Per: Josep Casulleras Nualart
23.03.2017  18:26
Les declaracions de José Manuel García-Margallo sobre els ‘favors’ que Espanya deu a uns altres països per haver fet posicionaments no favorables a la independència de Catalunya han tingut un gran impacte polític. I també han permès que un l’ex-ministre d’Afers Estrangers confirmi una informació que fa anys que circulava com a rumor: la de la creació per part del govern espanyol d’una comissió interna, de caràcter secret, batejada com a ‘comissió barretina’. El propòsit: desactivar el front internacional de l’independentisme.
En l’entrevista a 13TV, Margallo diu: ‘Tan bon punt vaig arribar al ministeri, vam convocar una reunió cada divendres de l’any durant cinc anys i vam donar instruccions molt concretes a ambaixadors i cònsols, perquè responguessin qualsevol ofensiva.’ I això és justament el que deia el diari El Confidencial Digital (ECD) en aquesta notícia publicada fa gairebé un any: ‘Per a concretar quines accions han de dur a terme en cada moment, depenent dels moviments que faci la Generalitat, els integrans de “la barretina” es reuneixen cada divendres a les nou del matí al ministeri d’Afers Estrangers’. Margallo no hi podia assistir normalment, perquè havia de ser present al consell de ministres, però era informat permanentment de les decisions que s’hi prenien. I, segons el mateix diari, ‘quan s’havia d’iniciar una ofensiva important contra el desafiament independentista, [Margallo] era informat prèviament perquè pogués notificar-ho a Rajoy’ en la reunió de l’executiu.
Els integrantsQui en formava part? Segons ECD, el director de gabinet de Margallo, Juan José Buitrago, i José María Beneyto, ex-portaveu del PP a la comissió d’Afers Estrangers del congrés i president de la delegació espanyola a l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa. També en formaven part dues ‘ambaixadores’ de màxima confiança de Mariano Rajoy que tenien l’encàrrec de recórrer diversos països europeus i els Estats Units per a combatre el discurs independentista. Es tracta de la diplomàtica María Basols, dependent del ministeri d’Afers Estrangers, i a Cristina Ysasi Ysasmendi, directora de del departament d’Afers Jurídics Institucionals de la Moncloa. Van tenir contactes amb governs i institucions de llocs com Àustria, Suïssa, Brussel·les, Londres i Nova York. Qui ho va revelar fou el diari El País. I la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría no només ho va confirmar, sinó que va declarar que era ‘normal’ que el seu govern ’s’expliqui a altres estats’. A part d’aquests integrants, en la ‘comissió barretina’ hi havia, segons ECD, altres experts, entre ‘diplomàtics, assessors i catedràtics’.
El diputat del PDECat Jordi Xuclà ha recordat avui en les declaracions que ha fet després d’haver presentat una bateria de preguntes al govern espanyol sobre les declaracions de Margallo, que l’ex-ministre ‘va reconèixer dimarts a la nit que existia una estructura perfectament consolidada en el ministeri d’Afers Estrangers. No riguin: nosaltres teníem coneixement d’aquesta estructura, però ens faltava la prova, la confirmació per part de l’impulsor mateix d’aquesta comissió de treball. I no riguin pel nom, però aquesta comissió va treballar durant cinc anys amb el nom de “comissió barretina”. Era una comissió integrada pel ministre mateix i per alts funcionaris del ministeri que seguia al mil·límetre qualsevol activitat del govern de la Generalitat.’
Margallo va explicar dimarts més coses de les que havia dit mai cap membre del govern espanyol sobre aquesta estratègia secreta per a combatre el relat independentista a nivell internacional. Ho va dir així: ‘Això ens ha costat molta feina. Jo he estat als països bàltics quatre vegades, i no és que hi tinguem especials interessos econòmics, és que hi tenim el tema català i la Via Bàltica. He estat al Canadà, al Vaticà no sé ni quantes vegades… Això et consumeix una quantitat d’energia enorme. Ningú no sap l’esforç que ens ha costat això, ni els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que han fet.’


[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]