ELS MISSATGES DE CAMPANYA
Aguirre atia amb Raimon
"Nosaltres no som d'eixe món'", proclama a Barcelona la presidenta del PP de Madrid per atacar els sobiranistes
La 'lideressa' demostra que és tot un ídol per a la militància popular
RAFA JULVE
BARCELONA
BARCELONA
Divendres, 16 de maig del 2014
La creadora del «s'ha de catalanitzar Espanya» (allò de l'«abans alemanya que catalana»
no va quedar clar si va ser obra seva, de Miguel Arias Cañete o de
Manuel Pizarro) va arribar ahir a Barcelona per animar la campanya del
PPC. Esperanza Aguirre Gil de Biedma, comtessa consort de Bornos, gran
d'Espanya i Borrell de tercer cognom va tornar a la capital catalana com
sempre sol fer-ho, sense el fre de mà posat i amb tota la doble
intenció. Tanta, que no va dubtar a recórrer a Raimon -els seus dubtes
al voltant de la independència van aixecar certa polseguera fa uns dies-
per ficar el dit a l'ull als sobiranistes. «No. Diguem no. Nosaltres no
som d'eixe món», va proclamar en un perfecte català
parafrasejant la cançó del cantautor valencià. I va afegir: «Pel bé de
Catalunya, pel bé d'Espanya. Pel bé d'Europa. Hem de votar el PP».
Va ser estrany que Aguirre no recordés que té arrels catalanes, que és néta d'uns apotecaris de l'Empordà que van tenir farmàcia a la Puerta del Sol. En canvi, sí que va apel·lar als «32 cognoms catalaníssims» del candidat a les europees del PPC, Santiago Fisas, un «amic íntim» a qui va nomenar conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid quan ella era la seva presidenta. «Santi va ser un magnífic conseller tot i ser un culer confés», va fer broma abans que els aplaudiments la interrompessin per cinquena vegada. «Encara que ara no ho sembli, també va ser un gran esportista, un magnífic jugador amateur de golf», va afegir davant les 250 persones -moltes d'elles coetànies- congregades al soterrani de l'Aparthotel Atenea.
Amb un flamant vestit lleopard, Aguirre no va deixar de delectar amb les seves urpades la concurrèn-
cia, que va endarrerir un minut la intervenció de la seva ídol al crit d'«¡Es-peranza, Esperanza!», «¡guapa, guapa!» i que va demorar la seva sortida reclamant una foto rere l'altra, selfies inclosos. Era d'esperar. La lideressa aixeca passions entre els seus com una estrella de la cançó. En realitat, el contingut del seu discurs no va aportar gran novetat, però n'hi va haver prou amb les referències a Raimon i als cognoms «catalaníssims» per posar-los-ho dificilíssim tant a Fisas com a Alicia Sánchez-Camacho.
La senyera i la Lliga
L'eurocandidat del PPC va oferir un missatge ple de dades per intentar demostrar que Espanya comença a sortir de la crisi gràcies a les polítiques de Mariano Rajoy. En canvi, Camacho va optar per l'estil Aguirre i es va llançar a totes contra el «delirant» i «messiànic» Artur Mas i contra el seu Govern, a qui va acusar de «robar» als catalans amb tants impostos i amb «collonades» sobiranistes.
La líder del PPC també va defensar que els catalans «de veritat» són els de la senyera i no els de l'estelada i, aprofitant que es parlava d'esport, va treure l'espantall d'un Barça i un Espanyol («el nostre partit és dels dos equips») fora de la Lliga espanyola en cas d'independència. Per rematar-ho, va recordar la figura de Carles Puyol per la seva trajectòria barcelonista, però també per haver vestit «la samarreta» de la Roja.
Ídol popular 8 Aguirre, davant de Camacho, ahir a Barcelona.
Va ser estrany que Aguirre no recordés que té arrels catalanes, que és néta d'uns apotecaris de l'Empordà que van tenir farmàcia a la Puerta del Sol. En canvi, sí que va apel·lar als «32 cognoms catalaníssims» del candidat a les europees del PPC, Santiago Fisas, un «amic íntim» a qui va nomenar conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid quan ella era la seva presidenta. «Santi va ser un magnífic conseller tot i ser un culer confés», va fer broma abans que els aplaudiments la interrompessin per cinquena vegada. «Encara que ara no ho sembli, també va ser un gran esportista, un magnífic jugador amateur de golf», va afegir davant les 250 persones -moltes d'elles coetànies- congregades al soterrani de l'Aparthotel Atenea.
Amb un flamant vestit lleopard, Aguirre no va deixar de delectar amb les seves urpades la concurrèn-
cia, que va endarrerir un minut la intervenció de la seva ídol al crit d'«¡Es-peranza, Esperanza!», «¡guapa, guapa!» i que va demorar la seva sortida reclamant una foto rere l'altra, selfies inclosos. Era d'esperar. La lideressa aixeca passions entre els seus com una estrella de la cançó. En realitat, el contingut del seu discurs no va aportar gran novetat, però n'hi va haver prou amb les referències a Raimon i als cognoms «catalaníssims» per posar-los-ho dificilíssim tant a Fisas com a Alicia Sánchez-Camacho.
La senyera i la Lliga
L'eurocandidat del PPC va oferir un missatge ple de dades per intentar demostrar que Espanya comença a sortir de la crisi gràcies a les polítiques de Mariano Rajoy. En canvi, Camacho va optar per l'estil Aguirre i es va llançar a totes contra el «delirant» i «messiànic» Artur Mas i contra el seu Govern, a qui va acusar de «robar» als catalans amb tants impostos i amb «collonades» sobiranistes.
La líder del PPC també va defensar que els catalans «de veritat» són els de la senyera i no els de l'estelada i, aprofitant que es parlava d'esport, va treure l'espantall d'un Barça i un Espanyol («el nostre partit és dels dos equips») fora de la Lliga espanyola en cas d'independència. Per rematar-ho, va recordar la figura de Carles Puyol per la seva trajectòria barcelonista, però també per haver vestit «la samarreta» de la Roja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada