Editorial
Vicent Partal
01.10.2018 22:00
Enhorabona. Quanta gent ahir,
quanta, va recuperar les sensacions d’ara fa un any! Quanta gent va
tornar a veure aquella llum tan especial que té la Via Laietana a boca
de nit, quan les banderes s’apoderen de l’espai i la gent és una massa
compacta i inabastable que tapa el paviment i t’obliga a mirar lluny.
Enhorabona. Enhorabona per haver traçat, dissabte, una ratlla a terra contra les provocacions. Des de la raó i la indignació. Dissabte, a Barcelona, els ultres van tenir una sensació que feia temps que no tenien. Van tornar a saber que no eren benvinguts. Els criminals uniformats no van poder passejar l’odi venjatiu, l’intent d’humiliació. I se’n van anar perduts, en els seus autocars colonials. S’ha acabat la farsa. Ens volien fer creure que érem allò que no som, però el teatre ja no se sosté.
Enhorabona dissabte i diumenge per tots els actes escampats arreu del país. Centenars. Per la ciutadania una altra vegada debatent a les places durant hores com fem i com farem un país millor. Per la voluntat indomable de tornar a les escoles i als centres cívics, allà on ens dugué el primer d’octubre. Per l’emoció del record i per les ganes ferotges de tirar endavant després d’un any llarguíssim en què ho hem resistit tot. Enhorabona per les urnes, una altra volta al carrer, símbol per sempre no tan solament de la resistència, sinó també d’aquesta república que acabarà expulsant els Borbons i la seua cort, d’aquesta república que és l’única alternativa per a tornar a tenir democràcia, per a viure sense por i amb dignitat.
I enhorabona per aquest dilluns inoblidable. Pels grups escampats per les ciutats, les estacions i les carreteres a trenc d’alba. Per haver parlat clar sobre els bancs i les empreses que van col·laborar amb la repressió i per haver-los assenyalat sense por, com es mereixen que fem. Per no haver tingut por de criticar els qui ho fan malament, aquells indignants mossos del passadís dels cops, per més que el govern que els mana siga independentista. Enhorabona per la força de totes les manifestacions a totes les ciutats. Enhorabona a la riuada de gent que va omplir la Lleida ja lliure de Ros. I Vic. I Tarragona. I totes les viles. I la Girona, on novament fou despenjada la bandera espanyola. Enhorabona als avis de la residència del casal de l’Estany, que amb les seues cadires de rodes van tallar la carretera i ens van fer pujar a tots un nus a la gola. Enhorabona a l’ANC, als CDR, a Òmnium, als Estudiants per la República, que a migdia van aturar els campus i van tornar a aquests carrers que seran sempre seus. Enhorabona a les empreses que van parar i a la gent que s’hi va plantar a la porta.
I enhorabona, una enhorabona enorme, per haver tornat a omplir Barcelona i haver-nos recordat que aquesta és la capital de la nostra república. Diu la Guàrdia Urbana que ens hi vàrem aplegar 180.000 persones un dilluns al vespre. A veure qui és capaç d’igualar-ho, això. Enhorabona per haver descobert Roger Espanyol, discretament aturat a la vorera i haver-lo aplaudit i haver-lo omplert de petons, en un gest d’humanitat desbordant. Enhorabona i gràcies per haver tornat a plantar-vos plens de dignitat davant aquell edifici de policia de tètrica memòria que un dia, estigueu-ne segurs, desapareixerà i esdevindrà un parc amb arbres que recorde tots els qui varen ser colpejats, vexats i torturats, en dictadura i en democràcia, sempre sota el mateix règim instaurat sobre la derrota dels nostres avis. Enhorabona per haver-los omplert d’avions de paper, d’ous de colors, d’imaginació i creativitat. Enhorabona per haver-los tingut allà dalt del terrat mirant-vos espantats, un any després d’haver assaltat un país que els rebutja.
Enhorabona per haver fet pressió sobre els polítics. Per haver fet pressió al parlament i al govern. Per haver ocupat la Ciutadella reclamant que ja no es faça ni un pas més enrere. Per haver-ho reclamat als nostres governs, al de Barcelona i al de Waterloo. Enhorabona per haver-los dit que no ho fan bé i que s’han de traure la son de les orelles. Enhorabona per haver fet que avui la pressió que han exercit Llarena i alguns represaliats tots aquests mesos siga compensada per la de la gent que fa temps que no entén res i que ho vol tot. Però enhorabona, sobretot, per haver tornat a creure en vosaltres mateixos, els autèntics protagonistes d’aquesta revolució. Enhorabona per haver recuperat el poder dels carrers.
