CAP A LES PLEBISCITÀRIES
Rajoy descarta la via de l’acord i declara la guerra a Mas
El president espanyol ve a Catalunya per denunciar la “farsa” del 9-N i garantir que no negociarà cap “deliri”
FERRAN CASAS Barcelona |
L’única expectativa que es va complir és la dels que no
esperen (o volen) cap tipus de moviment per desencallar el conflicte
polític entre Catalunya i Espanya. Hi havia qui assegurava que ahir, en
la seva primera visita a Barcelona després del 9-N, el president
espanyol oferiria bon to i obriria la porta al diàleg sincer. Altres
havien pronosticat, després de sentir-li dir fa uns dies a Brisbane
(Austràlia) que potser els catalans no l’havien entès bé, que operaria
un “canvi d’estratègia política” donant aire a la tercera via. I és que
en la compareixença després de la cimera del G-20 havia dit que s’havia
“d’explicar millor”. En això sí que va complir. El discurs de Rajoy va
ser clau i nítid: una declaració de guerra política a Artur Mas i al seu
projecte sobiranista, que va titllar de “deliri” i que en cap cas
s’asseurà a negociar. Si es fa, ho haurà de fer un altre inquilí de la
Moncloa.
En una visita que havia investit d’un alt valor va
proclamar que no estava per a terceres vies (cap picada d’ullet a una
reforma constitucional, al pacte fiscal o a una confederació, i encara
menys al dret a decidir) i, entre crítiques agres, va assenyalar el
president com l’objectiu a abatre.
Rajoy clausurava la convenció municipal del PP en
una setmana que, a Espanya, ha estat marcada pel full de ruta
sobiranista de Mas però també per la corrupció, que s’ha cobrat la
dimissió de la ministra de Sanitat, Ana Mato. El cap de l’executiu no
perdona al president la “farsa” del 9-N. Una “farsa” que, a més, hauria
estat, segons ell, “un gran fracàs”, perquè estava concebuda com una
“gran operació de propaganda internacional usant tots els recursos del
Govern” i no va reeixir perquè no va aconseguir interpel·lar dos de cada
tres ciutadans. Ell i la líder del seu partit a Catalunya, Alícia
Sánchez-Camacho, van presentar els abstencionistes com a ferms
partidaris de la unitat d’Espanya. A partir de la constatació del fracàs
del 9-N, per ell és evident que no cal moure’s. No cal perquè el govern
de Mas està instal·lat en un “deliri” i no en la raó.
Per Rajoy, els “deliris” es resolen “amb calma i no
amb rebombori”. Per això ha optat per fer complir la llei obtenint tres
unanimitats al Tribunal Constitucional (contra la declaració de
sobirania i les suspensions de la llei de consultes i del procés
participatiu), però no mesures coercitives de força. De les querelles de
la Fiscalia de l’Estat contra Mas i els seus consellers se’n va
desentendre. El president espanyol, que a sis mesos de les autonòmiques i
municipals i a un any de les generals i amb el partit en problemes no
està disposat a assumir riscos, va tornar a marcar el seu límit amb
claredat: diàleg dins el marc vigent, que vol estable. I això vol dir
“no enganyar” i “no negociar sobre la igualtat dels espanyols, el
compliment de la llei ni les resolucions del TC”. De fet, la seva oferta
es limita a seguir amb les reformes que, segons ell, estan ajudant
Espanya a sortir de la crisi -“Érem el malalt d’Europa i avui som
l’exemple”- i a no deixar desatès cap català. Això implica bàsicament
garantir la liquiditat de la Generalitat amb el fons de liquiditat
autonòmic. “Seguiré col·laborant pensi el que pensi la gent perquè
sempre hi hem sigut”, va concedir.
De Mas, va dir que “mai” havia vist un governant
que hagi “perdut tant de temps” i hagi provocat “tanta inestabilitat”.
No preveu cap mena de diàleg possible amb ell i el nou full de ruta
encara ho dificulta més perquè són divuit mesos, els que anirien de les
plebiscitàries a la constitució de Catalunya en nou estat, que per Rajoy
són “un viatge cap a enlloc” quan cal estabilitat.
Ell reivindicava una “Catalunya plural” que faci que
“no es posi en qüestió la unitat d’Espanya” i eviti que els catalans
hagin “d’escollir” què són o deixar de pertànyer a un país on, per ser
tractat de l’Ebola, va dir, no calgui pagar mig milió de dòlars com als
Estats Units. Tot això té poc a veure amb “un país de llistes, partits i
causes úniques”. “Una mica de respecte, sisplau!”, va clamar.
Sánchez-Camacho, que va precedir Rajoy, no va
demanar respecte sinó més aviat mà dura, tot i que al partit a Catalunya
hi havia certa desorientació sobre com calia procedir. Va fer una
proposta concreta: reformar la llei d’estabilitat pressupostària per
condicionar determinats crèdits i finançament al fet que la Generalitat
desarticuli el seu aparell exterior. I també una petició: notar més la
presència del govern espanyol, “del qual se senten orgullosos set
milions i mig de catalans”.
Un “orgull” que ahir no es va notar en les
valoracions que van fer els dirigents polítics catalans de la visita
llampec de Rajoy, que no es va entrevistar amb ningú i només va fer un
discurs en el viatge a Catalunya per “explicar-se”. El conseller de la
Presidència, Francesc Homs, va denunciar el “menyspreu” als catalans,
mentre que el d’Interior i número dos d’Unió, Ramon Espadaler, lamentava
que no vingués “amb alguna proposta”. Alfred Bosch, d’ERC, va dubtar
que hagués “seduït algú” i Joan Herrera, d’ICV, va indicar que el que
havia de fer és “demanar disculpes” per la corrupció.
Sobre aquest últim tema el president espanyol es va
vantar d’haver “perseguit” la corrupció i haver fet “aflorar” casos
davant “la demagògia i el populisme” de partits com el PSOE o Podem en
aquest camp i el de les propostes econòmiques.
