dilluns, 31 de març del 2014

La FAES inunda el Parlament Europeu d'opuscles contra la independència

Dilluns  31.03.2014  19:53

La FAES inunda el Parlament Europeu d'opuscles contra la independència

Ho ha denunciat Raül Romeva · La fundació els ha editats amb finançament públic

VilawebLa fundació FAES, vinculada al Partit Popular, ha enviat als eurodiputats de Brussel·les centenars d'opuscles d'un argumentari contra la independència de Catalunya, amb el títol 'Vint preguntes amb resposta sobre la secessió de Catalunya' (pdf). Ho ha denunciat a Twitter Raül Romeva, que ha remarcat que els llibrets havien estat editats amb el finançament del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports espanyol.
El text de l'opuscle diu que el procés català és il·legal i inconstitucional, nega els motius històrics o greuges de Catalunya envers Espanya i alerta de perills que implicaria per al Principat una hipotètica independència, resumits en tres conceptes: 'Debilitat institucional, empobriment greu i aïllament internacional.'
El document pronostica una caiguda del 19% al 24% del PIB en els principals sectors, més de quatre vegades superior a la baixada del PIB espanyol durant la crisi. 'Fallida econòmica i social', sentencia.

Els arguments que s'hi exposen són els que el PP ha repetit insistentment sobre les conseqüències catastròfiques d'una independència de Catalunya. Però ara la FAES els endreça i els aplega en un argumentari: nega el perjudici de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut; nega que els catalans tinguin el dret de decidir; nega (contradient el Consell Assessor per a la Transició Nacional) que hi hagi cap manera per què el govern espanyol pugui cedir la competència per a convocar referèndums, amb frases com aquesta: 'Que [la consulta] sigui consultiva i no vinculant no converteix una consulta impossible en possible.'

I continua negant: diu que Catalunya no entraria a la Unió Europa, que restaria fora de l'OTAN i també fora de les Nacions Unides.
En el pròleg de l'estudi, el secretari general de la FAES, Javier Zarzalejos, ja constata que el procés català, que vol presentar-se com la màxima expressió d'exercici democràtic, 'suspèn tots els criteris que defineixen allò que la democràcia implica en una societat avançada: estat de dret, institucions representatives i pluralitat'.

'Es furten a l'opinió pública els elements d'un debat realment democràtic i plural', diu, perquè es combina 'el menyspreu a la legalitat amb l'ocultació deliberada de tot allò que contradiu les expressions secessionistes'. És especialment dur contra l'argument que enfronta la voluntat popular a la llei: 'Les llibertats i l'autogovern són possibles per la constitució, i no malgrat la constitució.'

Sobre els nacionalismes diu això: 'Acaben essent els agents més profundament divisius de la societat. Tant a Catalunya com al País Basc, el secessionisme nacionalista ha protagonitzat i protagonitza els processos més traumàtics de divisió política i social que s'han produït en el període democràtic que s'obre des de la transició.'

L'argumentari de la FAES es divideix en quatre blocs de preguntes sobre la secessió: per què, com, a quin preu i per a què. En el primer apartat nega que hi hagi motius per a parlar d'una Espanya que va contra Catalunya, reivindica que els catalans van voler la transició i van votar la constitució. També defensa la sentència del TC sobre l'estatut i diu que Catalunya té el màxim grau d'autogovern. I arriba a la conclusió que 'la secessió és un procés sense raons que es recolza en la invenció d'un greuge inexistent'.

'Ja sabem, per l'experiència del segle XX, què pot arribar a significar un projecte populista'


En el com, l'estudi defineix la via de la secessió com 'un projecte ideològic radical i populista'. 'I ja sabem, per l'experiència del segle XX, què pot arribar a significar això.' Insisteix que la consulta és inconstitucional i il·legal, i que només fóra possible si primer hi hagués un canvi de la constitució. Ni l'estat no pot convocar la consulta, ni pot delegar la competència per fer-ho.

La FAES subratlla que únicament la constitució d'Etiòpia reconeix un procés de secessió de part del seu territori i nega l'existència d'un dret de decidir al marge de la carta magna i del dret. Segons la fundació vinculada al PP, el dret de decidir és un expressió nacionalista creada pel lehendakari Juan José Ibarretxe.

Així mateix, afirma que el dret a l'autodeterminació no és aplicable a Catalunya perquè es limita a processos de descolonització i de règims no democràtics i que no respecten l'estat de dret.

Caiguda del PIB, fallida econòmica i social


En aquest tercer capítol de preguntes amb resposta, la FAES rebutja que Espanya hagi 'robat a Catalunya' en el passat ni que hi robi en el present, i avisa que en cas d'independència Catalunya sortiria immediatament de la UE.

Catalunya, continua l'estudi, seria més pobra, hauria de pagar aranzels, no participaria en els fons europeus, hauria de reorientar el comerç exterior i perdria inversions. Els efectes de la secessió, diu, serien 'devastadors'. En matèria d'exportació, Catalunya pagaria aranzels, els preus pujarien i això faria perdre competitivitat als productes catalans. La conseqüència seria acomiadaments en massa o baixada de sous per a poder continuar venent. L'augment de la desocupació perjudicaria les pensions.

En conclusió, una caiguda entre el 19% i el 24% del PIB en els principals sectors --segons el professor Clemente Polo--, més de quatre vegades superior a la que ha tingut el PIB espanyol en aquesta crisi. 'Un procés per a la fallida econòmica i social', diu la FAES.

Sortida de tots els organismes


En l'apartat de 'per a què', l'estudi assegura que Catalunya sortiria de tots els organismes i hauria de tornar a signar tots els tractats, de manera que esdevindria 'irrellevant en el pla internacional'.

ERC es queda sense regidors a Palamós

31/03/2014

ERC es queda sense regidors a Palamós

Sense títol
El ple de l'Ajuntament de Palamós

Catorze militants es donen de baixa, entre ells els representants municipals i els membres de l'executiva local

Lluís Bou
El Singular digital
ERC s'ha quedat sense regidors a Palamós (Baix Empordà) després que els fins ara representants del partit republicà, Dani Reixach i Miquel Gubert, han deixat el grup i han passat a ser regidors no adscrits.

La decisió, però, no s’ha quedat aquí i un total de 14 militants d’ERC a la localitat també s'han donat de baixa, entre ells tota l’executiva local del partit. Argumenten discrepàncies en el sí de la secció local d’ERC, i asseguren que no han tingut el suport de les direccions comarcal i regional, segons informa Ràdio Palamós.
L’anunci dels dos regidors de passar a ser no adscrits s’ha entrat aquest matí al registre municipal. La tensió al partit republicà obeeix a diferències per raons locals.

Catalans want to vote - Human towers for democracy.Castells simultanis a set capitals europees pel dret de decidir


Dilluns  31.03.2014  14:49
Autor/s: ACN

Castells simultanis a set capitals europees pel dret de decidir

'Catalans want to vote. Human towers for democracy' és el lema de l'acció, promoguda per Òmnium Cultural amb el suport de la Coordinadora de Colles Castelleres

Vilaweb
París, Brussel·les, Londres, Lisboa, Ginebra, Berlín i Barcelona. Són les set ciutats europees confirmades que acolliran el pròxim 8 de juny una aixecada de castells per reivindicar el dret de decidir dels catalans. L'acció, impulsada per Òmnium Cultural, porta per lema 'Catalans want to vote. Human towers for democracy' -'Volem votar. Castells per la democràcia'-, i vol aprofitar la rellevància internacional del món casteller, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010, per reclamar que es pugui realitzar la consulta del 9 de novembre i també 'internacionalitzar' el procés sobiranista mobilitzant la societat civil tant dins com fora de Catalunya.
Per fer possible l'acció, s'ha endegat una campanya de 'micromecenatge' per recaptar un mínim de 120.000 euros, xifra que representaria el 30% dels 400.000 euros necessaris per poder dur a terme aquest esdeveniment cultural i reivindicatiu. Les colles castelleres que actuaran a l'estranger, cobriran bona part de les seves pròpies despeses. La resta de costos es finançaran amb recursos d'Òmnium.

El tret de sortida per recaptar fons -a través de la plataforma Verkami-, s'ha donat aquest mateix dilluns i finalitza el 15 de maig. Entre les eines de promoció, s'ha editat un vídeo de presentació amb la 'veu en off' de l'actor Lluís Soler i diverses imatges que mostren actuacions castellers i també simbolitzen el seus valors. De fet, Muriel Casals ha traçat paral·lelismes entre elements propis del món casteller i el procés pel dret a decidir

D'una banda, ha parlat de la 'pinya' o base del castell referint-se a 'la part que no es veu, però que és tant important' com les altres; i també de l'anxaneta, el nen o nena que, dalt de tot de la construcció, marca quan el castell està carregat però que també mostra la 'fragilitat'. 'El procés que estem tirant endavant necessita d'aquesta pinya, i al mateix temps, que tots els que l'observen siguin conscients que també hi ha una certa fragilitat', ha manifestat Casals.

'Catalans want to vote. Human Towers for democracy', vol aprofitar també el fet que els castells incorporen alguns dels principals valors universals com són l'esforç, el treball comunitari, la constància, l'audàcia i la solidaritat. Uns valors que els organitzadors també volen emprar per projectar Catalunya com a país a l'exterior. 'Volem arribar al ciutadà europeu normal, que sovint desconeix qui som els catalans', ha declarat Quim Torra, membre de la junta directiva d'Òmnium.

Les actuacions: des del 'Tower Brigde', de Londres a la plaça de les Nacions de Ginebra

Amb la data fixada del 8 de juny, es preveu que la Colla Joves Xiquets de Valls actuïn davant el pont més conegut de la capital britànica, el 'Tower Bridge' de Londres. Per la seva banda, la Vella de Valls estarà a París, a tocar de la Torre Eiffel, al parc del Champ de Mars. Fins a la 'Grande Place' de Brussel·les viatjaran els Castellers de Vilafranca, mentre que els Castellers de Sants aniran fins a Lisboa, on aixecaran construccions davant la Torre de Betlem.

Per la seva banda, els Xiquets de Reus actuaran davant de Nacions Unides, i Berlín serà la destinació dels Xics de Granollers per aquesta jornada, que es tanca amb una 'actuació doble' a Barcelona: una a la plaça de Sant Jaume amb Castellers de Barcelona, Minyons de Terrassa i Castellers de Sabadell, i una altra a la plaça Gaudí, amb els Castellers de la Sagrada Família. Els organitzadors no donen per tancades ciutats i mantenen oberta la mà perquè altres colles se sumin a la iniciativa.

Falta Madrid

Preguntat per un periodista a la roda de premsa de presentació sobre el motiu pel qual Madrid no està a la llista de capitals on es durà a terme l'acció, Muriel Casals ha assenyalat que en algun moment s'ha plantejat incloure-la. La presidenta d'Òmnium ha raonat que en les sortides previstes 'busquem gent amiga' i anar a indrets 'on ja hi hagi un nucli d'amics per consolidar amistats i ampliar-les', donat que la campanya compta també amb el suport de casals i entitats catalanes a l'estranger. 'Procurem anar a llocs on ja hi hagi un nucli d'amics', ha insistit Casals. 'I potser ara a Madrid és un territori on en aquests moments, el que més tenen de ganes de veure ara no és una torre nostra', ha conclòs.

diumenge, 30 de març del 2014

'El català s'ensenya més arreu del món que a l'estat espanyol'

Diumenge  30.03.2014  11:48
Autor/s: Begoña Fuentes - ACN

'El català s'ensenya més arreu del món que a l'estat espanyol'

L'ACN parla amb docents, estudiants i responsables dels estudis d'algunes de les 150 universitats internacionals que imparteixen llengua i cultura catalanes
Vilaweb
Estudiar llengua i cultura catalanes és possible aquest curs a gairebé 150 centres universitaris de tot el món, i almenys 6.000 persones ja ho han provat. 'Hi ha una voluntat indiscutible d'incorporar el català als programes d'estudis universitaris', assegura a l'ACN el director del Centre d'Estudis Catalans de la Queen Mary University de Londres, Jordi Larios, que lamenta que aquesta voluntat a Espanya 'no existeix o és poc significativa'. L'atracció per Barcelona, la política o fins i tot el futbol empenyen molts dels estudiants internacionals a inscriure's als estudis. Segons l'Institut Ramon Llull, també creix la demanda per conferències sobre el procés sobiranista.
La Zoe és grega. Ha viscut durant un temps a França i ara estudia i resideix a Londres, on ultima la seva tesi doctoral sobre Sociofonètica del català a la prestigiosa Queen Mary University. L'any 2007, de vacances a Barcelona, va aconseguir entrades per un partit de futbol al Camp Nou, parada turística obligatòria. Entre crits i gols, va despertar-se la seva curiositat pel català. 'Volia saber per què el Barça lluita per la identitat catalana i per la promoció de la llengua. I fa dos anys vaig decidir estudiar català', explica. Ara, dos dies a la setmana, té classes de llengua i cultura catalanes a la Facultat d'Arts, on comparteix aula amb altres estudiants del Regne Unit, Irlanda, Rússia o l'Equador, que majoritàriament cursen Estudis Hispànics. Alguns d'ells, la doble llicenciatura d'Estudis Hispànics i Llengua Catalana, que inclou assignatures introductòries al català, així com relatives a l'art, la literatura i la història del país.

El curs acadèmic vinent, els estudiants d'aquesta universitat britànica també tindran l'oportunitat de fer una altra doble llicenciatura en català, que tindrà el 50% del temari centrat en matèria catalana. La universitat Queen Mary es convertirà així en el primer centre món en oferir-la. De fet, és una de les cinc universitats internacionals que acull una càtedra o un Centre d'Estudis Catalans, tots impulsats per l'Institut Ramon Llull amb l'objectiu de consolidar els estudis de llengua, literatura i cultura catalanes i de promoure la recerca dins l'àmbit acadèmic.

El professor Jordi Larios dirigeix el Centre d'Estudis Catalans de la Queen Mary des de 2005, i assegura que l'interès docent pel català ha crescut els darrers anys, també en l'àmbit de la recerca. Des del 2010, en aquesta universitat de Londres 's'han fet mitja dotzena de tesis doctorals' sobre temàtica catalana, destaca.

El professor lamenta, però, que el català 's'ensenya més arreu del món que a l'estat espanyol, fora dels territoris de parla catalana'. 'Només algunes universitats espanyoles', com les de Granada o Salamanca, assegura Larios, 'tenen departaments dedicats a la docència del català o que donen aixopluc al català'. 'Són excepcions', reitera. Larios creu que a l'Estat 'no hi ha voluntat o és poc significativa' d'incorporar el català als programes acadèmics. 'És una voluntat tenyida d'un color polític, el del nacionalisme espanyol', afegeix.

En total, sense comptar les zones catalanoparlants de Balears, Catalunya i València, són nou les universitats de l'Estat que imparteixen contingut acadèmic sobre llengua o cultura catalanes, mentre que a Itàlia en són 13, a Alemanya, 19 i a França i el Regne Unit, 21.

Una diferència 'considerable', segons Andreu Bosch, director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, departament que compta amb un pressupost públic de 1.580.000 euros. El 85% dels diners es destinen a cobrir els costos de contractació del personal docent a 89 de les 146 universitats d'arreu del món que aquest curs acadèmic ofereixen contingut català.

Barcelona, pol d'atracció

L'Ester Pou és una de les professores universitàries i explica que el nombre d'estudiants de català 'creix cada any' al Regne Unit. 'El boca-orella funciona. Molts, en descobrir Barcelona o Catalunya, volen aprendre la llengua que han escoltat al carrer i després ho comenten a altres companys', assegura. A més, explica, els estudiants de Filologia tenen l'opció de cursar un curs acadèmic a l'estranger, i Barcelona és un dels destins preferits.

'La meva família s'ha traslladat a viure-hi, i com que a mi també m'agradaria anar-hi a treballar, ara aprenc el català', explica la Maria, una estudiant russa enamorada de la Ciutat Comtal. D'altres estudiants, segons Jordi Larios, 'mostren la seva curiositat per la nostra llengua en arribar a la Queen Mary, quan s'adonen que la cultura hispànica no existeix com a tal, sinó que el que existeixen són diferents cultures hispàniques, entre elles, la catalana', assegura.

'És cert que la situació política actual a Catalunya fa que estudiants de les universitats [internacionals] s'interessin per entendre què està passant al país, el procés que estem vivint', assegura Andreu Bosch, de l'Institut Ramon Llull. 'Els alumnes et pregunten per això i segueixen el tema als mitjans internacionals', apunta la professora Pou. 'Això també es reflecteix en la demanda de conferències que ens fan les universitats', afegeix Bosch, que organitzen seminaris i cicles 'no només sobre la projecció internacional de la cultura catalana', sinó també per abordar, 'des d'una vessant politòloga o sociològica', la situació política catalana.

El català als Estats Units

En canvi, el responsable d'estudis catalans de la universitat de Chicago i director de la càtedra Joan Corominas, Mario Santana, descarta que en la comunitat acadèmica hi hagi més interès pel català arran de les demandes sobiranistes a Catalunya. 'És una mica fictici pensar que el món està pendent d'això. El que passa a Espanya i Catalunya, a Itàlia [i Venècia] o en d'altres indrets d'Europa interessa molt poc als Estats Units', remarca. '[Estats Units] és un país molt tancat en aquest sentit, i que només té interès en el que passa fora quan això afecta als interessos nacionals', afegeix.

'La universitat de Chicago és una mica especial: hi ha estudiants amb interessos molt diferents, molt intel·lectuals, i s'ensenyen prop de 40 llengües, competim amb moltes', explica Santana, que avança la creació d'un ' títol de petit rang' sobre català el curs 2014-2015.

'L'aproximació als estudis de doctorat a Europa i Amèrica del Nord difereix, són dos estils diferents', explica el professor Santana. 'No tenim un programa de filologia en el sentit europeu, amb introducció a la llengua o la literatura, sinó que oferim cursos que depenen de les visions dels professors visitants. Tot i que menys intensa, la formació és molt més plural', destaca.

El director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull corrobora aquesta visió. 'Més enllà d'aprendre la llengua, l'interès major és la cultura catalana en un sentit ampli, el model de convivència lingüística a Catalunya o la vinculació entre el cinema català i el país'. Per exemple, assegura Andreu Bosch, la cinematografia catalana 'agrada' als Estats Units, i cita l'exemple de la universitat de Massachussets, que compta amb un cicle propi de cinema català.

Expansió a Europa de l'Est i el Japó

A més, a països de l'Europa de l'Est com Rússia, República Txeca, Polònia, Romania o Hongria, 'hi ha molt d'interès per la llengua i cultura catalana', segons Bosch. 'Potser no hi tenim una massa crítica d'universitats excessiva, però sí força estudiants concentrats', emfatitza.

Així mateix, el responsable d'Universitats de la IRL destaca que recentment s'ha inaugurat un programa d'estudis catalans a la Universitat de Llengües Estrangeres de Tòquio. A la capital japonesa també hi ha un altre centre d'ensenyament superior que imparteix català, la Hosey University. Completa el trio la d'Osaka. Bosch, a més, assegura que s'està estudiant una propera obertura d'un programa d'estudis catalans a la ciutat de Kioto.

Avui 30 d'Abril neix el CataloniaCoin. L'auge de les 'bitcoins nacionals'




Per què Cataloniacoin?

Bitcoin ens ha demostrat que podem utilitzar una moneda que no ha estat creada pels Estats ni controlada pels bancs . Després de la crisi financera i l’endeutament, juntament amb la mala gestió del govern, el poble català està fart. Per aquestes circumstàncies neix CataloniaCoin, una moneda creada pel/per el poble, el qual s'ha vist afectat per la crisi i el maltractament dels bancs i del govern .
Utilitzar Cataloniacoin és una manera , perquè l'individu pugui recuperar la seva llibertat i tenir un control del 100% sobre els seus diners i actius, alliberant-se dels grillons dels bancs centrals. A diferència d'altres crypto-monedes, menys accessibles per a la població general, Cataloniacoin es distribuirà entre tots els catalans. "El llençament de Cataloniacoin serà" Diumenge ,30 de Març a les 23 hores(GMT+1)

http://www.cataloniacoin.cat/# 

Independentistes a Pubilla Cases

Diumenge  30.03.2014  06:00
Autor/s: Sergi Picazo

Independentistes a Pubilla Cases

 Vilaweb
Barri obrer, Pubilla Cases, l'Hospitalet de Llobregat. Hora del vermut d'un diumenge de sol i fred. La paradeta de Signa un vot per la independència, campanya impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana, sua en ple territori d'indecisos i partidaris del no per cada firma aconseguida. Tot el matí de diumenge, amb quatre voluntaris, serveix per aconseguir-ne onze. Altres paradetes de Signa un vot sumen centenars de firmes.
Les àvies i els avis del barri, autèntics “altres catalans” de Candel provinents de les Espanyes més empobrides del franquisme, arrufen el nas en passar pel costat de la parada plena d'estelades. Els jubilats del barri prefereixen fer petar la xerrada als nous bancs que l'Ajuntament, sempiternament governat pel PSC –ara, Núria Marín, i abans, Celestino Corbacho–, va posar fa poc a la rambleta de l'avinguda Tomás Giménez, que connecta l'escola Sant Josep Obrer i l'hospital públic de la Creu Roja. Símbols d'una generació: escola, salut i pensions. Així, quan Eulàlia Panyella, una de les voluntàries de l'ANC de l'Hospitalet, s'atansa a dues veïnes del barri, passa el que passa:
–Volen firmar per demanar la consulta sobre la independència?
–No m'interessa. Només m'interessa la feina, la feina, la feina...
–Per això som aquí: per la feina, la d'ara i la del futur.
–Jo vull feina avui.
La veïna del barri, lleugerament indignada, marxa rambla avall. No en vol saber res, de la independència. Aquesta mena de diàlegs es repeteixen, segons l'Eulàlia, constantment en aquest i en la majoria de barris obrers de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons el baròmetre d'opinió pública de l'Hospitalet, el 47% dels veïns expliquen que l'atur és el principal problema que tenen. El segon problema és la crisi i el tercer, la inseguretat ciutadana.
Quasi un milió i mig de catalans d'avui van néixer en altres territoris de l'Estat espanyol: la majoria d'Andalusia, Castella i Lleó i Extremadura. Un 70% de catalans, segons va dir fa poc Artur Mas, han nascut o tenen algun dels pares nascuts fora de Catalunya. La qüestió de la identitat, el orígens familiars i la por a un futur incert en una Catalunya independent preocupen a aquest important segment de la població. Per això l'ANC, i de retruc també Convergència i Esquerra, estan centrant els seus esforços en l'antic cinturó roig barceloní. Allà viuen uns 3,2 milions de catalans amb dret a vot en una futura consulta. L'Hospitalet, amb 260.000 habitants censats, és la segona ciutat de Catalunya. Segons el baròmetre local, el 46% dels hospitalencs es declaren tan espanyols com catalans. Mentre que un 10% s'identifiquen com únicament catalans, un 15% es declaren exclusivament espanyols. Una altra de les voluntàries de l'ANC, Neus Espunyes, explica que Pubilla Cases és un barri amb un fort sentiment d'identitat espanyola i, sobretot, “la gent gran, que va néixer fora i que ha viscut aquí com en un gueto, és molt difícil de convèncer”. Tanmateix, segons afegeix l'Eulàlia, “cada vegada hi ha més gent del barri que s'acosta a firmar parlant en castellà”. La majoria de converses entre els voluntaris de l'ANC i els veïns del barri, firmin o no firmin, acaben sent en castellà. L'Eulàlia i la Neus donen les gràcies a entitats com Súmate.L'altre factor important de Pubilla Casas, com passa a bona part de l'extrarradi de la capital, és la presència d'immigrants africans, llatinoamericans i asiàtics. Jaume Vinyals, un altre dels voluntaris de la paradeta, assegura que els immigrants d'ara –”sobretot els llatins”– firmen més que els provinents d'anteriors onades migratòries de l'Estat. En aquell moment s'apropa una dona i el seu fill amb semblant andí. Tots dos, que semblen sortir de l'Església, vesteixen de diumenge.–Senyora, voldria signar...– Però jo sóc immigrant. No puc, no?– I tant que pot. Si vostè està al cens, podrà votar.La senyora, després d'un minutet d'explicacions de l'Eulàlia, accepta firmar. Tot i això no porta el DNI. Diu que tornarà abans de les dues per firmar. No torna.

dissabte, 29 de març del 2014

El nostre horari nazi de cada dia

Divendres  25.03.2011  

El nostre horari nazi de cada dia

VilawebAl número 68 del Butlletí Oficial del govern franquista es va publicar una ordre del 7 de març de 1940 que deia: 'Considerant la conveniència que l'horari nacional vagi d'acord amb el d'alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l'avançament temporal de l'hora comportarà, disposo que el dissabte, 16 de març, a les vint-i-tres hores, s'avanci l'hora legal en seixanta minuts. (...) Oportunament s'indicarà la data del restabliment de l'hora normal.' L'ordre va comportar que l'Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l'hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), la que l'Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l'horari centreeuropeu i fins i tot s'hi van sumar Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a Espanya fins a l'actualitat, setanta-un any després, és el que causa més estranyesa.
D'entrada, perquè Espanya no estava obligada a adoptar el CET i ho va fer per motius d'afinitat ideològica amb el règim nazi. Alhora, perquè l'ordre de 1940 era explícitament temporal i deixava la porta oberta a tornar a 'l'horari normal'. I, sobretot, perquè l'adopció de la també anomenada hora de Berlín era totalment irregular aplicant-hi criteris geogràfics.
El 1884, vint-i-set països van signar a Washington (EUA) un acord internacional en la Conferència del Meridià, en què es va dividir el món en vint-i-quatre fusos adoptant com a referent el meridià de Greenwich. El temps mitjà de Greenwich o GMT (Greenwich Mean Time) és el temps solar mitjà a l'Observatori Reial de Greenwich, prop de Londres (Anglaterra), que per convenció és a zero graus de longitud. El meridià de Greenwich, cal recordar-ho, passa ben a prop de Fraga i per València. A Europa, se segueix a la Gran Bretanya i a Portugal, i per lògica s'hauria d'aplicar a la resta de la península Ibèrica i a França.
Això és el que reclama, de fet, la Comissió per la Racionalització dels Horaris a Espanya, que fa campanya per a canviar l'horari. Segons aquesta entitat, formada per nombroses enitats i institucions públiques i provades, adoptant l'hora portuguesa la resta de la Península es continuaria regint pel Sol, però es dinaria a la una i no a partir de les dues, se soparia a les vuit i no a partir de les nou, i se sortiria de treballar, en general, pels volts de les cinc, cosa que conciliaria millor la feina i el lleure.


Joan Baselga presidirà la major organització científica de càncer del món

Joan Baselga presidirà la major organització científica de càncer del món

L'oncòleg serà el màxim responsable de l'American Association for Cancer Research, que engloba 34.000 membres

19.03.2014 | 18:07L´oncòleg Josep Baselga.


L'oncòleg espanyol Josep Baselga presidirà l'American Association for Cancer Research (AACR), la major organització científica de càncer del món, que engloba 34.000 membres de més de 90 països, ha informat l'entitat.
Baselga, que és director mèdic de l'hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York (EUA) i    director del comitè científic de l'Institut d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron                    (VHIO)        de  Barcelona, ??prendrà possessió del càrrec en el congrés anual de la AACR, que se celebra a l'abril, segons publica aquest dimarts el diari 'La Vanguardia'.
L'oncòleg català ha subratllat l'honor que representa aquest nomenament i ha destacat que els avenços en el coneixement del càncer estan portant a aconseguir una medicina oncològica de major precisió, gràcies a "descobriments sense precedents" en la genòmica , la immunologia i l'abordatge personalitzat de la malaltia .
En un comunicat, la AACR ha destacat que Baselga ha estat pioner en el desenvolupament de tractaments per a dones amb càncer de mama i és un científic " internacionalment reconegut".
Aquest ha estat involucrat en l'entitat americana "durant més de 20 anys" , és un dels fundadors de la revista científica de l'associació ' Cancer Discovery' i, entre altres càrrecs, va dirigir la divisió d'oncologia del Massachusetts General Hospital Cancer Center i ha estat professor a la Harvard Medical School de Boston.

Un guàrdia civil es vanta de l'assalt feixista a la delegació de la Generalitat a Madrid

Dissabte  29.03.2014  13:16

Un guàrdia civil es vanta de l'assalt feixista a la delegació de la Generalitat a Madrid

Es fotografia amb una samarreta en suport als assaltants · La imatge, l'ha penjada Democracia Nacional al Facebook

Vilaweb
'Hi ha imatges que valen més que mil paraules. Imatges que cap telenotícies no ensenyarà. Imatges que ens diuen que res no està perdut i que inspiren a continuar lluitant pel futur que volem i ens pertany. Ni un pas enrenre.' Amb aquest missatge, la formació ultradretana Democracia Nacional ha publicat a Facebook una fotografia d'un guàrdia civil amb una samarreta en suport a l'assalt feixista del passat Onze de Setembre a la delegació de la Generalitat a Madrid.
La imatge és una autofotografia feta davant d'un mirall on un agent s'aixeca l'uniforme de la guàrdia civil per mostrar una samarreta amb el lema 'Blanquerna Style' i el retrat d'un dels assaltants, que anava amb la cara tapada.  
Durant l'acte de celebració de la Diada Nacional de Catalunya al al Centre Cultural Blanquerna, la delegació del govern de la Generalitat a Madrid, un grup d'extrema dreta va irrompre violentament i va agredir alguns assistents, entre els quals hi havia parlamentari. Van tirar a terra una bandera catalana i el faristol dels oradors, entre més destrosses. Abans d'anar-se'n, van escampar gas lacrimogen. Tot plegat, mentre cridaven: 'No ens enganyen, Catalunya és Espanya.' El jutge els va deixar anar en llibertat amb càrrecs l'endemà d'haver estat detinguts. 
Informació relacionada: 

divendres, 28 de març del 2014

BCN s'adhereix a la hisenda pròpia catalana

BCN s'adhereix a la hisenda pròpia catalana

CiU, ERC i ICV voten a favor de pagar els impostos a Catalunya

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL / Barcelona
EL PERIODICO 
Divendres, 28 de març del 2014 - 14.50 h
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició d'ERC perquè la ciutat estableixi una conveni de col·laboració en l'àmbit tributari entre el consistori i la Generalitat. En la pràctica, el que buscava l'independentista Jordi Portabella era que el de la capital catalana sigui el primer ajuntament a sumar-se a la Hisenda pròpia que el Govern català i les quatre diputacions van posar en marxa el 20 de febrer. L'objectiu d'aquest organisme és recaptar i gestionar tots els impostos que es generen a Catalunya.
La proposició ha requerit el vot nominal, sol·licitat per ERC, i ha passat el tall amb 19 vots a favor dels regidors d'ERC, CiU i ICV-EUiA, 11 abstencions dels regidors socialistes i 9 vots en contra de la bancada popular. Portabella esperava que el líder del PSC, Jordi Martí, votés a favor de la mesura, cosa que finalment no s'ha produït.
Des del 20 de febrer, els ciutadans poden gestionar els tributs de les diputacions i la Generalitat en 53 oficines habilitades, que s'aniran ampliant fins a arribar a la xifra de 200.
Portabella ha definit l'acord com "un pas fonamental per construir un nou país". Joan Trullén (PSC) ha justificat l'abstenció assegurant que encara no hi ha tots els elements necessaris per comptar amb Hisenda pròpia, i que les decisions "s'han de prendre sobre la realitat, no basant-se en hipòtesis". Alberto Fernández Díaz (PP) ha lamentat que ERC posi "Barcelona al servei de la independència" i ha instat "la col·laboració entre totes les administracions, el Govern central, la Generalitat i els ajuntaments". Janet Sanz (ICV) ha lligat la mesura a la lluita contra el frau i ha posat l'accent en la necessitat d'incrementar el control de les grans fortunes. La segona tinenta d'alcalde, Sònia Recasens, ha argumentat el vot afirmatiu de CiU apel·lant també a la lluita contra el frau fiscal i la voluntat municipal d'aconseguir més "eficiència i eficàcia" en la gestió dels tributs dels barcelonins.
La finestreta única catalana permet administrar els impostos locals, els de la Generalitat i els cedits per l'Estat, però no els que són de titularitat estatal.

El PSC s’esquerda a Lliçà d’Amunt per l’ala més espanyolista

QUE S'HO FACIN MIRAR...!

El PSC s’esquerda a Lliçà d’Amunt per l’ala més espanyolista

11 militants del PSC de Lliçà d’Amunt, encapçalats per la tinent d’alcalde Maria Marcos, s’han donat de baixa del partit per constituir una nova agrupació local del Partit Socialista (PS)

| Nació Granollers 28/03/2014 a les 13:10h

La nova formació està presidida per un exregidor de Mollet, Isidro Carpio i la segona tinent d’alcalde de Lliçà d’Amunt, Maria Marcos, se situa a la Secretaria d'Organització del Partit. La segona Tinent d'Alcalde deixava oficialment la seva militància política al PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) el darrer 7 de març,  “per importants diferencies polítiques amb la direcció i la Federació del PSC”. Marcos criticava fonamentalment “la política errant i pendular, amb referència expressa a les polítiques sobre nacionalisme, independència, dret a decidir, així com per la falta de polítiques socials”.

En el moment de la seva marxa del PSC Maria Marcos, fins llavors Secretària d'Organització de l'Agrupació de Lliçà d’Amunt, avisava que diversos militants causarien baixa en el Partit dels Socialistes de Catalunya en els dies posteriors a la seva dimissió. Finalment, aquest dijous s'han vist complertes aquestes manifestacions i han causat baixa 11 militants de l'Agrupació local del PSC, els quals, en la seva integritat, han passat a militar al Partit Socialista (PS).

Cartipàs agrupació local PS Lliçà d’Amunt
El secretari general del nou Partit Socialista, Isidre Carpio García, va presidir la constitució de la nova Agrupació del Partit Socialista a Lliçà d'Amunt, aquest dijous al vespre. La nova agrupació la formen la primera Secretària Local, Florentina Gay; el secretari d'Organització, Jordi Guardiola Jodar; el secretari de Finances, Manel Ruda; la secretària de Treball, Ascensió Arribas; la secretària de Sectorials, Juliana Amors; el secretari Sector Empresarial, Marc Rodríguez; el secretari Activitats Socials, Josep M. Martorell; la secretària Serveis Socials, Josefa Atanasio. D'altra banda, Maria Marcos, es converteix en la Secretaria d'Organització del Partit al substituir José Rofes, qui passa a ocupar la Secretaria Adjunta al Secretari General.

 
Secretari General del PS, Isidro Carpio Foto: Partido Socialista (PS)

Els Xiquets de Tarragona també s'adhereixen a l'Assemblea

Els Xiquets de Tarragona també s'adhereixen a l'Assemblea

| ND 28/03/2014 a les 13:06h

La Colla Xiquets de Tarragona va signar l'adhesió oficial a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ahir dijous. L'acte va tenir lloc a la seu que l'ANC té a la ciutat de Tarragona, en presència del Coordinador de l'ANC-Tarragonès, Albert Cortès, i el president dels Xiquets de Tarragona, Enric Seritjol, a més de diferents adherits a l'associació independentista. Seritjol va mostrar-se disposat a col·laborar amb l'Assemblea en tot allò que la colla pugui ser d'ajuda, tal i com així es va decidir en una votació feta entre tots els castellers de l'agrupació.
 
Els Xiquets de Tarragona es converteixen, així, en la segona colla castellera de la ciutat en adherir-se a l'ANC, després de l'adhesió que la Colla Jove va realitzar l'any 2012. El coordinador de l'ANC-Tarragonès va mostrar-se esperançat amb la possibilitat que les altres dues colles tarragonines s'hi acabin afegint.

Aquest mateix mes de març, la Colla Vella dels Xiquets de Valls també va prendre la mateixa decisió.

La gigafoto de la 'Via Catalana' ja té data.Troba el teu lloc a la història - #ElMeuLlocalaHistòria


28/03/2014
Via Catalana

La gigafoto de la 'Via Catalana' ja té data

L’ANC farà publica l’esperada instantània el proper dimarts 1 d’abril

Nerea Rodríguez
El Singular Digital
La gigafoto de la ‘Via Catalana’ ja té data. El dimarts 1 d’abril veurà la llum l’esperada instantània, on apareixen tots els participant que eren a la primera fila de la mobilització del passat Onze de Setembre.

Així ho ha anunciat avui l’Assemblea Nacional Catalana, que també ha revelat que la gigafoto es farà pública a la pàgina web: www.gigafoto.assemblea.cat, on ara hi apareix un compte enrere.

La foto serà presentada dimarts en roda de premsa a les 16:30hores a Barcelona. Per fer aquest anunci, l’ANC ha realitzat un breu vídeo anunciant la data i animant al participants a “trobar el seu lloc a la història”.

La Ruta 1714 unirà 55 municipis catalans per recordar els principals escenaris de la Guerra de Successió

Dijous  27.03.2014  17:43
Autor/s: ACN

La Ruta 1714 unirà 55 municipis catalans per recordar els principals escenaris de la Guerra de Successió

És un intent de fusionar patrimoni, història i gastronomia en el marc del Tricentenari · El paranimf de la Universitat de Cervera acull l'acte de presentació de la proposta
Vilaweb
Avui s'ha presentat al paranimf de la Universitat de Cervera, restaurat de poc, la Ruta 1714, que unirà cinquanta-cinc municipis de Catalunya per recordar els principals escenaris de la guerra de Successió. Impulsada pel govern dins els actes del Tricentenari, aquesta ruta vol fusionar el patrimoni català del 1700 presentat com una nova oferta turística que també inclou la gastronomia de l'època. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presidit l'acte, on hi ha hagut música en directe i teatre. Mascarell ha fet un paral·lelisme entre la Catalunya d'aquella època i els 'anhels' del procés sobiranista d'ara.
L'acte ha començat amb una interpretació musical d'època i, tot seguit, una breu representació teatral en què s'ha destacat el paper de l'escultura del retaule del paranimf de la Universitat de Cervera. Tot seguit hi ha hagut una taula rodona teatralitzada que ha servit per a presentar el projecte de recuperació gastronòmica del 1700, encapçalat per la historiadora Maria Àngels Samper i el cuiner Sergi de Meià. Alguns dels plats recuperats són les carbasses a la morisca, escudella de carbassa amb arròs, pollastres farcits, menjar blanc o mató de monja, perdius o tonyina.


En els parlaments, el conseller Mascarell ha destacat la Ruta 1714 com una de les grans aportacions del Tricentenari a la societat. A banda dels paral·lelismes entre la lluita per la llibertat dels catalans de fa tres-cents anys i el procés actual, també ha explicat que la ruta servirà per a descobrir fets i personatges de la guerra de Successió i 'posar ordre a la memòria col·lectiva'.

Abans que Mascarell havia parlat el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, que ha dit que la Ruta 1714 'evidencia un relat que ja és present sota les pedres, però que ens podia passar per alt com a país'. Després d'explicar que aquesta proposta permetia de viure la història dels fets de la guerra de Successió amb els cinc sentits, ha posat èmfasi en el paper que va tenir la Catalunya interior 'a vegades amagada' en el conflicte.

També ha parlat el paer de Cervera, Ramon Royes, que no ha volgut deixar passar l'oportunitat de reivindicar la capital de la Segarra com una ciutat que també va defensar el bàndol austriacista i no únicament els Borbó. Ha insistit que erròniament els cerverins sempre havien estat associats amb els botiflers i, finalment, ha destacat que la Ruta 1714 donarà valor al turisme dels municipis que la integren.

La Ruta 1714

La proposta abasta tot Catalunya i s'organitza en tres grans tipologies d'espais: els escenaris, amb deu llocs destacats, la majoria vinculats a espais monumentals, museus o indrets van succeir els episodis històrics més destacables de la guerra: el Born, a Barcelona; el castell de Cardona; la Universitat de Cervera; el turó de la Seu Vella, a Lleida; la casa de Rafael Casanova a Moià; la torre de la Manresana, als Prats de Rei; el Museu de Sant Boi de Llobregat i església de Sant Baldiri - Tomba de Rafael de Casanova; la fortalesa de Castellciutat a la Seu d'Urgell; el castell de Talamanca; i l'Ermita de Sant Sebastià a Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer.

També s'hi inclouen les Viles Cremades, 22 municipis que tenen en comú haver estat saquejats i incendiats o objecte de represàlies de guerra; i els Espais 1714, que són 23 municipis que es destaquen per les seves fortaleses, pels setges, pels conjunts emmurallats, per les batalles o pels personatges històrics vinculats al conflicte que hi van néixer o viure, en un intent de fer-los conèixer i recuperar-ne la figura.

Realçament del patrimoni català

A partir de la creació de la Ruta 1714, l'administració ha treballat per millorar els conjunts patrimonials, especialment en els deu escenaris principals: s'hi ha millorat la senyalització, la interpretació i l'acollida, i en alguns casos s'ha actuat en la museografia interpretativa del monuments. Aquestes millores han tingut un cost de 760.000 euros.

Tots els espais que formen part de la Ruta 1714 són senyalitzats amb plafons que inclouen plànols, texts i fotografies explicatives d'aquell escenari amb tres idiomes (català, espanyol i anglès). Els plafons inclouen enllaços a xarxes socials i possibilitat d'accedir a més informació mitjançant codis QR.

Modalitats de l'itinerari

L'itinerari es pot fer individualment, per mitjà de les plataformes de comunicació de la Ruta 1714 que són a la web i a les xarxes socials. Els visitants tenen a disposició tots els recursos turístics propis de l'itinerari, i també els dels atractius turístics de l'entorn immediat i els enllaços, horaris de visita i contactes amb guies locals.

Els interessats també poden contractar paquets turístics. N'hi ha per a fer diverses activitats i visites: per a un dia, dos o més, a un monument, dos o més combinadament amb els altres atractius que ofereix el territori.

'Libération': "Els catalans volen votar"


El diari d'esquerres francès deixa clar que el procés sobiranista no té marxa enrere i que és democràtic
28/03/2014
Consulta

'Libération': "Els catalans volen votar"

El diari d'esquerres francès deixa clar que el procés sobiranista no té marxa enrere i que és democràtic

Lluís Bou
El Singular Digital
El diari 'Libération', l'emblemàtic rotatiu d'esquerres francès, ha publicat un reportatge en el qual explica el desig majoritari dels catalans per poder votar en una consulta sobre la independència. Sota el titol ""Volem votar": el desfiament català a Madrid", el rotatiu entrevista diverses persones que expliquen la seva demanda democràtica.

"Volem votar. Encara que ens enviïn els tancs, això no ens aturarà", diu Marc Cots, un estudiant de 20 anys d'edat. A la plaça Catalunya, al cor de Barcelona, acaba de signar una petició exigint un referèndum sobre la independència regional", explica 'Libération' d'una de les paradetes instal·lades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El rotatiu precisa que "una associació d'extrema dreta", Manos Limpias, ha demanat la prohibició de l'ANC, acusant-la de fer crides a la sedició. "Però això ha tingut l'efecte de fer créixer el nombre d'adherits, que han passat de 22.000 a més de 30.000 en una setmana".

El diari també parla amb el professor de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona Jordi Matas, que recorda que segons les enquestes entre el 70% i el 80% dels catalans volen votar en un referèndum. "No es tracta de la deriva independentista d'un govern. Darrere de la petició hi ha una majoria parlamentària, i sobretot una majoria social que ho reclama", afegeix.

dijous, 27 de març del 2014

Ballot boxes and weapons #letcatalansvote, Les urnes i les armes són la mateixa cosa?, PP Dixit


Dijous  27.03.2014  12:42

Les urnes i les armes són la mateixa cosa?

La Fàbrica denuncia en un vídeo el llenguatge del PP

VilawebLa Fàbrica, el grup d'acció per la independència dirigit per Salvador Cardús, ha publicat un nou vídeo en què denuncia el llenguatge del PP. Recull les paraules d'Alfonso Alonso Aranegui, portaveu del PP al congrés espanyol, pronunciades fa pocs dies en un col·loqui a Badalona. Alonso hi va equiparar les urnes i les armes, si es tractava d'assolir la independència. 'És igual intentar imposar la voluntat per la violència o per les urnes. Si és al marge de la llei, és la imposició de la voluntat i és antidemocràtic. No es pot fer!' Immediatament, un rètol del vídeo es pregunta: 'El Partit Popular creu que les armes són equivalents a les urnes?' Prèviament, el vídeo recorda que 'dos terços de la població catalana vol votar, de manera democràtica i en pau, si Catalunya ha de ser un estat independent o continuar essent una regió d'Espanya.' Vegeu-lo:
La Fàbrica va elaborar també el conegut vídeo 'Cauen els murs', publicat fa dos anys, en què cridava els catalans a votar a les eleccions al parlament amb consciència del moment transcendental que vivia el país.

Vídeos

La versió original del vídeo.

dimecres, 26 de març del 2014

L'estratègia de la confrontació del PP a Catalunya, segons José Antich

Dimarts  25.03.2014  13:42

L'estratègia de la confrontació del PP a Catalunya, segons José Antich

L'ex-director de La Vangurdia diu que el govern espanyol té un pla per evitar la imatge d'un independentisme pacífic, lúdic i festiu

Vilaweb
El periodista José Antich, ex-director de La Vanguardia, creu que des del Partit Popular de Madrid hi ha un pla perquè s'acabi la imatge d'un independentisme pacífic i lúdic. Segons que ha dit, el PP té una cèl·lula pendent del cas català que actua en dos àmbits. Per una banda, estudia les possibles accions legals contra el referèndum. Per una altra, malda per introduir la imatge de confrontació.
Antich ha fet aquestes declaracions en la tertúlia d'aquest matí a RAC-1:
Antich ha dit: 'Des de Madrid, els poders públics espanyols es mouen en aquests dos plans. Un és: què es pot fer amb la legislació vigent a la mà? [...] En aquest pla es parla permanentment de si es pot suspendre l'autonomia, il·legalitzar, prohibir la consulta, etc. I al costat de tot això hi ha un pla polític de la cèl·lula del PP que analitza els passos que s'han de fer en el procés català. Un dels aspectes que els preocupa --i que fins i tot el ministre Margallo va verbalitzar-- és aquesta idea dels dos darrers onzes de setembre, que han estat lúdics, familiars, amb canalla; aquesta idea que s'ha transmès al món d'imatge festiva. Crec que és això que proven d'evitar amb tots aquests moviments. L'11-S pròxim no pot ser que sigui lúdic, festiu, familiar, amb avis, pares i néts. No pot ser, tot això. Com s'aconsegueix? Desacreditant les institucions i organitzacions que hi ha al darrere. Aquest és el fil conductor de les accions que veurem els mesos vinents d'una manera clara i decidida: aquesta imatge ha de canviar. Ha de ser una altra cosa. Ha de ser una jornada de confrontació, ha de ser una jornada on hi hagi dos pols.'
Segons Antich el PP no entén el procés català a causa de les interferències del conflicte basc: 'Com que en tot això ells actuen pensant en el model basc, no han acabat d'entendre què ha passat a Catalunya. Hi ha d'haver una confrontació. Tot allò que viurem els mesos vinents anirà en aquesta línia.'

Forcadell: “Haurem de fer actes de desobediència, seguir el govern català i no l’espanyol”


26/03/2014
Independència

Forcadell: “Haurem de fer actes de desobediència, seguir el govern català i no l’espanyol”

Muriel Casals, Miquel Calçada i Carme Forcadell.
Muriel Casals, Miquel Calçada i Carme Forcadell

“És l’any de la veritat; haurem de demostrar a què estem disposats per aquest país”, afirma la presidenta de l'ANC

Pep Lloveras
El Singular Digital
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha afirmat aquest vespre que, probablement, els catalans partidaris del procés sobiranista hagin de fer “actes de desobediència” quan arribi el moment, si es vol la independència. Es referia a “fer cas a la Generalitat i no al govern espanyol” quan el xoc de legitimitats sigui un fet. Forcadell s’ha expressat així només 24 hores després que el sindicat Manos Limpias denunciés l’ANC i a ella mateixa per sedició. No li tremola el pols a aquesta dona, però toca de peus a terra, defuig el victimisme i adverteix dels errors que no es poden cometre.

En un acte al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, al costat de Muriel Casals i de Miquel Calçada, i davant un centenar llarg de persones, Forcadell ha avisat i esperonat la gent alhora. La seva reflexió és que els “perills” que el procés embarranqui “vindran de dins, no de fora, i no podem responsabilitzar ningú exterior si no ens en sortim”. A parer seu, hi ha tres elements que poden desfer el camí: la falta de confiança en “nosaltres mateixos”; caure en les provocacions (“intentaran que ens revoltem contra la Generalitat per l’ofec econòmic i l’11-S voldran crear confrontació i crispació”); i que es trenqui la unitat actual entre govern, partits i societat civil.

Per tot això, Forcadell ha qualificat el 2014 de l’any “de la veritat”. “És l’any que haurem de demostrar a què estem disposats per aquest país”, ha llançat amb to transcendent. “Ho hem de tenir molt clar, ens ho juguem tot aquest curs. Som autors i protagonistes de la nostra història i si no assumim cadascú individualment aquesta responsabilitat no ens en sortirem”, ha indicat, tallada pels aplaudiments.

Casals: “Tenim davant un rival sense escrúpols”

Al seu torn, Muriel Casals, com a presidenta d’Òmnium, una de les entitats amenaçades per l’ombra de Manos Limpias, també ha ofert un missatge d’optimisme i ha assenyalat que “mai com ara” Catalunya ha estat tan a prop de recuperar el que va perdre fa 300 anys. Casals ha rebaixat el to més aviat eufòric quan ha qualificat l’estat espanyol “d’adversari molt fort, sense escrúpols” i que farà de tot per intentar fer descarrilar el procés. En tot cas, també ha remarcat, com Forcadell, que la feina clau és a l’interior del Principat: “Arribar i convèncer els indecisos, als que tenen dubtes”. I ha parlat d’un pròxim 11 de setembre “molt especial”.

Calçada, pel seu cantó, ha fet un repàs ràpid per la història dels últims tres segles, evidenciant que “el fil” que ha aguantat la identitat catalana “a vegades ha sigut gruixut, d’altres prim i en alguna ocasió a punt de trencar-se”. Per això s’ha felicitat que avui el poble català “estigui més viu que mai”. “Si fóssim un país vulgar hauríem desaparegut, però no ho som. I ara, si m’ho permeteu, l’onada ja és imparable”, ha tancat el director del Tricentenari.

Editorial del Singular Digital:Volen la confrontació


 Opinió.
26/03/2014

Volen la confrontació

"Cada cop serà més important actuar amb serenitat en el procés sobiranista, i evitar tota mena de pells de plàtan que segur que hi col·locaran"

Editorial del Singular Digital
L'exdirector de 'La Vanguardia' José Antich ha avisat que des de l'Estat espanyol es "vol que el proper 11 de Setembre sigui una jornada de confrontació, volen evitar la imatge lúdica i festiva de les últimes Diades". Segons ell, l'estratègia seria "desacreditar les organitzacions que hi ha al darrere". “Des de Madrid es busca generar un clima de por entorn al procés independentista, perquè pensen que així s'aconseguirà rebaixar el que està passant a Catalunya". A mesura que es van coneixent noticies queda clar que cada cop serà més important actuar amb serenitat en el procés sobiranista, i evitar tota mena de pells de plàtan que segur que hi col·locaran des de Madrid. Tant l'Assemblea Nacional Catalana com Òmnium Cultural han donat mostres de molt bon 'savoir faire', acreditat en Carme Forcadell i Muriel Casals, i això s'ha de preservar.

Spanish court rules Catalonia’s planned independence bid illegal

Spanish court rules Catalonia’s planned independence bid illegal

Constitution forbids unilateral declaration of secession, judges rule
PUBLISHED : Wednesday, 26 March, 2014, 8:40pm
UPDATED : Wednesday, 26 March, 2014, 8:42pm
Spanish judges have ruled that a planned independence referendum in Catalonia was illegal, dealing a blow to the indebted region's drive for self-rule.
But the northeastern region vowed to push on with the vote, defying fierce resistance from the national government, which has called for unity as Spain crawls out of its economic crisis.
Under Spain's constitution, a region "cannot unilaterally call a referendum on self-determination to decide on its integration in Spain", according to a written summary of the ruling by the Constitutional Court.
It ruled "unconstitutional and null" a declaration by the Catalan regional parliament that claimed Catalonia had a sovereign right to hold a vote on its future.
The court upheld a challenge by Madrid to that declaration and said any "right to decide" by Catalans could only be exercised in accordance with Spain's 1978 constitution, which insists on the unity of Spain.
Leaders in Catalonia have called the referendum for November 9 to ask Catalans whether their region should be a separate, independent state.
Many Catalans have drawn a comparison with Scotland, whose leaders are holding a referendum in September on independence from Britain, a move authorised by London.
Spain's conservative Prime Minister Mariano Rajoy has argued that Catalonia cannot hold a referendum like Scotland because Spain, unlike Britain, has a written constitution that rules out such a move.
"No one can unilaterally deprive the entire Spanish people of the right to decide on their future," he told the national parliament, which is due to debate the referendum issue on April 8.
Tuesday's ruling poses a setback for Catalonian President Artur Mas, who has said he is determined to hold the vote legally.
But the Catalan government insisted soon after the ruling it would not derail the drive for a referendum.
The referendum is opposed by Spain's two largest national parties: the ruling conservative Popular Party and the main opposition Socialist Party.
Proud of their distinct language and culture and fed up after five years of stop-start recession, many in Catalonia want to redraw the map of Spain, saying they feel short-changed by the central government, which redistributes their taxes.

Ortega envia una carta als batlles per saber si col·laboraran en la consulta

Dimecres  26.03.2014  19:17
Autor/s: ACN

Ortega envia una carta als batlles per saber si col·laboraran en la consulta

La vice-presidenta els diu que, per exercir el dret de decidir, cal la 'corresponsabilitat' de les institucions catalanes

Vilaweb
La vice-presidenta del govern català, Joana Ortega, ha enviat aquest dimecres una carta a tots els batlles de Catalunya per conèixer el seu 'compromís i col·laboració' amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals per organitzar una consulta. En la missiva, a la qual ha tingut accés l'ACN, Ortega recorda que el desembre passat es va acordar la data i la pregunta de la 'consulta legal' sobre el futur de Catalunya i recorda que l'Institut d'Estudis Autonòmics va assenyalar cinc vies legals per poder-la fer.
'Per tal de fer efectiu aquest exercici de democràcia per qualsevol de les vies previstes, cal la coresponsabilitat de les diferents institucions de Catalunya. És per aquest motiu que voldria conèixer el vostre compromís i col·laboració amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals, en l'organització de la consulta en els termes legalment establerts', diu la carta signada per Ortega amb data d'aquest dimecres 26 de març.
Ortega hi cita l'acord entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i les forces parlamentàries sobiranistes del passat desembre sobre el contingut de la pregunta i la data de la consulta fixada per al 9 de novembre.
Així mateix, recorda que un dictamen de l'Institut d'Estudis Autonòmics assenyala 'l'existència d'un mínim de cinc vies legals per dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya'. Una d'aquestes, la recollida a l'article 150.2 de la Constitució, és la transferència o la delegació a la Generalitat de la competència per organitzar un referèndum que el 8 d'abril es debatrà al congrés espanyol. 

 

How Spain Can Avoid Its Own Crimea


What do Crimea and Catalonia have in common? Photographer: Josep Lago/AFP/Getty Images 
 
There's an important and counterintuitive lesson for all nations in the fate of the Crimean peninsula: If you want to keep a territory from seceding, set its people free.
As Spain's efforts to quash a Catalan sovereignty movement demonstrate, nations typically do not tolerate breakaway regions under any circumstances. This was certainly the case with Ukraine, which held tightly onto Crimea after breaking away from the Soviet Union. Is that wise?
International law is unclear on the matter of secession. In its 2010 advisory opinion on the Kosovo independence declaration, the International Court of Justice, the United Nations' judiciary arm, said that "it is entirely possible for a particular act -- such as a unilateral declaration of independence -- not to be in violation of international law without necessarily constituting the exercise of a right conferred by it." In other words, even if regions do not have an explicit right to self-determination, the act of secession might not be illegal.
Countries' internal laws are generally not amenable to secession. The Ukrainian constitution allows for no such opportunity. In Russia, even calling for secession is a criminal act. Spanish law is so clear on the "indissoluble unity of the Spanish nation" that the constitutional court, in 2008, banned a Basque Country referendum on whether to hold an independence referendum. Now, the court has moved against Catalonia's plans to take a tentative step toward secession with a nonbinding plebiscite on the same grounds. As Spanish Prime Minister Mariano Rajoy put it, "No one can unilaterally deprive the entire Spanish people of the right to decide on their future."
A more permissible approach to secession, however, might be more successful in keeping restless territories in the fold. Recent history suggests that people have enough common sense not to take the leap when the opportunity arises.
In 2007, the Belgian parliament voted down a resolution to dissolve the country into three communities, Dutch, Flemish and German. Although polls periodically show support for a partition, and secessionist politicians still gain parliament seats, Belgians choose to stick together when it comes to specific action. Canada's Quebec voted down independence in two referendums, and though the province is headed by Prime Minister Pauline Marois, leader of the pro-independence Parti Quebecois, polls show that a third referendum would lead to the same result. Faroe Islanders, given a free hand by Denmark in whether to seek full independence, have been dodging the question for years.
Northern Ireland voted in 1973 to remain part of the U.K. Despite a boycott of the vote by Catholics, the results of the referendum reflected the will of the majority of Ulster's population. Polls in Northern Ireland show that people support the status quo even more these days. Scotland's independence vote, set for Sept. 18, is highly likely to break secessionists' hearts.
What, then, is the point of banning separatism? Surely, even in regions with distinct cultural and linguistic differences from the rest of a country, people have the brains to decide for themselves how and by whom they should be ruled.
The U.S., itself a product of unilateral secession from the British Empire, has its own unique approach to the secession issue, spelled out in Texas v. White: "The Union between Texas and the other States was as complete, as perpetual, and as indissoluble as the union between the original States. There was no place for reconsideration or revocation, except through revolution or through consent of the States." In other words, states are not allowed to secede, but if they stage a successful revolution, they can do it. If you want to secede, fight the federal government and make sure you win.
Such an approach is an invitation to bloodshed. South Sudan, for example, won its independence in strict accordance with the U.S. standards, at the cost of uncounted thousands of lives. Chechnya, the separatist Russian region, failed, also at a huge cost. It is unfair to require territories to take that kind of harsh test to win freedom from the unwanted patronage of "mother states."
Consider what might have happened if Ukraine had allowed Crimea to hold a secession referendum under strict international observation. With the issue decided in a fair and credible vote, the country could have averted a global crisis that pitted Russia against the West and tore apart Ukraine itself.
In Catalonia, the Spanish government could still choose not to follow the Ukrainian path. Preventing people from having their say has the potential to inspire terrorist groups and breed instability. There is no case for forcibly keeping territories under a country's rule if the majority there does not want it.
To contact the writer of this article: Leonid Bershidsky at lbershidsky@bloomberg.net.
To contact the editor responsible for this article: Mark Whitehouse at mwhitehouse1@bloomberg.net.

 ..................................

Leonid Bershidsky is a Bloomberg View contributor. He is a Moscow-based writer, author of three novels and two nonfiction books.

Pep Guardiola: El col · leccionista de títols

La seva primera Bundesliga 

Pep Guardiola: El col · leccionista de títols

Des de la seva irrupció a les banquetes no ha parat de guanyar

Josep Coves | 2014.03.26 | 04:05 h.
SPORT 
Va aterrar a la banqueta del Camp Nou sense més bagatge que una temporada al capdavant del Barça B, a Tercera Divisió, formant equip amb Luis Enrique. Amb jugadors com Pedro i Sergio Busquets, el filial va aconseguir l'ascens de categoria i Joan Laporta va apostar per ell per rellevar Frank Rijkaard, imposant-se als directius que es decantaven per una opció que no semblava tan arriscada i que responia a una filosofia diametralment oposada : José Mourinho.
Guardiola va ser l'escollit que va ser presentat com a tècnic del Barça va dir no tenir por ni estar espantat amb "aquest repte". "No puc prometre títols, encara que sí estic totalment convençut que la gent, l'afició, està orgullosa de nosaltres", va afegir un Pep segur de si mateix mentre convidava als aficionats a cordar-se els cinturons.
I va ser així com el Barça va viure durant l'època de Guardiola (2008-12) el quadrienni més fructífer de la seva història. No només pels títols guanyats, 14 de 20 possibles, entre ells tres Lligues i dues Champions, sinó per l'estil de joc que va implantar i que va ser l'enveja de l'Europa futbolística.
Després d'un any sabàtic, Guardiola va tornar a l'estiu a les banquetes per seguir engrossint el seu privilegiat palmarès. Tot i que va començar amb mal peu, perdent per 4-2 contra el Borussia Dortmund la Supercopa alemanya, ja no se li han resistit els altres títols. Li va guanyar la Supercopa d'Europa el Chelsea de Mourinho, va tornar del Marroc amb el Mundial de Clubs sota el braç i ahir va aconseguir la Bundesliga més precoç de la història, a falta de set jornades per al final.

La independència de Catalunya, entre els somnis dels joves europeus

Dimecres  26.03.2014  06:00

La independència de Catalunya, entre els somnis dels joves europeus

El diari italià La Stampa publica un reportatge multimèdia sobre les inquietuds de la joventut de la Unió Europea

VilawebDos mesos abans de les eleccions europees, el diari italià La Stampa ha publicat un reportatge multimèdia titulat 'Generació E', sobre 'la identitat, els somnis i les desil·lusions dels joves europeus'. Es tracta d'un viatge a nou ciutats europees per a saber el punt de vista dels joves. I entre aquestes ciutats, hi ha Barcelona. 'Barcelona a contracorrent' és el títol de la peça dedicada a la ciutat, amb el subtítol: 'Els nacionalistes somnien una Europa progressista: el curiós cas de la Catalunya que recull signatures per deixar Madrid.'
Els periodistes Francesca Paci i Ugo Leo fan un retrat de la joventut barcelonina passejant-se per les universitats i els carrers del centre. Parlen amb estudiants, amb italians que s'hi han establert, amb el secretari general del Diplocat, Albert Royo... i els demanen quins llibres llegeixen i quina música escolten. També fotografien els carrers i les banderes estelades dels balcons. I conclouen que Catalunya és l'únic cas europeu de 'nacionalisme europeista' i progressista. Per això, entre els somnis dels joves, hi inclouen la independència de Catalunya.

Fins ara s'han publicat els casos de Barcelona i Budapest. Ara aniran sortint els reportatges referits a París, Roma, Londres, Atenes, Berlín, Copenhaguen i Varsòvia.


SiSiSi, Jordi Martí dóna el 'sí, sí sí'



Jordi Martí dóna el 'sí, sí sí'

El candidat a les primàries socialistes de Barcelona preferit pels independentistes llança un altre gest de complicitat sobiranista

NÚRIA MARTÍNEZ / Barcelona
Dimecres, 26 de març del 2014 - 13.00 h
EL PERIODICO 
'Sí, sí sí'. Aquest és el nou missatge que llança el candidat a les primàries de Barcelona del PSC preferit pels independentistes, Jordi Martí, en el seu últim vídeo de campanya. Martí, jugant amb el seu posicionament pròxim al sobiranisme, assegura donar el 'sí' a "combatre la desigualtat", a fer de Barcelona "una capital d'Estat" i a "recuperar el millor PSC". Així, es tracta d'un altre gest de complicitat independentista del candidat més 'outsider', que està portant a terme una campanya plena d'aquesta mena de referències. El lema 'Comencem a decidir' o la seva defensa de Barcelona com a capital d'Estat, són alguns dels seus 'hits' més destacats.

#indyXmarti

"Si m'haguessin preguntat fa uns mesos què votaria en la segona pregunta hauria dit que no, però ara segur que sí", afirma un dels protagonistes del vídeo, jugant amb la resposta del candidat a la segona qüestió del referèndum català. I és que Martí, crític i obertament enfrontat amb la direcció, s'ha convertit en el candidat dels sobiranistes, després que l'usuari de Twitter @elsomatent fes una crida perquè aquests el recolzessin massivament, amb l'etiqueta #indyXmarti.

Preferit pels votants

De moment, segons l'enquesta del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO sobre les primàries, per als electors del PSC, Martí i Carmen Andrés són els favorits per aconseguir un bon resultat davant l'actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias. No obstant, per al total de barcelonins la favorita és Laia Bonet.

Spain Says Catalonia Can’t Vote for Independence, But Catalans Will Go Ahead Anyway

Catalonia
 

Spain Says Catalonia Can’t Vote for Independence, But Catalans Will Go Ahead Anyway

SPAIN-FINANCE-PUBLIC-DEBT-VOTE-REGIONS-CATALONIA
Demonstratorshold Catalan flags during a protest calling for independence from Spain in Barcelona, October 2013. JOSEP LAGO—AFP/Getty Images

"This will have no effect on the process," shrugs a Catalan government spokesman

In a Tuesday ruling, Spanish judges found Catalonia’s planned independence referendum to be unconstitutional, but secessionists in the Spanish autonomous region (called a “community” in Spain) have vowed to proceed regardless.
“This will have no effect on the process,” said the Catalan government’s spokesman Francesc Homs on local television.
Although stifled under the yoke of the Franco dictatorship, Catalonia has long felt cultural and linguistic disctinction from the rest of Spain. In recent years, it developed into a powerhouse of the nation’s economy. However, amid the country’s financial crisis, Madrid has been urging national unity.
“No one can unilaterally deprive the entire Spanish people of the right to decide on their future,” Spain’s conservative Prime Minister Mariano Rajoy told the parliament, which is due to debate the referendum on April 8.
Catalan leaders have compared their situation with Scotland’s, which will hold a referendum on independence in September, but the Spanish Constitutional Court found that the country’s charter does not allow such a poll.
Last September 11, Catalonia’s national day, hundreds of thousands of Catalans formed a vast human chain across the region to call for independence. The referendum, if it goes ahead, is planned for Nov. 9.
[AFP]