Enhorabona. Enhorabona per haver traçat, dissabte, una ratlla a terra contra les provocacions. Des de la raó i la indignació. Dissabte, a Barcelona, els ultres van tenir una sensació que feia temps que no tenien. Van tornar a saber que no eren benvinguts. Els criminals uniformats no van poder passejar l’odi venjatiu, l’intent d’humiliació. I se’n van anar perduts, en els seus autocars colonials. S’ha acabat la farsa. Ens volien fer creure que érem allò que no som, però el teatre ja no se sosté.
Enhorabona dissabte i diumenge per tots els actes escampats arreu del país. Centenars. Per la ciutadania una altra vegada debatent a les places durant hores com fem i com farem un país millor. Per la voluntat indomable de tornar a les escoles i als centres cívics, allà on ens dugué el primer d’octubre. Per l’emoció del record i per les ganes ferotges de tirar endavant després d’un any llarguíssim en què ho hem resistit tot. Enhorabona per les urnes, una altra volta al carrer, símbol per sempre no tan solament de la resistència, sinó també d’aquesta república que acabarà expulsant els Borbons i la seua cort, d’aquesta república que és l’única alternativa per a tornar a tenir democràcia, per a viure sense por i amb dignitat.
I enhorabona per aquest dilluns inoblidable. Pels grups escampats per les ciutats, les estacions i les carreteres a trenc d’alba. Per haver parlat clar sobre els bancs i les empreses que van col·laborar amb la repressió i per haver-los assenyalat sense por, com es mereixen que fem. Per no haver tingut por de criticar els qui ho fan malament, aquells indignants mossos del passadís dels cops, per més que el govern que els mana siga independentista. Enhorabona per la força de totes les manifestacions a totes les ciutats. Enhorabona a la riuada de gent que va omplir la Lleida ja lliure de Ros. I Vic. I Tarragona. I totes les viles. I la Girona, on novament fou despenjada la bandera espanyola. Enhorabona als avis de la residència del casal de l’Estany, que amb les seues cadires de rodes van tallar la carretera i ens van fer pujar a tots un nus a la gola. Enhorabona a l’ANC, als CDR, a Òmnium, als Estudiants per la República, que a migdia van aturar els campus i van tornar a aquests carrers que seran sempre seus. Enhorabona a les empreses que van parar i a la gent que s’hi va plantar a la porta.
I enhorabona, una enhorabona enorme, per haver tornat a omplir Barcelona i haver-nos recordat que aquesta és la capital de la nostra república. Diu la Guàrdia Urbana que ens hi vàrem aplegar 180.000 persones un dilluns al vespre. A veure qui és capaç d’igualar-ho, això. Enhorabona per haver descobert Roger Espanyol, discretament aturat a la vorera i haver-lo aplaudit i haver-lo omplert de petons, en un gest d’humanitat desbordant. Enhorabona i gràcies per haver tornat a plantar-vos plens de dignitat davant aquell edifici de policia de tètrica memòria que un dia, estigueu-ne segurs, desapareixerà i esdevindrà un parc amb arbres que recorde tots els qui varen ser colpejats, vexats i torturats, en dictadura i en democràcia, sempre sota el mateix règim instaurat sobre la derrota dels nostres avis. Enhorabona per haver-los omplert d’avions de paper, d’ous de colors, d’imaginació i creativitat. Enhorabona per haver-los tingut allà dalt del terrat mirant-vos espantats, un any després d’haver assaltat un país que els rebutja.
Enhorabona per haver fet pressió sobre els polítics. Per haver fet pressió al parlament i al govern. Per haver ocupat la Ciutadella reclamant que ja no es faça ni un pas més enrere. Per haver-ho reclamat als nostres governs, al de Barcelona i al de Waterloo. Enhorabona per haver-los dit que no ho fan bé i que s’han de traure la son de les orelles. Enhorabona per haver fet que avui la pressió que han exercit Llarena i alguns represaliats tots aquests mesos siga compensada per la de la gent que fa temps que no entén res i que ho vol tot. Però enhorabona, sobretot, per haver tornat a creure en vosaltres mateixos, els autèntics protagonistes d’aquesta revolució. Enhorabona per haver recuperat el poder dels carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada