FINANÇAMENT AUTONÒMIC
De l'autonomia fiscal a la reforma federal: com serà el primer model de finançament sense Catalunya?
Els experts debaten a la XXI Trobada d'Economia de S'Agaró quines han de ser les línies mestres de la negociació que s'obrirà els propers mesos entre el govern espanyol i les autonomies
Maite Vilalta, professora de la UB, assegura que les solucions tècniques només poden passar per la política
Un nou Majèstic al servei de la tercera via: l'«establishment» esprem la imaginació per buscar l'encaix
Taula rodona d'experts en finançament autonòmic durant la XXI Trobada d'Economia a S'Agaró | ACN
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van haver de respondre ahir nombrosos preguntes sobre els motius pels quals la Generalitat no tenia intenció de participar en la reforma del model de finançament que començarà a abordar-se en una conferència de presidents autonòmics convocada per Mariano Rajoy. "Ens hem guanyat a les urnes el dret a una negociació bilateral", va reflexionar Puigdemont davant d'un auditori -els assistents a la XXI Trobada Econòmica de S'Agaró- amb ganes de seguir explorant els marges de l'estat de les autonomies. Les claus del primer model de finançament negociat sense protagonisme català han estat les protagonistes d'una taula rodona amb experts en la segona jornada de la cita econòmica organitzada per la Fundació Olof Palme, i s'han constatat les diferències entre els experts per trobar un model que combini solidaritat, autonomia fiscal i equilibri territorial.
La taula ha estat moderada per Ángel de la Fuente, president de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA) i a qui el ministre Cristóbal Montoro va encarregar el càlcul de les balances fiscals va dos anys. Aquest càlcul va determinar que el dèficit fiscal de Catalunya era de 8.455 milions d'euros anuals, la meitat dels que denuncia la Generalitat. A la seva esquerra, De la Fuente hi tenia Maite Vilalta, professora d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB) i una de les encarregades de calcular per la part catalana el drenatge fiscal que pateix el país. Vilalta ha volgut deixar clar que tota solució tècnica passa per la política, i ha indicat que qualsevol model ha de tenir equitat, autonomia, estabilitat i coordinació. De la Fuente ha volgut deixar clar que el futur sistema hauria de dotar de més autonomia fiscal les autonomies, sempre acompanya de "més responsabilitat".
La taula ha estat moderada per Ángel de la Fuente, president de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA) i a qui el ministre Cristóbal Montoro va encarregar el càlcul de les balances fiscals va dos anys. Aquest càlcul va determinar que el dèficit fiscal de Catalunya era de 8.455 milions d'euros anuals, la meitat dels que denuncia la Generalitat. A la seva esquerra, De la Fuente hi tenia Maite Vilalta, professora d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB) i una de les encarregades de calcular per la part catalana el drenatge fiscal que pateix el país. Vilalta ha volgut deixar clar que tota solució tècnica passa per la política, i ha indicat que qualsevol model ha de tenir equitat, autonomia, estabilitat i coordinació. De la Fuente ha volgut deixar clar que el futur sistema hauria de dotar de més autonomia fiscal les autonomies, sempre acompanya de "més responsabilitat".
"Cal aportar idees constructives per tal d'encaminar-ho de la millor manera possible", ha resumit el president de FEDEA, que després de carregar contra el càlcul de les balances fiscals de la Generalitat va veure com sortia a la llum un estudi elaborat per ell mateix en què donar el concert econòmic a Catalunya faria perdre 16.000 milions d'euros -curiosament, els mateixos que el país perd amb el dèficit fiscal, sempre segons els càlculs de la conselleria d'Economia- al sistema espanyol. Joaquín Aurioles, professor de la Universitat de Málaga, ja ha volgut deixar clar que Andalusia és un "25% menys rica" que la resta de l'Estat, i ha demanat "trossejar" tot el sistema fiscal.
Canvis de fons
"La gent ha de poder entendre el model", han recalcat tots els ponents. Vilalta ha volgut posar sobre la taula la possibilitat d'una reforma federal de la Constitució, mentre que Julio López Laborda, catedràtic de la Universitat de Saragossa, ha ressaltat que qualsevol canvi en el model ha de ser "multilateral" i abordat a través del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que integra tots els consellers encarregats de les finances públiques de les autonomies. "Cal reforçar l'autonomia fiscal i la responsabilitat financera", ha apuntat Laborda, que veu marge per cedir més impostos a les autonomies.
Reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del mes d'abril Foto: ACN
El catedràtic de la Universitat de Saragossa ha definit el model existent a Espanya com un sistema de "federalisme fiscal", i ha indicat que ja té "incrustats" elements de "confederalisme". En aquest sentit, Laborda ha apuntat que caldria integrar al model les comunitats forals, que són Euskadi i Navarra. Aurioles, de la Universitat de Málaga, ja ha advertit que posar damunt la taula un model de "convergència fiscal" seria tant com "posar una motxilla plena de dinamita a la taula de negociació". El professor andalús ha destacat que la prioritat ha de ser acabar amb les "desigualtats".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada