DES D'ESCOCIA
Oferta a la desesperada
Cameron, Miliband i Clegg acorden per escrit concedir nous poders a Escòcia
El document indigna diputats britànics que demanen un tracte igual per als seus territoris
EL PERIODICO
BEGOÑA ARCE / LONDRES
Dimecres, 17 de setembre del 2014
La concessió de més poders d'autogovern a Escòcia, a canvi del triomf del no,
mantenint al mateix temps el finançament estatal que ja perceben ara
els escocesos, amenaça de desfermar la fúria dels diputats de
Westminster. Les noves i àmplies concessions van ser qualificades de
«discriminatòries» i «desequilibrades» per diputats i polítics
britànics. La resta del Regne Unit sembla disposat a exigir un tracte
igual al d'Escòcia, en el que pot convertir-se en la via sense retorn
cap al federalisme.
David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg, els líders dels tres partits tradicionals britànics, van firmar ahir una declaració conjunta en què prometien «extensos nous poders» per a l'autonomia i preservant a més la fórmula Barnett, que des de fa 35 anys garanteix les partides de despesa per a Escòcia, Anglaterra i Gal·les. Amb aquest repartiment, cada escocès obté a l'any al voltant de 1.400 lliures (1.756 euros) més que la resta dels britànics. El Parlament escocès podria gestionar a més la despesa de la sanitat pública (NHS), un dels temes polèmics a debat de manera recurrent al llarg de la campanya. La promesa va aparèixer a la portada del Daily Record, un diari popular escocès, pròxim al laborisme, en forma de solemne pergamí, amb les fotos i les rúbriques dels tres polítics. Pels independentistes es tracta d'una «oferta desesperada a l'últim minut que no conté res».
OPOSICIÓ / «Els votants de la meva circumscripció estaran horroritzats si la desequilibrada devolució del 1979 empitjora encara més», va declarar el diputat conservador per un districte de Londres Mark Field. «No veig per què la gent d'East Midlands ha de comptar amb milers de lliures menys que la gent d'Escòcia», va comentar el laborista Peter Bone. Una figura destacada dels tories, l'exministre per a Gal·les John Redwood, també va mostrar la seva oposició al pla. «Si Escòcia ha de tenir el seu propi sistema de recaptació d'impostos, sí que poden elegir el nivell de gravamen fiscal, nosaltres a Anglaterra també volem, és clar, elegir el nostre nivell de gravamen fiscal, que no necessàriament seria igual que el d'Escòcia i no necessitem que els diputats escocesos participin en aquesta decisió». La líder del Plaid Cymru, la nacionalista gal·lesa Leanne Wood, que està fent aquests dies campanya pel sí a Escòcia, va denunciar com era d'injusta la fórmula, amb la qual els gal·lesos serien «300 milions més pobres cada any».
«La proposta no té sentit», per a la número dos del Govern escocès, Nicola Sturgeon. «Ni tan sols es poden posar d'acord entre ells sobre els poders extra que tindria Escòcia. A més a més ja estem veient diputats al sud de la frontera disposats a bloquejar aquesta poders», va afirmar. «El camí per garantir aquests poders», va afegir «és votar sí dijous que ve». Els detalls del pla de devolució segueixen sense estar clars. No se sap, per exemple, fins a quin punt els escocesos podran recaptar els seus propis impostos. Tampoc està clar si es prohibirà als diputats escocesos a Westminster votar en assumptes anglesos.
Ahir, novament van ser els laboristes els que van portar el pes de la campanya del no. Ed Miliband va haver de suspendre una trobada no anunciada amb el públic en un centre comercial davant les esbroncades i insults de grups partidaris del sí, alertats de la seva presència a les xarxes socials. Miliband va treure importància a l'incident, una mostra, va dir, de com està d'«apassionada la campanya» i que hi ha «punts de vista molt forts en tots dos bàndols». A Clydebank, als afores de Glasgow, l'exprimer ministre Gordon Brown va dirigir el seu últim missatge als votants laboristes i va negar rotundament que el Govern britànic tingui la intenció de privatitzar la sanitat pública a Escòcia. «¿Creieu de debò que el partit laborista que va crear l'NHS, el va votar i el va finançar, permetrà que l'NHS sigui privatitzat a Escòcia?», va bramar enfurismat. D'acord amb els laboristes, uns documents del Govern escocès filtrats a la BBC mostren que Salmond té un forat de 450 milions d'euros als fons de l'NHS. L'administració del Partit Nacional Escocès afirma que són estalvis que tornarà a invertir en serveis sanitaris.
David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg, els líders dels tres partits tradicionals britànics, van firmar ahir una declaració conjunta en què prometien «extensos nous poders» per a l'autonomia i preservant a més la fórmula Barnett, que des de fa 35 anys garanteix les partides de despesa per a Escòcia, Anglaterra i Gal·les. Amb aquest repartiment, cada escocès obté a l'any al voltant de 1.400 lliures (1.756 euros) més que la resta dels britànics. El Parlament escocès podria gestionar a més la despesa de la sanitat pública (NHS), un dels temes polèmics a debat de manera recurrent al llarg de la campanya. La promesa va aparèixer a la portada del Daily Record, un diari popular escocès, pròxim al laborisme, en forma de solemne pergamí, amb les fotos i les rúbriques dels tres polítics. Pels independentistes es tracta d'una «oferta desesperada a l'últim minut que no conté res».
OPOSICIÓ / «Els votants de la meva circumscripció estaran horroritzats si la desequilibrada devolució del 1979 empitjora encara més», va declarar el diputat conservador per un districte de Londres Mark Field. «No veig per què la gent d'East Midlands ha de comptar amb milers de lliures menys que la gent d'Escòcia», va comentar el laborista Peter Bone. Una figura destacada dels tories, l'exministre per a Gal·les John Redwood, també va mostrar la seva oposició al pla. «Si Escòcia ha de tenir el seu propi sistema de recaptació d'impostos, sí que poden elegir el nivell de gravamen fiscal, nosaltres a Anglaterra també volem, és clar, elegir el nostre nivell de gravamen fiscal, que no necessàriament seria igual que el d'Escòcia i no necessitem que els diputats escocesos participin en aquesta decisió». La líder del Plaid Cymru, la nacionalista gal·lesa Leanne Wood, que està fent aquests dies campanya pel sí a Escòcia, va denunciar com era d'injusta la fórmula, amb la qual els gal·lesos serien «300 milions més pobres cada any».
«La proposta no té sentit», per a la número dos del Govern escocès, Nicola Sturgeon. «Ni tan sols es poden posar d'acord entre ells sobre els poders extra que tindria Escòcia. A més a més ja estem veient diputats al sud de la frontera disposats a bloquejar aquesta poders», va afirmar. «El camí per garantir aquests poders», va afegir «és votar sí dijous que ve». Els detalls del pla de devolució segueixen sense estar clars. No se sap, per exemple, fins a quin punt els escocesos podran recaptar els seus propis impostos. Tampoc està clar si es prohibirà als diputats escocesos a Westminster votar en assumptes anglesos.
Ahir, novament van ser els laboristes els que van portar el pes de la campanya del no. Ed Miliband va haver de suspendre una trobada no anunciada amb el públic en un centre comercial davant les esbroncades i insults de grups partidaris del sí, alertats de la seva presència a les xarxes socials. Miliband va treure importància a l'incident, una mostra, va dir, de com està d'«apassionada la campanya» i que hi ha «punts de vista molt forts en tots dos bàndols». A Clydebank, als afores de Glasgow, l'exprimer ministre Gordon Brown va dirigir el seu últim missatge als votants laboristes i va negar rotundament que el Govern britànic tingui la intenció de privatitzar la sanitat pública a Escòcia. «¿Creieu de debò que el partit laborista que va crear l'NHS, el va votar i el va finançar, permetrà que l'NHS sigui privatitzat a Escòcia?», va bramar enfurismat. D'acord amb els laboristes, uns documents del Govern escocès filtrats a la BBC mostren que Salmond té un forat de 450 milions d'euros als fons de l'NHS. L'administració del Partit Nacional Escocès afirma que són estalvis que tornarà a invertir en serveis sanitaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada