dissabte, 26 de juliol del 2014

Álvaro: "Pujol diu ara 'jo m'hauria de morir'"

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!
26/07/2014
HERÈNCIA

Álvaro: "Pujol diu ara 'jo m'hauria de morir'"

El periodista Francesc-Marc Àlvaro
El periodista Francesc-Marc Àlvaro

El periodista afirma que la notícia de l'expresident "fa un mal favor a l'operació de renovació de Convergència"

Bernat Vilaró
El Singular Digital
El periodsita Francesc-Marc Álvaro va valorar ahir la revelació de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que va demanar perdó per regularitzat una herència familiar que li va fer el seu pare a l'estranger. Segons declaracions de l'articulista a 'La nit a Rac 1', "en els últims temps Pujol en privat, quan s'ha trobat amb moltes persones, ha dit una frase molt dura: 'jo m'hauria de morir', frase que ara té tot el sentit del món".

Tal i com ha continuat el periodista, "és una idea que el seu personatge tindria una clausura molt millor si hi havia una desparició física que evités això que ara estem vivint". "Pujol sempre s'ha volgut comparar amb Prat de la Riba, que va tenir una gran sort, perquè va morir molt jove", ha afegit.

Segons Álvaro, la notícia és "molt important" i "tindrà uns efectes determinants sobre CDC i CiU". "Fa dies que Pujol es preparava per fer aquesta explicació. Artur Mas també sabia que Pujol volia fer aquest pas", ha dit.

Renovació de CDC

Jordi Pujol va fer pública la notícia ahir, el mateix dia que CDC escenificava la intenció de donar una imatge nova, amb Josep Rull i Mercè Conesa al capdavant. "Es produeix una competència en la notícia, Pujol tapa el que ha estat un moviment de peces improtant de Mas, una jugada inoportuna en el temps. Podria haver-ho fet abans o després, i ho ha fet el mateix dia", ha continuat Álvaro.

"Pujol té una lògica que no és la del partit, sinó la seva. I la notícia de Pujol va contra la notícia de Rull. Fa un mal favor a l'operació de renovació de Convergència. Els temps s'han accelerat per alguna cosa que segurament sabrem d'aquí uns dies", ha pronosticat el periodista.

Conseqüències

Per Álvaro, el "verb clau" del comunicat és "desentendre's", perquè "és exactament el que Pujol ha fet sempre en relació als seus fills. Com que tenia un sentiment de culpa per l'absència, ho compensava dient: 'doncs feu'. Però la màniga ampla ha acabat per trencar el personage i el seu llegat. És una paradoxa", ha seguit.

A més, el periodista considera que "si no fos tan lamentable perquè implica un partit i molta gent, i un projecte polític, podríem parlar d'una mena de Shakespeare a l'Eixample, algú que fa una cosa molt important per un país i acaba caient per un error que no hauria d'haver comès".

"El seu llegat quedarà tocat, és inevitable. Això contamina Mas perquè és el líder del partit que va fundar Pujol, i ell va ser qui el va posar", ha sentenciat. "La única sortida que té ara Mas és apuntar el verb 'despujolitzar i refundar el partit'".

Sobre si la notícia de Pujol afectarà al procés sobiranista o no, Álvaro ha dit que, d'una banda "sí, en la mesura que qui està davant és Mas i això l'afebleix". Però per l'altra, "no, perquè reforça ERC, que ja ha crescut amb aquesta notícia". "C's també ha crescut" després del comunicat de Pujol, segons ha conclòs Álvaro.

L'esborrany de la constitució catalana s'haurà enllestit el gener del 2015

Dissabte  26.07.2014  10:08
Autor/s: ACN

L'esborrany de la constitució catalana s'haurà enllestit el gener del 2015

Els ciutadans el podran consultar i fer-hi aportacions fins el juny · Ho va explicar ahir Santiago Vidal en un dels actes centrals de l'ANC

Vilaweb
Una trentena d'experts s'incorporaran aquesta tardor a l'equip de redacció de l'esborrany de la constitució catalana, que podrà ser consultat el gener del 2015. Ho va explicar ahir el jutge Santiago Vidal durant un acte de l'ANC a Igualada, en què també van participar Carme Forcadell i Lluís Llach. El magistrat va anunciar que un cop fet públic l'esborrany, els ciutadans podrien fer-hi aportacions fins al juny, quan serà lliurat el text. 
També va donar alguns detalls de com seria l'esborrany i va destacar que seria una constitució curta, amb menys de cent articles, i inspirada en les de Suïssa, els EUA i Islàndia, entre més. Vidal va voler destacar, entre els aspectes del contingut, el fet que el nou estat hi aparegui definit com una república no presidencial; la separació de poders; l'establiment de referèndums revocatoris; l'eliminació dels indults i de la figura dels aforats; i el fet que el català hi sigui considerat llengua pròpia i oficial i el castellà, cooficial. 
Carme Forcadell fa una crida a convèncer els 'dubtosos'
Vidal en va parlar en un dels actes centrals de la campanya 'El país que volem', de l'ANC, que es va fer ahir dins d'un iglú de vent a Igualada, davant uns 600 assistents.
La presidenta de l'entitat, Carme Forcadell, va dir que a Catalunya hi havia 500.000 'persones que encara no han escoltat el nostre missatge i tenen dubtes i no saben què votaran'. I per això va fer una crida a fer de voluntaris i convèncer-los 'de fer-los partícips d'una oportunitat històrica per a construir un país millor: més just, democràtic i lliure'. 
Forcadell també va dir que la independència no havia d'anar lligada necessàriament a la identitat i el sentiment de pertinença 'No és incompatible sentir-se espanyol i voler la independència de Catalunya', ja que 'això és un projecte de país per a tots'. Per això 'no demanarem a ningú que renunciï a la seva identitat perquè això a nosaltres ens ho han demanat molt de temps i no farem a ningú el què ens han fet a nosaltres'. 'El nostre adversari no és el poble espanyol, sinó l'estat espanyol'.

Per la seva banda, Lluís Llach també va insistir en el missatge del respecte i la integració. Segons ell, 'hem de fer un país per a tothom, on hi capiguem tots'. Per Llach, 'un país com el nostre que ha estat víctima de tanta repressió no es pot permetre imaginar el seu futur practicant les mateixes malvestats que s'han exercit sobre nosaltres'. 

Jordi Pujol: un país que fa mal per Vicent Partal

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

OPINIÓ

Vicent Partal

25.07.2014

Jordi Pujol: un país que fa mal

Vilaweb
 
L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol ha reconegut que mentre era president va tenir diners a l'estranger de manera irregular. En una carta feta pública pel seu advocat, Pujol diu que no va 'tenir temps' de regularitzar la situació d'aquests diners mentre era president, malgrat que va haver-hi ocasions en què legalment hauria pogut fer-ho. La confessió taca perennement el seu exercici de la política i el principal càrrec institucional de Catalunya, un càrrec que durant vint-i-tres anys va ser ocupat per un home conscient que defraudava no tan sols Hisenda, sinó el país que havia de servir i la gent que confiava en ell elecció rere elecció.

Jordi Pujol es manifesta disposat a fer front a les conseqüències fiscals i penals que puguen tenir els seus actes. Només faltaria que no ho fes. Tanmateix, no diu res de les responsabilitats polítiques del cas. I de les greus conseqüències que tindrà, com tots sabem. L'ombra de la corrupció ha acaçat durant anys Pujol i la seua família fins que inesperadament --inesperadament pel canal i per la forma-- n'ha arribat la confirmació. Res no serà igual per a ell, però tampoc per al seu partit, per al moviment que va encapçalar i fins i tot per al país que va presidir.

L'actuació de Jordi Pujol ens fa mal a tots. És un gran fracàs per a Catalunya. Per la hipocresia de governar invocant els valors com a guia de conducta. Per la imatge que es desprèn del govern i de la política, en aquella 'Catalogna da bere' que inevitablement ens remet al Milà de Bettino Craxi. Del govern i, cosa molt pitjor, de la institució que ja té vinculada sense remei la figura de l'home que la va conduir durant gairebé tota la transició política. En què pensava Jordi Pujol tots aquells anys? Com podia, una persona com ell, conciliar el seu discurs tan lligat als valors socials positius amb la certesa que incomplia, amb frau, les seues obligacions més elementals envers la societat?

El mal ja és fet. Ara caldrà aguantar les justificades invectives que cauran no pas sobre Pujol sinó sobre tot el nacionalisme català, potser sobre el país sencer. Se n'aprofitaran, com és lògic. Però el problema no serà, no és, que els uns puguen dir impunement totes les barbaritats que vulguen. El problema és que tinguem un país on puguen passar coses com aquestes que avui ha confessat Jordi Pujol. I això sí que fa mal de debò.

Jordi Pujol confessa que va enganyar Hisenda amb comptes a l'estranger

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!
Dissabte  26.07.2014  06:00
Autor/s: Redacció / ACN

Jordi Pujol confessa que va enganyar Hisenda amb comptes a l'estranger

Terrabastall polític per la declaració de l'ex-president, que es posa a disposició de les autoritats

Vilaweb
L'ex-president Jordi Pujol va sorpendre ahir amb un comunicat (pdf) en què, a través del seu advocat, confessa que disposava de comptes sense regularitzar a l'estranger que formaven part d'una herència familiar, rebuda el 1980. L'herència del seu pare anava destinada també a Marta Ferrusola i als seus set fills. Una persona de confiança va gestionar els diners fins que tots els seus fills van ser majors d'edat, però Pujol diu que no 'va trobar mai el moment adient' per a declarara-los a Hisenda. Pujol demana perdó i es posa a disposició de les autoritats tributàries i judicials.
Segons que publica avui La Vanguardia, un ex-treballador de banca d'Andorra havia aconseguit documents referents als comptes dels Pujol i els havia començat a difondre, i és per això que la família va decidir de declarar els diners a Hisenda. El periodista Manel Pérez explica que feia dies que Jordi Pujol rumiava què fer amb la situació i, finalment, la família va decidir de regularitzar el patrimoni andorrà. 'Segons diverses fonts, va ser ahir mateix quan Pujol va donar detalls explícits a Artur Mas de què passava i li va avançar que a la tarda explicaria la situació a l'opinió pública'. 
Una herència del 1980
El pare de Jordi Pujol, Florenci Pujol, hauria obtingut aquests diners ubicats a l'estranger gràcies als seus negocis en la compra-venda de divises, com van publicar alguns mitjans. Havia disposat que aquests fons fossin per a Marta Ferrusola i els set fills del matrimoni, ja que considerava 'errònia i d'incert futur' la decisió de Jordi Pujol de dedicar-se a la política i no continuar en el món de l'activitat econòmica. A més, tenia por del que pogués passar a un polític compromès com Jordi Pujol. Però la mort sobtada de Florenci Pujol el setembre del 1980, pocs mesos després que el seu fill fos investit president, va deixar els diners sense regularitzar.

En aquell moment, quasi tots els fills del matrimoni Pujol-Ferrusola eren menors d'edat i això convertia l'ex-president en responsable legal de qualsevol decisió, tot i que la seva 'consciència i càrrec' l'empenyien a 'rebutjar' aquesta herència fora del testament legal. Pujol explica que va encarregar la 'gestió i regularització' a una persona de màxima confiança i no en va 'voler saber mai el més mínim detall'. Quan tots els fills van arribar a la majoria d'edat, aquesta persona va cedir la gestió a un dels fills. 'És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament els meus set fills i la meva esposa', diu.

Però, segons ell, 'lamentablement no es va trobar mai el moment adient per a regularitzar aquesta herència' en cap de les tres amnisties fiscals de les tres últimes dècades. Finalment, no ha estat fins els 'darrers dies' que els membres de la seva família 'han regularitzat aquesta herència, amb les conseqüències del nou marc legal aprovat per incentivar la darrera regularització excepcional del novembre de 2012 i per penalitzar extremadament les regularitzacions posteriors'.
'Demano perdó'

En el comunicat, Pujol reconeix els fets amb 'molt de dolor' pel que significa per a la seva família, per ell mateix, i per a les persones que s'hagin pogut sentir defraudades per la confiança que li van dipositar. 'Demano perdó', insisteix. 'I també els demano que sàpiguen destriar les falles d'una persona --per molt significativa que hagi estat-- i que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d'expiació per a mi mateix', conclou.

L'ex-president es declara 'únic responsable' dels fets i de totes les seves conseqüències i mostra el seu 'compromís absolut' de comparèixer davant les autoritats tributàries i, si s'escau, davant d'instàncies judicials, 'per acabar amb les insinuacions i comentaris'.
Editorial de Vicent Partal: Jordi Pujol: un país que fa mal

http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/086/291/291.pdf

divendres, 25 de juliol del 2014

Margallo admet per escrit que la intel·ligència de l'Estat estudia la DUI

Margallo admet per escrit que la intel·ligència de l'Estat estudia la DUI

Reconeix al diputat Xuclà de CiU que els serveis del ministeri d'Exteriors treballen en les conseqüències internacionals d'una Catalunya independent sense “cap despesa extraordinària”

, Barcelona | ND 24/07/2014 a les 09:50h
 
El document lliurat per Margallo.

"Eventual declaración de independencia de Cataluña y el derecho internacional: especial referencia perspectiva de las Naciones Unidas". Aquest és el títol d'un dels informes que ha elaborat el ministeri d'Afers Exteriors espanyol per argüir la seva oposició en l'àmbit diplomàtic al procés sobiranista de Catalunya. Així ho ha reconegut, i per escrit, el mateix ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, en una resposta parlamentària al diputat de CiU a Madrid, Jordi Xuclà. 
 
Margallo, tal i com reflecteix la resposta a la que ha tingut accés Nació Digital, reconeix que les delegacions a l'exterior d'Espanya treballen i emeten informes respecte a la situació política de Catalunya. En aquest sentit, el ministre no amaga pas que s'ha registrat un estudi sobre la DUI titulat "Informe jurídico a propósito del marco jurídico-internacional en caso de una declaración unilateral de independencia por parte de Cataluña". 
 
Ara bé, Margallo assegura que aquests documents, estudis i memoràndums no han costat ni un euro extraordinari perquè se n'han fet càrrec els serveis del mateix ministeri d'Exteriors. 

L'atur baixa a Catalunya i es fixa en una taxa del 20%

L'atur baixa a Catalunya i es fixa en una taxa del 20%

El nombre de persones aturades s'ha situat en 770.400, a nivells del tercer trimestre del 2011

| ND 24/07/2014 a les 12:46h
 
El nombre de d'aturats s'ha reduït de 69.800 persones el segon trimestre en relació amb el trimestre anterior i suposa la disminució més important dels últims dotze anys, segons l'Institut d'Estadística espanyol. En relació amb l'any passat, l'atur s'ha reduït de 138.700 persones sent també la caiguda més rellevat que s'ha registrat mai en la sèrie. El nombre de persones aturades s'ha situat en 770.400, a nivells del tercer trimestre del 2011, i ha fixat la taxa d'atur en 20,22%, 1,88 punts menys que la registrada el primer trimestre. En el conjunt de l'estat espanyol l'atur ha baixat de 310.400 i ha deixat la taxa en el 24,47%. Es tracta de la disminució més rellevant des de l'any 2006.
Mentre que la caiguda de l'atur marca nous rècords tant en termes intertrimestrals com en termes anuals, la creació d'ocupació també ha estat de rècords. En aquest segon trimestre s'han creat 79.300 llocs de treball, el 2,68% més que el trimestre anterior. D'aquesta manera, en l'últim any s'han creat 99.400 llocs de treball, dels quals prop del 80% s'han creat en aquest segon trimestre, coincidint amb l'acceleració de la recuperació de l'economia i també coincidint amb les contractacions de personal per afrontar la temporada d'estiu. 
Aquest increment interanual de l'ocupació de 99.400 persones és el més elevat que s'ha registrat en la sèrie de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) des del quart trimestre del 2007, quan en termes anuals es van crear 105.400 llocs de treball. 
En creació d'ocupació, Catalunya és la segona comunitat de l'Estat, per rere de les Illes Balears. A les Illes el nombre de llocs de treball creats aquest segon trimestre en relació amb el primer ha estat de 83.300 persones, el 19,90% més, mentre que a Catalunya s'han creat 79.300 noves ocupacions, el 2,68%. Tot i aquest lideratge de les Illes en creació d'ocupació en termes trimestrals, si s'observa l'Enquesta de la Població Activa en termes interanuals Catalunya agafa el lideratge també en el conjunt de l'Estat amb prop de 100.000 llocs de treball creats en l'últim any. 
Catalunya lidera la caiguda de l'atur

La caiguda de l'atur registrada a Catalunya de 69.800 persones suposa la disminució més important de totes les comunitats de l'estat espanyol, per davant de Madrid, on la reducció ha estat de 45.200 persones i el País Valencià on la caiguda ha estat de 42.300 persones. 
En l'últim any el nombre de persones que han abandonat l'atur han arribat a 138.600 persones, el 15,25% menys. Tant en termes anuals com intertrimestrals Catalunya lidera la disminució de l'atur en tot l'Estat. 
La taxa d'atur s'ha situat en el 20,22%, reduint d'aquesta manera 1,88 punts la taxa registrada durant el primer trimestre. Per trobar una taxa d'atur més baixa que aquest 20,22% cal remuntar-se gairebé tres anys enrere, fins el tercer trimestre del 2011 quan aquesta taxa va ser del 19,38%. 
Sectors
En aquest segon trimestre, on gran part de les empreses vinculades al turisme assumeixen les contractacions per cobrir la temporada d'estiu, el sector serveis ha estat el més actiu en la creació de llocs de treball amb 43.000 noves ocupacions. Tot i aquest pes rellevant del sector serveis, la indústria no s'ha quedat enrere i durant aquest segon trimestre s'han contractat 35.700 persones més. En el sector de la construcció la creació de llocs de treball ha estat de 700 persones i l'agricultura, ha vist disminuir l'ocupació en 200 persones. 
Demarcacions
A totes les demarcacions la taxa d'atur ha disminuït, especialment a Girona on la taxa s'ha reduït en 2,49 punts en relació amb el trimestre anterior, seguit de Tarragona on el descens ha estat de 2,37 punts, Barcelona, -1,85 punts, i Lleida on el retrocés ha estat de 0,58 punts. A totes les demarcacions l'atur ha baixat i l'ocupació ha crescut.
Barcelona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Barcelona el segon trimestre ha sumat 2.240.300 persones, 37.600 llocs de treball més que el primer trimestre. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques barcelonines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 550.500 persones, 55.500 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur barcelonina ha quedat fixada en el 19,72%, 1,85 punts menys que la taxa del 21,57 que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre. 
Girona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Girona el segon trimestre es va situar en 306.600 persones, cosa que suposa 16.900 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques gironines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 88.800 persones, 7.400 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur gironina ha quedat fixada en el 22,45%, 2,49 punts menys que la taxa del 24,94% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.
Lleida
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Lleida el segon trimestre es va situar en 182.600 persones, cosa que suposa 6.000 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques lleidatanes l'atur s'ha situat el segon trimestre en 34.300 persones, 300 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur lleidatana ha quedat fixada en el 15,81%, 0,58 punts menys que la taxa del 16,39% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.
Tarragona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Tarragona el segon trimestre es va situar en 310.500 persones, cosa que suposa 18.800 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques tarragonines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 96.900 persones, 6.400 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur tarragonina ha quedat fixada en el 23,79%, 2,37 punts menys que la taxa del 26,16% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.

L'atur baixa a Catalunya i es fixa en una taxa del 20%

El nombre de persones aturades s'ha situat en 770.400, a nivells del tercer trimestre del 2011

| ND 24/07/2014 a les 12:46h
 
El nombre de d'aturats s'ha reduït de 69.800 persones el segon trimestre en relació amb el trimestre anterior i suposa la disminució més important dels últims dotze anys, segons l'Institut d'Estadística espanyol. En relació amb l'any passat, l'atur s'ha reduït de 138.700 persones sent també la caiguda més rellevat que s'ha registrat mai en la sèrie. El nombre de persones aturades s'ha situat en 770.400, a nivells del tercer trimestre del 2011, i ha fixat la taxa d'atur en 20,22%, 1,88 punts menys que la registrada el primer trimestre. En el conjunt de l'estat espanyol l'atur ha baixat de 310.400 i ha deixat la taxa en el 24,47%. Es tracta de la disminució més rellevant des de l'any 2006.
Mentre que la caiguda de l'atur marca nous rècords tant en termes intertrimestrals com en termes anuals, la creació d'ocupació també ha estat de rècords. En aquest segon trimestre s'han creat 79.300 llocs de treball, el 2,68% més que el trimestre anterior. D'aquesta manera, en l'últim any s'han creat 99.400 llocs de treball, dels quals prop del 80% s'han creat en aquest segon trimestre, coincidint amb l'acceleració de la recuperació de l'economia i també coincidint amb les contractacions de personal per afrontar la temporada d'estiu. 
Aquest increment interanual de l'ocupació de 99.400 persones és el més elevat que s'ha registrat en la sèrie de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) des del quart trimestre del 2007, quan en termes anuals es van crear 105.400 llocs de treball. 
En creació d'ocupació, Catalunya és la segona comunitat de l'Estat, per rere de les Illes Balears. A les Illes el nombre de llocs de treball creats aquest segon trimestre en relació amb el primer ha estat de 83.300 persones, el 19,90% més, mentre que a Catalunya s'han creat 79.300 noves ocupacions, el 2,68%. Tot i aquest lideratge de les Illes en creació d'ocupació en termes trimestrals, si s'observa l'Enquesta de la Població Activa en termes interanuals Catalunya agafa el lideratge també en el conjunt de l'Estat amb prop de 100.000 llocs de treball creats en l'últim any. 
Catalunya lidera la caiguda de l'atur

La caiguda de l'atur registrada a Catalunya de 69.800 persones suposa la disminució més important de totes les comunitats de l'estat espanyol, per davant de Madrid, on la reducció ha estat de 45.200 persones i el País Valencià on la caiguda ha estat de 42.300 persones. 
En l'últim any el nombre de persones que han abandonat l'atur han arribat a 138.600 persones, el 15,25% menys. Tant en termes anuals com intertrimestrals Catalunya lidera la disminució de l'atur en tot l'Estat. 
La taxa d'atur s'ha situat en el 20,22%, reduint d'aquesta manera 1,88 punts la taxa registrada durant el primer trimestre. Per trobar una taxa d'atur més baixa que aquest 20,22% cal remuntar-se gairebé tres anys enrere, fins el tercer trimestre del 2011 quan aquesta taxa va ser del 19,38%. 
Sectors
En aquest segon trimestre, on gran part de les empreses vinculades al turisme assumeixen les contractacions per cobrir la temporada d'estiu, el sector serveis ha estat el més actiu en la creació de llocs de treball amb 43.000 noves ocupacions. Tot i aquest pes rellevant del sector serveis, la indústria no s'ha quedat enrere i durant aquest segon trimestre s'han contractat 35.700 persones més. En el sector de la construcció la creació de llocs de treball ha estat de 700 persones i l'agricultura, ha vist disminuir l'ocupació en 200 persones. 
Demarcacions
A totes les demarcacions la taxa d'atur ha disminuït, especialment a Girona on la taxa s'ha reduït en 2,49 punts en relació amb el trimestre anterior, seguit de Tarragona on el descens ha estat de 2,37 punts, Barcelona, -1,85 punts, i Lleida on el retrocés ha estat de 0,58 punts. A totes les demarcacions l'atur ha baixat i l'ocupació ha crescut.
Barcelona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Barcelona el segon trimestre ha sumat 2.240.300 persones, 37.600 llocs de treball més que el primer trimestre. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques barcelonines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 550.500 persones, 55.500 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur barcelonina ha quedat fixada en el 19,72%, 1,85 punts menys que la taxa del 21,57 que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre. 
Girona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Girona el segon trimestre es va situar en 306.600 persones, cosa que suposa 16.900 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques gironines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 88.800 persones, 7.400 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur gironina ha quedat fixada en el 22,45%, 2,49 punts menys que la taxa del 24,94% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.
Lleida
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Lleida el segon trimestre es va situar en 182.600 persones, cosa que suposa 6.000 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques lleidatanes l'atur s'ha situat el segon trimestre en 34.300 persones, 300 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur lleidatana ha quedat fixada en el 15,81%, 0,58 punts menys que la taxa del 16,39% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.
Tarragona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Tarragona el segon trimestre es va situar en 310.500 persones, cosa que suposa 18.800 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques tarragonines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 96.900 persones, 6.400 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur tarragonina ha quedat fixada en el 23,79%, 2,37 punts menys que la taxa del 26,16% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.

Neix un nou front en defensa del 9-N

Neix un nou front en defensa del 9-N

Una trentena d'entitats s'alien per crear la Xarxa Referèdum que no admet cap alternativa a la consulta per avançar en el procés català

| ND 24/07/2014 a les 14:20h
 
Els promotors de la Xarxa Referèndum 9-N durant la presentació davant del Parlament. Foto: Xarxa Referèndum 9-N

La Xarxa Referèndum 9N s'ha presentat aquest dijous amb la lectura d'un manifest davant del Parlament de Catalunya, en què han declarat el seu compromís amb la consulta del proper 9 de novembre com a única via possible per a Catalunya. Una trentena d'entitats partidàries del dret a l'autodeterminació s'han adherit a aquesta xarxa i han rebutjat qualsevol alternativa al referèndum, com les que representarien la celebració d'eleccions plebiscitàries o bé la proclamació d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Per les entitats, "l'única manera" de fer avançar el procés és preguntar a la població de forma clara, ja que cap alternativa podria substituir "la força vinculant" d'una consulta.

Representants de les entitats han proclamat un manifest en què han defensat la necessitat de celebrar el referèndum. La voluntat de les organitzacions adherides és aglutinar esforços per defensar el 9N davant l'oposició de "les forces immobilistes" de l'Estat espanyol. Alhora, pretenen evitar qualsevol "via de dilació injustificada", en referència a les propostes d'algunes forces polítiques a Catalunya de celebrar unes eleccions plebiscitàries en cas de no poder fer la consulta. 
El manifest l'han llegit la presidenta de la xarxa d'entitats cíviques i culturals dels Països Catalans, Blanca Serra, la portaveu de l'International Commission of European Citizens (ICEC), Anna Arqué, i el representant del col·lectiu Drassanes, Lluís Vila. En el document han manifestat la necessitat de fer un referèndum per donar resposta a "les mobilitzacions" dels darrers anys. A més, han assegurat que si no es fa el referèndum, Catalunya tornarà a estar "enfangada en el joc etern de les ambigüitats i les dilacions".
Des de Xarxa Referèndum 9N han assegurat que cal un referèndum convocat per les institucions catalanes, amb una pregunta i una regulació clara, que tingui un ressò internacional i que vinculi políticament les institucions amb els seus resultats. A més, han assumit diversos compromisos de "donar suport" i "col·laborar, reforçar i mobilitzar" les infraestructures necessàries per la consulta i treballar per a evitar "que puguin prosperar propostes de dilació o claudicació". En el manifest, també han manifestat la voluntat de coordinar esforços amb els partidaris del dret d'autodeterminació, fins i tot si calgués donar suport a mesures de "desobediència pacífica" i "d'insubmissió" a la legalitat espanyola. 

A més de les entitats esmentades, en l'acte també hi ha participat la representant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Maria Corrales, el representant de la Intersindical Alternativa d'Esquerres (IAC), Eduard Lucas, i el regidor d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, impulsor de les consultes populars sobre la independència de l'any 2009.