DES DE SITGES
L'alcalde de Sitges conversa amb Rajoy i li demana poder votar el 9-N
El president espanyol li replica que els límits els imposa la legalitat vigent
EUROPA PRESS Barcelona |
dissabte, 31 de maig del 2014
L'alcalde de Sitges conversa amb Rajoy i li demana poder votar el 9-N
Milián Mestre: "A Espanya a algú li interessa que aquí hi hagi merder"
31/05/2014
El periodista i membre fundador d'AP, Manuel Milián
Mestre, ha advertit en la tertúlia de 8TV, que a Madrid hi ha persones
interessades que a Barcelona "hi hagi merder", per justificar
una intervenció política de l'Estat espanyol. "No ens enganyem, algú a
Espanya li interessa que aquí hi hagi merder, perquè és la justificació
després per posar ordre", ha afegit en referència al actes de vandalisme
que s'han produït aquesta setmana a Sants.
"Pot venir un incendi molt gran i aquest pot ser el pretext per apagar-lo" amb la intervenció del govern espanyol. "La prova -ha afegit- és que hi ha 300 agents de la Policia Nacional amb una patacada de furgonetes a Calella". Mestre ha assegurat també que entre els manifestants violents, que són heterogenis, n'hi ha d'extrema dreta.
"Tenen en observació, els mateixos manifestants, la possible penetració d'elements estranys. Hi són. En alguns llocs hi ha la teoria que com pitjor, millor. Jo no vull assenyalar ningú, però ho diré en castellà: 'Mira en Barcelona, cómo los catalanes se están liando'", ha remarcat. Al seu entendre, l'objectiu d'aquesta mà negra és que vingui a Catalunya algú "que faci de corregidor". "I a mi aquesta dinàmica no m'agrada", ha deixat clar.
Milián Mestre ha coincidit en aquest sentit amb el que ja fa dies van denunciar el periodista Antoni Bassas i l'economista Xavier Sala-i-Martín.
Milián Mestre: "A Espanya a algú li interessa que aquí hi hagi merder"
El periodista Manuel Milián Mestre
El periodista adverteix de l'intent de provocar una situació greu que justifiqui una intervenció del govern espanyol
"Pot venir un incendi molt gran i aquest pot ser el pretext per apagar-lo" amb la intervenció del govern espanyol. "La prova -ha afegit- és que hi ha 300 agents de la Policia Nacional amb una patacada de furgonetes a Calella". Mestre ha assegurat també que entre els manifestants violents, que són heterogenis, n'hi ha d'extrema dreta.
"Tenen en observació, els mateixos manifestants, la possible penetració d'elements estranys. Hi són. En alguns llocs hi ha la teoria que com pitjor, millor. Jo no vull assenyalar ningú, però ho diré en castellà: 'Mira en Barcelona, cómo los catalanes se están liando'", ha remarcat. Al seu entendre, l'objectiu d'aquesta mà negra és que vingui a Catalunya algú "que faci de corregidor". "I a mi aquesta dinàmica no m'agrada", ha deixat clar.
Milián Mestre ha coincidit en aquest sentit amb el que ja fa dies van denunciar el periodista Antoni Bassas i l'economista Xavier Sala-i-Martín.
Les furgonetes de Calella entren a la ciutat
Dissabte
31.05.2014
19:14
Les furgonetes de Calella entren a la ciutat
A les 19.00 hi ha convocada la manifestació de suport a Can Vies
El Ministeri d'Interior espanyol va enviar dimecres dos-cents efectius de policia arran dels avalots pel desallotjament de Can Vies. Des de fa una estona, les furgonetes de la policia espanyola es poden veure a diversos punts de la ciutat.
Segons que van informar fonts del ministeri a VilaWeb, aquests efectius de les unitats d'intervenció policíaca (UIP) han estat enviats per 'donar seguretat a les dependències estatals' i no tenen data de retorn. Coincidint amb aquest desplegament policíac es van publicar per la xarxa algunes fotografies de desenes de furgonetes d'antiavalots aplegades a Calella.
Imatges com la que ha publicat @JEmiliRoig, que es va enfilar damunt un mur per a poder fer la foto. L'autor de la foto ho va explicar a VilaWeb: 'Aquest matí era a l'institut de Calella, on faig classe, i he vist el solar de l'Hotel Olímpic tot ple de furgonetes de la policia. A l'hora del pati m'hi he arribat, m'he enfilat al mur que hi ha a tocar i he fet una foto. D'allà estant, he vist que l'entrada era custodiada per un munt d'agents. De fet, el solar no es veu pas, des del carrer; només és visible des de l'institut i des de l'hotel, que són edificis elevats.'
Informació relacionada:
Concentració d'antiavalots de la policia espanyola a Calella
-
Foto: @rogerfraderer
-
Les furgonetes a Calella. Foto: @JEmiliRoig
40.000 llaunes de Coca Cola, per reivindicar-ne l'etiquetatge en català
31/05/2014
Un moment de l'acció de protesta, a la plaça Catalunya de Barcelona @joantarda
La Plataforma per la Llengua ha organitzat aquest matí a la plaça Catalunya de Barcelona un acte de protesta a la plaça de Catalunya per reclamar a les empreses que etiquetin en català, fent un mural amb més de 40.000 llaunes buides de Coca Cola esteses a terra. La plataforma vol denunciar que grans empreses com Coca-Cola vulneren expressament la llei que garanteix el dret de rebre a Catalunya l'etiquetatge en català.
La primera llauna del mosaic l’ha col·locada aquest matí el president de
Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. L’acte, ha estat presentat
per l’actor Jordi Martínez acompanyat de Muriel Casals i Jordi Tardà, i al final s’ha fet un concert de cloenda a càrrec de Titot i David Rossell, del grup Brams.
40.000 llaunes de Coca Cola, per reivindicar-ne l'etiquetatge en català
La protesta de la Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua critica que grans empreses incompleixen la llei lingüística
Un moment de l'acció de protesta, a la plaça Catalunya de Barcelona @joantarda
La Plataforma per la Llengua ha organitzat aquest matí a la plaça Catalunya de Barcelona un acte de protesta a la plaça de Catalunya per reclamar a les empreses que etiquetin en català, fent un mural amb més de 40.000 llaunes buides de Coca Cola esteses a terra. La plataforma vol denunciar que grans empreses com Coca-Cola vulneren expressament la llei que garanteix el dret de rebre a Catalunya l'etiquetatge en català.
Quan va néixer la Plataforma per la Llengua fa 20 anys, ja fer una
acció similar amb 15.000 llaunes de Coca-cola, però la companyia de
refrescs continua sense incorporar el català en les seves etiquetes.
L'entitat volia repetir-lo tot celebrant el 20è aniversari amb 20.000
llaunes, però finalment ha aconseguit recollir-ne 40.000 per garantir
del tot l’èxit de la campanya. La Plataforma ha precisat que serà curosa
amb el medi ambient, perquè després reciclarà totes les llaunes.
Enganxada entre Tremosa i Cuní
Enganxada entre Tremosa i Cuní
Ramon Tremosa ✔ @ramontremosa Follow
Informació incompleta i equívoca als titulars de @8aldia: posició de @ConvergenciaCAT sobre C's i UPyD al @ALDEgroup
http://www.convergencia.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=31805 …
Ramon Tremosa ✔ @ramontremosa Follow
J.Cuní desinforma a @8aldia: serà a finals de juny q es votaran nous partits al @ALDEgroup!
Veurem si C's i UPyD convencen 2/3 eurodiputats
L'eurodiputat de CiU acusa el periodista de "desinformar"
Especial: Eleccions europees 2014
Q.S. , Redacció | Actualitzat el 31/05/2014 a les 17:50h
Però divendres es va complicar el malestar quan Cuní va insistir en què Ciutadans i UpyD entrarien al grup dels Liberals del parlament europeu, el mateix on rau l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, tot i que CDC assegurava que aquesta informació no era correcta. De fet, el partit va emetre un comunicat insistint que no hi havia cap decisió presa al respecte.
Finalment, Tremosa va piular: “J.Cuní desinforma a @8aldia: serà a finals de juny q es votaran nous partits al @ALDEgroup! Veurem si C's i UPyD convencen 2/3 eurodiputats”. I va afegir: "Informació incompleta i equívoca als titulars de @8aldia: posició de @ConvergenciaCAT sobre C's i UPyD al @ALDEgroup".
Uns 500 activistes comencen la reconstrucció de Can Vies
CAN VIVES
Uns 500 activistes comencen la reconstrucció de Can Vies
El cap dels Bombers de Barcelona ha alertat del perill pel mal estat del centre social
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL / Barcelona
EL PERIODICO
Dissabte, 31 de maig del 2014 - 13.50 h
Unes 500 persones estan des de les 10.30 hores a Can Vies amb l'objectiu de reconstruir l'edifici. A les 10.00 hores han arribat a Can Batlló, on tenien guardades les eines i, portant cascos grocs, s'han dirigit a Can Vies, on s'han organitzat per començar a treure la runa.
Els activistes han arribat a un acord amb la Guàrdia Urbana, si no hi havia incidents, per crear una cadena per portar la runa inservible entre Can Vies i la seu del districte situada, a la carretera de Sants, a uns 500 metres del centre social. Els materials d'enderroc que estan en bon estat es reserven per a la reconstrucció de l'edifici. Les tasques s'estan desenvolupant en un ambient festiu.
Al centre social ocupat hi havia vigilant agents de la Guàrdia Urbana i de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que s'han retirat immediatament perquè els activistes poguessin formar una cadena humana d'uns 20 metres per començar el desenrunament. Els treballs s'estan portant a terme de manera molt organitzada.
El cap dels Bombers de Barcelona ha alertat del perill que pot suposar per a les persones el mal estat de Can Vies. Els mateixos veïns han organitzat un perímetre de seguretat abans de començar els treballs.
Unes 500 persones estan des de les 10.30 hores a Can Vies amb l'objectiu de reconstruir l'edifici. A les 10.00 hores han arribat a Can Batlló, on tenien guardades les eines i, portant cascos grocs, s'han dirigit a Can Vies, on s'han organitzat per començar a treure la runa.
Els activistes han arribat a un acord amb la Guàrdia Urbana, si no hi havia incidents, per crear una cadena per portar la runa inservible entre Can Vies i la seu del districte situada, a la carretera de Sants, a uns 500 metres del centre social. Els materials d'enderroc que estan en bon estat es reserven per a la reconstrucció de l'edifici. Les tasques s'estan desenvolupant en un ambient festiu.
Al centre social ocupat hi havia vigilant agents de la Guàrdia Urbana i de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que s'han retirat immediatament perquè els activistes poguessin formar una cadena humana d'uns 20 metres per començar el desenrunament. Els treballs s'estan portant a terme de manera molt organitzada.
El cap dels Bombers de Barcelona ha alertat del perill que pot suposar per a les persones el mal estat de Can Vies. Els mateixos veïns han organitzat un perímetre de seguretat abans de començar els treballs.
Els partits autonomistes i sobiranistes de les nacions sense estat i les minories nacionals, a l'alça
Els partits autonomistes i sobiranistes de les nacions sense estat i les minories nacionals, a l'alça
26/05/2014
Nationalia
INFORME. El nou Parlament
Europeu tindrà més diputats pertanyents a partits autonomistes i
sobiranistes de les nacions sense estat i minories nacionals, després de
les eleccions celebrades entre ahir i dijous. L'alça d'aquest bloc es
deu sobretot a la seva pujada a l'Estat espanyol i a Flandes.
El Regne d'Espanya és l'estat europeu que més representants de partits sobiranistes enviarà al Parlament. Seran els tres aconseguits per la Coalició per Europa (un de CDC, Ramon Tremosa, un d'UDC, Francesc Gambús, i una del PNB, Izaskun Bilbao), els dos d'ERC-NECat (Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall), i un cadascun dels següents partits i coalicions: Iniciativa per Catalunya, Anova (Ernest Urtasun i Lidia Senra, tots dos anaven dins de la coalició encapçalada Esquerra Unida), Compromís (Jordi Sebastià) i Els Pobles Decideixen (EPD, coalició liderada per EH Bildu i el BNG, que es repartiran els cinc anys de l'euroescó en funció dels vots obtinguts). Són, per tant, nou diputats sobiranistes d'un total de 54, en comparació amb els cinc obtinguts el 2009. D'entrada, els d'ERC-NECat, Compromís i EPD haurien d'anar al grup de l'Aliança Lliure Europea (ALE), els de CDC i PNB al grup liberal (ALDE), el d'ICV als grup Verd, el d'UDC al Partit Popular Europeu (PPE) i la d'Anova a l'Esquerra Unitària Europea.
A la República Francesa, no hi haurà cap eurodiputat de partits autonomistes o sobiranistes després que François Alfonsi no hagi pogut renovar el seu escó, malgrat haver aconseguit el 21,5% dels vots a Còrsega. Alfonsi ho tenia impossible per a renovar l'escó, donat que el seu partit (Partit de la Nació Corsa) no repetia coalició amb Europa Ecologia, dins de la qual havia aconseguit entrar a l'eurocambra el 2009. Destacables també els resultats dels nacionalistes bretons (9% dels vots a Bretanya sense comptar-hi el Loira Atlàntic, dels quals 7% per a la llista de Christian Troadec i 2% per a la Unió Democràtica Bretona) i dels nacionalistes bascos del PNB (7,2% al País Basc del Nord) .
A la República Italiana encara no han estat designats els escons, però es coneixen els percentatges de vot. La Lliga Nord* (que agrupa independentistes i regionalistes de diversos territoris del nord d'Itàlia, amb lleialtats nacionals diverses i complexes) ha reculat a tot el nord d'Itàlia (perd gairebé la meitat dels punts percentuals) i ha sumat l'11,7% a la circumscripció nord-occidental (Aosta, Ligúria, Llombardia i Piemont) i el 13% a la nord-oriental (Vènet, Trentí-Tirol del Sud, Friül-Venècia Júlia i Emília-Romanya). Concretament al Tirol del Sud, el Partit Popular del Tirol del Sud (SVP, autonomisme de centredreta) ha tornat a ser la força més votada (48% dels vots), i la coalició dels secessionistes d'Els Llibertaris i la Lliga Nord ha sumat el 6%. Es preveu que la Lliga Nord acabi aconseguint cinc escons, i l'SVP, un.
Al Regne Unit, el Plaid Cymru reté l'escó que havia obtingut el 2009 (Jill Evans, 15,3% dels vots a Gal·les, quarta força) i l'SNP probablement n'aconseguirà dos (Ian Hudghton i Alyn Smith, 28,9% dels vots a Escòcia, primera força). L'SNP aspirava a aconseguir-ne tres, però la irrupció del Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP, 10% dels vots a Escòcia) els ho haurà impedit. A Irlanda del Nord encara no hi ha recompte, però és probable que el Sinn Féin aconsegueixi un dels tres eurodiputats en joc. Els altres dos aniran a partits unionistes britànics. Els eurodiputats del Plaid i de l'SNP formaran part de l'ALE, i el del Sinn Féin, de l'Esquerra Unitària.
Hi ha canvis importants al Regne de Bèlgica, on els independentistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) aconsegueixen el 26,7% dels vots a la circumscripció neerlandòfona i quatre eurodiputats (Johan Van Overtveldt, Helga Stevens, Mark Demesmaeker i Louis Ide). Fins ara, l'N-VA en tenia un. Els també independentistes d'extrema dreta del Vlaams Belang es queden amb un euroescó (Gerolf Annemans), un menys que ara. Els diputats flamencs els completen els liberals (Open VLD, tres escons, Guy Verhofstadt, Annemie Neyts i Karel De Gucht), els democratacristians (CD&V, dos escons, Marianne Thyssen i Ivo Belet), els socialistes (SPA, un escó, Kathleen Van Brempt) i els ecologistes (Groen, un escó, Bart Staes). D'altra banda, l'escó reservat a la comunitat germanòfona de Bèlgica l'ha guanyat, com de costum, el Partit Socialcristià (CSP).
A la República Federal d'Alemanya, l'eliminació del llindar electoral no ha pogut ser aprofitada pels independentistes del Partit de Baviera (Bayernpartei), que amb 62.000 vots s'han quedat lluny dels 135.000 que calculaven que els calien per a aconseguir un eurodiputat.
A la República de Bulgària, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS, afiliat al grup liberal europeu, l'ALDE), que acostuma a recollir bona part del vot de la comunitat turca, ha renovat els tres escons que ja havia aconseguit el 2009. El seu candidat Delyan Peevski, molt qüestionat a Bulgària, va anunciar ahir mateix que renunciava a ser eurodiputat abans de recollir l'acta.
A Romania, la Unió Democràtica dels Magiars de Romania (UDMR) ha aconseguit de nou enviar representants a Brussel·les. En aquest cas seran dos eurodiputats, un menys que fa cinc anys. Aniran al grup del PPE.
També hi haurà representació hongaresa a la República Eslovaca, i per partida doble. El Partit de la Comunitat Hongaresa (SMK-MKP) ha renovat l'escó que ja tenia (ha estat escollit Pál Csáky, i Most-Híd (que aplega hongaresos i eslovacs ètnics en un mateix partit) també n'ha aconseguit un (József Nágy). Tots dos van al PPE. La participació a Eslovàquia ha estat enormement baixa (13%).
A la República de Letònia, i contra tot pronòstic, Tatjana Zdanoka repetirà a l'eurocambra. Zdanoka ha aconseguit la reelecció encapçalant la llista de Pels Drets Humans en una Letònia Unida (PCTVL), un partit que defensa els drets dels russòfons de Letònia. A l'anterior legislatura, Zdanoka ha format part de l'ALE. Darrerament ha estat molt qüestionada a Letònia, on l'han acusada de treballar al servei del Kremlin, entre d'altres motius perquè va donar suport al referèndum d'independència de Crimea. També defensa els interessos dels russòfons el Partit Socialdemòcrata Harmonia (SDPS), que ha aconseguit un escó. Aquest partit va amb el grup dels socialdemòcrates europeus.
A la República de Finlàndia, el Partit Popular Suec (SFP), que representa els interessos de la minoria suedòfona, ha mantingut l'escó que ja tenia fins ara. L'escollit és Nils Torvalds. El mapa dels seus suports electorals calca pràcticament la cartografia lingüística de llengua sueca a Finlàndia (zona costanera occidental i meridional).
(Actualització 1). A la República de Lituània, el partit de la minoria polonesa (l'Acció Electoral dels Polonesos de Lituània), en coalició amb el partit de la minoria russa (l'Aliança Russa), ha mantingut l'escó que havia obtingut el 2009. L'eurodiputat serà, com fins ara, el líder de l'Acció, Waldemar Tomaszewski. Fins ara, el partit ha format part del grup parlamentari dels Conservadors i Reformistes Europeus, la formació principal del qual és el Partit Conservador britànic.
*(Actualització 2. Aclariment: a l'espai de Facebook, Nationalia ha rebut algunes crítiques pel fet d'incloure la Lliga Nord en el text d'aquest article. La redacció de Nationalia vol fer dues consideracions:
1. Que es tracti d'un partit amb posicions racistes o xenòfobes no pot impedir-nos d'explicar-ne els resultats. Com a diari, la nostra primera obligació és explicar què ha passat. I si la Lliga Nord ha obtingut eurodiputats, ho hem d'explicar, igual com ho expliquem en el cas del Vlaams Belang.
2. És cert que no tots els membres de la Lliga Nord són independentistes (n'hi ha que simplement són regionalistes italians), i també és cert que no tots consideren que Itàlia no sigui la seva nació. Però també és igualment cert que n'hi ha que són independentistes, i n'hi ha que entenen que la seva nació és el Vènet, la Llombardia o d'altres. Per tal de reflectir la diversitat d'enfocaments sobre la qüestió nacional i sobre la independència que hi ha dins de la Lliga Nord, hem inclòs aquest incís dins del text de l'article: "La Lliga Nord [...] agrupa independentistes i regionalistes de diversos territoris del nord d'Itàlia, amb lleialtats nacionals diverses i complexes".)
CAN VIES. 'Els anti-avalots em van trencar el nas amb dos cops de porra'
CAN VIES
Vilaweb
En Joan ens demana que no publiquem la seva foto, ni els cartells que han circulat per la xarxa on se'l veu amb el nas trencat sortint de comissaria. És de Sants, de la plaça de Sants matisa. Li agrada Can Vies i el que representa. És popular a la ciutat, més enllà del seu barri, per ser molt actiu en els moviment socials i a la universitat. També per la seva determinació en afrontar la síndrome de Tourette i una discapacitat del 66%, de cara, sense por a la diferència. Com a ell diu: 'Estic al peu del canó'.
Aquesta darrera setmana, en Joan s'ha fet més popular, sobretot a les xarxes, per uns fets que preferiria no haver viscut. Són fets que als films només passen als delinqüents, però que a la vida real li han acabat passant a ell. Perplexe encara pel que li ha tocat viure afirma: 'no sóc un delinqüent, jo només fugia d'allà'.
La nit del dimecres, el Sants amable, capaç d'assimilar el passat, el present i el futur amb una manera de fer pròpia es va convertir en un infern. En Joan volia sortir-ne quan les furgonetes dels mossos van accelerar per a desallotjar la concentració. Ell i tres companys més es van posar a córrer per fugir però es van trobar en un camí sense sortida, una altra furgoneta els barrava el pas. De sobte van entrar en un malson. Sense preàmbuls, els cops de porra els van aturar, a ell li van trencar el nas i la sang va començar a caure a raig. 'M'haurien d'haver dut a l'hospital i aquella nit l'hagués hagut de passar allà pel meu estat de salut', diu, encara sorprès que en qüestió de segons es pugui passar a un món on les paraules no serveixen per res. En Joan ens narra els fets i l'angoixa que va passar durant la nit sense dormir en una cel·la de la comissaria de les Corts.
—Com us trobeu?
—Estic una mica apagat… Em van donar dos cops de porra al nas. Em van posar una fèrula i cinc punts perquè me'l van fracturar.
—Què va passar exactament?
—Va ser el dimecres a la nit. Jo estava amb un grup d'amics i ja marxàvem, ens estàvem escapant del merder policial. Aleshores ens van agafar i jo vaig començar a demanar auxili perquè no volia que ens detinguessin. Llavors un dels anti-avalots van començar a apallisar-nos i em va trencar el nas amb dos cops de porra… Em va posar contra la paret amb les mans alçades. Ens van demanar la documentació i vaig començar a cridar que volia tornar a casa, que no havia fet res. Em van dir que no podia ser perquè estava detingut per alteració a l'ordre públic. Jo tenia bastanta por… No volia que em portessin a la presó. Quan ens van posar dins les furgonetes em vaig posar a cridar i em van agafar fort i emmanillar. Jo cridava que no, que no! Em van posar cap per avall de manera molt violenta. Vaig insistir en què tenia una malaltia i el mosso em va respondre que si no em posava recte m'apretaria el cul. Jo estava sagnant quan ens van dur a la comissaria de Plaça Espanya. Allà em van deixar que anés al lavabo per rentar-me però em costava perquè anava emmanillat. Em van preguntar si em medicava i vaig dir que feiaun tractament energètic; el mosso em va respondre que no semblava que tingués pas efecte.
—Estaveu espantat?
—Estava molt preocupat per si aniríem a la presó i tindríem judici. Em van dir que no… Llavors ens van portar a la comissaria de les Corts, emmanillats. Una metgessa em va mirar la ferida i em va netejar les hemorràgies i va dir que calien punts i soldar. Ens van tenir força estona esperant fins que a tres de nosaltres en van portar a l'hospital clínic. Em van pujar a la quarta planta, a traumatologia. Li vaig explicar què havia passat a una infermera i ella va demanar als mossos que em treiessin les manilles però no van voler, van dir que per protocol no era així. Va venir una otorrinolaringòloga que em va estar mirant la ferida. Em va fer cinc punts amb anastèsia local. Em van dir que prengués ibopufreno cada vuit hores. Llavors ens van tornar a la comissaria i em van demanar totes les dades. Els hi vaig explicar que tenia la síndrome de Tourette i un grau de discapacitat del 66%. No duia els papers perquè estava en una mani.
—Normalment sí que els duus a sobre?
—No, si no hi ha una necessitat estricta prèvia.
—I et van fer cas?
—No, llavors em van posar en una cel·la, em van dir que em treies tot el que duia a la butxaca. Després em van demanar que m'ho treies tot: es van quedar amb els cordons de les meves sabates i la samarreta interior. Aleshores em van demanar que agafés un matalàs i una flassada i em van tancar en una cel·la amb barrots amb una altra persona. No vaig dormir en tota la nit perquè no vaig voler. Volia sortir d'allà en algun moment.
—Coneixies a l'altra persona?
—No. Em va dir que duia tres dies allà. Ens van portar l'esmorzar per la finestreta amb reixes. Tota l'estona havíem d'anar amb les mans al darrera. Només hi havia una latrina per pixar. Primer van treure el company i, al cap de molta estona, em van posar en una altra cel·la amb dues altres persones.
—A les xarxes diuen que et van apallissar dins de la comissaria…
—Això és mentida! Ho he fet rectificar. Va ser just en el moment de detenir-me.
—Fins i tot surts en un cartell que convoca a la manifestació d'avui.
—Sí, ja he dit que ho canviessin. Estic rebent el suport de part de moltíssima gent.
—T'havies trobat mai amb una situació semblant?
—No, no... No tinc antecedents penals. Aquella nit no vaig poder anar a dormir a casa. Em van mirar la impremta dels dits, em van estar fent fotos de perfil, de cara, d'esquena, amb les mans aixecades. Com a les pel·lícules de delinqüents. Jo no en sóc.
—Això ja era l'endemà al matí?
—Sí, matí-matinada. Després va venir l'advocat i més tard els meus pares. A fora hi havia la concentració de suport. Em van fer declarar, arran de la manifestació de Can Vies, m'acusen d'alteració a l'ordre públic i de desobediència a l'autoritat.
—I què n'opineu?
—Que és una acusació totalment falsa.
—Vau participar de la manifestació?
—Sí, havíem anat fins a la seu del districte. A partir d'allà va començar tot l'espectacle policial. Va ser més amunt, gairebé tocant a les Corts, entre Joan Güell i ronda del Mig va ser on ens van detenir.
—Posaràs cap denúncia?
—Sí, dilluns tornaré a anar al metge i a la tarda quedaré amb l'advocat.
—Els mossos haurien hagut actuar d'una altra manera?
—Sí, perquè aquells cops de porra… I et dic una cosa, sort que va ser al nas i no a l'ull! Penso que si estava sangrant, i no perquè tingui un trastorn, haurien d'haver cridat una ambulància immediatament. M'haurien d'haver dut a l'hospital i aquella nit l'hagués hagut de passar allà pel meu estat de salut.
—Ets de Sants de tota la vida. Què opines del que passa aquests dies?
—Crec que la gent s'està mobilitzant a favor d'aquest centre social. S'estan fent moltes accions continuades i legítimes en contra d'aquest desallotjament. Era un referent contra l'especulació immobiliària.
Dissabte
31.05.2014
06:00
'Els anti-avalots em van trencar el nas amb dos cops de porra'
En Joan de Sants, amb síndrome de Tourette, explica a VilaWeb com va ser detingut
En Joan ens demana que no publiquem la seva foto, ni els cartells que han circulat per la xarxa on se'l veu amb el nas trencat sortint de comissaria. És de Sants, de la plaça de Sants matisa. Li agrada Can Vies i el que representa. És popular a la ciutat, més enllà del seu barri, per ser molt actiu en els moviment socials i a la universitat. També per la seva determinació en afrontar la síndrome de Tourette i una discapacitat del 66%, de cara, sense por a la diferència. Com a ell diu: 'Estic al peu del canó'.
Aquesta darrera setmana, en Joan s'ha fet més popular, sobretot a les xarxes, per uns fets que preferiria no haver viscut. Són fets que als films només passen als delinqüents, però que a la vida real li han acabat passant a ell. Perplexe encara pel que li ha tocat viure afirma: 'no sóc un delinqüent, jo només fugia d'allà'.
La nit del dimecres, el Sants amable, capaç d'assimilar el passat, el present i el futur amb una manera de fer pròpia es va convertir en un infern. En Joan volia sortir-ne quan les furgonetes dels mossos van accelerar per a desallotjar la concentració. Ell i tres companys més es van posar a córrer per fugir però es van trobar en un camí sense sortida, una altra furgoneta els barrava el pas. De sobte van entrar en un malson. Sense preàmbuls, els cops de porra els van aturar, a ell li van trencar el nas i la sang va començar a caure a raig. 'M'haurien d'haver dut a l'hospital i aquella nit l'hagués hagut de passar allà pel meu estat de salut', diu, encara sorprès que en qüestió de segons es pugui passar a un món on les paraules no serveixen per res. En Joan ens narra els fets i l'angoixa que va passar durant la nit sense dormir en una cel·la de la comissaria de les Corts.
—Com us trobeu?
—Estic una mica apagat… Em van donar dos cops de porra al nas. Em van posar una fèrula i cinc punts perquè me'l van fracturar.
—Què va passar exactament?
—Va ser el dimecres a la nit. Jo estava amb un grup d'amics i ja marxàvem, ens estàvem escapant del merder policial. Aleshores ens van agafar i jo vaig començar a demanar auxili perquè no volia que ens detinguessin. Llavors un dels anti-avalots van començar a apallisar-nos i em va trencar el nas amb dos cops de porra… Em va posar contra la paret amb les mans alçades. Ens van demanar la documentació i vaig començar a cridar que volia tornar a casa, que no havia fet res. Em van dir que no podia ser perquè estava detingut per alteració a l'ordre públic. Jo tenia bastanta por… No volia que em portessin a la presó. Quan ens van posar dins les furgonetes em vaig posar a cridar i em van agafar fort i emmanillar. Jo cridava que no, que no! Em van posar cap per avall de manera molt violenta. Vaig insistir en què tenia una malaltia i el mosso em va respondre que si no em posava recte m'apretaria el cul. Jo estava sagnant quan ens van dur a la comissaria de Plaça Espanya. Allà em van deixar que anés al lavabo per rentar-me però em costava perquè anava emmanillat. Em van preguntar si em medicava i vaig dir que feiaun tractament energètic; el mosso em va respondre que no semblava que tingués pas efecte.
—Estaveu espantat?
—Estava molt preocupat per si aniríem a la presó i tindríem judici. Em van dir que no… Llavors ens van portar a la comissaria de les Corts, emmanillats. Una metgessa em va mirar la ferida i em va netejar les hemorràgies i va dir que calien punts i soldar. Ens van tenir força estona esperant fins que a tres de nosaltres en van portar a l'hospital clínic. Em van pujar a la quarta planta, a traumatologia. Li vaig explicar què havia passat a una infermera i ella va demanar als mossos que em treiessin les manilles però no van voler, van dir que per protocol no era així. Va venir una otorrinolaringòloga que em va estar mirant la ferida. Em va fer cinc punts amb anastèsia local. Em van dir que prengués ibopufreno cada vuit hores. Llavors ens van tornar a la comissaria i em van demanar totes les dades. Els hi vaig explicar que tenia la síndrome de Tourette i un grau de discapacitat del 66%. No duia els papers perquè estava en una mani.
—Normalment sí que els duus a sobre?
—No, si no hi ha una necessitat estricta prèvia.
—I et van fer cas?
—No, llavors em van posar en una cel·la, em van dir que em treies tot el que duia a la butxaca. Després em van demanar que m'ho treies tot: es van quedar amb els cordons de les meves sabates i la samarreta interior. Aleshores em van demanar que agafés un matalàs i una flassada i em van tancar en una cel·la amb barrots amb una altra persona. No vaig dormir en tota la nit perquè no vaig voler. Volia sortir d'allà en algun moment.
—Coneixies a l'altra persona?
—No. Em va dir que duia tres dies allà. Ens van portar l'esmorzar per la finestreta amb reixes. Tota l'estona havíem d'anar amb les mans al darrera. Només hi havia una latrina per pixar. Primer van treure el company i, al cap de molta estona, em van posar en una altra cel·la amb dues altres persones.
—A les xarxes diuen que et van apallissar dins de la comissaria…
—Això és mentida! Ho he fet rectificar. Va ser just en el moment de detenir-me.
—Fins i tot surts en un cartell que convoca a la manifestació d'avui.
—Sí, ja he dit que ho canviessin. Estic rebent el suport de part de moltíssima gent.
—T'havies trobat mai amb una situació semblant?
—No, no... No tinc antecedents penals. Aquella nit no vaig poder anar a dormir a casa. Em van mirar la impremta dels dits, em van estar fent fotos de perfil, de cara, d'esquena, amb les mans aixecades. Com a les pel·lícules de delinqüents. Jo no en sóc.
—Això ja era l'endemà al matí?
—Sí, matí-matinada. Després va venir l'advocat i més tard els meus pares. A fora hi havia la concentració de suport. Em van fer declarar, arran de la manifestació de Can Vies, m'acusen d'alteració a l'ordre públic i de desobediència a l'autoritat.
—I què n'opineu?
—Que és una acusació totalment falsa.
—Vau participar de la manifestació?
—Sí, havíem anat fins a la seu del districte. A partir d'allà va començar tot l'espectacle policial. Va ser més amunt, gairebé tocant a les Corts, entre Joan Güell i ronda del Mig va ser on ens van detenir.
—Posaràs cap denúncia?
—Sí, dilluns tornaré a anar al metge i a la tarda quedaré amb l'advocat.
—Els mossos haurien hagut actuar d'una altra manera?
—Sí, perquè aquells cops de porra… I et dic una cosa, sort que va ser al nas i no a l'ull! Penso que si estava sangrant, i no perquè tingui un trastorn, haurien d'haver cridat una ambulància immediatament. M'haurien d'haver dut a l'hospital i aquella nit l'hagués hagut de passar allà pel meu estat de salut.
—Ets de Sants de tota la vida. Què opines del que passa aquests dies?
—Crec que la gent s'està mobilitzant a favor d'aquest centre social. S'estan fent moltes accions continuades i legítimes en contra d'aquest desallotjament. Era un referent contra l'especulació immobiliària.
- Foto: ACN. Imatge dels avalots a Sants aquests dies
El menyspreu al català de grans marques de consum, en un informe
Dissabte
31.05.2014
06:00
El menyspreu al català de grans marques de consum, en un informe
La Plataforma per la Llengua n'exposa conclusions en l'informe '20 anys per l’etiquetatge en català'
Aquestes ens són algunes de les conclusions:
—No hi ha en el món desenvolupat i democràtic, i en concret en l’àmbit europeu, una llengua tan parlada com la catalana que no s’utilitzi de manera normal en l’etiquetatge de totes les empreses de gran consum.
—Kellogg’s, Bayer, Danone, Durex i Nestlé etiqueten en suec a Finlàndia, en francès a Bèlgica i en alemany a Suïssa, però no pas en català a l'estat espanyol, per més que siguin llengües amb menys parlants que la catalana als països esmentats. Respecten, doncs, les llengües de mercats similars al català de països plurilingües excepte en el cas espanyol.
—L’any 2010 es va aprovar la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya per la qual es reconeix el dret del consumidor de rebre l’etiquetatge en català i el deure de les empreses de fer-lo acomplir. Tot i així, els requisits lingüístics establerts en el Codi de consum de Catalunya amb relació a la llengua catalana són àmpliament incomplerts per moltes empreses. Tampoc no s’ha tramitat cap sanció per part de l’Administració pública.
—Malgrat tot, l’etiquetatge en català augmenta. Segons calcula la Plataforma per la Llengua a partir d’una mostra de més de 2.000 productes observats a l’atzar en supermercats, un 10% dels productes generalistes (no de marca blanca) dels supermercats de Catalunya estan etiquetats com a mínim en català, gairebé el doble que fa dos anys.
—Coca-Cola actua en més de 200 països d’arreu del món, i etiqueta en moltes llengües clarament menys parlades que el català.
—El consum a casa nostra és el doble que als Països Baixos, Noruega o Suècia, però en canvi, Coca-Cola no etiqueta en català, i sí que ho fa en noruec, suec o neerlandès en els països esmentats.
divendres, 30 de maig del 2014
Carta de David Fernàndez als treballadors de TV3 sobre els incidents de Sants
Divendres
30.05.2014
12:32
Carta de David Fernàndez als treballadors de TV3 sobre els incidents de Sants
La CUP ja havia deplorat públicament l'atac contra periodistes de dilluns
«Benvolguts i benvolgudes,
Una disculpa i una insistència. No són dies especialment fàcils i allò urgent no deixa pas a allò important.
La disculpa és ben senzilla: fer aquest mail amb un imperdonable endarreriment.
La insistència, a mode d'aclariment, és per deixar quelcom ben clar: des del primer hem lamentat profundament els danys soferts per la unitat mòbil en les protestes de dilluns i hem mostrat solidaritat amb els treballadors. Ni ho compartim ni ho avalem, sinó tot al contrari. En les primeres declaracions públiques que vam fer així ho vam dir Quim Arrufat ahir, al 'Polièdric' de Catalunya Ràdio i a RAC-1, i hi vam insistir. Sempre. Ens en sobren motius. Entre molts altres, per nosaltres, que estimem TV3, sou un servei públic.
Una altra cosa, puntual, és que nosaltres mai no utilitzem el verb condemnar --per una qüestió semiòtica i etimològica del llenguatge del poder, per res més-- sinó rebutjar, refusar, lamentar o altres sinònims.
Teníem urgència de dir-vos-ho. A totes i tots vosaltres.
Amb la vostra lluita, la nostra solidaritat.
TV3 no es toca.
Una abraçada gegant
David Fernàndez»
La Universitat Queen Mary de Londres analitza el procés català
La Universitat Queen Mary de Londres analitza el procés català
Experts internacionals compararan les posicions de Madrid i Londres entorn a les demandes secessionistes
ACN |ND 30/05/2014 a les 09:50h
Coincidint
amb l'inici de la campanya electoral del referèndum escocès del 18 de
setembre, aquest divendres la Queen Mary University de Londres acull la
jornada 'Catalunya i Escòcia: noves nacions a la UE?'. Des de les 10 del
matí, experts i acadèmics internacionals abordaran el creixement de
l'independentisme català i escocès tot comparant els diferents rols del
govern espanyol i britànic. A més, el congrés analitzarà l'encaix de
Catalunya i Escòcia dins de la Unió Europea. Entre d'altres, hi
participaran el prestigiós doctor en Ciències Polítiques de la
universitat d'Aberdeen Michael Keating, l'acadèmica Montserrat Guibernau
o el periodista Martí Anglada.
La universitat Queen Mary de Londres ha organitzat per aquest divendres la jornada 'Catalunya i Escòcia: noves nacions a la UE?', en què set experts internacionals pronunciaran diverses conferències centrades en les demandes independentistes de catalans i escocesos, així com de les posicions adoptades al respecte pels executius espanyol i britànic. El congrés farà èmfasi en "les diferents concepcions sobre la democràcia dins de la UE" i en les implicacions dels moviments sececcionistes.
El professor Benedikte Brincker, de la Copenhagen Business School, serà el primer a participar en la jornada amb el discurs 'Dilemes de la nacionalitat: estudi sobre el nacionalisme i el llenguatge a Groenlàndia'.
Tot seguit, l'expert en nacionalisme i doctor en Ciències Polítiques de la universitat d'Aberdeen Michael Keating prendrà el torn de paraula per analitzar el context constitucional escocès. També se centrarà en Escòcia l'acadèmic David McCrone, de la universitat d'Edimburg.
De la seva banda, la doctora Dolors Feliu i el periodista de TV3 Martí Anglada abordaran el cas català en les conferències 'Catalunya: com exercir el dret a decidir?' i 'Catalunya, navegant a través d'aigües internacionals amistoses', respectivament.
L'editor de l'agència Reuters i fundador de Reuters Breakingviews, Hugo Dixon, examinarà les implicacions que per a Escòcia tindria sortir del Regne Unit i com això podria afectar el referèndum sobre mantenir-se o no dins de la Unió Europea. Finalment, i com a cloenda de la jornada, l'experta de la Queen Mary University de Londres Montserrat Guibernau se centrarà en el dret d'autodeterminació a la UE.
La universitat Queen Mary de Londres ha organitzat per aquest divendres la jornada 'Catalunya i Escòcia: noves nacions a la UE?', en què set experts internacionals pronunciaran diverses conferències centrades en les demandes independentistes de catalans i escocesos, així com de les posicions adoptades al respecte pels executius espanyol i britànic. El congrés farà èmfasi en "les diferents concepcions sobre la democràcia dins de la UE" i en les implicacions dels moviments sececcionistes.
El professor Benedikte Brincker, de la Copenhagen Business School, serà el primer a participar en la jornada amb el discurs 'Dilemes de la nacionalitat: estudi sobre el nacionalisme i el llenguatge a Groenlàndia'.
Tot seguit, l'expert en nacionalisme i doctor en Ciències Polítiques de la universitat d'Aberdeen Michael Keating prendrà el torn de paraula per analitzar el context constitucional escocès. També se centrarà en Escòcia l'acadèmic David McCrone, de la universitat d'Edimburg.
De la seva banda, la doctora Dolors Feliu i el periodista de TV3 Martí Anglada abordaran el cas català en les conferències 'Catalunya: com exercir el dret a decidir?' i 'Catalunya, navegant a través d'aigües internacionals amistoses', respectivament.
L'editor de l'agència Reuters i fundador de Reuters Breakingviews, Hugo Dixon, examinarà les implicacions que per a Escòcia tindria sortir del Regne Unit i com això podria afectar el referèndum sobre mantenir-se o no dins de la Unió Europea. Finalment, i com a cloenda de la jornada, l'experta de la Queen Mary University de Londres Montserrat Guibernau se centrarà en el dret d'autodeterminació a la UE.
Saps quines són les millors pàgines web sobre 1714?
Especial 1714 per Quim Torra
30/04/2014
Saps quines són les millors pàgines web sobre 1714?
Pàgina web de la Ruta 1
"Existeixen algunes pàgines web magnifiques, impulsades per particulars i associacions, que proporcionen una informació extraordinària sobre els fets de 1714"
http://www.11setembre1714.org/: una de les pàgines webs pioneres i, al meu parer, la que posa a disposició del públic més informació sobre els fets de 1714. Un autèntic buidatge de les “Narraciones Históricas” de Francesc de Castellví.
http://www.guerradesuccessio.cat/: iniciativa del grup DIDPATRI, amb FX. Hernàndez Cardona i altres, es centra en l’explicació militar del conflicte, amb profusió de gràfics i imatges de reconstrucció històrica
http://www.diaridesetge.cat/: diari que consisteix a anar explicant què estava passant al setge de la ciutat de Barcelona, 300 anys enrere. Té la peculiaritat que també es pot seguir diàriament per twitter: @diaridesetge
https://www.facebook.com/barcelona.lliure: també informa, diàriament, al facebook, del que anava succeint a Barcelona cada dia, durant el setge. També pot seguir-se per twitter: @Barcelona_1714
http://ambaixadadalmases.cat/: ofereix la possibilitat la seguir les petges del darrer ambaixador català a Londres, Pau Ignasi de Dalmases, i les seves gestions en favor de Catalunya. Compta també amb usuari a twitter: @aDalmases
Sala-i-Martín i Bassas sospiten que l’Estat espanyol està darrere dels aldarulls de Can Vies
30/05/2014
L’economista Xavier Sala-i-Martín i el periodista i editor de l’Ara, Antoni Bassas, sospiten que darrere els aldarulls que hi ha hagut aquests dies al barri de Sants arran del desallotjament de Can Vies podria haver-hi l’Estat espanyol.
Sala-i-Martín va piular al seu compte de Twitter ahir: “Quan els mossos identifiquin als violents, que informin sobre d’on vénen. No fos que, a més de policies, algú estigui enviant manifestants!”, fent al·lusió als 200 membres que la Policia Nacional va enviar a Catalunya per defensar els “edificis del govern”.
Antoni Bassas, per la seva banda, va opinar ahir, a títol personal en el programa Divendres de TV3: “No m’acabo d’empassar que sigui casual”. “En un moment en què hi ha tanta gent a Espanya interessada a dir que a Catalunya hi ha violència, la imatge icònica de veure una unitat mòbil de TV3 cremant fa sospitar”, va considerar i, tot i afirmar no tenir cap prova, va compartir que “en política no hi ha res casual”.
Xavier Sala-i-Martin @XSalaimartin Follow
can vies
Sala-i-Martín i Bassas sospiten que l’Estat espanyol està darrere dels aldarulls de Can Vies
Antoni Bassas al programa 'Divendres' de TV3
L’economista es demanava mitjançant el Twitter: “Quan els mossos identifiquin als violents, que informin sobre d’on vénen. No fos cas que, a més de policies, algú estigui enviant manifestants!”
Sala-i-Martín va piular al seu compte de Twitter ahir: “Quan els mossos identifiquin als violents, que informin sobre d’on vénen. No fos que, a més de policies, algú estigui enviant manifestants!”, fent al·lusió als 200 membres que la Policia Nacional va enviar a Catalunya per defensar els “edificis del govern”.
Antoni Bassas, per la seva banda, va opinar ahir, a títol personal en el programa Divendres de TV3: “No m’acabo d’empassar que sigui casual”. “En un moment en què hi ha tanta gent a Espanya interessada a dir que a Catalunya hi ha violència, la imatge icònica de veure una unitat mòbil de TV3 cremant fa sospitar”, va considerar i, tot i afirmar no tenir cap prova, va compartir que “en política no hi ha res casual”.
Xavier Sala-i-Martin @XSalaimartin Follow
Quan els mossos identifiquin als
violents, que informin sobre d'on venen. No fos que, a més de policies,
algú estigui enviant manifestants!
Draghi Shields Catalan Independence Bid From Market: Euro Credit
Draghi Shields Catalan Independence Bid From Market: Euro Credit
European Central Bank President Mario Draghi’s pledge to buy bonds from euro-region governments is
allowing the independence movement in Catalonia to advance its
cause without facing resistance from investors.
The yield on Catalonia’s 2020 bonds remained close to a record low as regional leaders prepare for a Nov. 9 referendum. Pro-referendum parties won 62 percent of the regional vote in European Parliament elections on May 25.
While Draghi took credit for salvaging the euro by creating a program to buy government debt in 2012, that commitment is also allowing politicians to sidestep the market discipline that might otherwise check their bolder ambitions. A Catalan secession would cost Spain 10 percent of its tax revenue and trigger a row over how to carve up the sovereign’s 836 billion euros ($1.1 trillion) of debt.
“Draghi’s magic words are softening the impact of the Catalan conflict,” said Antonio Roldan, a London-based analyst at Eurasia Group, which advises bond investors on political risk. “If the situation in Catalonia unravels and the threat of a messy rupture becomes apparent it would not be ECB’s role to intervene, so the correction could be aggressive.”
Catalan bonds were little changed today, with the 2020 yield at 2.92 percent at 2:18 p.m. Madrid time, compared with a low of 2.89 percent on May 28. The premium over Spanish bonds of a similar duration was 105 basis points, near a 23-month low.
The increasingly acrimonious argument there also has involved the division of debt and whether the new independent state would have access to a lender of last resort and remain in the European Union without having to reapply for membership.
Independence could force the 7.6 million Catalans out of the EU and shut off Barcelona-based lenders such as CaixaBank SA from central bank funding, Bank of Spain Governor Luis Maria Linde said last year.
“At the moment, no economic indicators are reflecting the seriousness of the territorial problem,” Josep Duran i Lleida, leader of the Catalan nationalist Convergencia i Unio group in the Spanish parliament, said at a conference in Sitges, near Barcelona today. “If this is not resolved, there will be consequences for all sides.”
Families and companies in Catalonia paid 7.3 billion euros to the Spanish state in the first three months of the year, the second-biggest contribution after Madrid. That compares with a total of 70 billion euros collected by the central government in the period, data compiled by General Comptroller Office show.
Should Spain’s Constitutional Court opt to block the vote, Mas has the further possibility of dissolving the Catalan assembly and holding regional election as a de facto referendum.
The Scottish referendum on Sept. 18 by contrast is being held with U.K. Prime Minister David Cameron’s consent. Spanish premier Mariano Rajoy, for his part, has the right to suspend the Catalan government’s powers under extreme circumstances.
“The consequences are so damaging for both sides that investors rationalize the issue and say that won’t happen,” said Ignacio de la Torre, a Madrid-based analyst at Arcano Group, which caters to international investors interested on Spanish equities and fixed income. “The support from Draghi to asset prices has put any risk well below the investor radar.”
While the money allowed Catalonia to pay suppliers, doctors and teachers, and stay away from the bond markets since 2011, the country’s debt is increasing, and could reach 101.7 percent of the economy next year, based on government estimates.
The Spanish Social Security also paid 4.3 billion euros in pensions and other subsidies to Catalans between January and March compared with 1.4 billion euros of contributions it received from the region, government data show.
Even so, the three pro-independence referendum parties saw their support increase by eight percentage points in the European Parliamentary elections compared with the results of the 2012 election for the regional assembly, according to the Catalan government’s website.
Those results will “reinforce the Catalan government’s attitude toward independence,” said Joan Barcelo, a researcher in political science at New York University. Voters are “moving toward ERC’s more clearly pro-independence position.”
Any investors considering betting against Catalan or Spanish debt will probably be deterred by the outlook for next week’s ECB governing council meeting 700 miles north in Frankfurt, according to Ivan Comerma, chief investment officer at Morabanc Grup SA, which manages 6.5 billion euros.
At the June 5 meeting, Draghi will decide what to do about the euro area’s sluggish inflation, after saying last month he’s “comfortable” with easing policy.
The prospect of “quantitative easing is so powerful that no investor would like to get caught shorting Spanish bonds on concerns about any potential risk from tensions with Catalonia,” said Comerma, who isn’t adding Spanish or Catalan bonds due to low yields. “If there wasn’t the Draghi effect investors would be already more focused on this risk, so he will face a dilemma if things unravel.”
To contact the reporter on this story: Esteban Duarte in Madrid at eduarterubia@bloomberg.net
To contact the editors responsible for this story: Heather Harris at hharris5@bloomberg.net Ben Sills, Rodney Jefferson
The yield on Catalonia’s 2020 bonds remained close to a record low as regional leaders prepare for a Nov. 9 referendum. Pro-referendum parties won 62 percent of the regional vote in European Parliament elections on May 25.
While Draghi took credit for salvaging the euro by creating a program to buy government debt in 2012, that commitment is also allowing politicians to sidestep the market discipline that might otherwise check their bolder ambitions. A Catalan secession would cost Spain 10 percent of its tax revenue and trigger a row over how to carve up the sovereign’s 836 billion euros ($1.1 trillion) of debt.
“Draghi’s magic words are softening the impact of the Catalan conflict,” said Antonio Roldan, a London-based analyst at Eurasia Group, which advises bond investors on political risk. “If the situation in Catalonia unravels and the threat of a messy rupture becomes apparent it would not be ECB’s role to intervene, so the correction could be aggressive.”
Catalan bonds were little changed today, with the 2020 yield at 2.92 percent at 2:18 p.m. Madrid time, compared with a low of 2.89 percent on May 28. The premium over Spanish bonds of a similar duration was 105 basis points, near a 23-month low.
Separatist Arguments
The vote planned by the Catalans would come less than two months after a referendum on Scotland leaving the U.K.The increasingly acrimonious argument there also has involved the division of debt and whether the new independent state would have access to a lender of last resort and remain in the European Union without having to reapply for membership.
Independence could force the 7.6 million Catalans out of the EU and shut off Barcelona-based lenders such as CaixaBank SA from central bank funding, Bank of Spain Governor Luis Maria Linde said last year.
“At the moment, no economic indicators are reflecting the seriousness of the territorial problem,” Josep Duran i Lleida, leader of the Catalan nationalist Convergencia i Unio group in the Spanish parliament, said at a conference in Sitges, near Barcelona today. “If this is not resolved, there will be consequences for all sides.”
Families and companies in Catalonia paid 7.3 billion euros to the Spanish state in the first three months of the year, the second-biggest contribution after Madrid. That compares with a total of 70 billion euros collected by the central government in the period, data compiled by General Comptroller Office show.
Ballot Boxes
As financial pressures recede, Catalan President Artur Mas is pushing through legislation that will allow him to call the vote in November, and is ready to order the delivery of about 6,000 ballot boxes, La Vanguardia reported May 23.Should Spain’s Constitutional Court opt to block the vote, Mas has the further possibility of dissolving the Catalan assembly and holding regional election as a de facto referendum.
The Scottish referendum on Sept. 18 by contrast is being held with U.K. Prime Minister David Cameron’s consent. Spanish premier Mariano Rajoy, for his part, has the right to suspend the Catalan government’s powers under extreme circumstances.
“The consequences are so damaging for both sides that investors rationalize the issue and say that won’t happen,” said Ignacio de la Torre, a Madrid-based analyst at Arcano Group, which caters to international investors interested on Spanish equities and fixed income. “The support from Draghi to asset prices has put any risk well below the investor radar.”
Rescue Loans
A secession of Catalonia would also raise questions over rescue loans funded with central-government debt. Catalonia borrowed 31.6 billion euros of loans from the facilities, according to Catalan government presentation.While the money allowed Catalonia to pay suppliers, doctors and teachers, and stay away from the bond markets since 2011, the country’s debt is increasing, and could reach 101.7 percent of the economy next year, based on government estimates.
The Spanish Social Security also paid 4.3 billion euros in pensions and other subsidies to Catalans between January and March compared with 1.4 billion euros of contributions it received from the region, government data show.
Even so, the three pro-independence referendum parties saw their support increase by eight percentage points in the European Parliamentary elections compared with the results of the 2012 election for the regional assembly, according to the Catalan government’s website.
Clear Position
Esquerra Republicana de Catalunya, the party pushing hardest for independence, won the most votes in the region with a 24 percent support, beating its senior partner in the governing coalition, Mas’s CiU, by 1.8 percentage points.Those results will “reinforce the Catalan government’s attitude toward independence,” said Joan Barcelo, a researcher in political science at New York University. Voters are “moving toward ERC’s more clearly pro-independence position.”
Any investors considering betting against Catalan or Spanish debt will probably be deterred by the outlook for next week’s ECB governing council meeting 700 miles north in Frankfurt, according to Ivan Comerma, chief investment officer at Morabanc Grup SA, which manages 6.5 billion euros.
At the June 5 meeting, Draghi will decide what to do about the euro area’s sluggish inflation, after saying last month he’s “comfortable” with easing policy.
The prospect of “quantitative easing is so powerful that no investor would like to get caught shorting Spanish bonds on concerns about any potential risk from tensions with Catalonia,” said Comerma, who isn’t adding Spanish or Catalan bonds due to low yields. “If there wasn’t the Draghi effect investors would be already more focused on this risk, so he will face a dilemma if things unravel.”
To contact the reporter on this story: Esteban Duarte in Madrid at eduarterubia@bloomberg.net
To contact the editors responsible for this story: Heather Harris at hharris5@bloomberg.net Ben Sills, Rodney Jefferson
dijous, 29 de maig del 2014
Les pel·lícules i les sèries de ficció a Canal+ es podran veure amb subtítols en català
Les pel·lícules i les sèries de ficció a Canal+ es podran veure amb subtítols en català
Els drets d'aquest servei televisiu pertanyeran al Departament de Cultura al cap d'un any d'emetre's a la cadena privada
Imatge d''El llop de Wall Street', una de les pel·lícules que es podran veure subtitulades al català a Canal+.
EL PERIODICO
EFE / Barcelona
Dijous, 29 de maig del 2014 - 19.35 h
El Departament de Cultura de la Generalitat i Canal+ han firmat un acord per subtitular al català més de 100 estrenes de cine i 11 sèries de ficció de la cadena de pagament, i oferirà al públic més de 15.300 minuts de cine en aquesta llengua. "La Generalitat segueix amb la seva política d'incrementar el català en diversos mitjans i, amb aquest acord, es té l'opció de veure subtitulades la majoria de les estrenes en català, això és un valor afegit per als clients", ha explicat la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa.
Per una altra part, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que "és la primera vegada que una cadena d'àmbit estatal posa en relleu això i fa que siguin moltes les persones que en puguin disfrutar i se'n puguin beneficiar".
Entre l'àmplia oferta de cine, s'estrenaran pel·lícules com 'Her'; 'Gravity'; 'Star Trek: en la foscor'; 'Gru 2: el meu malvat favorit'; 'La vida secreta de Walter Mitty' i 'El llop de Wall Street', entre altres. Les noves temporades de les sèries que s'estrenaran amb subtítols són 'Joc de trons'; 'Mad Men'; 'Silicon Valley'; 'Orange is the New Black'; 'True Blood'; 'Masters of Sex'; 'The Newsroom'; 'The Leftovers'; 'Ray Donovan'; 'Utopia', i 'Boardwalk Empire'.
El Departament de Cultura de la Generalitat i Canal+ han firmat un acord per subtitular al català més de 100 estrenes de cine i 11 sèries de ficció de la cadena de pagament, i oferirà al públic més de 15.300 minuts de cine en aquesta llengua. "La Generalitat segueix amb la seva política d'incrementar el català en diversos mitjans i, amb aquest acord, es té l'opció de veure subtitulades la majoria de les estrenes en català, això és un valor afegit per als clients", ha explicat la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa.
El contingut audiovisual en versió original, de moda
El director general de continguts de Canal+, Àlex Martínez Roig, ha explicat que veuen que "cada vegada està més de moda mirar les pel·lícules i les sèries en versió original amb subtítols i ara també es podrà fer amb el català". Així mateix, ha assenyalat que "aquesta inversió és per a tota la vida perquè, passat un any, els drets dels subtítols s'acabaran per a Canal+ i pertanyeran al Departament de Cultura".Per una altra part, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que "és la primera vegada que una cadena d'àmbit estatal posa en relleu això i fa que siguin moltes les persones que en puguin disfrutar i se'n puguin beneficiar".
Entre l'àmplia oferta de cine, s'estrenaran pel·lícules com 'Her'; 'Gravity'; 'Star Trek: en la foscor'; 'Gru 2: el meu malvat favorit'; 'La vida secreta de Walter Mitty' i 'El llop de Wall Street', entre altres. Les noves temporades de les sèries que s'estrenaran amb subtítols són 'Joc de trons'; 'Mad Men'; 'Silicon Valley'; 'Orange is the New Black'; 'True Blood'; 'Masters of Sex'; 'The Newsroom'; 'The Leftovers'; 'Ray Donovan'; 'Utopia', i 'Boardwalk Empire'.
Freda trobada entre Mas i Guindos a Sitges
DES DE SITGES
JORNADES DEL CERCLE D'ECONOMIA
Freda trobada entre Mas i Guindos a Sitges
El president de la Generalitat reconeix que el procés sobiranista "genera incertesa"
FERRAN NADEU
Artur Mas i Luis de Guindos se saluden en les jornades de Sitges.
EL PERIODICO
O. GRAU / A. SALA / Sitges
Dijous, 29 de maig del 2014 - 18.55 h
Hi havia expectació. Però tot ha quedat en una salutació cordial. El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha creuat a la sortida després de la seva intervenció a les XXX Jornades del Cercle d'Economia de Sitges amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Han conversat un minut cronometrat, s'han saludat afectuosament, però han preferit no continuar la conversa, malgrat que estava habilitada una sala de cortesia per a aquesta mena de trobades. El desglaç entre els representants polítics de Catalunya i Madrid haurà d'esperar a una altra ocasió.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha quedat a l'auditori per escoltar la intervenció de Guindos, que ha intervingut a continuació davant un auditori ple d'empresaris, directius i polítics, entre els quals destaquen Salvador Alemany (Abertis), Josep Maria Pujol (Ficosa), el secretari de la Generalitat, Jordi Vilajoana, el president de Miquel y Costas (Jordi Mercader), Artur Carulla (Agrolimen), Amancio López (Hotusa) .
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha admès en la seva intervenció que el procés sobiranista català impulsat pel seu Govern i per diversos partits catalans "genera incertesa", però ho ha atribuït al fet que "no hi ha precedents". Mas ha considerat que el procés català és únic perquè "s'està intentant" de forma pacífica i sense l'aval de l'Estat. "Normalment aquesta mena de processos es fan o de forma violenta, que no és el cas de Catalunya ni ho serà, o d'acord amb l'Estat, cosa que ens agradaria però sembla que no és possible", ha subratllat el president català, que ha qualificat d'absurd l'actual "xoc" entre "la llei i la legitimitat democràtica" perquè "el normal és interpretar les lleis per donar curs democràtic al procés".
Mas ha intervingut just després del president del Cercle, Antón Costas, que havia reclamat al president que doni una "segona oportunitat" al diàleg amb l'Estat.
Hi havia expectació. Però tot ha quedat en una salutació cordial. El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha creuat a la sortida després de la seva intervenció a les XXX Jornades del Cercle d'Economia de Sitges amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Han conversat un minut cronometrat, s'han saludat afectuosament, però han preferit no continuar la conversa, malgrat que estava habilitada una sala de cortesia per a aquesta mena de trobades. El desglaç entre els representants polítics de Catalunya i Madrid haurà d'esperar a una altra ocasió.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha quedat a l'auditori per escoltar la intervenció de Guindos, que ha intervingut a continuació davant un auditori ple d'empresaris, directius i polítics, entre els quals destaquen Salvador Alemany (Abertis), Josep Maria Pujol (Ficosa), el secretari de la Generalitat, Jordi Vilajoana, el president de Miquel y Costas (Jordi Mercader), Artur Carulla (Agrolimen), Amancio López (Hotusa) .
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha admès en la seva intervenció que el procés sobiranista català impulsat pel seu Govern i per diversos partits catalans "genera incertesa", però ho ha atribuït al fet que "no hi ha precedents". Mas ha considerat que el procés català és únic perquè "s'està intentant" de forma pacífica i sense l'aval de l'Estat. "Normalment aquesta mena de processos es fan o de forma violenta, que no és el cas de Catalunya ni ho serà, o d'acord amb l'Estat, cosa que ens agradaria però sembla que no és possible", ha subratllat el president català, que ha qualificat d'absurd l'actual "xoc" entre "la llei i la legitimitat democràtica" perquè "el normal és interpretar les lleis per donar curs democràtic al procés".
Mas ha intervingut just després del president del Cercle, Antón Costas, que havia reclamat al president que doni una "segona oportunitat" al diàleg amb l'Estat.
Neix El País que Volem, per decidir l'estat propi
29/05/2014
Nova plataforma
Neix El País que Volem, per decidir l'estat propi
Presentació de la plataforma
La nova plataforma recopilarà propostes per a l'estat propi i compta amb Lluís Llach, Jaume Roures, Montserrat Nebrera i Carles Boix
Una nova plataforma favor de l'estat propi s'ha donat a conèixer avui. S'anomena
El País que Volem, està integrada per un conjunt important de
personalitats del país i té per objectiu recopilar propostes dels
ciutadans per a la Catalunya Independent i fer més democràtica i plural
la consolidació del nou país, on l'opinió de la gent hi tingui un paper
clau.
La plataforma s'ha presentat aquesta tarda en roda de premsa. Han explicat que en els últims mesos s'havia plantejat la necessitat d'abordar com ha de ser la futura Catalunya Independent i que, ara, un dels objectius prioritaris de l'entitat és arribar a les "persones que no veuen la necessitat d’assolir un estat propi" perquè "els ciutadans som el principal motor dels canvis que el país necesita”. Jordi Manyà, president de l'ENS, ha aclarit que no tenen cap resposta màgica, però sí que poden demanar l’opinió.
L'EPqV té dos òrgans de govern, un Consell Ciutadà, amb 71 persones de renom en diversos àmbits professionals, com Carles Boix, Professor Univeritat de Princeton, i un Consell d'Entitats format per associacions com l'Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma per la Llengua.
El País que Volem tindrà un portal web, organitzarà actes i difondrà la seva activitat als mitjans de comunicació. L'entitat recopilarà les propostes, les endreçarà i analitzarà rigorisament amb un consell d'experts i per Sant Jordi del 2015 farà públiques les conclusions, amb els resultats del procés.
La plataforma s'ha presentat aquesta tarda en roda de premsa. Han explicat que en els últims mesos s'havia plantejat la necessitat d'abordar com ha de ser la futura Catalunya Independent i que, ara, un dels objectius prioritaris de l'entitat és arribar a les "persones que no veuen la necessitat d’assolir un estat propi" perquè "els ciutadans som el principal motor dels canvis que el país necesita”. Jordi Manyà, president de l'ENS, ha aclarit que no tenen cap resposta màgica, però sí que poden demanar l’opinió.
L'EPqV té dos òrgans de govern, un Consell Ciutadà, amb 71 persones de renom en diversos àmbits professionals, com Carles Boix, Professor Univeritat de Princeton, i un Consell d'Entitats format per associacions com l'Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma per la Llengua.
El País que Volem tindrà un portal web, organitzarà actes i difondrà la seva activitat als mitjans de comunicació. L'entitat recopilarà les propostes, les endreçarà i analitzarà rigorisament amb un consell d'experts i per Sant Jordi del 2015 farà públiques les conclusions, amb els resultats del procés.
Podem de Barcelona remarca la seva posició a favor del 9-N
Dijous
29.05.2014
20:14
Podem de Barcelona remarca la seva posició a favor del 9-N
En un comunicat arran de la polèmica dels últims dies · Jiménez Villarejo s'aferra a l'escó
A continuació us oferim el comunicat íntegre:
«Arran de la polèmica creada els últims dies i alimentada de forma interessada pels mitjans de comunicació afins al règim del 78, ens veiem en l’obligació una altra vegada de recordar la posició de Podem Barcelona sobre aquest tema. No cal insistir en el fet que Podem és un moviment popular, i com a tal respecta la independència de pensament de cadascuna de les persones que l'integren.
Dit això, en Podem Barcelona entenem que el poble ha de tenir dret de decidir sobre les seves vides. Dret de decidir en quin país vol viure, dret a dir que volem un estat social, no només sobre el paper, sinó també als carrers, a la realitat quotidiana. Entenem que la voluntat popular ha de ser escoltada i obeïda, i en el cas de Catalunya, les classes populars reivindiquem des de fa molts anys poder decidir sobre el model d’estat que volem.
El 9 de novembre se celebrarà una consulta que, entenem, és del tot legítima i necessària. Pot ser que no sigui legal, que no tingui lloc dins la constitució del 78 i, precisament per això, demanem l’obertura d’un procés constituent que ens porti a trencar amb les estructures heretades del franquisme que no coincideixen, i de fet s’enfronten, amb la voluntat popular. Lluny de dividir, creiem que la consulta del 9 de novembre ha de servir com a punt inicial de ruptura amb el règim caduc del 78 a tot l’estat i, per extensió, amb les polítiques neoliberals als pobles del sud d’Europa.
El dret de decidir de Catalunya no servirà per desunir els pobles, sinó que encetarà la via al canvi global, des de baix, encapçalat per les classes populars.»
Villarejo s'aferra a l'escó
Podem va comunicar a VilaWeb que el jurista Carlos Jiménez Villarejo no seria eurodiputat, malgrat haver estat escollit com a número tres de la llista. Ell mateix havia avisat abans de les eleccions que renunciaria a l'escó si era elegit. Però dimarts va sorprendre amb unes declaracions en una entrevista a El País: hi deia que tenia intenció de mantenir-lo i, a més, hi reiterava l'oposició al dret de decidir dels catalans, una opinió que contradiu la defensa del dret d'autodeterminació que feia Podem en el programa electoral i que també va palesar el líder de la formació, Pablo Iglesias, en una entrevista a VilaWeb.
Fonts de Podem van comunicar dimarts a VilaWeb que Villarejo, de setanta-vuit anys, no aniria a Brussel·les per motius d'edat, i que el seu lloc l'ocuparia la sisena de la llista, Tània González, de trenta-un any, professora de Formació Professional nascuda a Àvila.
Informació relacionada:
Podemos sacseja el mapa polític espanyol, amb cinc eurodiputats
Entrevista a Pablo Iglesias: 'Si els catalans volen marxar, no hi ha res a discutir'
Mas demana a Rajoy que "assumeixi riscos" per resoldre les relacions Catalunya-Espanya
DES DE SITGES
JORNADES DEL CERCLE D'ECONOMIA
Mas demana a Rajoy que "assumeixi riscos" per resoldre les relacions Catalunya-Espanya
El president de la Generalitat, a les XXX Jornades del Cercle d'Economia, insisteix que una "reforma constitucional" hauria de ser sotmesa a consulta
ORIOL MARCH Sitges |
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat
durant l'obertura de les XXX Jornades del Cercle d'Economia que "el
procés català es fa sense violència i amb l'Estat en contra". En aquest
sentit, ha demanat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy
(sense citar-lo explícitament), que adeqüi els marcs legals per tal de
fer possible la consulta. "El xoc entre legalitat i legitimitat és
absurd", ha apuntat.
"Aquesta vegada, el cas català
s'ha de resoldre assumint riscos i amb capacitat de lideratge", ha
apuntat Mas, que ha admès que existeixen "incerteses" sobre l'endemà del
procés català.
"Si existeix una
proposta creïble, fins i tot en forma de reforma constitucional, que se
sotmeti a votació al costat de les opcions que les institucions
catalanes han pactat", ha assegurat Mas. "No depèn de nosaltres, depèn
d'ells. Ha de passar per les urnes. Si no, ho tornarem a tancar en
fals", ha considerat. "No podem estar tota la vida d'aquesta manera,
perquè acaba sent improductiu i fatigant", ha indicat.
Al principi de la seva intervenció, el president ha insistit que "des
de l'àmbit públic poca cosa es podrà fer més" en referència a recerca i
desenvolupament. Mas ha posat de manifest el vessant exportador de
l'economia catalana i en la captació d'inversió industrial "en ple debat
polític".
El fiscal Carlos.Carta del membre de la Crida Francesc Figuerola
Dimecres
28.05.2014
16:28
Autor/s: Francesc Figuerola
El fiscal Carlos
Carta d'un membre de la Crida empresonat per recomanació de Villarejo el 1985, per haver defensat el català
Llegeixo la notícia que la formació Podem ha fet pública la decisió que el senyor Carlos Jiménez Villarejo no prendrà possessió de la seva acta de diputat.
Crec que la recuperació de la memòria històrica és necessària, rellevant, imprescindible per valorar d'on venim, de quins encerts i de quins fraus i cap on, i acompanyats de qui, caminem. En això, i només en això, coincideixo amb aquest vell jurista.
Carlos Jiménez Villarejo, actuant com a fiscal, a quarts de cinc de la matinada freda del 21 d'abril de 1985 va respondre al jutge que seia a la seva dreta en un despatx mal il·luminat del Palau de Justícia de Barcelona que enviés a la presó --preventiva i sense fiança!-- quatre joves membres de la Crida a la Solidaritat detinguts el dia abans quan, acompanyats de setanta persones, duien a terme una acció pacífica a l'estació de Sants de Barcelona, de protesta per a la catalanització dels serveis de Renfe, perquè aquesta companyia no havia complert els terminis de 12 mesos, 6 mesos i 3 mesos que hom li va oferir per a retolar, emetre bitllets, adaptar la megafonia, esmenar la toponímia i atendre els ciutadans normalment també en català. (La Crida feia accions per la llengua, campanyes de solidaritat amb Nicaragua, Etiòpia, de defensa del territori, donava suport a sindicats i treballadors, promovia l'economia solidària i el cooperativisme...)
Aquella acció del fiscal Villarejo va ser utilitzada durant un llarg temps, en els estudis de la Facultat de Dret de la UB, com a exemple de decisió política, i no jurídica, i d'acció desproporcionada.
Raimon, el 22 d'abril del mateix any al vespre, va llegir, al Palau de la Música Catalana, en l'homenatge a Salvador Espriu, traspassat feia poc, una carta enviada pels joves des de la presó, en què es demanava a la Generalitat: 'Com és possible que estiguem empresonats en una presó catalana, pel fet de defensar la nostra llengua?' El Palau, tothom dempeus, reclamà la posada en llibertat dels detinguts. Tothom dempeus excepte la primera fila, plena de càrrecs del govern, tots de CDC i UDC, callats i amb el cap cot, que apuntaven les maneres claudicants de l'època. La Crida no era titella de Pujol, i això era clar i provat diàriament, i ben conegut pel vell amic Carlos Jiménez.
Villarejo mai no es va retractar d'aquella decisió de caràcter netament polític i contrària a la recuperació de la presència i ús de la llengua catalana, decisió que apuntava frontalment contra qualsevol opció política d'insubmissió a l'status quo del moment, especialment si aquesta actitud provenia d'allò que ell sempre ha considerat 'la perifèria'. D'aquesta manera, Carlos carregava --i continua carregant-- no pas contra allò que ell qualifica de 'nacionalista' (ell ho és, sense voler reconèixer-s'hi), sinó contra la lliure determinació de la ciutadania i dels pobles, i ho fa de manera desacomplexadament interclassista i des de la seva permanent posició elitista, gens avantguardista.
I això cal destacar-ho perquè Carlos va arribar a afirmar que els membres de la Crida eren 'cadells' de Pujol, i que calia perseguir-los. Un any abans ell mateix havia participat en la trama política teixida contra Pujol (realment contra la Generalitat) a l'entorn de l'anomenat cas Banca Catalana, afer que, amb l'ajut de diaris com El País i més eines de poder de l'estat, va pretendre anar molt més enllà de l'encausament, justificat i necessari, dels responsables de Banca Catalana.
Vint-i-nou anys després, un Carlos envellit i trànsfuga, abandonant els seus històrics companys d'ICV, es presenta a les eleccions europees mantenint-se ferm en l'oposició a l'exercici del dret d'autodeterminació i advocant per un federalisme que ell mai no ha estat capaç d'assumir ni definir.
Els qui fórem empresonats no l'hem oblidat mai.
Francesc Figuerola
Notícia relacionada
dimarts, 27 de maig del 2014
Manifest dels díscols del PSC
Manifest dels díscols del PSC
EL PERIÓDICO / Barcelona
Dimarts, 27 de maig del 2014 - 17.30 h
Reunits el dilluns 26 de maig de 2014, coneguts els resultats de les eleccions europees, diverses persones que ens sentim identificades amb l’esperit fundacional del PSC i els valors del socialisme democràtic, i que considerem que l’actual direcció és responsable de l’execució d’un projecte sense vocació majoritària i percebut per molts ciutadans com allunyat de la centralitat del catalanisme polític i de la unitat entorn del dret a decidir, volem manifestar:
Que ens ratifiquem en el mandat sorgit de l’assemblea general, celebrada a les Cotxeres de Sants el darrer 21 de març, per tal de contribuir a la reconstrucció d’un espai socialista, d’esquerres, de vocació majoritària, d’obediència catalana, implicat en la regeneració democràtica, i en la preservació de les polítiques socials en un moment de creixents desigualtats, i també a favor de la consulta o referèndum. Que donant compliment d’allò que s’acordà en l’esmentada assemblea general i per tal d'impulsar un moviment socialista de vocació majoritària, ens cridem de nou a la celebració d’una assemblea amb caràcter constituent durant la primera quinzena de juliol.
Que aquest moviment vol formular-se també com a suport a les candidatures municipals compromeses amb els valors socialistes i la defensa de les llibertats nacionals. Aquest moviment vol recollir les inquietuds de centenars de regidors i regidores, ciutadans i ciutadanes que dia a dia treballen per la millora dels seus pobles i ciutats, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida dels seus conciutadans i que voldrien formar part d’aquest projecte global comú.
Aquest document és obert a tota persona o col·lectiu que vulgui adherir-se i participar de la constitució d’aquest nou espai d’acció política.
Signatures inicials del grup impulsor:
Fèlix Sogas
Josep Serra
Enric Pérez
Servand Casas
Manel Monlleó
Llorenç Ferrer
Jordina Freixanet
Joaquim Nadal
Marina Geli
Daniel Font
Jordi Font
Pia Bosch
Carles Ferreira
Núria López
Montse Tura
Ferran Villaseñor
Toni Castells
Montse Palma
Francesc Guisset
Pere Albó
Elisenda Pérez
Ramon Roqué
Maria Badia
Pere Garcia
Esteve Llorens
Xavier Jonama
Joan Carbó
Joan Trias
Joaquim Bonaventura
Amèlia Barbero
Manel Nadal
Reunits el dilluns 26 de maig de 2014, coneguts els resultats de les eleccions europees, diverses persones que ens sentim identificades amb l’esperit fundacional del PSC i els valors del socialisme democràtic, i que considerem que l’actual direcció és responsable de l’execució d’un projecte sense vocació majoritària i percebut per molts ciutadans com allunyat de la centralitat del catalanisme polític i de la unitat entorn del dret a decidir, volem manifestar:
Que ens ratifiquem en el mandat sorgit de l’assemblea general, celebrada a les Cotxeres de Sants el darrer 21 de març, per tal de contribuir a la reconstrucció d’un espai socialista, d’esquerres, de vocació majoritària, d’obediència catalana, implicat en la regeneració democràtica, i en la preservació de les polítiques socials en un moment de creixents desigualtats, i també a favor de la consulta o referèndum. Que donant compliment d’allò que s’acordà en l’esmentada assemblea general i per tal d'impulsar un moviment socialista de vocació majoritària, ens cridem de nou a la celebració d’una assemblea amb caràcter constituent durant la primera quinzena de juliol.
Que aquest moviment vol formular-se també com a suport a les candidatures municipals compromeses amb els valors socialistes i la defensa de les llibertats nacionals. Aquest moviment vol recollir les inquietuds de centenars de regidors i regidores, ciutadans i ciutadanes que dia a dia treballen per la millora dels seus pobles i ciutats, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida dels seus conciutadans i que voldrien formar part d’aquest projecte global comú.
Aquest document és obert a tota persona o col·lectiu que vulgui adherir-se i participar de la constitució d’aquest nou espai d’acció política.
Signatures inicials del grup impulsor:
Fèlix Sogas
Josep Serra
Enric Pérez
Servand Casas
Manel Monlleó
Llorenç Ferrer
Jordina Freixanet
Joaquim Nadal
Marina Geli
Daniel Font
Jordi Font
Pia Bosch
Carles Ferreira
Núria López
Montse Tura
Ferran Villaseñor
Toni Castells
Montse Palma
Francesc Guisset
Pere Albó
Elisenda Pérez
Ramon Roqué
Maria Badia
Pere Garcia
Esteve Llorens
Xavier Jonama
Joan Carbó
Joan Trias
Joaquim Bonaventura
Amèlia Barbero
Manel Nadal
Notícies relacionades
ANC - Declara't a Catalunya
Data de publicació: 30/04/2014
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC)
ha iniciat la campanya Declara't a Catalunya, amb la que pretén
potenciar que els ciutadans i empreses de Catalunya informin a l'Agència
Tributària de Catalunya (ATC) sobre les seves declaracions fiscals. En
concret, l'objectiu de la iniciativa, emmarcada en la Via Catalana cap a
la Hisenda Pròpia, és la de potenciar que el màxim de catalans lliurin
una còpia de les declaracions fiscals que fan a l'Estat espanyol a
l'Agència Tributària de Catalunya. Aquest pas, senzill i sense
conseqüències legals, fa que l'ATC compti amb informació pròpia i
facilitarà el pas per assumir el 100% de la recaptació quan arribi el
moment.
Cambrils canviarà el nom de plaça Espanya pel de plaça de la Vila
Cambrils canviarà el nom de plaça Espanya pel de plaça de la Vila
El regidor no adscrit Dani Pallejà (exPSC) ha presentat una moció durant el plenari d'avui que ha rebut el suport de la PLIC i CiU
El PSC s'hi ha abstingut
Eli Sarraseca | Cambrils Diari 27/05/2014 a les 10:02h
Imatge de la Plaça Espanya de Cambrils. Foto: CambrilsDiari.catCambrils canviarà el nom de la plaça d’Espanya pel seu nom originari, plaça de la Vila. La decisió s’ha aprovat aquest matí durant la celebració del Ple Municipal després que el regidor no adscrit Dani Pallejà (exPSC) presentés una moció per restituïr el nom de Plaça Espanya, instaurat per l'entrada de les tropes franquistes a Cambrils.
La moció s’ha aprovat amb el suport dels vots a favor de Dani Pallejà, la Plic i CiU. Pel que fa als grups municipals del PSC i NMC s’han abstingut i el PP ha votat en contra. El Partit Popular governa a la vila de Cambrils amb CiU.
Segons Pallejà la moció, que ha comptat amb el suport de l’associació de veïns del Portal del Barri Antic, el Casal Popular de Cambrils, ERC, IU, ICV, Arran i l’Assemblea Nacional Catalana, té l’objectiu: «d’eliminar els vestigis de la dictadura franquista del nomenclàtor de la ciutat». Per una altra banda ha volgut aclarir que no hi ha cap rerefons en aquest canvi. «No volem desvincular-lo del nom d’Espanya, el problema no és el nom sinó del vestigi franquista. No tenim cap problema en un futur de posar el nom d’Espanya en una altra plaça o carrer», ha afirmat Pallejà. Així mateix, l’exsocialista ha afegit que la moció té el suport de la signatura de 600 ciutadans.
Tot i la decisió del PP, la regidora de Benestar Social, Lluïsa Rom, ha explicat els motius de CiU a sumar-se al sentit de vot favorable de la Plic i el regidor no adscrit: «és un nom imposat després de la dictadura franquista a Cambrils i compta amb el suport dels veïns del Barri Antic i de la recollida de firmes dels ciutadans de la localitat». Per acabar, també ha refermat el compromís de posar el nom d’Espanya en un altre punt de la ciutat. «No estem en contra del nom d’Espanya i perquè això es vegi reflectit dins de la moció hi ha un acord de posar el nom d’Espanya en un altre lloc de la localitat», ha etzibat Rom.
Pel que fa a la resta de partits, el Nou Moviment Ciutadà ha expressat el seu sentit d’abstenció perquè creuen que la manera de fer-ho no és l’adequada. «És un tema de ciutat, en un futur els ciutadans haurien de poder decidir el nom dels carrers. S’ha de tindre en compte la demanda de les 600 signatures però afecta tota la ciutat i s’hauria d’organitzar una consulta perquè tothom pugui dir la seva», ha exposat el portaveu d’NMC Oliver Klein. A l’abstenció també s’hi ha sumat el PSC, en què l’exalcalde Robert Benaiges ha dit que «la proposta reflecteix el debat civil i polític, del qual no hem de defugir». A més, els socialistes també creuen que el poder de la decisió ha de recaure al poble. «Aquest tema l’ha de decidir la ciutadania encara que sempre hagi passat pel Ple. La moció té altres connotacions i a Cambrils encara resten multitud de carrers amb aquesta connotació històrica». Per acabar, Benaiges ha demanat que si es fa el canvi, «s’ajudi el màxim possible» des de l’administració als veïns de la plaça.
Per una altra banda, la moció també ha creat tensió dins de l’equip de govern format per PP i CiU, ja que els populars han votat en contra de la proposta. David Chatelain, el portaveu dels populars ha expressat els motius de la seva decisió. «No volem dubtar de la bona fe de Pallejà, però és una moció ideològica. És un nom que ja es posava abans de la dictadura franquista i no només afecta la gent d’aquestes associacions. És una mesura que portarà maldecaps i despeses econòmiques, afectarà la vida de la gent de la zona i a les documentacions», ha dit Chatelain.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)