OPINIÓ
ANÀLISI
Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem
El diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal
DAVID MIRÓ Subdirector |
El debat de política general que començarà dimarts
vinent al Congrés de Diputats serà el més desconnectat de la realitat
política espanyola que s’haurà produït en la història recent. Si una
televisió privada aconseguís programar a la mateixa hora del debat entre
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez un cara a cara entre Pablo Iglesias i
Albert Rivera, els dos polítics de moda a Espanya, arrasaria davant del
senyal oficial de TVE.
Els discursos a l’hemicicle de Rajoy, Sánchez, Cayo Lara, Rosa Díez i Duran i Lleida sonaran a Cuéntame,
la música i la lletra d’un sistema polític en ple procés de demolició
que ja s’ha superat al carrer i als estudis demoscòpics. Ja veurem qui
queda d’aquí un any dels protagonistes del debat. Mentrestant, les
forces emergents de la política espanyola, Podem i Ciutadans, estan
acampades a les portes del Congrés esperant l’hora d’entrar-hi i prendre
possessió, però cadascuna té una estratègia molt ben definida.
Vegem-ho.
L’establishment ha trobat en Ciutadans, i
sobretot en la figura de Rivera, l’antídot que fa temps que buscava
contra Podem (¿recorden Josep Oliu demanant “un Podem de dretes”?). I el
diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia
per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal.
Rivera és jove, un orador brillant i un parlamentari experimentat. Es
mou millor en actes de petit format i platós de televisió que en grans
mítings. El fitxatge d’economistes de prestigi com Luis Garicano i
Manuel Conthe, més el suport mediàtic dels principals rotatius amb seu a
Madrid (i que avui dia estan en mans dels bancs), l’han acabat
d’impulsar fins a superar UPyD, un partit que ha acabat assemblant-se
massa a la seva presidenta-fundadora: antipàtic i estrident, negatiu i
negativista, més producte del despit i l’amargor que de la il·lusió.
La fi del “xantatge nacionalista”
Per contra, Rivera (el somni de qualsevol assessor d’imatge) apareix
com a optimista, simpàtic i fresc, sense hipoteques i sense passat com a
governant, i amb el pedigrí d’haver-se enfrontat al nacionalisme
català, que, a ulls de l’espanyol mitjà, és el súmmum de la corrupció i
la manipulació política. Però alerta: Rivera ja no és el típic antinacionalista català, a qui tothom raspalla a Madrid però ningú li fa cas. Ara és el regenerador per qui l’Espanya que viu bé i vibra amb la roja
sospira. L’home que pot desmuntar els excessos de l’estat autonòmic,
acabar amb les baronies i els regnes de taifes. Amb ell, per fi, Espanya
estarà lliure del xantatge nacionalista de CiU i PNB.
El seu pla, doncs, és convertir-se en el partit frontissa espanyol, el
que decanta majories en un escenari on les majories absolutes
difícilment tornaran a curt termini. Aquesta és una diferència cabdal
amb Iglesias. Rivera no aspira a guanyar les eleccions sinó a configurar
un grup parlamentari de 20-30 diputats. El seu és un discurs de
laboratori dirigit a les elits liberals de grans nuclis urbans com
Madrid, València, Màlaga, Sevilla i Saragossa desencantades amb les
pujades d’impostos del PP i espantades davant la força del moviment
rupturista. Beu tant del PP més centrista com del PSOE més jacobí, i és
un excel·lent dic de contenció per als que tenen la temptació d’estripar
les cartes i abraçar Podem.
Tsunami contra microcirurgia
La política espanyola del futur es dirimirà, en bona part, en el pols
Rivera-Iglesias. El polític madrileny ja és un fenomen global que dóna
entrevistes a la CNBC, però sap que només té una bala, una oportunitat: o
guanya o perd. La seva és una estratègia de tsunami; es tracta de crear
una onada guanyadora que arrossegui la massa descontenta i el porti a
collibè fins a la Moncloa. Iglesias necessita missatges forts i
mobilitzacions massives, mentre que Rivera aposta per la microcirurgia,
cercles selectes i reduïts però molt influents i amb capacitat de crear
opinió i dinàmiques de boca-orella en els despatxos i tribunes on es
decideixen les coses.
Si Rivera aconsegueix els vots
necessaris per evitar una victòria de Podem, ja haurà complert el seu
paper històric i s’haurà guanyat un lloc a l’Olimp de l’Espanya eterna.
Per a les direccions centrals del PP i el PSOE pot ser, a més, l’excusa
perfecta per escometre el desmuntatge autonòmic que ells mateixos van
construir i van convertir en grans maquinàries clientelars i corruptes.
Rivera pot ser, des de Prim, el català que haurà arribat més lluny, amb
més poder que Jordi Pujol o Narcís Serra. I, com Cambó, serà ben
recompensat per evitar la revolució. L’únic dubte és si, a més de frenar
Podem, podrà aturar també, des de Madrid, el procés català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada