EVOLUCIÓ DEL MERCAT LABORAL
Els tècnics amb FP, els empleats més buscats per les empreses
Les companyies necessiten un 16% més de perfils intermedis, segons Pimec
El desajust del sistema formatiu provoca un excés d'un 13% d'universitaris
JOAN REVILLAS
Dilluns, 30 de maig del 2016 - 14:52 CEST
EL PERIODICO
Abans de la crisi, un dels problemes més importants amb què es trobaven les empreses era l’escassetat de treballadors per cobrir llocs de treball de tècnics amb formació professional (FP). El 2016, les empreses tornen a patir una sequera de perfils amb una qualificació intermèdia. Amb l’inici de la recuperació ha tornat a aflorar un problema estructural del mercat de treball de Catalunya i Espanya, que la patronal Pimec quantifica en un desajust del 16% entre l’oferta i la demanda d’empleats amb FP.
La població activa a Espanya pateix un grau molt elevat de polarització entre una franja amb estudis baixos i una altra amb una preparació universitària. Enmig, com un sandvitx, hi ha uns quants titulats en graus professionals que resulten insuficients per atendre el que necessiten les empreses.
A Catalunya, el 36,4% dels llocs de treball de les companyies es troben en la franja mitjana corresponent a tècnics amb FP. En canvi, en el mercat laboral català tan sols hi ha disponible el 20,4% dels actius amb una formació adequada per a aquestes places intermedies. És a dir, que les empreses necessiten el 16% més de tècnics amb formació mitjana que han de cobrir, en molts casos, amb titulats universitaris que acaben treballant en places laborals que requereixen menys qualificació.
SOBREQUALIFICACIÓ
El problema de la sobrequalificació dels treballadors es quantifica en el 13,6% d’excés d’empleats universitaris en relació amb el que necessiten les empreses. Aquest desajust porta molts llicenciats a treballar en feines d’un perfil mitjà o fins i tot baix per fugir de l’atur.
La comparació de Catalunya i Espanya amb altres països europeus retrata encara amb més cruesa aquests desajustos entre el sistema formatiu i el mercat laboral. A Alemanya, el més abundant són els empleats amb un perfil professional mitjà, amb el 59,8%, per cobrir el 49,6% de llocs de treball que requereixen aquesta qualificació. Per tant, les empreses alemanyes viuen una situació a la inversa de la que pateixen les companyies espanyoles al disposar de candidats suficients per cobrir les seves ofertes i poder portar a terme una selecció de candidats. En canvi, l’excés de titulats universitaris és molt més moderat, del 5%.
La comparació que fa Pimec amb vuit països de dimensió similar (com Bèlgica, Noruega, Suïssa i Àustria) també deixa Catalunya en mala posició. En aquests països, el 44% de la població activa té FP, una xifra molt més pròxima a la del 38,8% de llocs de treball que exigeixen aquesta preparació.
Però Catalunya té una peculiaritat que també pesa com una llosa sobre el mercat laboral i el sistema educatiu. El 40% de les ocupacions requereixen una formació baixa, una proporció molt similar a la d’empleats disponibles (42,6%). Es tracta d’uns percentatges molt per sobre de la mitjana de la mostra de vuit països utilitzada per Pimec i de la realitat d’Alemanya. El responsable d’estudis de Pimec, Modest Guinjoan, atribueix el pes elevat d’ocupació poc qualificada «a la importància que tenen els sectors del turisme i del comerç».
L’evolució de la corba d’alumnes de FP permet a Guinjoan assegurar que «sembla que s’està corregint una mica l’escassetat d’estudiants que hi havia anteriorment, però a un ritme molt lent, de manera que segueix havent-hi problemes de sobrequalificació i de subocupació».
PROPOSTES DE LA PATRONAL
La patronal reconeix que capgirar el sistema formatiu no és fàcil, encara que reclama mesures per accelerar el canvi. Entre elles, que el departament de Presidència de la Generalitat assumeixi directament la gestió de la FP conjuntament amb els agents socials, i desenvolupar plenament la llei de FP aprovada l’any passat.
Però la patronal avisa que la recepta de la FP dual, en què els alumnes porten a terme pràctiques remunerades en empreses, no pot ser l’única mesura. «En la FP dual, una part de la formació es desenvolupa a l’empresa. Però la capacitat del país d’implantar aquest sistema és molt limitada. Plantejar la FP dual com a única solució és una barbaritat», adverteix Antoni Cañete, secretari general de Pimec.
EL PERIODICO
Abans de la crisi, un dels problemes més importants amb què es trobaven les empreses era l’escassetat de treballadors per cobrir llocs de treball de tècnics amb formació professional (FP). El 2016, les empreses tornen a patir una sequera de perfils amb una qualificació intermèdia. Amb l’inici de la recuperació ha tornat a aflorar un problema estructural del mercat de treball de Catalunya i Espanya, que la patronal Pimec quantifica en un desajust del 16% entre l’oferta i la demanda d’empleats amb FP.
La població activa a Espanya pateix un grau molt elevat de polarització entre una franja amb estudis baixos i una altra amb una preparació universitària. Enmig, com un sandvitx, hi ha uns quants titulats en graus professionals que resulten insuficients per atendre el que necessiten les empreses.
A Catalunya, el 36,4% dels llocs de treball de les companyies es troben en la franja mitjana corresponent a tècnics amb FP. En canvi, en el mercat laboral català tan sols hi ha disponible el 20,4% dels actius amb una formació adequada per a aquestes places intermedies. És a dir, que les empreses necessiten el 16% més de tècnics amb formació mitjana que han de cobrir, en molts casos, amb titulats universitaris que acaben treballant en places laborals que requereixen menys qualificació.
SOBREQUALIFICACIÓ
El problema de la sobrequalificació dels treballadors es quantifica en el 13,6% d’excés d’empleats universitaris en relació amb el que necessiten les empreses. Aquest desajust porta molts llicenciats a treballar en feines d’un perfil mitjà o fins i tot baix per fugir de l’atur.
La comparació de Catalunya i Espanya amb altres països europeus retrata encara amb més cruesa aquests desajustos entre el sistema formatiu i el mercat laboral. A Alemanya, el més abundant són els empleats amb un perfil professional mitjà, amb el 59,8%, per cobrir el 49,6% de llocs de treball que requereixen aquesta qualificació. Per tant, les empreses alemanyes viuen una situació a la inversa de la que pateixen les companyies espanyoles al disposar de candidats suficients per cobrir les seves ofertes i poder portar a terme una selecció de candidats. En canvi, l’excés de titulats universitaris és molt més moderat, del 5%.
La comparació que fa Pimec amb vuit països de dimensió similar (com Bèlgica, Noruega, Suïssa i Àustria) també deixa Catalunya en mala posició. En aquests països, el 44% de la població activa té FP, una xifra molt més pròxima a la del 38,8% de llocs de treball que exigeixen aquesta preparació.
Però Catalunya té una peculiaritat que també pesa com una llosa sobre el mercat laboral i el sistema educatiu. El 40% de les ocupacions requereixen una formació baixa, una proporció molt similar a la d’empleats disponibles (42,6%). Es tracta d’uns percentatges molt per sobre de la mitjana de la mostra de vuit països utilitzada per Pimec i de la realitat d’Alemanya. El responsable d’estudis de Pimec, Modest Guinjoan, atribueix el pes elevat d’ocupació poc qualificada «a la importància que tenen els sectors del turisme i del comerç».
L’evolució de la corba d’alumnes de FP permet a Guinjoan assegurar que «sembla que s’està corregint una mica l’escassetat d’estudiants que hi havia anteriorment, però a un ritme molt lent, de manera que segueix havent-hi problemes de sobrequalificació i de subocupació».
PROPOSTES DE LA PATRONAL
La patronal reconeix que capgirar el sistema formatiu no és fàcil, encara que reclama mesures per accelerar el canvi. Entre elles, que el departament de Presidència de la Generalitat assumeixi directament la gestió de la FP conjuntament amb els agents socials, i desenvolupar plenament la llei de FP aprovada l’any passat.
Però la patronal avisa que la recepta de la FP dual, en què els alumnes porten a terme pràctiques remunerades en empreses, no pot ser l’única mesura. «En la FP dual, una part de la formació es desenvolupa a l’empresa. Però la capacitat del país d’implantar aquest sistema és molt limitada. Plantejar la FP dual com a única solució és una barbaritat», adverteix Antoni Cañete, secretari general de Pimec.
31.05.2016 09:41 
