MÈDIA CIRCUS

El reportatge d'El Mundo' sobre Guardiola que estava fet abans d'escriure's

Antoni Maria Piqué
Barcelona. Diumenge, 18 de juny de 2017
EL NACIONAL.CAT
Mundo Guardiola

El Mundo publica aquest diumenge un reportatge llarg, de 2.424 paraules, titulat "Nosotros, los Guardiola”. Presenta la família de l’entrenador a l’estil d’aquests xous televisius de celebritats menors on es tracta, en diversos graus, de deixar per terra els convidats o riure-se'n a costa de la seva ignorància, mancances físiques o expressives, dissort o mala vida. Presentadors i tertulians els paren trampes, els assetgen, torcen el que expliquen... La gràcia és que els humiliats no se n’adonin. Tot això demana grans dosis de frivolitat, crueltat i barra, perquè molts d’aquests programes es disfressen d’informatiu o d’“investigació”. Tot més dubtós que una mà de vuits i nous.
És el cas d’aquest reportatge, on els toca el rebre als Guardiola. Tot ell està fet per fer quedar malament els quatre germans o escampar sospites sobre la seva trajectòria professional. Per què els Guardiola? Hi ha un sol motiu: el Pep va llegir el manifest de les entitats sobiranistes pel referèndum de l'1 d'octubre, cosa que va esbombar l’esdeveniment per tot el món.
Aquest reportatge, però, té un problema: és més fals que la llenya de figuera.
L’autor el presenta com “el retrato más íntimo de los Guardiola gracias al valioso testimonio de Valentí, el cabeza de familia”. Ha parlat amb el pare dels Guardiola, cert, un home gran a qui agafa desprevingut —en samarreta i descalç— a casa seva, fent-lo confondre entre El Mundo i El Mundo Deportivo, com deixa veure el mateix autor. Tan desprevingut que fins i tot li deixa fer una foto de l’àlbum familiar, la portada del suplement La Crònica.

El ridícul

El reportatge cita molt el pare, esclar. És una conversa mig inconnexa. A l’home, sense que ell ho vulgui, li fan presentar el Pep com un fill absent, amb mal geni, que influeix per col·locar els seus germans.
Per exemple, quan explica la carrera del Pere Guardiola: “El meu fill [Pep] tenia influència a Nike i va oferir [el Pere]. El van fitxar perquè per a ells era important tenir un Guardiola. Sandro Rosell (ara a la presó per blanqueig) ja n’era el cap, però no es coneixien de res”. El periodista afegeix entre parèntesi la presó de Rosell, que el pare no esmenta (perquè "no es coneixien"), associant un personatge i uns elements delictius a un fet totalment normal: un germà ajuda l’altre. I així tot el reportatge.
La part més ridícula és la que fa el títol “De Pep, nada. En casa siempre le llamamos José...”. El periodista —és de Màlaga i segurament no gaire avesat als pobles de l’interior de Catalunya, ni a Catalunya— no entén que el pare, que li parla en castellà, ho tradueix tot, noms inclosos, com fa la gent gran catalanoparlant per inèrcia d’altres temps. És una situació coneguda, tan antiga que fins i tot Santiago Rusiñol en fa broma en alguna de les seves obres de teatre. El pare només vol explicar que a casa no l'anomenen amb l'hipocorístic sinó amb el nom sencer. L’efecte és còmic, perquè al periodista li sembla que ha fet la gran descoberta (“els Guardiola es tracten en castellà!”) d’una traïció al país. Tot seguit, el mateix periodista diu que el pare se sent “orgullós” que el seu fill sigui “un cabdill de la ruptura amb Espanya”. L'autor ni s’adona que descriu en frases veïnes dues actituds que es contradiuen.
Altres momentassos del reportatge: la insistència a escriure Sampedor i no Santpedor —cal fer l'esforç— i un encara millor: quan fa dir a Guardiola pare que va conèixer la seva dona "al col·legi dels germans Lasalle" en lloc "dels Germans de La Salle". Sensacional.

