El Govern recorda Companys com a "paradigma de fins on pot arribar l'Estat per aturar-nos"
Els membres del Govern i els alts càrrecs s'adhereixen a un manifest polític de compromís amb la celebració del referèndum i d'aplicació del seu resultat
Fotografia de família per escenificar, per enèsima vegada, la unitat en el full de ruta de la independència. Aquesta vegada, fotografia del Govern en ple, amb el suport d’un centenar d’alts càrrecs i la signatura d'un manifest polític –sense efectes jurídics- per refermar el compromís de l’executiu amb la celebració del referèndum. Un referèndum que encara no té data ni pregunta, i l’organització del qual ha provocat polèmiques, aparentment només mediàtiques, entre ERC i el PDeCAT. En total, gairebé 200 persones s'han fet la foto flanquejats per una senyera, entre el president, els consellers i els secretaris generals i directors generals de l'executiu de Carles Puigdemont. Una mostra de suport que vol donar a entendre que tot el Govern està compromès amb la celebració del referèndum, més enllà de qui acabi posant la seva signatura en paper.
Els signants del manifest de 'Compromís amb el Referèndum' es fan "responsables d'aquesta tasca, ens comprometem a dur-la a terme i a aplicar-ne els resultats". "Ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania". Per tant, es dóna per fet que la maquinària s'ha engegat i que comença el compte enrere.
La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha llegit el manifest que han signat, un per un, els gairebé 200 membres del Govern de Carles Puigdemont. La Declaració de Compromís amb el Referèndum recorda que la història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita de la llibertat, “un anhel que ha topat amb un marc legal –l’espanyol- que massa vegades ha topat amb la voluntat dels catalans, i massa sovint no s’ha resolt amb diàleg, sinó imposant la força de l’estat i menyspreant el poble català”.
I en aquest sentit, el manifest recorda que “en totes aquestes circumstàncies, les autoritats catalanes han estat represaliades per part del govern espanyol. El passat més immediat ens recorda que tots els presidents de la Generalitat del segle XX van patir exili o presó per defensar les nostres llibertats, amb l’assassinat del president Companys com a paradigma de fins on està disposat a arribar el poder estatal per aturar la nostra voluntat”.
En la seva intervenció, el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha recordar que “el compromís amb la democràcia i les urnes, amb el referèndum, és de cadascú de nosaltres, però alhora compartit per tots”, i en aquest sentit, ha instat els presents a “jurar-nos conjuntament que entre tots farem que els catalans puguin celebrar aquest referèndum, que emana d’un mandat democràtic del Parlament i del conjunt de la nostra societat”. El vicepresident ha remarcat que “és en la coordinació de tots aquests agents on trobem la força necessària per fer real aquest referèndum, que és la concreció d’un mandat democràtic que els ciutadans de Catalunya ens han encomanat a tots nosaltres”.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha clos l’acte amb una breu intervenció, en què ha assenyalat que, “enfront d’amenaces de limitació de l’autogovern, responem amb determinació a preparar, a convocar i a celebrar el referèndum volgut per la immensa majoria dels catalans i catalanes”. Però Puigdemont també ha remarcat que aquesta preparació, convocatòria i celebració “no la fem a dues o quatre mans, sinó que són moltes les mans que l’organitzen, el convoquen i el celebren. El Govern és el vehicle per convocar a les urnes, exactament igual com ho fan totes les nacions democràtiques quan els arriba aquesta hora”. Finalment, Puigdemont ha interpel·lat també els ciutadans no independentistes a participar-hi, assegurant que “aquesta majoria de catalans que vol el referèndum uneix gent que pensa molt diferent sobre el model de país i sobre la conveniència o no de ser un estat independent”.
L’acte simbòlic al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat arriba una setmana després que es conegués una gravació en què el número dos del PDeCAT, David Bonvehí, assegurava que el seu partit presentaria un “candidat autonomista” si el procés fracassava. Sense que encara es coneguin els responsables de la filtració a la premsa espanyola –el PDeCAT sosté que és ERC, però els republicans ho neguen-, i després que Bonvehí fes marxa enrere en l’amenaça de dur ERC a la fiscalia espanyola, els dos socis de Govern independentistes s’han donat, com a mínim, una treva per Sant Jordi.
Després d’aquesta festa, quedarà pendent de resoldre data i la pregunta, però també qui ha de signar el decret de convocatòria del referèndum, les ordres de comanda de les urnes o altres gestions logístiques, que podrien tenir implicacions judicials i acabar en inhabilitacions, i fins i tot en penes de presó, si es considerés malversació de fons públics. En tot cas, el PDeCAT i ERC han reiterat que el referèndum es farà, com a molt tard, a finals de setembre. Això sí, la via pactada amb l'Estat encara no es dóna per tancada. I en aquest cas, tampoc no hi ha una data límit fixada per renunciar definitivament a la via escocesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada