Francisco Franco i, a la seva esquerra, el general Philippe Pétain a Montpeller el febrer del 1941.
Francisco Franco i, a la seva esquerra, el general Philippe Pétain a Montpeller el febrer del 1941.
Per: Joan-Lluís Lluís
01.05.2016  22:00
Aquest país, al nord de Catalunya, que des de fa més de dos segles viu de la renda d’haver encunyat el concepte de drets humans, aquest país que pretén ser un far de la democràcia, aquest país, fa noranta anys, va condecorar Francisco Franco. Amb la més alta distinció honorífica possible, la Legió d’Honor. Es condecoren, a França, unes tres mil persones cada any amb aquesta medalla inventada per Napoleó per fer contents els seus súbdits més servicials. O sigui que necessàriament entre el milió de recipiendaris de la Legió d’Honor deu haver-hi gent de bona i mala companyia. Però Franco…
Anem a pams i contextualitzem-ho breument. El 1925 França va decidir d’ajudar Espanya al Marroc per impedir la creació de la república independent del Rif. Els mètodes emprats pels dos exèrcits van ser de guerra total contra les poblacions civils: armes químiques i massacres sistemàtiques. El líder independentista, Abd el-Krim, no va tenir més remei que rendir-se per evitar l’anihilació del seu poble. La victòria de la civilització europea va ser celebrada a París, el 1926, amb una desfilada sota l’Arc de Triomf presidida pel cap de govern francès, Aristide Briand, que aquell mateix any va rebre el premi Nobel de la pau. El convidat d’honor de la cerimònia era el general Primo de Rivera. I va semblar a tots dos governs que seria una gentil atenció d’intercanviar regals honorífics als militars vencedors i per això dos futurs dictadors van ser recompensats per aquesta gesta comuna: Philippe Pétain va rebre la Gran Creu del Mèrit Militar espanyola i Francisco Franco, la Legió d’Honor francesa.
I així doncs, noranta anys més tard, l’Associació per al Record de l’Exili Republicà Espanyol a França (ASEREF), que s’ha adonat de l’existència d’aquesta condecoració, reclama al president de la República que la retiri. La llei francesa diu que qualsevol condecoració oficial pot ser retirada a qui hagi comès ‘actes contraris a l’honor’ i és valent-se d’aquest article de llei que aquesta associació ha iniciat una campanya de signatures. Fins ahir al vespre, aquesta petició només havia recollit mil sis-centes signatures. Un nombre del tot insuficient per a fer reaccionar l’estat francès, monstre fred, lent i impassible. Perquè tingués alguna possibilitat d’èxit caldria que aquesta campanya trobés un ressò mediàtic ara per ara improbable. I, encara que el trobés, caldria que la diplomàcia francesa consultés la diplomàcia espanyola abans de prendre qualsevol decisió. Qui, però, s’atrevirà a retirar una condecoració a un cap d’estat el cos del qual és conservat en un panteó visitat cada any per desenes de milers de persones? El 2014 el govern francès va retirar la Legió d’Honor a Lance Amstrong, però, és clar, les malifetes d’aquest ciclista, set vegades campió trampós del Tour de France, eren del tot imperdonables. En el món fascinant de la ‘realpolitik’ francesa un esportista pot cometre actes contraris a l’honor amb molta més evidència que un dictador llefre de sang.



(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)