divendres, 30 de desembre del 2016

COM ES FABRICA UNA REPÚBLICA?


Capítol 1

Com es fa el pas. Referèndum i què més?

VilaWeb rep el 2017 amb una sèrie especial que explica com es procedirà a la proclamació de la república catalana. Comencem avui amb els conceptes més bàsics. La sèrie es publicarà cada dia feiner fins el 8 de gener.

30.12.2016
La proclamació d’un nou estat, de qualsevol nou estat, es fa per mitjà d’una declaració d’independència. Aquest és el pas fonamental i formal que ho canvia tot. Una declaració d’independència, la fa normalment el parlament i és en realitat una crida a la societat internacional perquè sigui conscient que ha nascut un estat.
La major part dels estats actuals han nascut a partir d’una declaració feta pel parlament i en alguns casos feta només pel govern. Cada vegada hi ha més referèndums de validació, però els països que n’han fet encara són minoria.
Una declaració d’independència implica la necessitat immediata de controlar el territori que es declara independent. El govern del territori que s’independitza assumeix automàticament totes les competències de govern en el seu territori i impedeix que l’antic estat les pugui exercir. Amb vista al reconeixement internacional, aquest punt és clau: ningú no reconeixerà una independència retòrica que no impliqui un exercici real de la sobirania que es declara.
En el cas català, la proposta feta pel govern i el parlament consisteix a aprovar les tres lleis de transitorietat que significaran de fet la proclamació de la independència. La llei del règim jurídic català, coneguda popularment per llei de transició, marcarà el naixement del nou estat. Tanmateix, la llei no entrarà en vigor íntegrament en el moment que sigui aprovada. El pla és que n’entrin en vigor de seguida els articles que han de fer possible d’organitzar el referèndum i la resta de la llei, després de ser aprovada, si escau, en un referèndum que s’ha de fer el setembre del 2017, a tot estirar.

La llei del règim jurídic, la llei de la independència

La peça clau del procés d’independència serà la llei del règim jurídic català. Té per objectiu principal declarar la independència, d’una manera ordenada en termes jurídics, per garantir sempre la continuïtat i la seguretat jurídica tant a les persones com a les empreses com als altres estats.

‘De la llei a la llei’, grans transicions fetes amb ordre

El pas de ‘la llei (espanyola) a la llei (catalana)’ té tot d’antecedents. La major part de les transicions pacífiques que s’han fet al món s’han articulat d’aquesta manera. Així es va dissoldre l’URSS, així es va passar de l’apartheid al règim democràtic a Sud-Àfrica i així es va fer la transició del franquisme a la democràcia a l’estat espanyol.
La llei ha de regular provisionalment els elements estructurals del nou estat i les clàusules generals per garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió ordenada d’administracions. Regularà els elements bàsics com ara el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat, llevat d’excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.
La llei també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’estat espanyol i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin serveis a l’administració espanyola a Catalunya puguin integrar-se en l’administració del nou estat.
No ha de ser necessàriament una llei gaire densa ni extensa. El Consell Assessor de la Transició Nacional, que l’anomenava ‘llei constitucional provisional’, va arribar a suggerir aquesta possible redacció tocant a la qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’
La llei deixarà clara la voluntat de la república catalana pel que fa a complir el principi de continuïtat dels serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la continuïtat dels serveis prestats fins aquell dia per l’estat espanyol i l’administració pública general. La llei ha de dir que les institucions del nou estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’estat espanyol, o bé que seran suprimides i prou. Per exemple, l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.

El referèndum, l’eina per a validar la decisió del parlament

Els dos grups parlamentaris independentistes, Junts pel Sí i la CUP, han decidit d’aprovar aquesta llei abans de l’estiu vinent. Una part de la llei entrarà en vigor i una part no, només en espera d’un resultat afirmatiu al referèndum.
El referèndum, per tant, serà l’eina amb què s’aprovarà finalment la llei. Com que ja haurà estat debatuda i adoptada pel parlament, entrarà en vigor l’endemà mateix del referèndum, en el cas que es guanyi. És la combinació de la llei de transitorietat i el referèndum el conjunt que serà la base política i jurídica de la república catalana.
La major part dels actuals estats del món s’han fet independents sense necessitat de referèndum, però en canvi la major part dels estats que s’han fet independents aquests darrers vint-i-cinc anys sí que han fet referèndums, per validar la voluntat democràtica de la població.

dimarts, 27 de desembre del 2016

The New York Times publica un espectacular vídeo en 360 graus dels Castellers de Vilafranca

Ciència i Tecnologia > Internet

The New York Times publica un espectacular vídeo en 360 graus dels Castellers de Vilafranca

'Com construir una torre humana' és el títol del vídeo



Captura de pantalla 2016-12-26 a les 11.27.46


The New York Times ha confegit una sèrie de vídeos en 360 graus que expliquen històries del món i cada dia en publica un. Els protagonistes del vídeo d’avui són els Castellers de Vilafranca, que s’hi veuen carregant un quatre de deu a la plaça de la Vila. L’han titulat ‘Com construir una torre humana’. A més de les imatges, espectaculars, hi ha un text sobreimprès que explica detalls d’aquesta tradició.



[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

diumenge, 25 de desembre del 2016

Els Pastorets del referèndum (Toni Soler), per Pere Meroño

Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC




Parlament-acollir-Pacte-Nacional-Referendum_1711638908_36196274_651x366

Els Pastorets del referèndum (Toni Soler)


CIMERA. Com si no es fes prou teatre a la política catalana, divendres vam assistir a l’enèsima representació dels Pastorets per part dels partits i les entitats que diuen defensar el dret a decidir. Una trobada que només té sentit per la foto i els titulars que genera. La foto va quedar molt bonica; els titulars només han servit perquè cadascú confirmi els seus prejudicis i els seus desitjos. La informació és poder, però la desinformació també. Per això fer creure a l’exterior que tot el que passa a Catalunya és una pura fantasia és el principal   hobby de l’unionisme i d’una part dels   comuns. Dic una part, no sé gaire bé quina. No és fàcil saber què es cou en aquest àmbit polític tan dinàmic però també tan dispers. Sembla increïble que Errejón, Domènech, Colau i Coscubiela comparteixin sigles. El solo de violí que va fer divendres l’alcaldessa, amb un discurs farcit de perífrasis i subordinades, n’és l’exemple més clar.
  ESQUERDA. En el seu descàrrec, s’ha de recordar que Colau va tenir un divendres molt llarg. Va començar amb un ple municipal en què li van tornar a tombar els pressupostos. Va constatar que haurà de seguir governant amb 15 regidors (de 41) perquè la CUP tot ho troba massa de dretes i ERC té interessos que van molt més enllà de la vida municipal. No és estrany que a la tarda, a la macrotrobada del Parlament, Colau qüestionés el full de ruta, exigís acord amb Madrid i demanés laxitud en els terminis. Cal dir, però, que Carles Puigdemont, més presidencial que mai, va optar per posar l’accent en els factors comuns i eludir els maximalismes verbals. ERC i la CUP van insistir en el referèndum o refererèndum. ¿És una esquerda, o un repartiment de papers? Em quedo amb el titular d’ El Periódico: “L’independentisme acomoda el referèndum al ritme de Colau”. “A canvi d’una foto de grup”, hi afegiria jo. La foto té força; a Madrid no ha agradat gens.
  FANTASIES. En un nivell factual no ha passat res de res. De la cimera tothom n’ha sortit amb el que buscava, i la resta -el que hagi de venir fins al setembre- forma part d’una altra lliga. No cal ser endeví per aventurar que el govern espanyol no negociarà cap referèndum d’autodeterminació; per tant, la indefinició dels   comuns té data de caducitat. Diria que la seva esperança és que el PDECat, que té un garbuix intern considerable, acabi revisant els terminis del full de ruta, per poc que el PP ofereixi dialogar sobre alguna cosa amb certa aparença. (Aquesta opció naixerà morta si Puigdemont porta les regnes del partit. Però podria no ser així.) El problema és que, si s’arriba a aquest punt, Junts pel Sí es pot trencar per donar pas a eleccions, i les enquestes afavoreixen ERC. I encara hi ha un altre factor, que serà decisiu: els judicis contra els imputats del 9-N, i contra Carme Forcadell, poden fer saltar el tauler de joc. Ah, la gent: la gent és aquí per quedar-se. Si el tenim pressa pecava d’infantil, el   deixem que el suflé baixi és il·lusori. Bon Nadal.

Sant Esteve, la festa més distintiva del nostre Nadal

Cultura > Cultura popular

Sant Esteve, la festa més distintiva del nostre Nadal

Expliquem per què celebrem la diada de Sant Esteve



Fotografia: Lapidació de Sant Esteve de Boí, MNAC
Fotografia: Lapidació de Sant Esteve de Boí, MNAC
Per què Sant Esteve és una festa tan arrelada a casa nostra? El llibret Celebrem el Nadal, d’Amadeu Carbó, explica aquesta tradició i també un bon reguitzell més. És una obra concebuda per fer entendre què hi ha en l’origen de molts costums i tradicions nadalencs.
Carbó explica que Sant Esteve és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada amb el bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.
És el cas de Nadal, la festa més grossa del calendari religiós, que aplegava tota la família al voltant de la llar. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, a la primeria el dia de Sant Esteve era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Nadal cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cadascú a casa seva.’
Al País Valencià i a les Illes Balears la festa de Sant Esteve també es coneix com a segon dia de Nadal. A les Illes també es diu ‘sa mitjana festa’. A Catalunya aquest dia se solen menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de tall. I de postres, sempre cauen neules i torrons. Al País Valencià, Sant Esteve va deixar de ser festiu a la dècada del 1990, però enguany es recuperarà, perquè Nadal s’escau en diumenge.
Per la mateixa raó que Sant Esteve, es justifica la festa del dilluns de Pasqua Florida i la del dilluns de Pasqua Granada: Nadal i les dues pasqües són les festivitats principals del calendari religiós. A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que amb el pas dels segles s’han acabat convertint en els principals estats europeus.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dissabte, 24 de desembre del 2016

Tots els assistents a la cimera pel referèndum


Tots els assistents a la cimera pel referèndum

De Puigdemont a Colau, i de Mas a Rabell, la reunió al Parlament ha aplegat 83 persones entre partits i entitats





Carles Puigdemont i Carme Forcadell encapçalen la cimera pel referèndum, el divendres 23 de desembre de 2016 al Parlament | Jordi Borràs


La cimera pel referèndum d'aquest divendres a la tarda al Parlament ha reunit un total de 83 persones entre representants de partits polítics, entitats, sindicats i diverses organitzacions.  Aquesta és la llista de tots els assistents a la cimera:
  • Miriam Acebillo (presidenta de Lafede.cat)
  • Perfecto Alonso (president Confederació de Cooperatives de Catalunya)
  • Francina Alsina (presidenta FCVS)
  • Maite Arqué (representant de les Taules territorials del PNDD Badalona)
  • Quim Arrufat (Secretariat CUP)
  • Lluís Bahamonde (PIMEC)
  • Ernest Benach (expresident del Parlament)
  • Francesc Boronat (president de Joves Agricultors i Ramaders)
  • Meritxell Borràs (consellera de Governació)
  • Mireia Boya (CUP)
  • Miquel Buch (Consell de Governs Locals i president ACM)
  • Joan Caball (Unió de Pagesos)
  • Germà Capdevila (Associació de Publicacions Periòdiques en Català)
  • Josep Carné (Federació d'Associacions de Gent Gran)
  • Antoni Castellà (Demòcrates)
  • Josep Lluís Cleries (Senat)
  • Ada Colau (alcaldessa de Barcelona)
  • Lluís Comerón (Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals)
  • Montse Conejo (presidenta de la Federació d'AMPES)
  • Mercè Conesa (DiBa)
  • Lluís Maria Corominas (vicepresident de la Mesa del Parlament)
  • Joan Coscubiela (CSQP)
  • Jordi Crisol (MLP)
  • Jordi Cuixart (Òmnium)
  • Núria de Gispert (expresidenta del Parlament)
  • Carles Duarts (Consell Nacional de la Cultura i les Arts)
  • Irene Escorihuela (Observatori DESC)
  • Òscar Escuder (Plataforma per la Llengua)
  • Domènech Espadalé (Consell General de Cambres de Catalunya)
  • Gerard Esteva (Unió de Federacions Esportives)
  • Albano-Dante Fachin (Podem, CSQP)
  • David Fernàndez (CCN)


La cimera pel referèndum | Jordi Borràs


  • Lluís Font (Consell Escolar)
  • Carme Forcadell (presidenta del Parlament)
  • Lluís Franco i Sala (president del Consell de Treball Econòmic i Social)
  • Lluís Franco i Rabell (CSQP)
  • Anna Gabriel (CUP)
  • Joan Carles Gallego (CCOO)
  • Jordi Giró (president CAVC)
  • Francesc Homs (PDECat al Congrés)
  • Oriol Illa (Taula d'Entitats del Tercer Sector)
  • Lluís Llach (JxSí)
  • Neus Lloveras (AMI i JxSí)
  • Ernest Maragall (eurodiputat ERC)
  • Artur Mas (expresident del Govern)
  • David Minoves (CIEMEN)
  • Carles Mundó (conseller de Justícia)
  • Neus Munté (portaveu del Govern i consellera de la Presidència
  • Joan Josep Nuet (CSQP i EUiA)
  • Alfons Palacios (MES)
  • Xavier Panés (CECOT)
  • Marta Pascal (PDECat)
  • Gerardo Pisarello (primer tinent d'alcalde de Barcelona)
  • Glòria Planas (Avancem)
  • Josep Poblet (Diputació Tarragona)
  • Frederic Prieto (PNDD Baix Llobregat)
  • Rosa Pruna (ASAJA)
  • Carles Puigdemont (president del Govern)
  • Oriol Recasens (CNJC)
  • Maria Recuero (USOC)
  • Joan Reñé (Diputació Lleida)
  • Marta Ribas (ICV)
  • Pep Ribas (CAL)
  • Joan Rigol (expresident de Parlament)
  • Eugeni Rodríguez (FAGC)
  • Raül Romeva (conseller d'Exteriors)
  • Joandomènec Ros (IEC)
  • Camil Ros (UGT)
  • Marta Rovira (ERC)
  • Montse Sanchez (Súmate)
  • Jordi Sànchez (ANC)
  • Josep Santesmasses (Institut Ramon Muntaner)
  • Carles Sastre (Intersindical)
  • Joan Tardà (ERC al Congrés)
  • Josep Maria Terricabras (eurodiputat d'ERC)
  • Ramon Tremosa (eurodiputat CDC)
  • Jordi Turull (JxSí)
  • Josep A. Viana (Ens de l'Associació Cultural Català)
  • Santi Vidal (Senat)
  • Pere Vila (Diputació Girona)


Assistents a la cimera pel referèndum | Jordi Borràs

dimecres, 21 de desembre del 2016

Les conseqüències de l'atemptat de Berlín, en cinc claus

atac berlín: anàlisi

Les conseqüències de l'atemptat de Berlín, en cinc claus

Alemanya entra en un any electoral sota l’impacte de la violència terrorista i amb un populisme ultra disposat a treure’n profit

El mite de la seguretat qüestionat, l'enduriment de la política d'acollida i els efectes a les eleccions de França i Holanda, altres elements a tenir en compte

La policia alemanya se centra en un ciutadà tunisià com a nou sospitós de l'atemptat de Berlín

| 21/12/2016 a les 06:57h
Angela Merkel ret homenatge a les víctimes de l'atemptat d'aquest dilluns | Europa Press
L’atemptat a Berlín reivindicat per Estat Islàmic, que ha costat la vida a dotze persones i ha deixat 48 ferits, ha convertit la violència terrorista i la inseguretat en tema central de la política alemanya i afebleix el lideratge polític d’Angela Merkel, que va prendre el setembre passat la decisió d’acollir els refugiats provinents de Síria.  

1. Merkel juga a fons la carta de la cohesió

L’atemptat al mercat nadalenc a Berlín arriba en un moment delicat a Alemanya, quan el país és a les portes d’un any electoral. A la tardor hi ha comicis federals als quals la líder de la CDU ja ha anunciat que es presentarà. Angela Merkel afronta una campanya difícil en què sembla que els seus adversaris no són pas els socialdemòcrates –amb els quals governa en una gran coalició- sinó l’extrema dreta i el sector que s’oposa a la política d’acollida. En aquest bloc cal incloure un sector del seu propi partit, la CDU, on s’han escoltat veus darrerament critiques envers l’acollida als refugiats. Les paraules de Merkel, defensant que els alemanys continuïn “lliures, units i oberts” és una crida a la cohesió nacional i a no deixar-se endur per la ira.

Malgrat la seva fredor, Merkel ha aconseguit que els alemanys s’hi hagin acabat acostumant El lideratge de l’economia alemanya i la seva duresa a l’hora de negociar amb els altres socis de la UE, van reforçar la figura de la cancellera. La seva decisió d’acollir els refugiats sirians li va aportar un element de dirigent humanista i la va reconciliar amb el sector de l’opinió pública més europeista. Ara haurà de gestionar uns mesos molt complicats.    

2. Combustible per a l’extrema dreta

Però malgrat la voluntat de Merkel i la classe dirigent, l’extrema dreta no està disposada a perdre l’oportunitat que li ofereixen els atemptats. Tot i que encara es desconeix l’autoria de la massacre i la persona que havia estat detinguda, un refugiat pakistanès, ha estat posada en llibertat, Alternativa per Alemanya (AfD) ja ha escomès contra la política d’acollida. Frauke Petry, la seva fotogènica líder, ha atacat Merkel, amb qui s’enfrontarà a les eleccions. Marcus Pretzell, dirigent d’AfD, ha declarat que “aquests són els morts de Merkel”.

3. La seguretat, aquell gran mite, qüestionada

Creixement econòmic, estabilitat política, seguretat ciutadana. Tots aquests elements han conformat la imatge d’Alemanya des de la postguerra i han nodrit la imatge del que es va anomenar –i va ser- el miracle alemany. La república federal afronta ara una crisi que qüestiona un dels principals mites nacionals, el de la seguretat. Quan davant el missatge de “lliures, units i forts” de Merkel, Petry llança el seu anatema, “Alemanya ja no és un país segur”, sap que apunta al cor de la societat alemanya, sempre aferrada a la cultura de l’ordre públic. Només cal recordar com el terrorisme de la Fracció de l’Exèrcit Roig, els anys setanta, va generar un gran sentiment d’histèria en amplis sectors. Es va arribar a aprovar una llei antiradicals que prohibia, per exemple, ser membre del Partit Comunista i carter. Ara pot ser pitjor.

4. Enduriment de la política d’acollida

L’obertura de fronteres decidida pel govern de Merkel està ara mateix en qüestió. Aquest dimarts, durant la visita de la cancellera al mercat on hi va haver l’atemptat, ha defensat la seva política d’acollida dient que “hi ha molts immigrants que han fet esforços per integrar-se a Alemanya”. S’intueix un gir en la política d’obertura ja des de fa mesos, quan s’ha detectat una erosió en la popularitat de la líder democristiana. De fet, ja en el recent congrés de la CDU que la va entronitzar com a líder un cop més, Merkel ja va fer gestos cap a l’ala dura dels seus, quan va declarar que “no es podran quedar tots els refugiats”. A mesura que s'acosti la tardor electoral, el govern federal anirà endurint la política immigratòria.

5. Terrorisme i immigrants, temes de campanya a Holanda i França

Una campanya electoral alemanya en què el terrorisme i la inseguretat fos el tema central seria el pitjor escenari. De moment, amb eleccions a la cantonada a Holanda –el març- i França –el maig-, l’atemptat de Berlín col·loca la qüestió de la violència en el centre del debat. A Holanda, el partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, que aspira a uns bons resultats electorals, ja ha sortit per criticar Merkel com a responsable moral de l’atemptat.

A França, el Front Nacional ha reaccionat atacant la política d’acollida. Retòricament, Marine Le Pen s’ha preguntat: “Quantes persones han de morir perquè els nostres governants tanquin les fronteres i impedeixin l’entrada d’immigrants il·legals?”. Però també en els rengles de la dreta conservadora s’han alçat veus criticant Merkel. Un diputat d’Els Republicans, Guillaume Larrivé, exministre amb Nicolas Sarkozy, ha declarat que la política de benvinguda de Merkel ha estat “un error històric”.

El govern francès ja ha donat ordre de reforçar la seguretat en els mercats nadalencs d’aquests dies. Bruno Le Roux, el nou ministre de l’Interior, ja ha informat que es mobilitzaran també forces militars per afegir-se als efectius policials. També es posarà vigilància en els llocs de culte cristià els dies 24 i 25 de desembre. Hi ha poques imatges que tinguin més poder simbòlic que un Nadal protegit per forces especials. Europa tremola a les portes de l’hivern.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

La setmana de les seleccions (del 21 al 28 de desembre)


Aznar o la temptació d’un espai propi per a l’extrema dreta. Per: Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal
Opinió > Editorial

Aznar o la temptació d’un espai propi per a l’extrema dreta

«La temptació és massa gran en un món on Trump és president, on Le Pen pot ser-ho, on hi ha hagut el Brexit, on l'extrema dreta pot tenir un pes clau, els mesos vinents, a Alemanya o als Països Baixos»



fotonoticia_20161115191857_443
Ahir es va saber que José Maria Aznar ha renunciat al càrrec de president honorífic del Partit Popular. Fa uns quants mesos ja va desfer la vinculació de la fundació FAES amb el PP, amb la qual cosa es fa evident que l’ex-cap del govern espanyol està disposat a competir políticament amb el que va ser el seu partit. Un home com ell no trenca una relació per anar-se’n a casa.
A l’exterior, sempre ha causat sorpresa que l’extrema dreta no tingués presència com a tal a l’estat espanyol. Ja hem explicat que això és perquè l’extrema dreta espanyola és dins el PP i així ha estat de la transició ençà. L’extrema dreta no té cap espai electoral perquè la dreta extrema governa i li dóna cobertura.
I ara què ha canviat? Com és que de sobte un dels grans noms de la dreta espanyola insinua un moviment que jo crec que va en la direcció de crear un partit o un moviment clarament d’extrema dreta, per competir amb el propi PP?
La resposta crec que pot anar en dues direccions. D’una banda, la fragmentació de l’espai polític espanyol. Des de la transició, Espanya havia pivotat sobre un bipartidisme perfecte PSOE-PP, en què, si de cas, CiU i PNB o Esquerra Unida i ERC feien de crossa per a apuntalar un govern o un altre. Quan era mig país contra mig país, trencar la dreta resultava un exercici difícil. En el moment actual, amb l’esquerra profundament fragmentada i amb Ciutadans presentant batalla per la dreta, l’extrema dreta es pot trobar temptada d’eixir a l’escenari com a tal. Si ahir el mot d’ordre era reforçar els qui podien guanyar contra l’esquerra, avui sembla que el mot d’ordre seria competir en un mercat fragmentat i, gràcies a la fortalesa que es puga aconseguir, influir poderosament en el missatge global de la dreta.
La segona direcció que crec que explica el pas endavant d’Aznar és, sens dubte, la situació internacional. La temptació és massa gran en un món on Trump és president, on Le Pen pot ser-ho, on hi ha hagut el Brexit, on l’extrema dreta pot tenir un pes clau, els mesos vinents, a Alemanya o als Països Baixos.
No es pot discutir que avui les conseqüències de la crisi econòmica han obert un enorme forat electoral per a l’extrema dreta, que és apreciable, per desgràcia, país a país. Per què no, doncs, a Espanya? L’anomalia històrica no ha d’obligar per sempre, especialment si a més s’hi barregen manies i odis personals que, al final, també expliquen molt aquest moviment del qual ara veiem les primeres passes.
I alerta. Espanya és un país adobat per a l’extrema dreta. El franquisme sociològic és molt potent i el nacionalisme espanyol encara avui és escorat cap a les posicions més extremes. Si Aznar està disposat a enfrontar-se al PP i la temptació de crear un espai propi per a l’extrema dreta reïx, podem veure coses molt sorprenents i molt prompte.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

13a Festa pel joc i el lleure en català!

El president del parlament de Flandes envia una carta a Rajoy defensant Forcadell

País > Principat

El president del parlament de Flandes envia una carta a Rajoy defensant Forcadell

L’ha llegida avui al parlament català el president Puigdemont



H_3157372.JPG
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet públic un nou suport internacional a Carme Forcadell arran del seu processament per haver permès el debat sobre les conclusions de la comissió del procés constituent al parlament. Puigdemont ha llegit en la sessió de control al president la carta que el president de Flandes, Jan Peumans, ha enviat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy: ’Sóc de l’opinió que la tasca del president d’un parlament és la d’organitzar l’espai més ampli i obert possible per al debat polític i per aquest mitjà afavorir l’expressió de totes les veus de la societat. El Parlament de Catalunya ha estat elegit democràticament i pot reposar sobre una llarga tradició democràtica que té un ampli suport entre els ciutadans de Catalunya’.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

Esquerres per la Independència comença la camapanya pel sí al referèndum

País > Principat

Esquerres per la Independència comença la camapanya pel sí al referèndum

A les set del vespre la plataforma farà un acte a les Cotxeres de Sants amb la presència d'Antonio Baños, Elisenda Paluzié i Manuel Delgado



C0CVd6NXgAAq0-0
La plataforma Esquerres per la Independència engega avui a les set del vespre la campanya ‘Referèndum, República: Sí!‘. L’acte es farà a les Cotxeres de Sants de Barcelona i hi intervindran Antonio Baños, membre del secretariat de l’ANC, Elisenda Paluzie, professora d’economia de la Universitat de Barcelona, i l’antropòleg Manuel Delgado.
S’hi explicaran els dos eixos principals de la campanya: la defensa del referèndum com a mecanisme democràtic per a expressar la voluntat popular, i la consecució de la república catalana com a eina per a bastir una societat més justa, més lliure i més democràtica.
Esquerres per la Independència aplega persones i organitzacions polítiques i socials que veuen la independència com un mitjà per a resoldre els problemes de Catalunya. Entenen la independència com ‘un pas necessari i decisiu’ per a construir un país just, solidari i lliure de corrupció i desigualtat. Simpatitzants i membres d’aquesta plataforma ja van fer campanya pel sí a les eleccions del 27-S, com es pot veure en aquest vídeo:

L’ANC començarà la campanya el 15 de gener
L’Assemblea Nacional Catalana també farà campanya pel sí. La començarà el 15 de gener, amb l’eslògan ‘País informat’ i amb l’objectiu de convèncer els ciutadans dels beneficis de la independència. Durant els mesos previs al referèndum del setembre, s’aniran fent activitats agrupades per temes. La primera serà sobre les infrastructures i farà referència als problemes dels trens de rodalia i als preus dels peatges, per exemple. La campanya s’ha dissenyat per atreure el vot d’un perfil electoral molt concret: els votants catalanistes d’Unió Democràtica i els sectors indecisos dels comuns.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dilluns, 19 de desembre del 2016

Le Monde descobreix que Catalunya va més enllà de Barcelona i la Sagrada Família


parc_sant_jordi1-636x303
‘Abandoneu Barcelona, turistes!’ Així comença el reportatge de François Bostnavaron publicat a Le Monde, que vol descobrir als lectors que Catalunya va més enllà de la seva capital i de la Sagrada Família. Diu que no gaire lluny de Barcelona hi ha desenes de pobles amb obres d’art dignes de ser visitades: ‘Deixa enrere la Sagrada Família, el Palau Güell, el parc que duu el mateix nom, la Casa Milà i la Casa Batlló. Gaudí no va ser l’únic constructor a Catalunya. La regió és plena de tresors arquitectònics erigits entre 1880 i la Primera Guerra Mundial per descobrir l’endemà de la capital catalana o en un circuit complert per familiaritzar-se amb el seu patrimoni, d’un moviment que es diu ‘Modernismo a Espanya, Art noveau a França, Jugendstil a Alemanya o Stile Liberty a Itàlia’.
A continuació, el reportatge destaca nou indrets i obres arquitectòniques que cal visitar. Són la Catedral del Vi a Nulles, obra de Cèsar Martinell del 1917. El reportatge diu que és un exemple perfecte d’aquesta arquitectura que va arribar de la ciutat per conquerir el camp.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

També destaca el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, projectada per Josep Maria Jujol a Montferri. L’església va començar-se a construir el 1929 i que no fou acabada fins el 1999. El periodista de Le Monde l’anomena ‘l’altra Sagrada Família’.

La següent parada del reportatge és a Reus, on destaca les construccions de Lluís Domènech i Montaner, com la Casa Navàs, la Casa Rull, la Casa Gasull o l’Institut Pere Mata. També convida a visitar la Casa Domènech, l’Ateneu Canetenc i Casa Roura a la seva vila natal, Canet de Mar.

El reportatge també s’atura a Tarragona, on destaca la concentració d’arquitectura modernista ‘al balcó de la Mediterrània’. Assenyala les construccions de Josep Maria Jujol, així com l’església de Sant Llorenç i el teatre Metropol. De Pujol de Barbera, destaca el mercat central.

Sitges també forma part dels llocs seleccionats per Le Monde més enllà de Barcelona. El diari francès diu que Sitges és conegut com el balneari costaner dels homosexuals, però que té un patrimoni modernista important.

Le Monde també recomana la visita a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. El diari explica qui fou Güell i la seva relació amb Antoni Gaudí.

A Terrassa també hi ha moltes propostes modernistes per a visitar. De fet, Bostnavaron il·lustra el reportatge amb una imatge de la Masia Freixa, de Lluís Muncunill. De Terrassa també en destaca el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que fou vapor Aymerich, Amat i Jover, construït també per Muncunill.

Finalment, el reportatge posa els casos també de Cerdanyola del Vallès i de Mataró. Per a Cerdanyola, destaca l’obra de Gaieta Buïgas al museu d’art. De Mataró, assenyala la Nau Gaudí, una de les primeres obres del famós arquitecte, i de Josep Puig i Cadafalch, en destaca la casa de la vila, la Casa Coll i Regàs, la Casa Parera, la Casa Sisternes…

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en
subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]