Retrat íntim

La resta de fonts del “retrato más íntimo” no són cap dels Guardiola, fora del pare. Ni tan sols un company d’escola o professió, o un familiar, un amic, un veí. Nooo. Són la immigrant marroquina que ara viu a la casa on va néixer el Pep, la propietària d’un bar de Santpedor i un client seu, “un [altre] sanpedorense”, un periodista del diari Ideal de Granada i un article d’Economia Digital. La cita més llarga d’ells fa 22 paraules: “No ha estado mucho por aquí. De muy pequeño se fue. Si te fijas en los bares no hay fotos de él”.
La frase s’atribueix a Maribel, propietària del bar "La Brasa". Ella i Salima, l'immigrant, són les úniques persones citades pel nom en tot el reportatge —i només pel de pila. Maribel és Maribel García Lorente. Ella i sa germana José Pili són dues lleoneses de Ponferrada que van arribar a Santpedor fa 14 anys, temps després que el Pep marxés del poble. Han parlat amb El Nacional en converses separades, perquè la Maribel feia festa aquest diumenge.
“No vaig dir res de tot això” explica la Maribel a El Nacional. Menys encara en clau negativa, com ho presenta el reportatge, que fa entrar Maribel després d’un paràgraf que acaba, rotund: “Al poble no tots tenen devoció per ell”. A El Nacional diu: “Només que ell [Pep] porti el nom del poble ja és un gran regal. Ell fa la seva vida, com tothom, i li toca fer-ho lluny del poble. Si vol donar diners o no és cosa seva; no m’hi fico, encara que la gent sí que ho discuteix”.
Maribel afegeix que l’autor del reportatge en cap moment es va identificar com a periodista, una norma bàsica de l’ofici. “Va venir a preguntar on era casa dels Guardiola. Al bar hi érem dos clients i jo. Li vam dir a l’entrada del poble, l’actual. Però ell no, que vull veure la vella. Li vaig indicar on era. Passa molta gent preguntant-ho. La casa és a l’altre carrer. El noi aquest em va demanar el meu nom. Però això dels bars i les fotos s’ho inventa”.
La José Pili, en una conversa anterior, ja s’havia estranyat en llegir el que es fa dir a sa germana. “La Maribel pensa com jo”, diu, i torna a dir el mateix que sa germana, salpebrant-ho amb molts “Mare de Déu! Mare de Déu!” d’espant.
El periodista d’El Mundo anota diversos detalls en la línia del nom en castellà. Per exemple, quan diu que al bar de la Maribel “se serveix Mahou i sona 'Despacito'”, com fent entendre que al poble dels Guardiola prenen Mahou, la cervesa de Madrid per excel·lència. “La Mahou la devia demanar ell, perquè nosaltres tenim aquí San Miguel, Voll Damm i Estrella”, diu ella. “I no tenim música. La cançó potser sonava a la tele, no ho sé”.

Sospita permanent

El periodista granadí que s'usa com a font explica com li han anat les coses a Pere Guardiola amb el Granada Club de Futbol. Pere és presentat com un empresari esportiu fosc que ha fet caure el Granada a Segona A per culpa dels seus tripijocs amb un empresari xinès. El periodista granadí es queixa que el periodista d’El Mundo ha fet el que ha volgut amb les seves explicacions.
Com que ja ho sospitava, li va demanar que no cités el seu nom. “Em vaig adonar que ja tenia fet el reportatge abans de parlar amb mi. El que jo digués no influiria gens”, afegeix. Diu que li sap greu i es felicita que el reportatge recordi que al Girona, on també opera Pere Guardiola, li hagi anat millor i hagi arribat aquest any a Primera.
Les carreres de la Francesca i de l’Olga Guardiola es presenten igualment sospitoses o tacades. Francesca és delegada del Govern de la Generalitat als països nòrdics amb seu a Copenhaguen. Per a l'autor del reportatge és "ambaixadora de Catalunya a Dinamarca (...). És la l'onzena ambaixadeta". Pam. El diminutiu que ridiculitza. Clàssic.

Autor de fama

Qui signa la cosa? Javier Negre (nom real: Javier García Negre), amb qui El Nacional ha provat de posar-se en contacte infructuosament. Negre s’ha fet un nom als matinals Espejo Público (Antena 3), on encara col·labora, i El Programa de Ana Rosa (Telecinco), versions de menor graduació que els nocturns de 13TV o Sálvame, on també ha col·laborat.
La nòmina, però, la hi paga El Mundo, on està “especialitzat en assumptes de política i en reportatges d'investigació”, segons el seu curriculum. A l’inici de la seva carrera va cobrir el País Basc, d’on va saltar a la secció La Otra Crónica, “on vaig investigar algunes de les celebrities d'aquest país [es refereix a Espanya]”. Celebrities com ara el Pequeño Nicolás o Ángel Garó. Actualment treballa a Crónica, “la secció dels grans reportatges d'El Mundo”, diu ell.
L’última cosa que ha escrit és aquest “retrat íntim dels Guardiola”. Tan íntim que ni diu l’edat dels germans ni la del pare. Tan íntim que es va fer entre aquests dijous i dissabte a la nit. Quina pena.