15/09/2014
Consulta
Després de l'ofensiva Pujol, ara l'ofensiva Maragall
Pasqual Maragall i José Bono
Bono carrega contra l'expresident i exdirigent del PSC, en un intent d'excusar el PSOE del procés que està vivint Catalunya
Després de l'ofensiva Pujol, que tenia com a
objectiu erosionar el procés sobiranista aprofitant que l'expresident va
revelar que tenia diners a Andorra, ara ha començat l'ofensiva
Maragall. El diari 'El País' va publicar ahir un article de
l'exministre de Defensa José Bono, en el qual acusa el segon expresident
d'haver provocat l'actual procés sobiranista al reformar l'Estatut, i
el desqualifica amb duresa. Si l'ofensiva Pujol era per erosionar el
procés, aquesta segona és un intent de culpabilitzar el PSC catalanista
del que està succeïnt, amb l'objectiu de salvaguardar el PSOE ara a
l'ombra de Susana Díaz. El procés català i la consulta del 9 de Novembre
estan provocant un veritable terratrèmol polític.
En l'article de 'El País' titulat significativament "Menys corrupció i més solidaritat és el que necessita Catalunya", per situar-lo en el mateix relat que l'ofensiva Pujol, Bono narra una tensa trobada al Palau Reial de Madrid l'octubre del 2005, en la qual hi van coincidir els reis Joan Carles i Sofia, Alberto Aza, l'ambaixador de Portugal, Gregorio Peces Barba, Curro Moratinos, Alberto Ruiz-Gallardón, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, Manuel Fraga, Jordi Pujol i Marta Ferrusola; Pasqual Maragall, i el mateix ministre llavors de Defensa.
Aquest és un fragment del que explica Bono:
En l'article de 'El País' titulat significativament "Menys corrupció i més solidaritat és el que necessita Catalunya", per situar-lo en el mateix relat que l'ofensiva Pujol, Bono narra una tensa trobada al Palau Reial de Madrid l'octubre del 2005, en la qual hi van coincidir els reis Joan Carles i Sofia, Alberto Aza, l'ambaixador de Portugal, Gregorio Peces Barba, Curro Moratinos, Alberto Ruiz-Gallardón, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, Manuel Fraga, Jordi Pujol i Marta Ferrusola; Pasqual Maragall, i el mateix ministre llavors de Defensa.
Aquest és un fragment del que explica Bono:
"En acabar el sopar, mentre estic parlant amb Rodríguez Ibarra s'acosta Maragall:
- Ja l'has embolicat ben bé amb l'Estatut: és la base de la secessió !, li dic.
- No ha estat per caprici sinó per necessitat, al·lega Maragall.
- No veig -contesto- la necessitat per cap banda. Després de 23
anys de poder de CiU, formes un govern presidit per un perdedor que ets
tu -perquè has perdut les eleccions encara que governis- i inicies la
secessió de Catalunya, perquè això és el que s'està fent, a jutjar per
les teves propostes que m'han tramès de Ferraz.
- Els perdedors sou vosaltres, el futur està de la meva part. Ja ho veuràs.
- Saps que et tinc estima sincera però crec que no saps el que
dius, Pasqual. Per aconseguir el suport del PSOE a un Estatut "amb la
finalitat de guanyar les eleccions", ens has amagat a Santillana del Mar
que caminaries cap a posicions independentistes. No només has perdut,
sinó que jo, almenys, em sento enganyat. Recorda, malgrat tot, que en la
declaració de Santillana vam deixar escrit que "els socialistes estimem
Espanya, que és i ha estat sempre la passió dels socialistes".
- Això d'estimar Espanya és una manifestació antiga, em contesta.
(...)
- Jo no parlo de sentiments que per descomptat respecto -li
responc, però políticament tinc per segur que sent ministre, aquest
Estatut no es publicarà al BOE. Acceptar que les comunitats autònomes
s'autotitulin nacions a la manera que ho dieu vosaltres, és reconèixer
un dret diferit en el temps a reivindicar-se com Estats.
- Et creus amb tanta força? Amenaces amb els militars? Em pregunta Maragall.
- No Pasqual, jo no amenaço amb els militars però crec tenir la
suficient força per dimitir com a ministre de Defensa abans que entri
vigor un text que pugui perjudicar la unitat d'Espanya i, per tant, la
igualtat de drets de tots els espanyols. Un ministre de Defensa a qui no
li importa la unitat d'Espanya és com un ministre d'Economia que no sap
sumar, però els militars espanyols, en conjunt, no han de preocupar-vos
com a amenaça perquè són bastant més fiables que vosaltres i compliran
amb el seu jurament d'acatar la Constitució.
En aquest moment el Rei, que estava darrere i no el veia, s'apropa i m'agafa per les espatlles: "Molt ben dit, Pepe. Mentre jo sigui rei no acceptaré que es divideixi Espanya ".
Replica de Juliana
Si en contra de l'operació Pujol va sortir el periodista Ernesto Ekaizer, avui ha estat el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, qui ha sortit en contra de l'operació Maragall. En un article al digital del diari, Juliana ha publicat "En defensa de Pasqual Maragall", denunciant que s'ha iniciat una campanya per encolomar la culpa del "secessionisme" a un home que ja no pot defensar-se.
"El culpable ja ha estat assenyalat. El boc expiatori ja ha estat seleccionat i com correspon a la vella tradició dels ritus sacrificals -tan vella com la humanitat mateixa-, l'acusat no pot defensar-se. No pot oferir ni tan sols la seva versió d'aquella conversa al Palau Reial. Com el lector sabrà, Pasqual Maragall i Mira no pot parlar d'aquest assumpte, ni d'altres, perquè la seva memòria ha estat destrossada per la malaltia d'Alzheimer".
"Bono, derrotat en el congrés socialista del 2000 , certament pot al·legar que ell mai hauria pactat amb ERC, ni promès un nou estatut als catalans. Segurament estava disconforme amb la línia de Zapatero, però això no li va impedir acceptar un lloc molt rellevant en el Consell de Ministres i, més tard, la presidència del Congrés dels Diputats. Efectivament, tot sempre és una mica més complex del que pensem. Ningú creia el 2004-05-06 que Espanya seria escombrada per una crisi econòmica descomunal. Ni el PSOE, ni el PP, ni els catalans, ni els bascos, ni els andalusos ... La política espanyola va funcionar aquells anys sota una forta polarització -expressament desitjada per les elits polítiques- que no preveia la imminència d'una crisi econòmica brutal. Es van enfonsar ponts, es van cometre excessos econòmics i es van incendiar les ones radiofòniques, creient que no "passava res", ja que la gent vivia relativament tranquil·la i feliç. Ara s'està pagant la factura", apunta.
Replica de Juliana
Si en contra de l'operació Pujol va sortir el periodista Ernesto Ekaizer, avui ha estat el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, qui ha sortit en contra de l'operació Maragall. En un article al digital del diari, Juliana ha publicat "En defensa de Pasqual Maragall", denunciant que s'ha iniciat una campanya per encolomar la culpa del "secessionisme" a un home que ja no pot defensar-se.
"El culpable ja ha estat assenyalat. El boc expiatori ja ha estat seleccionat i com correspon a la vella tradició dels ritus sacrificals -tan vella com la humanitat mateixa-, l'acusat no pot defensar-se. No pot oferir ni tan sols la seva versió d'aquella conversa al Palau Reial. Com el lector sabrà, Pasqual Maragall i Mira no pot parlar d'aquest assumpte, ni d'altres, perquè la seva memòria ha estat destrossada per la malaltia d'Alzheimer".
"Bono, derrotat en el congrés socialista del 2000 , certament pot al·legar que ell mai hauria pactat amb ERC, ni promès un nou estatut als catalans. Segurament estava disconforme amb la línia de Zapatero, però això no li va impedir acceptar un lloc molt rellevant en el Consell de Ministres i, més tard, la presidència del Congrés dels Diputats. Efectivament, tot sempre és una mica més complex del que pensem. Ningú creia el 2004-05-06 que Espanya seria escombrada per una crisi econòmica descomunal. Ni el PSOE, ni el PP, ni els catalans, ni els bascos, ni els andalusos ... La política espanyola va funcionar aquells anys sota una forta polarització -expressament desitjada per les elits polítiques- que no preveia la imminència d'una crisi econòmica brutal. Es van enfonsar ponts, es van cometre excessos econòmics i es van incendiar les ones radiofòniques, creient que no "passava res", ja que la gent vivia relativament tranquil·la i feliç. Ara s'està pagant la factura", apunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada