pactes consistorials
Batibull de sigles a les capitals catalanes
A Girona pacten CDC i PSC, a Lleida ho van fer el PSC i C's i a Tarragona, el PSC amb PP i Unió
RAFA JULVE / BARCELONA
Dimarts, 8 de març del 2016 - 18:00 CET
La política municipal catalana està barrejada i agitada, impermeable a certs cordons sanitaris imposats en més altes instàncies amb el tema sobiranista de fons. Les sopes de sigles en diversos ajuntaments evidencien que les delegacions locals d'alguns partits s'han independitzat del que manen els seus cànons al Parlament. En l'altre flanc passa el mateix; hi ha forces que han passat per alt l'eix esquerra-dreta o han esquivat l'empenta secessionista dels seus socis per poder governar. L'exemple de Girona, amb CDC aliant-se amb el PSC i no amb ERC, és un de tants.
El pacte firmat per Junts pel Sí i la CUP el 9 de gener establia el compromís de "no votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al 'procés' i/o el dret a decidir quan estigui en risc l'estabilitat parlamentària". Un any abans, el gener del 2015, ERC i Convergència van acordar donar prioritat a les aliances municipals entre sobiranistes després de les eleccions locals del 24 de maig, però allò va quedar en foc d'encenalls. D'una banda. I de l'altra. Cal recordar que a Girona el PPC i Ciutadans van estar a punt la setmana passada de salvar-li l'alcaldia a Albert Ballesta, però el partit taronja va fer marxa enrere en l'últim moment per evitar el titular que pactaven amb un partit independentista. És curiós que se n'adonessin quan només faltaven dues hores pel ple i també és curiós que Ciutadans no tingués problemes al febrer per sumar-se a la resta de grups (excepte Plataforma per Catalunya) i recolzar els pressupostos de l'Ajuntament de Salt tot i que aquest està en mans d'ERC i d'una coalició que integra la CUP.
Menció especial en terres tarragonines mereix també la seva diputació. El seu president, Josep Poblet, va ser investit amb el suport del PSC i la contrarietat d'ERC, que es negava a investir un imputat en el 'cas Innova'. Per a més inri, Poblet no es caracteritza precisament per ser un dels dirigents de Convergència que més simpatitza amb el procés d'independència.
La política municipal catalana està barrejada i agitada, impermeable a certs cordons sanitaris imposats en més altes instàncies amb el tema sobiranista de fons. Les sopes de sigles en diversos ajuntaments evidencien que les delegacions locals d'alguns partits s'han independitzat del que manen els seus cànons al Parlament. En l'altre flanc passa el mateix; hi ha forces que han passat per alt l'eix esquerra-dreta o han esquivat l'empenta secessionista dels seus socis per poder governar. L'exemple de Girona, amb CDC aliant-se amb el PSC i no amb ERC, és un de tants.
El pacte firmat per Junts pel Sí i la CUP el 9 de gener establia el compromís de "no votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al 'procés' i/o el dret a decidir quan estigui en risc l'estabilitat parlamentària". Un any abans, el gener del 2015, ERC i Convergència van acordar donar prioritat a les aliances municipals entre sobiranistes després de les eleccions locals del 24 de maig, però allò va quedar en foc d'encenalls. D'una banda. I de l'altra. Cal recordar que a Girona el PPC i Ciutadans van estar a punt la setmana passada de salvar-li l'alcaldia a Albert Ballesta, però el partit taronja va fer marxa enrere en l'últim moment per evitar el titular que pactaven amb un partit independentista. És curiós que se n'adonessin quan només faltaven dues hores pel ple i també és curiós que Ciutadans no tingués problemes al febrer per sumar-se a la resta de grups (excepte Plataforma per Catalunya) i recolzar els pressupostos de l'Ajuntament de Salt tot i que aquest està en mans d'ERC i d'una coalició que integra la CUP.
PER A (NO) TOTS ELS GUSTOS
Les quatre capitals de província representen com poques el batibull de sigles. A Girona, ja ho hem dit. A Barcelona, Ada Colau (Barcelona en Comú, en la qual també hi ha ICV, EUiA, Podem i Procès Constituent) encara no ha trobat socis que li permetin tirar endavant els comptes d'aquest any, però això no treu que desbanqués el convergent Xavier Trias i que fos investida amb els vots d'ERC, del PSC i d'un regidor dels tres que té la CUP. A Lleida, al socialista Àngel Ros fins i tot li van muntar manifestacions després d'assegurar-se l'alcaldia aliant-se amb Ciutadans a canvi de no adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència i de revisar el reglament d'usos lingüístics de la Paeria. I a Tarragona, el seu coreligionari Fèlix Ballesteros ha apuntalat el consistori associant-se amb el PP i Unió. Una de les raons, al·leguen, salvar la celebració dels jocs del Mediterrani.Menció especial en terres tarragonines mereix també la seva diputació. El seu president, Josep Poblet, va ser investit amb el suport del PSC i la contrarietat d'ERC, que es negava a investir un imputat en el 'cas Innova'. Per a més inri, Poblet no es caracteritza precisament per ser un dels dirigents de Convergència que més simpatitza amb el procés d'independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada