Pujol a la seva germana Maria: “Perdó, perdó...”
Després de la confessió, l’entorn familiar i els amics més íntims no se’n saben avenir
ANTONI BASSAS Director audiovisual |
Són quatre homes i tenen entre 60 i 80 anys. Alguns van
visitar Jordi Pujol a la presó de Saragossa, quan el règim de Franco el
va condemnar. D’altres van participar en la fundació de Convergència
Democràtica de Catalunya, a Montserrat, el 1974. Cap d’ells se’n sap
avenir. “Som tota una generació que ens vam implicar en la política per
ell”. Des de divendres que viuen un malson, i no poden parar de
pensar-hi: “Si pogués parlar amb el Jordi, li preguntaria: «¿Però qui
era el teu home de confiança? Qui t’ha aconsellat?»” “A mi m’agradaria
saber si el que ha admès el president Pujol és tota la veritat”. “En el
fons, el que ha passat és la premonició de l’avi Florenci: «Si et fiques
en política, ho perderàs tot»”.
Coincideixen en l’explicació psicològica del
personatge i el seu comportament: “A mitjans del 70, amb els fills
petits, Jordi Pujol els va anunciar que la mare, la Marta Ferrusola,
portaria la família, que ell deixava el banc i es dedicava a la
política; vaja, que en certa manera dimitia com a pare. Algun fill,
sobretot alguna filla, no l’hi ha perdonat”, explica algú que va
assistir a l’enterrament de Florenci Pujol a l’Església Major de Sarrià.
“Pujol el 1980 era un dels homes més rics de Catalunya. Era milionari,
tot i que no ha viscut mai com un milionari perquè no és cobdiciós. Però
la sensació familiar és que han perdut patrimoni per culpa de la
política, i alguns fills ho han viscut com si haguessin sigut els
damnificats per l’activitat política del pare. El seu fill gran, el
Jordi, havia exclamat alguna vegada amb contrarietat: «Jo també puc fer
negocis»”. I el pare va mirar cap a una altra banda.
“No sabíem res de res!”
Francesc Cabana va treballar amb Pujol
a Banca Catalana, i està casat amb Maria Pujol, germana del president.
“Doncs si la gent està en estat de xoc, jo estic en estat de doble xoc”.
S’entén: la germana de Pujol no va saber mai res d’aquesta herència del
seu pare fins que el seu germà Jordi l’hi va anar a descobrir
personalment divendres a la tarda. “D’aquests diners de l’herència que
va explicar el Jordi al comunicat no en sabíem res, res, absolutament
res. Ho juraria sobre els Evangelis i qualsevol altre llibre sagrat que
em posessin al davant”.
“Perquè, a més a més, la meva
dona i jo de l’herència del seu pare Florenci no en vam veure ni cinc.
¿En efectiu? Ni cinc. El meu sogre va deixar a la seva filla i al seu
fill, el Jordi, accions de Banca Catalana, que tothom sap com van
acabar. I va deixar un parell de cases, una per a cada un. La nostra,
però, va ser de la meva sogra fins que es va morir. El meu sogre va
comprar dos pisos, l’un al costat de l’altre. Un per a ell i la seva
dona, i l’altre per a la seva filla i per a mi, amb la idea, en part,
que la Maria els cuidés quan es fessin grans. A ell no hi va haver gaire
temps de cuidar-lo perquè es va morir d’un atac de cor pocs mesos
després que el Jordi es convertís en president. En canvi, tot el que
tenia estalviat la meva sogra s’ho va haver de gastar per cuidar-la, i
encara van faltar diners, que van posar el Jordi i la Maria. Nosaltres
vam haver de demanar un crèdit per atendre la mare. Sempre hem anat més
escurats que una cua de palla”.
Fa un any i mig, Cabana va ser sotmès a una
inspecció de l’Agència Tributària. “Vam haver d’hipotecar el pis per
pagar el resultat de la inspecció. No van acceptar les despeses de la
meva biblioteca com a professionals. ¿Però aquests diners que va
explicar el Jordi, 4 milions d’euros? Déu meu! Miri, a la vida, a
vegades, saps. A vegades no saps, però t’ho ensumes. Però aquests
diners, nosaltres, ni ensumar-los”.
“Ho accepto. Perdó, perdó...”
La primera notícia del que estava a
punt de saber-se els hi va donar el mateix Jordi Pujol en persona:
“Divendres a la tarda, el Jordi ens va venir a veure. Primer va ser la
incredulitat. Després, la indignació. Li vaig dir tot el que pensava
d’ell. Abaixava el cap i deia: «Ho accepto. Perdó, perdó...» Esclar que
la meva dona li va preguntar: «¿Però d’on surten aquests diners?» I el
Jordi callava. Estava molt ensorrat. No ens va donar explicacions. Està
intentant salvar la dona i els fills, això és clar”.
“Divendres li vaig dir: «T’he estimat molt sempre, i
t’ho dic des del punt de vista cristià de la paraula. No entenc que
hagis pogut fer una cosa així». Ara sento compassió per ell. Pensi que
jo recordo el Jordi Pujol del consell de guerra i de la presó de
Saragossa, on el vaig a anar a veure tantes vegades... Havia parlat amb
ell de valors... Divendres, un cop ens ho va haver dit, se’n va anar, i
després va aparèixer el comunicat, que vaig llegir al mateix temps que
tothom. No sé on ha anat el Jordi, ni sé on és, no ens ho va dir. La
meva dona està molt fumuda. La Maria es fa uns tips de plorar... I se’l
menjaran viu. Potser s’ho ha guanyat”.
“No sé d’on surten els diners”
Cabana afirma amb seguretat que els
diners “no poden haver sortit de Banca Catalana”: “Primer perquè jo ho
hauria vist i no ho hauria consentit. I després perquè el Banc d’Espanya
va regirar el banc de dalt a baix i ho hauria trobat. No sé d’on surten
aquests diners. No ho sé, ni ho entenc”.
Les quatre persones que han parlat amb l’ARA
coincideixen que “el món dels Pujol-Ferrusola sempre ha sigut molt
tancat, el president no parlava gaire dels fills” .“Nosaltres no hem
tingut gaire relació amb els nebots. Això sí, es veia que anaven forts,
econòmicament”, diu Cabana. La majoria expliquen que Jordi Pujol fill
“ha trencat lligams amb molta gent”. “De fet, hi ha anys que se n’ha
passat més de la meitat a l’estranger, sobretot a Mèxic”. Cabana afirma:
“El Jordi fill és l’antítesi del que era el pare”.
Els que encara tenen ganes de parlar de política
troben que Pujol ha de deixar immediatament la presidència d’honor del
partit, i que el partit s’ha de refundar. “Com a fundador de
Convergència, la idea de refundació em sembla perfecta. Si no, el partit
té els dies comptats”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada