FORA DE TEST
Urnes, urnes, urnes
El dret a decidir s'ha instal·lat tan còmodament en la nostra
mentalitat col·lectiva que, per molts catalans, independentistes o no,
la consulta ja és més aviat una qüestió de dignitat, un aval de la
nostra majoria d'edat
TONI SOLER |
EL QUE TENIM. El principal tresor que tenim, el gran
patrimoni polític i social del procés, és la consulta del 9 de novembre.
El dret a decidir s’ha instal·lat tan còmodament en la nostra
mentalitat col·lectiva que, per molts catalans, independentistes o no,
la consulta ja és més aviat una qüestió de dignitat, un aval de la
nostra majoria d’edat. Això és el que ens fa ser nació. I ser nació, de
retruc, és el que ens dóna dret a decidir el nostre futur. Aquesta és la
premissa a la qual donen suport CiU, ERC, ICV, la CUP, bona part del
socialisme català, els sindicats majoritaris, diverses associacions
patronals, les cambres de comerç i centenars d’entitats de tota mena
fins a formar un ampli cos social que, segons les enquestes, representa
prop del 80 per cent de la població catalana. Això és el que tenim, el
que hem aconseguit. Això és el que hem de preservar per damunt de tot.
ALTERNATIVA. El procés polític que ens condueix cap al 9-N és
immaculat. Es basa en una majoria parlamentària legítima, en una llei de
consultes que ha superat -de moment- tots els filtres i en un consens
social ampli. L’Estat pot brandar tant com vulgui la Constitució; però
ningú a Espanya pot creure que es pugui imposar una solució contra la
majoria absoluta del Parlament i de la població catalana. Encara que el
bloc sobiranista presenti dubtes, esquerdes i febleses, no és concebible
una majoria alternativa al nostre país. Si Espanya vol evitar la
consulta, està abocada a una suspensió de l’autonomia catalana, la qual
cosa deixaria sense garanties democràtiques set milions i mig de
ciutadans europeus. ¿Pot Espanya permetre’s un escàndol semblant?
DETERMINI. En comptes de protegir aquest tresor que és el 9-N, alguns
dels seus pretesos impulsors es dediquen a minar-ne les bases, dient que
la consulta no es farà sense el permís de l’Estat, i aventurant plans B
que només aporten incertesa i divisió. Estem d’acord en una data, estem
d’acord a anar a votar. Les urnes són tot el que tenim. Votar sense
acord amb l’Estat és un problema, esclar; per això hem de dedicar les
pròximes setmanes, des d’ara fins al 9-N, a convèncer el govern espanyol
que la pitjor opció que té sobre la taula és no deixar-nos votar. Ho
hem de fer amb mobilitzacions, fent efectiva la força de la gent, dia
rere dia; i ho hem de fer des del Govern i els partits, proclamant als
quatre vents que la consulta es farà, que serà modèlica en la seva
organització, i que si algú vol evitar-la no ho tindrà fàcil: abans
haurà de desafiar un govern legítim, secundat per un Parlament
democràtic. Aquesta ha de ser la nostra força, perquè no en tenim
d’altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada