CANADÀ
El sobiranisme quebequès aposta per un magnat
El milionari de la comunicació Pierre Karl Péladeau és el nou líder d’un Partit Quebequès debilitat i dividit
NÚRIA FERRAGUTCASAS Washington |
Amb el puny enlaire, el magnat dels mitjans de
comunicació Pierre Karl Péladeau va proclamar el seu desig de “fer del
Quebec un país” durant la presentació de la seva candidatura pel
districte de Saint-Jérôme en les eleccions a l’Assemblea Nacional de la
província canadenca de l’abril de l’any passat. Aquell crit a favor de
la independència del Quebec, però, es va convertir en un llast per al
seu partit i la seva líder, Pauline Marois. El Partit Quebequès (PQ),
que durant la campanya va deixar en un segon pla un possible nou
referèndum sobiranista per conservar el govern, va patir un fort
daltabaix electoral.
La gran majoria dels
quebequesos, més preocupats per l’economia, van deixar clar que no
volien sentir parlar d’una reobertura del procés independentista. El
Partit Quebequès ha perdut força des dels dos no a
les votacions per un Quebec sobirà -del 1980 i el 1995-, i només ha
mantingut el poder de la província francòfona del Canadà durant 20 mesos
des del 2003.
Ara, el fitxatge estrella de Marois,
que, segons els analistes polítics, va enfonsar les seves expectatives
de reeditar govern, és la gran esperança del sobiranisme quebequès.
Péladeau és l’home que ha de recuperar el suport per a un partit
debilitat i dividit des de les últimes eleccions.
El
15 de maig passat, després de guanyar les primàries per liderar el
Partit Quebequès, l’empresari multimilionari va refermar el seu
compromís per la independència del Quebec. “La gran coalició per la
independència ha de renéixer -va exclamar en el seu discurs de la
victòria-. L’independentisme està més viu que mai”.
“El PQ té un gran repte a les seves mans: ha d’aconseguir aglutinar les
diverses faccions del moviment nacionalista amb un líder que ve del món
dels negocis”, afirma Alain-G. Gagnon, professor de la Universitat del
Quebec a Mont-real. L’ala progressista del partit, que ha rebut
tradicionalment el suport dels sindicats, desconfia de Péladeau.
Aquest novell de la política és famós pel fet de ser el propietari de
Québecor, l’imperi mediàtic canadenc creat pel seu difunt pare el 1965.
Sota la seva batuta, la companyia, propietària de diversos diaris,
revistes i impremtes, ha estès els seus negocis en el camp de la
telefonia i internet.
Péladeau, de 53 anys, és
conegut també pel seu caràcter polèmic. S’ha enfrontat diverses vegades
amb els sindicats i ha pressionat els polítics per afeblir les lleis
laborals del Quebec. El seu perfil dretà no ha impedit que aconseguís el
lideratge del partit. Els partidaris péquistes veuen en ell el revulsiu per revitalitzar l’independentisme.
Tradicionalment, segons el professor Gagnon, els empresaris “han tendit
a mantenir-se a certa distància dels nacionalistes, ja que temen que
les tensions polítiques i la incertesa podrien deteriorar les relacions
comercials amb la resta del Canadà i ser perjudicials per a l’economia
del Quebec”. Per això, l’analista creu que Péladeau “serà un actiu” en
la mesura que pugui convèncer els seus conciutadans que el Quebec
millorarà la seva economia “mitjançant la gestió dels seus propis
afers”.
La força del sobiranisme
L’èxit de PKP -la premsa canadenca sol anomenar Péladeau per les seves
inicials- ve de la seva clara convicció que un Quebec independent del
Canadà serà millor. I el futur dirà si serà capaç de convèncer una
majoria dels quebequesos. Les pròximes eleccions, que encara queden
lluny, el 2018, seran la seva gran prova de foc.
L’any passat, el Partit Quebequès només va obtenir un 25% dels vots.
Malgrat tot, segons Gagnon, el sobiranisme com a projecte polític
segueix sent popular al Quebec, amb un suport del 40%. Tot i així,
aquesta xifra és baixa si es compara amb els casos escocès i català.
Els sobiranistes quebequesos veuen amb preocupació el poc suport a la
causa independentista entre els joves. Mentre que un 52% dels escocesos
d’entre 16 i 24 anys i també un 52% del catalans entre 18 i 29 anys
triarien la independència en un referèndum, aquesta xifra tan sols
arriba el 30% en el cas dels joves quebequesos.
Els reptes del nou líder del sobiranisme
1. Unir el partit
Péladeau, situat a la dreta del Partit Quebequès, haurà d’unir les diferents faccions del partit. A més, intentarà aglutinar el sobiranisme sota el seu lideratge per aconseguir el seu objectiu d’un Quebec sobirà.
Péladeau, situat a la dreta del Partit Quebequès, haurà d’unir les diferents faccions del partit. A més, intentarà aglutinar el sobiranisme sota el seu lideratge per aconseguir el seu objectiu d’un Quebec sobirà.
2. Connectar amb els joves
Un any després de viure la pitjor derrota electoral de la seva història, el Partit Quebequès busca de la mà del seu nou líder maneres de fer atractiu l’independentisme entre les noves generacions.
Un any després de viure la pitjor derrota electoral de la seva història, el Partit Quebequès busca de la mà del seu nou líder maneres de fer atractiu l’independentisme entre les noves generacions.
3. Impulsar noves idees
El nou líder del PQ creu que l’independentisme necessita noves idees per convèncer la majoria dels quebequesos. S’ha compromès a crear un institut per a la sobirania per analitzar el futur del Quebec.
4. Eliminar dubtesEl nou líder del PQ creu que l’independentisme necessita noves idees per convèncer la majoria dels quebequesos. S’ha compromès a crear un institut per a la sobirania per analitzar el futur del Quebec.
L’empresari Péladeau espera eliminar dubtes sobre un Quebec sobirà entre les elits quebequeses. El nou líder del PQ també haurà de dissipar conflictes d’interès amb el seu grup mediàtic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada