Política

500 llibres per comprendre i acostar Catalunya a Europa

El nou Centre de Documentació Català a la seu de la delegació a Brussel·les inclou el fons de l’exiliat antifranquista Joan Misser

per ACN 11/12/
elMón                   

Francesc Misser davant del Centre de Documentació Català de Brussel·les, on s'ha integrat el Fons Joan Misser, del seu pare | ACN

L’intel·lectual i activista antifranquista català Joan Misser va morir a França l’any passat, on havia fugit durant la dictadura, i el seu fill, el periodista Francesc Misser, ha volgut mantenir viva la seva memòria donant a la seu de la Delegació de la Generalitat davant de la Unió Europea un “eclèctic” fons de llibres sobre la història, la cultura, la llengua i la geografia catalanes. “Hem pensat que respectàvem la seva memòria fent un testimoni de generositat cap a Catalunya, cap a la seva gent perquè puguin aprofitar aquestes obres”, explica a l’ACN Francesc Misser. Els llibres formen part del nou Centre de Documentació Català a Brussel·les.

Monografies històriques sobre els comptats catalans, cròniques reials o l’expansió catalana per la Mediterrània, tres volums de la Crònica de Jaume I i les tres obres de Bernat Desclot publicades per Barcino entre el 1926 i el 1935 són alguns dels llibres del Fons Joan Misser que ja es pot consultar a l’Espai Catalunya-Europa de la seu del Govern a Brussel·les.


Misser, la trajectòria


Joan Misser va néixer a Arenys de Mar el 1921 i, de fet, el seu fons inclou “molts llibres sobre el Maresme” i diversos municipis del territori. Misser va quedar marcat per sempre per la guerra, i n’escriví un relat, inèdit, ‘Records i lliçons d’una revolució traïda’, que es pot consultar a la Delegació. L’home va aconseguir escapar per poc de l’incendi de l’església parroquial de Sant Pere de Barcelona el 19 de juliol del 36, i va viure amb consternació el que ell anomenava com el “gran malentès” entre cristians i anarquistes. Al final de la guerra, el gener del 39, va patir una agressió per part d’uns “marrecs falangistes”, segons recorda el seu fill, per “no saludar la bandera nacional”.

Fullejant les pàgines d’alguns dels exemplars dels llibres, guardats minuciosament en una llibreria blanca, i amb un sofà a la vora per poder-los llegir amb més calma, Misser explica com el seu pare “tenia molta activitat política, tanta que li va causar alguns problemes amb el règim, raó per la qual va marxar a França”. El seu nom, segons li va dir un amic, Josep Benet, havia estat mencionat “moltes vegades durant un interrogatori de la policia”. Tot i que Misser gaudia de connexions amb el consolat de França que, d’acord amb les paraules del seu fill, feien que la policia el “deixés tranquil”, ell i la seva dona, la Françoise, van decidir marxar “per evitar que la seva correspondència i la vigilància a què estava sotmès donessin pistes sobre d’altres militants a la policia del règim”.

Durant l’inici de la dictadura, Misser va formar part del moviment Pax Christi a Catalunya i va ser un dels promotors de la branca catalana del Front d’Alliberament Popular, conegut com a ‘Felipe’, segons recorda el seu fill. Tota la seva vida es pot resseguir a través dels seus llibres, tant els que va anar adquirint durant els anys previs a la guerra i des de l’exili, com també els que ell mateix va escriure. Tots els volums, juntament amb diversos centenars de llibres més sobre Catalunya que ja hi havia a la delegació, són consultables a partir d’ara al nou Centre de Documentació Català a Brussel·les.