23.10.2018 19:26
Aquesta tarda, els sobiranistes de Catalunya en Comú han presentat un manifest i una pàgina web.
Al text, fan una valoració negativa de la breu existència de Catalunya
en Comú, que segons que diuen no ha aconseguit ‘superar les dificultats,
els vicis i les inèrcies dels partits tradicionals –negociacions entre
aparells, replegaments, temptació d’homogeneïtzació, pactes de despatx’.
ICV i l’entorn d’Ada Colau van frenar al juliol una direcció del partit
pilotada per Xavier Domènech i Elisenda Alamany.
Hi han assistit la portaveu dels comuns al parlament, Elisenda Alamany; l’ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater; el diputat i dirigent d’EUiA, Joan Josep Nuet; l’ex-diputat d’EUiA David Companyon; la regidora de Barcelona en Comú Mercedes Vidal; l’ex-diputat de Podem Joan Giner; el batlle de Cerdanyola, Carles Escola; i l’ex-batlle de Sentmenat, Marc Verneda. Alamany ha criticat durament el paper d’ICV: ha dit que era un ‘entrebanc’ per a la confluència.
El text diu, entre més coses: ‘Cal un projecte sobiranista que dibuixi un país que valgui la pena ser viscut i aquí ens toca ser protagonistes.’ Segons els signants, els comuns han de contribuir a fer que ‘un sobiranisme progressista i feminista construeixi el futur del nostre país en els propers anys’. I afegeixen: ‘Precisament per això no podem deixar perdre els valors dels comuns, perquè ara són més necessaris que mai per a representar una nova Catalunya.’
Llegiu el manifest sencer a continuació:
«Som comuns. Som Sobiranistes.
Una força sobiranista nova, de progrés i de canvi democràtic, guanya unes eleccions generals a Catalunya el 21 de desembre de 2015, i de nou, el 26 de juny de 2016. És així com es reviu la victòria de les municipals del maig a Barcelona. La gent comuna fem el pas a les institucions per posar-les al servei de la gent. Aquest pas es fa en el context d’un país que ha patit múltiples crisis en els darrers deu anys i on es manifesta la fi d’una època: límits de receptes polítiques i econòmiques caduques; unes institucions i unes maneres de fer cada vegada més allunyades de la ciutadania; retallades als nostres drets socials i laborals; i un bloqueig constant a les demandes per decidir i construir de forma col·lectiva el futur de Catalunya.
Els comuns esdevenim una realitat política que s’explica pel moment que viu el país. Una realitat generacional que viu amb il·lusió i esperança la irrupció del moviment del 15-M i la indignació per com les elits polítiques i econòmiques estaven hipotecant el nostre futur. Som gent comuna, alguns amb trajectòria política, molts d’altres provinents dels moviments socials, del món professional o de l’acadèmia. Gent comuna que decidim fer el pas per a canviar les coses. Els comuns traslladem a la institució noves realitats i noves propostes polítiques d’acord amb el que hem viscut els darrers anys i ho fem des d’un sobiranisme de base ciutadana, progressista i sense supeditacions a visions conservadores o als grans partits polítics tradicionals.
El mes d’abril de 2017 es constituïa Catalunya en Comú. Aquesta havia de ser l’eina per representar els valors dels i les comuns. Un instrument polític capaç de canalitzar la diversitat del país, amb una clara vocació de majories i que havia d’estendre’s pel territori, amb realitats específiques per a cada municipi seguint una lògica superadora.»
Hi han assistit la portaveu dels comuns al parlament, Elisenda Alamany; l’ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater; el diputat i dirigent d’EUiA, Joan Josep Nuet; l’ex-diputat d’EUiA David Companyon; la regidora de Barcelona en Comú Mercedes Vidal; l’ex-diputat de Podem Joan Giner; el batlle de Cerdanyola, Carles Escola; i l’ex-batlle de Sentmenat, Marc Verneda. Alamany ha criticat durament el paper d’ICV: ha dit que era un ‘entrebanc’ per a la confluència.
El text diu, entre més coses: ‘Cal un projecte sobiranista que dibuixi un país que valgui la pena ser viscut i aquí ens toca ser protagonistes.’ Segons els signants, els comuns han de contribuir a fer que ‘un sobiranisme progressista i feminista construeixi el futur del nostre país en els propers anys’. I afegeixen: ‘Precisament per això no podem deixar perdre els valors dels comuns, perquè ara són més necessaris que mai per a representar una nova Catalunya.’
Llegiu el manifest sencer a continuació:
«Som comuns. Som Sobiranistes.
Una força sobiranista nova, de progrés i de canvi democràtic, guanya unes eleccions generals a Catalunya el 21 de desembre de 2015, i de nou, el 26 de juny de 2016. És així com es reviu la victòria de les municipals del maig a Barcelona. La gent comuna fem el pas a les institucions per posar-les al servei de la gent. Aquest pas es fa en el context d’un país que ha patit múltiples crisis en els darrers deu anys i on es manifesta la fi d’una època: límits de receptes polítiques i econòmiques caduques; unes institucions i unes maneres de fer cada vegada més allunyades de la ciutadania; retallades als nostres drets socials i laborals; i un bloqueig constant a les demandes per decidir i construir de forma col·lectiva el futur de Catalunya.
Els comuns esdevenim una realitat política que s’explica pel moment que viu el país. Una realitat generacional que viu amb il·lusió i esperança la irrupció del moviment del 15-M i la indignació per com les elits polítiques i econòmiques estaven hipotecant el nostre futur. Som gent comuna, alguns amb trajectòria política, molts d’altres provinents dels moviments socials, del món professional o de l’acadèmia. Gent comuna que decidim fer el pas per a canviar les coses. Els comuns traslladem a la institució noves realitats i noves propostes polítiques d’acord amb el que hem viscut els darrers anys i ho fem des d’un sobiranisme de base ciutadana, progressista i sense supeditacions a visions conservadores o als grans partits polítics tradicionals.
El mes d’abril de 2017 es constituïa Catalunya en Comú. Aquesta havia de ser l’eina per representar els valors dels i les comuns. Un instrument polític capaç de canalitzar la diversitat del país, amb una clara vocació de majories i que havia d’estendre’s pel territori, amb realitats específiques per a cada municipi seguint una lògica superadora.»
