Raül Romeva mantindrà Amadeu Altafaj a Brussel·les
Continuarà essent el representant permanent de la Generalitat
davant la UE · El Departament d'Afers Exteriors, encapçalat per Raül
Romeva, renova gran part dels càrrecs
Amadeu Altafaj,
un dels principals responsables de la política d’acció exterior del
govern català des de fa un any, continuarà essent el representant
permanent de la Generalitat davant la Unió Europea. N’ha informat a
VilaWeb una font del Departament d’Afers Exteriors, Relacions
Institucionals i Transparència. Els responsables d’aquesta nova
conselleria, amb Raül Romeva al capdavant, consideren Altafaj una
persona molt important i en valoren molt positivament la feina que ha
fet fins ara.
Altafaj és el representant permanent de la Generalitat des del
desembre del 2014, quan el govern anterior va decidir de crear aquest
càrrec, amb l’objectiu de reforçar la presència i els contactes a
Brussel·les, tenint en compte l’avenç del procés. Per una altra banda,
és una figura que tenen tots els països europeus.
Estructuralment, Afers Exteriors passa de ser una secretària a ser un
departament, però amb les funcions calcades que les que tenia. Són unes
funcions especificades a l’estatut de Catalunya. Per aquest motiu la
conselleria creu que el recurs que ha interposat el govern espanyol al
Tribunal Constitucional espanyol (TC) no reeixirà. El canvi de
secretaria a conselleria respon a la voluntat del nou govern de donar un
rang superior i més autonomia a la política d’acció exterior. ‘És la
prova que el govern vol ser un estat. Per demostrar-ho, incorpora un
departament d’afers exteriors’, diu una font de la conselleria. Un departament renovat La continuïtat d’Altafaj és l’excepció d’un departament molt
renovat. A banda la figura del conseller Romeva, que fins ara no
existia, molts càrrecs han canviat de mans, cosa normal quan hi ha un
canvi d’executiu. El més destacat és el de Roger Albinyana, fins ara
secretari d’Afers Exteriors i de la UE i màxim responsable de l’acció
exterior de la Generalitat. Romeva cedeix aquesta responsabilitat a Jordi Solé,
batlle de Caldes de Montbui per ERC. Albinyana deixa un llegat
important, durant el qual ha dut el procés a parlaments de diversos
països, com ara l’Uruguai, Irlanda, Bèlgica, o fins i tot al congrés dels Estats Units. Que no continués va sorprendre molta gent, sobretot a l’exterior, on havia aconseguit teixir molts contactes.
Jordi Solé ha treballat al Parlament Europeu d’assessor dels
eurodiputats d’ERC i des del 2011 és responsable de relacions
internacionals del partit. Per sota seu, hi tindrà Maria Badia,
ex-eurodiputada socialista durant el període 2004-2014, quan va
coincidir a Brussel·les amb el que ara ha estat el seu principal
valedor, Raül Romeva. És el mateix cas que Carme Garcia,
nova directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament,
que també depèn de la conselleria. Com Romeva, va formar part d’ICV i
tots dos van acabar plegant-ne i donant suport a la independència.
El nomenament del nou president del TSJC afegeix tensió a les relacions amb la Generalitat
Jesús Maria Barrientos arriba al càrrec amb un programa clar d'enfrontament a la Generalitat
El
Consell Superior del Poder Judicial va escollir ahir Jesús Maria
Barrientos nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC). Barrientos va obtenir dotze vots i l’anterior president del
tribunal, Miguel Ángel Gimeno, de l’associació progressista Jutges per a
la Democràcia, en va tenir nou
Barrientos pertany a l’associació dretana Francisco de Vitoria. De
tots els candidats, fou el qui va fer el discurs més dur contra
l’independentisme i contra la Generalitat. Va dir que les relacions amb
el govern i el parlament serien molt difícils perquè es pretén ‘una
ruptura amb la legalitat constitucional i la desobediència de les
resolucions que puguin procedir dels òrgans constitucionals’. Males relacions entre la Generalitat i el TSJC
Aquests darrers mesos els organismes de govern de la justícia han fet
moviments gens usuals per a expressar malestar amb el procés
independentista. De primer, el dia 28 d’octubre, la Generalitat es va
trobar obligada a anul·lar la celebració anual del Dia de la Justícia
perquè el Consell General del Poder Judicial va ordenar a la sala de
govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no hi acudís.
D’una altra banda, també fou destacada l’absència total de membres dels
òrgans de govern judicial de Catalunya en la presa de possessió de
Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.
Barrientos fins ara presidia la secció vuitena de l’audiència provincial de Barcelona. És especialitzat en dret penal econòmic.
Pep Mart-Nd, Parlament de Catalunya | 28/01/2016 a les 16:57h
El PP ha obligat a votar la mesa de la comissió de Procés Constituent | ACN
La
constitució de la comissió d’estudi sobre el Procés Constituent ha
generat una gran expectació avui al Parlament. Ha estat el plat fort
d’avui –juntament amb la de Corrupció-, que veurà la formació de vint-i-set comissions al final del dia.
No hi eren presents, tal i com havien anunciat, ni Ciutadans ni el PSC.
El Partit Popular sí, però dels representants designats no hi eren ni
Enric Millo ni Andrea Levy, substituïts per Santi Rodríguez i Esperança
Garcia.
Muriel Casals és la presidenta de la comissió,
però al rebutjar el PP la mesa proposada, amb Gabriela Serra (CUP) de
vicepresidenta i Albano Dante Fachin (CSQP) de secretari, se’ls ha hagut
d’elegir amb urna. Els representants populars, però, no han volgut
participar en la votació.
Els membres de la comissió –que el govern espanyol ha recorregut al
Tribunal Constitucional- per part de cada grup que participaran en les
seves tasques assenyalen la rellevància política que tindrà. En formen
part Jordi Turull i Marta Rovira per Junts pel Sí, Lluís Rabell I Joan
Coscubiela per CSQEP, a banda dels qui ja formen part de la mesa. Muriel
Casals ha dit que els treballs tindran lloc en un context “no pas
fàcil, però interessant” i ha agraït la participació de tots, inclosos
els qui discrepen de la seva formació. “Posem-nos a treballar”, ha
assegurat.
Esperança Garcia parla d'"amoralitat democràtica"
La diputada Esperança Garcia ha intervingut al final per subratllar
encara més la seva oposició, titllant d’“inaudit” i d’“amoralitat
parlamentària” que el Parlament crei una comissió que “dóna l’esquena a
la majoria de catalans, que han dit que no volen la independència” i ha
dit que ells representaran el 52% que no va votar per la secessió.
Joan Coscubiela ha respost Garcia dient que “no torni més a
reivindicar-se com exponent del 52%, si vol, parli en nom dels qui l’han
votat”. Ha fet una crida a treballar en una comissió que és un espai
per debatre i que la política és la confrontació d’idees des del
respecte i la no bel·ligerància. Marta Rovira ha recordat que Enric
Millo va acceptar a la junta de portaveus la comissió d’estudi. La
presidenta de la comissió ha aixecat la sessió “en nom del respecte que
ens tenim i ens tindrem”.
Una de les escenes del moment ha estat veure –dos dies després del conat
de crisi a Catalunya Sí que es Pot- com Coscubiela i Albano Dante
Fachin departien molt cordialment abans que comencés la sessió. Això sí,
amb Lluís Rabell entre ells.
Abans de la comissió de Procés Constituent s'ha constituït la de
Corrupció, presidida per Benet Salellas. És juntament amb la de
Governació, una de les dues que lidera la CUP.
Carme Forcadell, en la constitució de la comissió de Corrupció. Foto: ACN
L’editor de Fragmenta, Ignasi Moreta, lamenta que l’arquebisbat de Barcelona hagi prohibit a mossèn Lluís Bonet
conduir visites espirituals a la Sagrada Família. És un indici
inequívoc que al temple expiatori de Gaudí els feligresos han de passar
per caixa com tothom.
Interior de la Sagrada Família
No conec personalment mossèn Lluís Bonet. Sé que fa molts anys que és
el rector de la parròquia que hi ha a la cripta de la basílica, i em
consta el seu entusiasme per tot el que fa referència al temple de
Gaudí, entusiasme reforçat sens dubte pels vincles de la seva família
amb el temple. Em sembla que si hi ha algú que pastoralment té alguna
cosa a fer a la Sagrada Família és mossèn Lluís Bonet. Un dels últims
cops que he estat a la Sagrada Família (no recordo si va ser quan hi
vaig acompanyar la psicoanalista Marie Balmary o quan hi vaig dur l’egiptòleg Jan Assmann)
el vaig veure mostrant-la a un grup de fidels. Ho vaig trobar la cosa
més normal del món. Gairebé una obvietat. Ara, el bisbat li prohibeix
continuar-ho fent.
La notícia és, però, coherent amb la política de l’arquebisbe Lluís
Martínez Sistach a la Sagrada Família. Al gener del 2011, pocs dies
després de la consagració del temple per Benet XVI, vaig publicar aquest
article a Foc Nou:
“Sobre la basílica de la Sagrada Família s’han dit moltes coses. Se’ns
ha parlat de la fe de Gaudí. De la simbologia de cada pedra. De l’atri
dels gentils. Dels retaules oberts a la ciutat. De la consagració. Del
papa. De les monges de l’altar. De tot i de res. Però ningú no
s’enfronta a la pregunta clau: i ara, ¿què en farem?
¿Què farem de la Sagrada Família? Se suposa que l’Església no
construeix parcs temàtics, sinó esglésies. Se suposa que la solemne
consagració papal es feia per remarcar el caràcter religiós de la
construcció, no pas ad maiorem gloriam de l’arquebisbe de torn.
Se suposa que tots els esforços que han fet nombroses generacions de
catalans i japonesos per alçar la basílica tenen alguna cosa a veure amb
les necessitats pastorals de la ciutat. ¿O no?
De moment, l’únic que sabem és que la consagració no ha canviat res.
La parròquia de la Sagrada Família continua estant amagada a la cripta,
amb una dinàmica independent de la nau, que no en depèn. La Sagrada
Família en si no és una parròquia, i per tant no té rector ni comunitat.
Però tampoc no és una catedral, i per tant no té canonges. Però és que
sembla que ni tan sols no sigui una església, perquè no té horari de
misses. ¿Què és, pastoralment parlant, la Sagrada Família? ¿Quin
projecte eclesial hi ha al darrere? ¿Què en farem, a partir d’ara? ¿Per
què l’hem consagrada? ¿Per què la volem, més enllà d’atraure el turisme
de postal?
Simptomàticament, la web oficial de la Sagrada Família (www.sagradafamilia.cat)
només parla de tarifes, visites guiades, donatius, serveis educatius,
Gaudí, història, simbologia, arquitectura… La pastoral no existeix. Ni
en projecte. També molt simptomàticament, en l’última versió
(actualitzada el 17-12-2010) de la Guia de l’Església disponible
a la web de l’arquebisbat la basílica de la Sagrada Família no
existeix. Literalment: no existeix. És evident que la Sagrada Família
constitueix en si mateixa un enorme esdeveniment cultural, però no
cultual. Em pregunto si “para este viaje hacían falta tantas alforjas”.
No vaig ser l’únic a criticar aquesta situació. El pare Hilari Raguer va escriure amb
maldat montserratina que el temple expiatori havia sigut convertit en
un temple recaptatori. El cas és que han passat 5 anys des d’aquestes
crítiques, però la falta de projecte pastoral a la Sagrada Família no ha
fet sinó consolidar-se. El cardenal Lluís Martínez Sistach ha
boicotejat sistemàticament la major part d’iniciatives i propostes que
tant des del mateix patronat com des d’altres instàncies eclesials i des
de la societat civil s’han fet per dotar el temple de continguts que
vagin més enllà del que es fa actualment, que no és més que l’explotació
d’un parc temàtic. No sabem què farà el nou arquebisbe de Barcelona,
Juan José Omella, que certament té ara l’oportunitat de canviar les
coses.
Algú pot pensar que això és una qüestió irrellevant, una qüestió
interna dels catòlics. No és cert. El cristianisme existeix per aportar
alguna cosa a la humanitat. Per recordar-nos que no som només cèl·lules
en moviment. Si li hem permès a l’Església catòlica modificar l’sky line de
la ciutat, ho hem fet perquè li hem reconegut una capacitat per generar
espais que afavoreixin el cultiu de l’espiritualitat. No perquè ens
converteixi la ciutat en un parc temàtic. L’Església, amb la Sagrada
Família, ha perdut el nord.
Una Catalunya independent sense exèrcit, amb servei d’intel·ligència i unitats d’intervenció dels Mossos
El grup de treball Constituïm presentarà aquest vespre les grans
línies de l'avantprojecte de constitució que fusiona tres propostes
prèvies
Aquest vespre es presentaran el grup Constituïm i
els aspectes principals de l’avantprojecte de constitució per a la
República Catalana que prepara. La feina del grup consisteix a fusionar
els tres esborranys presentats a principi de 2015 —unanovaconstitucio.cat, encapçalat per Santi Vidal; constitucio.cat, dirigit per Oriol Vidal Aparicio; i Enginyers per la independència,
coordinats per Joan Fonollosa— per a elaborar un text definitiu que
serà lliurat al parlament a final d’abril. El grup és format per
advocats i gent vinculada al món judicial, però també hi participen
periodistes, enginyers, economistes i emprenedors, entre més. Un dels
impulsors del projecte és Eduard Vinyamata, expert en seguretat i
conflictes i director del Campus per la Pau de la UOC.
A la presentació d’avui, Eduard Vinyamata hi explicarà la proposta
que fa el grup en relació amb la seguretat, la defensa i la qüestió de
l’exèrcit en un futur estat català. Es basa en les idees que Vinyamata
ja ha treballat prèviament en el seminari ‘Estat de pau‘,
organitzat pel col·lectiu Pau i Treva. A continuació us expliquem quina
és la proposta de seguretat i defensa d’aquest grup, que avui tindrà
continuïtat a través de Constituïm: Catalunya, declarada ‘estat de pau’ La proposta del grup de Vinyamata és que Catalunya es
defineixi en la constitució com un ‘estat de pau’. El grup ho explica
així: ‘On el concepte de seguretat armada (exèrcit i armamentisme) sigui
substituït pel de seguretat humana (cohesió social, cooperació i cossos
policíacs i de protecció civil especialitzats).’ I continua: ‘En
aquesta opció per la seguretat humana, cal repensar tant la seguretat
interior com la seguretat davant d’agressions exteriors i, també la
participació en les estructures de seguretat europees i
internacionals.’ Vegem en què consisteix concretament aquesta proposta: Seguretat interior. La seguretat interior dels
ciutadans ha de ser garantida per un conjunt de cossos de protecció
civil i policíacs, especialitzats en situacions de risc i d’emergència,
distribuïts per tot el territori, que col·laborin en l’organització i
cohesió del teixit social: policies, bombers, agents rurals, forestals,
ambientals, assistents i treballadors socials, etc.
‘L’únic cos armat –diu el grup– ha de ser un cos de policia amb
diferents especialitzacions, sota estricte control democràtic i amb
mitjans adequats, sempre tan poc repressius i destructius com sigui
possible.’ Quins serien els objectius d’aquest cos armat policíac?: ‘La
lluita contra la delinqüència comuna, màfies, terrorisme, ciberatacs i
ordre públic són algunes de les seves missions.’ Seguretat per a casos d’agressions exteriors i de fronteres.
El seminari ‘Estat de pau’ va concloure que a Catalunya no hi
havia amenaces previsibles dels estats veïns que justifiquessin ‘una
estructura militar que, en tot cas, sempre seria inferior i per tant
ineficaç’. I afegí: ‘Les amenaces exteriors previsibles de grups
terroristes o grups criminals internacionals són més defensables amb uns
bons sistemes d’informació, d’intel·ligència i de policia.’ La proposta
conclou: ‘Catalunya pot innovar amb la creació d’unes estructures
diferents i eficients, com la defensa civil no violenta.’ Seguretat internacional. Conscients de les
responsabilitats exigides als estats integrats en organitzacions
suprastatals, els impulsors de la proposta de seguretat i defensa diuen:
‘Catalunya no s’ha d’inhibir de la seguretat internacional, sinó que hi
ha de prendre part de forma decidida, aportant allò que sap fer i que
pot fer més bon servei.’ Per això, ha de disposar d’uns ‘serveis
d’informació i d’intel·ligència de màxim nivell per tal de controlar els
grups terroristes i de crim organitzat internacional i impedir que el
territori propi n’esdevingui base operativa’.
A més, el grup de Vinyamata proposa de ‘disposar de cossos de
policia, cossos civils de pau i cossos de protecció civil, amb capacitat
de mobilització immediata fora de les fronteres i amb mitjans adequats
per a la intervenció, tant en situacions de conflicte com en la gestió
de crisis humanitàries de diferents tipus’. En tot moment es descarta la
creació d’un exèrcit de defensa per a la Catalunya independent. Organismes internacionals. Per a complir aquest
compromís amb la seguretat internacional, el seminari proposa la
incorporació a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a
Europa (OSCE), a la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE
(PCSD) i a l’ONU, a més de posar a la seva disposició tots els
instruments esmentats abans. En canvi, es descarta la incorporació a
l’OTAN: ‘Com que és un bloc militar, està contraindicada amb la missió i
el paper que Catalunya vol adoptar en el concert internacional.’ Agència de seguretat nacional i unitats especialitzades dels Mossos d’Esquadra
La proposta que Vinyamata explicarà aquest vespre en la presentació de
Constituïm inclou la creació d’una agència de seguretat nacional que
farà les funcions de seguretat i defensa que tradicionalment han fet els
exèrcits, però que basarà l’acció en la intel·ligència i els serveis
d’informació. L’estalvi de les infrastructures militars serviria per a
bastir una bona estructura d’intel·ligència —amb mentalitat preventiva— i
per al combat per la guerra cibernètica i la seguretat electrònica.
Per a les accions de defensa en cas de possibles atacs, el grup que
prepara l’avantprojecte de constitució pensa a dotar els Mossos
d’Esquadra d’unitats especials d’intervenció —més enllà dels Grups
Especial d’Intervenció (GEI)—, que serien unes unitats d’elit molt
especialitzades i que també es posarien al servei de la seguretat
internacional.
Iceta recorda que PSOE i PSC han rebutjat per escrit el pacte amb el PP
"No hi ha motius per canviar de
posició", diu el socialista després que Felipe González hagi apostat per
deixar governar a Mariano Rajoy
El líder del PSC, Miquel Iceta.
|
Europa Press
per
ACN28 de Gener 2016 a les 19.21 h
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha volgut
ser contundent en ser preguntat sobre la seva posició davant un possible
acord entre PSOE i PP per permetre que Mariano Rajoy segueixi sent
president del govern espanyol. "Jo sóc contrari a una gran coalició.I això està aprovat en una resolució del Comitè Federal del PSOE i del Consell Nacional del PSC",
ha sentenciat, tot afegint que creu que "no hi ha motius per canviar de
posició" i que ell és favorable a un "govern de canvi amb majoria
àmplia" que garanteixi una investidura de Pedro Sánchez però també l'estabilitat que permeti "l'acció de govern".
La
resposta -donada en sortir de la seva primera reunió amb el president
de la Generalitat, Carles Puigdemont- arriba el mateix dia que
l'expresident espanyol Felipe González hagi apostat, en una entrevista a El País, per permetre que Mariano Rajoy
i el PP segueixin governant amb l'abstenció del PSOE en la seva
investidura. A més, la postura d'Iceta expressada aquest dijous serà,
segons ha avançat, la mateixa que defensarà dissabte vinent al comitè
federal del PSOE.
Tot i discrepar amb González de la fórmula de govern, Iceta ha volgut remarca que sí coincideix amb la reflexió de l'expresident
"sobre la lectura dels resultats electorals". "Tot i la victòria del
PP, el seu descens en vots i escons fan que el missatge dels electors
sigui de canvi més que de continuïtat, i aquesta lectura ens porta a
defensar el relleu", ha sentenciat.
Núria Cadenes guanya el VII Premi Crims de Tinta amb la novel·la 'Tota la veritat'
L'obra de l'escriptora i periodista ha estat seleccionada entre un total de 39 originals i es publicarà al març
per
ACN28 de Gener 2016 a les 20.49 h
elMón,
abans El Singular.
L'escriptora i periodista Núria Cadenes (Barcelona, 1970), ha estat la guanyadora del VII Premi Crims de Tinta que convoca l'editorial RBA amb la novel·la 'Tota la veritat'.
L'obra posa el focus en els secrets de les vides anònimes d'un poble de
500 habitants, alhora que reivindica que, per important que sigui un
mort, un poble té vida i conflictes propis. La novel·la guanyadora ha
estat seleccionada entre un total de 39 originals, es va presentar sense
pseudònim i es publicarà el mes de març a la col·lecció La Negra del
segell La Magrana. La novel·la centra la història a un poble de 500 habitants
on un arribista d'èxit que utilitza imatge i relacions per guanyar-se
el favor de polítics, obtenir prebendes i fer diners, Robert Mascaró,
mor a la seva casa d'estiu. Al poble hi acudeix la policia, la premsa,
un advocat, polítics i un periodista que havia estat amic de joventut i
sap que pot arribar on no arribin els altres. La polifonia d'una
quinzena de veus narradores i l'ús de fragments breus submergeix el
lector en la violència soterrades del poble.
El jurat, constituït pel llibreter Paco Camarasa, el periodista
Toni Iturbe, la comissària dels Mossos d'Esquadra Cristina Manresa,
l'editor d'RBA Jordi Rourera i l'escriptor Carlos Zanón, n'ha destacat
l'originalitat formal de la novel·la, amb una "poderosa polifonia" de
més de quinze veus narradores que plasmen, fragmentadament i amb
"vocació de trencaclosques", les diverses trames que s'entrecreuen al
voltant d'un assassinat en un poble petit de l'interior. També han posat
de relleu la marcada personalitat i la força verbal del text i,
especialment, l'èxit en la creació del clima de violència que impregna
la vida al poble, una violència "soterrada, quotidiana, sempre efectiva,
que esdevé una presència constant i indefugible".
Altres autors que han guanyat el Crims de Tinta
en edicions anteriors són Marc Pastor, Carles Quílez, Teresa Solana,
Agustí Vehí, Andreu Martín o l'any passat, Emili Bayo. El Premi Crims de
Tinta s'ha convertit en un referent del gènere negre i policíac en
català. L'edició d'enguany, a més, coincideix amb el 40 aniversari de La
Magrana.
Divendres 29.01.2016 02:00
