 de juny de 2017
EL NACIONAL.CAT



La Cambra de Comerç i Foment del Treball han dit prou. Totes dues han coincidit aquesta setmana a denunciar, amb una mica més de punch que de costum, els greuges de l'Estat en matèria d'infraestructures a Catalunya. Amb les dades a la mà, l'Estat espanyol només va executar un 35,6% de l'obra pressupostada a Catalunya durant el 2016. Un rècord sota mínims. I la "pluja de milions" (concretament, de 4.200) que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar el passat mes de març s'ha esvaït.
No plou, i segons un meteoròleg econòmic (amb experiència) com el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, tampoc plourà: "El pla de Rajoy té un excés de voluntarisme i una falta d'anàlisi en profunditat de tots els problemes que suscita la seva posada en marxa". "No es podran complir els 1.000 milions d'euros anuals perquè no hi ha els projectes, ni la tramitació administrativa, ni la gestió de contractes." La patronal Foment del Treball s'afegeix a la crítica dura i assenyala "un avenç deficient" a causa de la "reiteració" de la manca d'inversió del Govern espanyol en infraestructures. I, especialment, a Catalunya.
Dins la ja recurrent llista de greuges (l'estació de la Sagrera, l'accés a la T1, el desdoblament de l'R3 a Vic o els nusos ferroviaris de Montcada i l'Hospitalet de Llobregat...), sempre hi té un lloc destacat el Corredor Mediterrani. El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, ha tornat a insistir aquesta mateixa setmana sobre "la necessitat urgent d'executar les inversions per al Corredor Mediterrani." Encara més: "Foment defensa el concepte de la xarxa continental davant la xarxa radial espanyola." Fins i tot, Valls s'atrevia a bromejar amb el concepte del "Madriterrani". És a dir, el Mediterrani "madrileny" com a símbol del centralisme ferroviari espanyol. Davant la indignació, la ironia: "A veure qui hi va i ho explica a Brussel·les".

La inversió del "Madriterrani"

Coincidència o no, aquest 16 de juny de 2017 s'han complert 20 anys del primer viatge de l'Euromed Alacant-València-Barcelona. El secretari de Territori de la Generalitat Valenciana i un dels grans defensors del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, no ha dubtat a definir-ho com "el tren que va trencar el model radial de la mobilitat a Espanya." I és que, tornant a les dades, segons l'informe "La realitat del Corredor Mediterrani" del Govern valencià, el 80% dels 13.500 milions d'euros invertits en el corredor corresponen a eixos radials que connecten amb Madrid. I, de fet, el 70% es van construir abans del 2012.
En aquest sentit, Boira ha defensat per activa i per passiva que els trams fins ara construïts són vies d’alta velocitat “relacionades amb les connexions amb Madrid” o “corredors que acaben enllaçant amb la capital d’Espanya”. Mentre el Ministeri de Foment rescindeix el contracte d'obres del tram del Corredor Mediterrani Castellbisbal-Martorell per “dificultats irresolubles” i salva amb una promesa d'última hora el de Vandellòs i Tarragona, es vanta que "el Corredor Mediterrani avança" amb la unió de Castelló i Madrid en 2 hores i 25 minuts.

Qüestió de prioritats

Potser per tot plegat, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s'atreveix a reconèixer que té més "aliats" a favor del corredor a Europa que no pas a l'Estat espanyol. En qualsevol cas, no oblidem que el principal objectiu del Corredor Mediterrani és unir el port d'Algesires amb la frontera amb França i millorar la connexió de tota la costa mediterrània. I per molt que Adif continuï venent a Brussel·les el Corredor Mediterrani com la "connexió entre Madrid i Europa", Madrid es troba a més de 300 quilòmetres del Mediterrani.
I és que el Corredor Mediterrani va molt més enllà (o hauria d'anar-hi) del ja popularitzat "Madriterrani". I davant unes inversions en infraestructures que cotitzen "sota mínims", la Cambra de Comerç i Foment del Treball saben que la prioritat no és radial, sinó continental. Qüestió de prioritats