El català és una despesa en el registre de marques

El català és una despesa en el registre de marques

Pau Garcia Fuster Barcelona 13|05|2015 ViaEmpresa

La Llei de Marques exigeix presentar tota la documentació com a mínim en castellà, i deixa qualsevol documentació en català, com unes escriptures de societat, sense rellevància

Tant la sol·licitud com els altres documents que s’han de presentar a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques han d’estar redactats en castellà

LES CLAUS
Per registrar una marca, tots els documents han d'estar en castellà
Morral: "Els signes distintius han d'estar perfectament protegits des del començament"
La marca no ha de tenir per força el mateix nom que la societat

A l’hora de constituir una societat les seves escriptures es poden fer en català. Ara bé, si aquesta societat té la intenció de registrar alguna marca o alguna patent, ha de tenir clar que també haurà de destinar temps i diners a fer-ne una còpia en castellà. Ho ha patit l’empresa catalana Last Minute Sports SL que ha vist com l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) va suspendre formalment l’expedient de sol·licitud de registre de la marca ‘Padeling’, amb la que vol llançar una aplicació mòbil per als amants d’aquest esport tan de moda últimament.

El motiu? Que les escriptures de l’empresa no estan redactades en castellà. “L’empresa la vam registrar fa mig any i vam fer els documents en català. Havia muntat altres empreses i ho havia fet en castellà perquè sempre hi havia algun soci que no era català, però com que en aquest cas no era així ho vam fer en català sense donar-hi més importància”, denuncia a VIAempresa Daniel Cuatrecasas, cofundador de Last Minute Sports.

“Vaig anar a registrar la marca a la seu catalana de l’OEPM. A l’hora d’entregar-ho no em van dir res, vaig pagar 147,50 euros per la sol·licitud i als quinze dies vaig rebre un correu on se’m deia que se’ns havia denegat i que teníem un mes per recórrer”. Tot i que el formulari i la sol·licitud estaven fetes en castellà, no va ser suficient. I no ho va ser perquè l’article 11.9 de la Llei de Marques (Llei 17/2001, de 7 de desembre) especifica que “tant la sol·licitud com els altres documents que s’hagin de presentar a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques han d’estar redactats en castellà. A les comunitats autònomes on també hi hagi una altra llengua oficial, els documents esmentats, a més de redactar-se en castellà, es poden redactar en la llengua de la comunitat autònoma”.

El resultat és que el català queda en una posició de manca d’utilitat, i suposa un esforç i un cost econòmic i de temps per als emprenedors que no hi vulguin renunciar. En el cas de Cuatrecasas, “hem hagut de demanar una còpia de les escriptures en castellà, que costa uns 50 euros, i tornar a presentar la sol·licitud un mes després”, lamenta.

Les causes habituals de denegació
“Tots els documents que surten de Catalunya per qualsevol tràmit s’han de traduir al castellà” confirma el professor titular de Dret Mercantil de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ramon Morral. Ara bé, Morral es mostra sorprès per aquest incident tenint en compte que l’única documentació que no es va presentar en castellà van ser les escriptures de la societat. “Només fan falta per comprovar la identitat de l’administrador que sol·licita el registre de la marca i és un document absolutament estandarditzat que hauran vist milers de vegades”, afegeix. Així doncs, lamenta que “no és possible que realment necessitin aquest document en castellà quan n’han vist a cabassos d’iguals”.

Segons Morral, les causes més habituals per no admetre el registre d’una marca és que “no poden ser marques genèriques, com ara sucre; ni pots registrar marques idèntiques o semblants a existents, que facin apologia del terrorisme, contràries a l’ordre públic, etc”. De moment, tampoc es poden registrar olors. Ara bé, Morral aclareix que tot i que d’entrada es denegui, no hi ha el perill que algú altre t’avanci per la dreta i es quedi amb el nom, una de les principals preocupacions de Cuatrecasas. “Si fas un recurs en el termini cap altra petició que es presentés no pot passar per davant d’aquesta”, deixa clar el professor.

Els riscos de no registrar una marca
Tot plegat neix de la importància que té per a les empreses registrar les marques amb les que operen. “El consell és no començar a realitzar l’explotació comercial sense abans haver tingut la precaució d’inscriure la marca, o almenys d’haver-ne sol·licitat la inscripció”, avisa Ramon Morral. Per tant, assegura, “a l’hora de registrar una marca, quan abans millor”.

Aquest concepte el tenen molt clar les grans empreses, sobretot aquelles que gestionen una gran quantitat de marques en el seu portafoli. A les pimes i microempreses, però, “potser els costa més entendre aquest concepte”, adverteix Morral. El professor de la UAB deixa clar que “les empreses més petites han de ser conscients que el que al començament sembla que no té importància, pot ser que amb el temps agafi volada i et penedeixis de no haver-ho fet”.

El perill de perdre la marca
Tothom és conscient que els començaments sempre són feixucs, tot són despeses i per qualsevol emprenedor els 150 o 300 euros que pot costar el registre d’una marca poden ser importants. Sigui com sigui, Morral recorda que “els signes distintius, que són l’aparador de l’empresa, han d’estar perfectament protegits des del començament”.

No fer-ho pot comportar sorpreses desagradables. Morral explica el cas d’una empresa que durant 40 anys ha utilitzat una marca i mai no l’havia inscrita al registre. “De cop i volta apareix una altra empresa, que té inscrita una marca molt semblant a aquesta, i li demana que deixi d’utilitzar la seva perquè són tan semblants que es confonen”. Una situació que pot comportar, d’un dia per l’altre, quedar-te sense la teva marca.

Tot i que és possible recuperar el control sobre la marca als tribunals si el jutge entén que hi ha mala fe per part del que l’ha registrada, fent-ho per beneficiar-se del prestigi generat pel que l’ha estat utilitzant; tots aquests maldecaps es poden evitar amb un tràmit molt senzill.

Es pot tramitar fàcilment per Internet
“És molt fàcil fer el registre d’una marca, fins i tot ho pots fer online”, assegura Morral. Tan sols cal omplir el formulari disponible al web de l’OEPM, i presentar-lo electrònicament o en persona en alguna de les seves seus o a entitats com la Cambra de Comerç de Barcelona. Alhora, cal abonar una taxa que pot variar en funció d’en quina classe de producte o servei s’utilitzarà la marca. “Has de dir per a què la vols. No és el mateix utilitzar una marca per joiera, que per serveis mèdics o publicitat”. L’anomenada Classificació de Niça estableix les 45 classes disponibles.

“La marca no ha de tenir el mateix nom que la societat, poden coincidir o no”, adverteix Morral. És el cas de Last Minute Sports SL. “Vam voler registrar la marca ‘Padeling’ perquè vèiem que era un nom bastant bo”, explica Cuatrecasas.

Control i seguretat
“Registrar la marca és vital perquè qualsevol persona que l’estigui utilitzant a Twitter o Facebook ens l’haurien de cedir”, diu Cuatrecasas. “Ja ho hem fet abans amb altres marques. A més, ningú podria fer cap web amb aquest nom o un de semblant, i és una marca potent pel que volem fer”, resumeix.

Cuatrecasas aclareix que “sense el registre ho podem fer igual; però si algú després la registra ens ho faria canviar tot, i fins i tot li acabaríem fent publicitat gratuïta. No volem córrer aquest risc”.

Aquest emprenedor coincideix amb el professor de la UAB en el fet que “en el món de les pimes i microempreses moltes no registren les marques i corren aquest risc”. Ara bé, constata que “a la que factures una mica ho fa tothom, perquè saps que a la llarga tens aquest risc, i normalment també es registra el símbol, el logotip amb els colors i subproductes de la mateixa marca”