25 de desembre de 1933
Mor el president Macià, restaurador de la Generalitat
Marc PonsTarragona. Dilluns, 25 de desembre de 2017
Molt abans de morir, Francesc Macià ja havia assolit la categoria de mite. La societat catalana l'anomenava afectuosament “l'Avi”. Havia estat el fundador del partit independentista Estat Català (1922), la formació política que, des de la clandestinitat que imposava el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930), va ser la més combativa en defensa de les reivindicacions nacionals catalanes. Havia protagonitzat els Fets de Prats de Molló de 1926 —l'intent d'alliberar Catalunya amb una acció armada— i, perseguit per la justícia espanyola, havia estat a l'exili a Brussel·les, Buenos Aires i l'Havana, on va reorganitzar políticament el moviment independentista català.
Els mesos precedents a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 —les que van provocar la caiguda del règim monàrquic espanyol— Macià seria, amb el seu partit, l'impulsor de la fundació d'Esquerra Republicana, que contra pronòstic derrotaria la Lliga Regionalista en aquells comicis. Un cop mort seria succeït per Lluís Companys, president del Parlament, primer de forma provisional, i de forma definitiva, en sessió extraordinària de la cambra el dia 1 de gener de 1934. La figura de Macià, per la seva dimensió política i humana, ha estat la més rellevant del segle XX català. El seu enterrament seria la manifestació de dol més multitudinària, mai superada, de la història de Catalunya.
21 de setembre de 1859Neix Francesc Macià, primer president de la Generalitat republicana
18 de juliol de 1922Francesc Macià funda el partit independentista Estat Català
14 d'abril del 1931Francesc Macià proclama la República catalana
EditorialAturar-se en Macià (83 anys després)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada