dimarts, 18 de febrer del 2014

El PP i el PSOE es posen d'acord en fer passar els nous estatuts pel filtre del TC abans d'aprovar-los

CANVI DE CICLE

El PP i el PSOE es posen d'acord en fer passar els nous estatuts pel filtre del TC abans d'aprovar-los

Els dos grans partits espanyols es culpen mútuament d'haver donat ales al procés sobiranista per la gestió de cadascun del procés estatutari català

El PP i el PSOE han donat llum verda aquest dimarts al Congrés a l'impuls d'una de les mesures que van incorporar els socialistes espanyols en la seva proposta de reforma del model d'estat, el recurs previ d'inconstitucionalitat als estatuts d'autonomia. Un recurs que va existir del 1979 al 1985 i que permetia enviar al Tribunal Constitucional (TC) els estatuts i les lleis orgàniques abans d'aprovar-les al Congrés i al Senat i del referèndum final, si s'escau. Llavors, però, es va suprimir perquè l'oposició l'usava per frenar l'entrada en vigor d'importants lleis, ja que no es va fer servir cap cop per qüestionar estatuts. Ara, però, es vol habilitar precisament només en el cas dels estatuts per evitar que es retallin per part de l'alt tribunal un cop ja estiguin votats pels ciutadans i en vigor. Així, el PP i el PSOE han aprovat la tramitació de les respectives proposicions de llei –pràcticament idèntiques–, tot i que s'han tirat els plats del cap pel paper de cadascú durant el procés estatutari català, al qual han culpat de l'increment del sobiranisme català.
Així, el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, ha afirmat que "l'origen de l'actual situació ve del 2003, quan el llavors líder del PSOE va dir una frase desafortunada: "donaré suport a l'Estatut d'autonomia que aprovi el Parlament de Catalunya", cosa va aixecar grans dubtes sobre la seva constitucionalitat". "Els efectes d'aquell episodi han anat massa lluny, avui es comprèn la necessitat de consolidar la situació prevalent de la Constitució com a pedra angular del sistema vigent", ha afirmat, i ha insistit en relació al procés català: "Al marge de la Constitució el que queda és incertesa, ve la ruptura i la millor garantia de la convivència democràtica segueix sent la Constitució nascuda fa 35 anys del major consens polític de la història d'Espanya".
Al seu torn, la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, ha lamentat el "recurs tan devastador [del PP] en el sentit que va afectar més de la meitat dels articles de l'Estatut" i que "va plantejar un xoc de legimitats entre el TC i la sobirania popular que havia ratificat a les urnes un Estatut". "Vivim un moment molt difícil com a país, ens hem d'enfrontar a un important repte per seguir junts Catalunya i la resta d'Espanya", ha reclamat la dirigent socialista.
Nuet reclama que no hi hagi recursos d'inconstitucionalitat
Tot i això, el diputat d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha defensat l'esmena a la totalitat en nom del grup de l'Esquerra Plural afirmant que "els estatuts que passen tots els filtres democràtics són bloc constitucional i, per tant, els recursos d'inconstitucionalitat no tenen sentit, i menys si són previs" i ha fet una crida al PSOE perquè no actuï de la mà del PP en el debat sobre model territorial: "No es deixin portar per la política recentralitzadora del PP, construïm un discurs federalitzant des de l'esquerra que respecti la llibertat dels pobles". En el mateix sentit, Montserrat Surroca (CiU) ha denunciat que el recurs previ "no resol el conflicte ni n'evitarà en el futur", el qual "neix de l'immobilisme". "No és suficient el control de la sobirania popular i de les cambres per les que ha passat prèviament l'estatut?", s'ha preguntat, i ha reclamat permetre exercir el dret a decidir.
Al seu torn, Alfred Bosch ha anunciat l'abstenció d'ERC a les iniciatives, ja que ha recordat que a Catalunya també existeix la possibilitat de demanar l'opinió al Consell de Garanties Estatutàries sobre les adequacions de les lleis al marc legal abans d'aprovar-les. Ha defensat, però, que el procés sobiranista no es deu al recurs del PP i a la sentència posterior del TC a l'Estatut. "No va ser llavors que va arrencar el procés, tot i que és cert que la van espifiar i molta gent s'ho va prendre com una presa de pèl i un llarg via crucis", ha reconegut, però ha matisat que "el problema és que hi ha un fre a les urnes, un sufragicidi".
Només UPyD dóna suport al PP i el PSOE
Només la líder d'UPyD, Rosa Díez, ha donat suport al dos grans partits espanyols, ja que "l'estat de dret té tribunals per interpretar les lleis". Tot i això, també ha criticat la lectura conforme la sentència del TC va donar ales al procés català i ha afirmat que "el creixement de l'independentisme a Catalunya està molt més relacionada de la utilització de la crisi econòmica i social –fins i tot faran desaparèixer el càncer– que de la sentència del TC".

La Generalitat crearà el Consell per al foment i la difusió de l'obra de Gaudí

La Generalitat crearà el Consell per al foment i la difusió de l'obra de Gaudí

El Consell estarà presidit pel conseller de Cultura i en formaran part els propietaris de les obres de Gaudí

El Govern de la Generalitat crearà el Consell per al foment i la difusió de l'obra de Gaudí. Serà un òrgan consultiu amb la voluntat de fomentar i difondre el coneixement de l'obra de l'arquitecte. El Consell estarà presidit pel conseller de Cultura i en formaran part els propietaris de les obres de Gaudí de titularitat privada, representants de les obres de titularitat pública, experts en el reconegut de la seva obra i responsables del Govern de la Generalitat.
Entre les tasques del Consell, se'ls ha encomanat estudiar la constitució d'una xarxa dels diversos edificis creats per Gaudí a Catalunya, facilitant-ne l'estudi i la possibilitat de visitar la seva obra, sobre la qual es vetllarà per tal que continuï sent un patrimoni Catalunya referent d'arquitectura únic i singular.
Els orígens d'aquest òrgan estan en la Declaració de Mataró, signada el 23 de novembre de 2013 pels propietaris de les principals obres d'Antoni Gaudí i diversos representants d'entitats i institucions que treballen per preservar la seva obra.

Edificis a Catalunya
A Catalunya estan declarats com a béns culturals d'interès nacional, en la categoria de monuments històrics, un total de 13 edificis de Gaudí. Així mateix, l'obra de l'arquitecte va ser inclosa a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1984. Aquesta Resolució incloïa el Parc Güell, la Casa Milà i el Palau Güell. L'any 2005 l'obra de Gaudí es va ampliar a la Llista del Patrimoni Mundial la Façana del Naixement i la Cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens, la Casa Batlló i la Cripta de la Colònia Güell.
La composició del Consell per al foment i la difusió de l'obra de Gaudí serà Eugènia Garcia Puig (Cripta de la Colònia Güell), Malú Piedrabuena Ruiz-Tagle (Casa Batlló), Tarek Masri Costejà (Casa Vicens), Maria Carmen Perella Cosconera (Palau Güell), Ignasi Armengol Villà (Parc Güell), Santiago Llensa Boyer (Casa Calvet), M. José Monserrat Mesanza (Col·legi Teresià), Lourdes Cirlot Valenzuela (Pavellons de la Finca Güell), Anna Mollet Guilera (Torre Bellesguard), Marta Plasencia Reyes (Portal i Tanca Finca Miralles), Joan Mora i Bosch (Nau Gaudí de Mataró), Marta Lacambra Puig (Casa Milà) i Xavier Miralles Mas (Temple de la Sagrada Família) entre d'altres.

Tres exregidors de Sitges deixen el PSC i creen un nou partit, Sitges Progrés



Tres exregidors de Sitges deixen el PSC i creen un nou partit, Sitges Progrés

La formació es diu igual que el corrent crític local dins del PSC

| ND el 18/02/2014 a les 11:36h

Els exregidors del PSC a Sitges Armand Paco, Antoni Caballero i Josep Orriols han deixat el partit per desavinences amb la gestió política del poble i crearan la formació política Sitges Progrés per presentar-se a les properes eleccions municipals. Sitges Progrés és justament el nom d'un corrent crític dins del PSC local, del qual formaven part els tres regidors i exmilitants, i que es contraposa amb el sector oficialista del partit, liderat per Rafael Roig. En aquest context, David Garica, primer secretari del partit socialista al poble, ha anunciat que se celebraran eleccions primàries per escollir el cap de llista de les properes eleccions municipals.

I JA FA 50 ANYS D'”ELS ALTRES CATALANS”.


17.02.14
I JA FA 50 ANYS D'”ELS ALTRES CATALANS”.
Sembla estrany, com si no hagués passat el temps, ho recordo com si fos ara, i devia ser pels volts del 1964-65 quan vaig comprar la primera edició d'
”Els altres catalans”, del Paco Candel,ho vaig fer a una llibreria sabadellenca que es trobava al final del carrer Creueta i al principi de la Rambla , en una plaça que com la llibreria no exposaré per no errar-la , i és que Sabadell ha fet uns grans canvis des dels temps que hom hi vivia, i d`això ja fa molts anys. Si llavors, ja vaig comprar aquell, ara cinquantenari llibre que en Francesc Candel Tortajada, Francisco Candel o mes popularment Paco Candel que li editaren l'editorial d'en Max Cahner i Ramon Bastardas , el seu quart llibre després de Hay una juventud que aguarda; Donde la ciudad cambia su nombre ; Han matado un hombre, han roto el paisaje i Els altres catalans quan tenia prop del quaranta anys, un llibre amb la traducció del castellà feta per Ramon Folch i Camarasa, i que reflexava el fenomen de la immigració a Catalunya, però sobretot la dels anys 1930 a 1960 que tant bé coneixia aquest immigrant dels anys vint , que amb els seus pares arribaren de Casas Altas, Rincon de Ademuz , ( una comarca que des dels anys 20 o 30 del segle XIX perteneix al Pais Valenciá malgrat ser molt singular, al constituir una illa valenciana en terres d’Aragó i Castella-la Manxa). La seva família es va traslladar a Barcelona quan era petit i va viure a les barraques de Montjuïc i després, a les Cases Barates del barri d’Eduardo Aunós, Can Tunis o la Marina . Si aquell llibre que llavors vaig comprar, resulta que a esdevingut en el més influent i aclaridor sobre el tema immigratori que Candel ja havia tractat en diversos articles i que a partir d'allí va llencar a la fama a l'escriptor de Donde la ciudad cambia su nombre on retratava directament com vivien els nous vinguts . Un llibre que després de les mes de vint i escaig d'edicions s'ha convertit en un estudi sociològic fonamental per a descobrir el què s’amagava al darrera del fenomen de la immigració que s'estava amagant. Entre les moltes coses que Candel deia en els anys seixanta - us recomano que llegiu el llibre, ara sense censura , jo també ho faré- triem la que diu:
“ L’únic fenomen observat és que als barris creats per la gent d’al·luvió hi ha racons –carrers, patis, escales- que són designats pel nom de la terra de la majoria que hi viu. A les Cases Barates de Can Tunis hi ha un pati de veïnatge que es diu Patio de los Andaluces perquè tots els que hi viuen són de la terra de Maria Santíssima. A les barraques de Jesús i Maria, també a Can Tunis, hi ha un carrer que també es diu Calle de los Andaluces –l’andalús és l’element que més abunda entre els nou vinguts, ja ho anem veient. (...)
Moltes de les coses que en Francesc Candel narra i explica en el seu assaig , hom ho va poder viure en directe a Sabadell principalment i d'altres llocs d'aquell Vallés- Com no hi ha res...- de llavors. I com el "replicant" de Blade Rumer he vist: “...créixer i fundar-se mes de la meitat dels barris de l'immigració de l'extraradi sabadellenc; ... molts barris que creixient amb barraques fetes dels materials mes inverosimils; ...molts immigrants que en els anys seixanta vivien en coves fetes directament a les parets del riu; ...barris com Ca n'Oriac, Can Rull o Torre-romeu, etc., que no hi havia ni un autòcton , i no se sentia ni una paraula en català ...” entre molts d'altres.
Això seria més llarg que una tesi doctoral, però resumint ja sabeu que Catalunya, com a país sempre ha estat i serà una terra de pas, d'al·luvió o un gresol, i per sort sempre hi haurà el que fa cincquanta Francesc Candel titulava “ Els altres catalans” . Gràcies per tot Paco.
Víctor Lluelles i Cardona

dilluns, 17 de febrer del 2014

Mas reivindica Candel

Mas reivindica Candel

El president de la Generalitat commemora els 50 anys d''Els altres catalans' assegurant que "el progrés social no està dissociat del nacional"

| ND 17/02/2014 a les 22:56h

Joan-Pere Viladecans, autor del cartell en homenatge a Paco Candel i dels 50 anys del llibre, saluda el president de la Generalitat, Artur Mas Foto: ACN

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reivindicat a Paco Candel com a exemple que "el compromís, el progrés i la justícia social no estan dissociats del progrés nacional del país". Mas ha presidit aquest dilluns l'acte institucional commemoratiu del 50è aniversari de l'edició d''Els altres catalans', de l'escriptor i periodista Paco Candel, organitzat per la Generalitat i la Fundació Paco Candel.

"Progrés social i la justícia social no estan dissociats del progrés nacional i Candel ho va defensar sempre", ha dit Mas, que ha fet servir aquest exemple "i aquesta lliçó" de Candel per respondre a les veus de dins i fora de Catalunya que parlen de divisió del poble català".

L'independentisme, tercera força a Sardenya, però una polèmica llei electoral els deixa fora de la cambra

Dilluns  17.02.2014  18:49
Autor/s: Roger Cassany - Càller

L'independentisme, tercera força a Sardenya

Amb tot, la polèmica llei electoral deixa fora de la cambra la coalició Sardegna Possibile · Michela Murgia obté prop de setanta mil vots, per darrere del president sortint, Ugo Cappellacci (244.000) i del guanyador, Francesco Pigliaru (260.000)

Vilaweb
'Setanta mil sards s'han quedat sense representació per culpa d'una llei antidemocràtica'. Aquestes han estat les primeres paraules de Michela Murgia aquest vespre, mentre el lent escrutini de les eleccions sardes, finalment amb més d'un 85% escrutat, continua. I ha dit: 'No oblideu que som la tercera força'. En efecte, la coalició independentista Sardegna Possibile, capitanejada per Murgia, ha irromput a Sardenya com a tercera força, per darrere dels dos grans partits italians, amb més del 10% dels vots. Però s'ha quedat a les portes d'entrar al consell regional (l'equivalent al parlament) per causa de la polèmica llei electoral, reformada tan sols fa sis mesos per les dues grans coalicions, i que promou el bipartidisme. Segons aquesta llei, el vot destinat a les llistes (a Sardenya el vot és separat: es vota per un cantó el president i, per l'altre, una llista i un candidat a ser diputat), ha de superar el 10%. I mentre el vot a la presidència per Murgia ha superat el 10%, el vot a les llistes de la coalició s'ha quedat al 7%. És a dir, la tercera força s'ha quedat fora de la cambra.
El guanyador ha estat el candidat de la coalició de centreesquerra Francesco Pigliaru, amb el 42% dels vots. De fet, l'actual president, el candidat de la coalició de centredreta, Ugo Cappellacci, que de moment ha obtingut el 39% dels vots, ja l'ha trucat a mitja tarda amb el 50% escrutat per a felicitar-lo.
Murgia ha recordat el que ja havia dit durant la campanya: 'sigui quin sigui el resultat, nosaltres ja hem guanyat'. En efecte, a més d'haver rebut el suport de setanta mil electors, amb tan sols pocs mesos, Sardegna Possibile ha aconseguit remoure la política sarda, ha construït un projecte qualificat d'innovador per la mateixa premsa italiana, creat des de baix i amb pocs recursos, i ha col·locat al centre del debat la sobirania de la nació sarda.
Cal recordar, això sí, que dins de la coalició de Francesco Pigliaru, nou president de Sardenya, hi ha l'històric partit independentista Indipendentzia Repùbrica de Sardigna (iRS), encapçalat per Gavino Sale. Malgrat formar part de la coalició guanyadora, la llista d'iRS ha obtingut un resultat modest, amb un 0,80% dels vots, que se sumen als vots de la llarga llista de dotze partits que formen la coalició de centreesquerra.
Per a seguir l'escrutini en directe
Preveient que l'escrutini s'allargarà fins a la matinada, heus ací uns quants enllaços per a seguir-lo en directe: la web del govern actualitza les dades de l'escrutini cada mitja hora en aquesta pàgina. El portal Tiscali ofereix aquest gràfic interactiu en directe per seguir els resultats a temps real. La Nuova Sardegna i el diari digital Sardinia Post, per la seva banda, fa sengles seguiments en directe de l'escrutini (el de la Nuova Sardegna i el de Sardinia Post). I Alguer.it fa, també, el seguiment del recompte a l'Alguer en aquest enllaç.
Podeu seguir com es desenvolupa l'escrutini el debat polític a través de l'etiqueta #SAR2014, amb piulets dels partits, dels diaris i dels opinadors:
Un altre element decisiu en aquestes eleccions ha estat la participació, sorprenentment baixa (del 52,23%, quinze punts menys que als darrers comicis). Cal tenir en compte, però, que era la primera vegada que les votacions duraven un sol dia, circumstància interpretada per molts com una estratègia més del president actual, Ugo Cappellacci, que optava a la reelecció, i que durant la campanya no havia amagat la inquietud que li creava el creixement imprevist de Sardegna Possibile.
Per circumscripcions, la participació és aquesta:
Càller (492.153 votants): 51,38%
Núoro (143.863 votants): 56,54%
Oristany (151.883 votants): 49,71%
Sàsser (297.291 votants): 55,23%
Medio Campidano (91.820 votants): 46,92%
Carbònia Iglèsies (119.481 votants): 48,83%
Ogliastra (52.365 votants): 55,68%
Òlbia Tempio (130.510 votants): 52,27%

Per a més informació sobre aquestes eleccions, vegeu aquest article.
Vídeo: Michela Murgia: 'Volem una Sardenya lliure!'
Premsa sarda: L'Unione Sarda, Alguer.it, La Nuova Sardegna.
  • Michela Murgia, en el moment de fer les primeres declaracions, aquest vespre.
  • Francesco Pigliaru.

Una llei electoral perversa

Els dos grans partits (PD i Forza Italia, que encapçalen les coalicions de centreesquerra i centredreta respectivament), van aprovar una reforma de la llei electoral sarda fa pocs mesos. Els va empènyer el temor de la possible irrupció d'un nova força política, que aleshores tant podia ser Sardegna Possibile, que feia els primers passos, com el Movimento 5 Stelle de Beppe Grillo, que fou el més votat a les municipals a tota Sardenya amb un 25% dels vots mentre els sondatges li atorgaven un 14%.

La nova llei electoral, que d'entrada redueix el nombre de diputats de vuitanta a seixanta, manté el vot separat entre el president i les llistes, però reforça els partits grans i dificulta l'entrada de nous partits al parlament. És a dir, igual que en les eleccions anteriors, cada sard ha votat un dels candidats a presidir l'illa (els principals i amb opcions reals són Capellacci, Pigliaru i Murgia) i, a banda, una de les llistes, que pot ser diferent de la del candidat a president; i de la llista en qüestió, a més, cada ciutadà ha hagut de destacar un dels membres de la llista en un vot nominatiu.

Però el que sí que canvia amb la nova llei és la traducció en escons. D'una banda, el candidat més votat a presidir l'illa rep automàticament un premi en escons considerable que, a més, en cas de tenir més del 25% dels vots, és de 33 diputats. És a dir, s'assegura la majoria. La segona i la tercera posició no tenen, d'entrada, traducció en escons. Pel que fa al vot de les llistes, la llei estableix un percentatge de vots mínim per a poder entrar al parlament: un 5% per a les llistes que no formin part de cap coalició i un 10% per a la suma de llistes coalicionades, com és el cas del centredreta, del centreesquerra i també de Sardegna Possibile, que integra tres llistes: ProgReS, Gentes, Comunidades. Un cop configurat el consell regional, l'equivalent al parlament, segons aquesta fórmula, els nom dels diputats que ocuparan els escons ve determinat pel vot nominatiu.

Aquest sistema implica que, per entrar al consell regional, Sardegna Possibile ha d'aconseguir que Murgia sigui la candidata a president més votada o que la suma de les seves llistes superi el 10% dels vots. O totes dues coses. De moment, ja se sap que Murgia quedarà en tercera posició, o sigui que cal que el vot a les tres llistes de Sardegna Possibile superi el 10%. De moment és al 7%. Amb aquestes xifres, Sardegna Possibile es quedaria a les portes d'entrar al consell regional (l'equivalent al parlament).

Les tres grans coalicions

Qui ora. Ugo Cappellacci (Forza Italia, PSd'AZ, Unione di Centro, Unione Democratica Sarda, Fratelli d'Italia-Centrodestra Nazionale i Zona Franca-Lista Randaccio). Podríem definir-la de 'dreta liberal' i va encapçalada per un candidat a la reelecció i berlusconià fidel (també és investigat per la justícia), que no dubta a denunciar els atacs a l'autonomia de l'illa quan li convé. Molt qüestionat pel seu pla paisatgístic, promet la constitució de Sardenya en zona franca com a solució a la crisi. Dins aquesta coalició, hi trobem el vessant autonomista del PSd'AZ.
Cominciamo il Domani. Francesco Pigliaru (Partito Democratico, Sinistra Ecologia Libertà, Partito Socialista Italiano, Rifondazione Comunista-Comunisti Italiani, Centro Democratico, Italia dei Valori-Verdi, Partito dei Sardi, Rosso Mori, La Base, Indipendentzia Repùbrica de Sardigna, Unione Popolare Cristiana). Coalició potent quant a partits, però amb un lideratge d'emergència. Fins fa poc la candidata era Francesca Barracciu, que va ser forçada a retirar-se per un cas de corrupció. Al centre-esquerra, assumeix l'autonomisme que representen La Base i Rosso Mori, i també iRS i Partito dei Sardi, que opten per una estratègia possibilista i poc coherent.
Sardegna Possibile. Michela Murgia (ProgReS, Gentes, Comunidades). Coalició articulada pel Progetu Repùblica, partit clarament independentista, que inclou també una llista cívica i una agrupació de comunitats del territori en un conjunt de caràcter socialdemòcrata. Parteix de la idea que cal posar Sardenya al centre de la política i fer-hi una reforma estructural (econòmica, social i cultural) per tal que pugui funcionar autònomament i garantir un millor nivell de vida dels sards, a més d'una gestió més eficient i respectuosa dels recursos de l'illa. Pot vantar-se de no tenir cap candidat investigat a la llista, que encapçala una coneguda i apreciada escriptora d'origen humil. Un dels fets més notoris de la seva campanya és que ha obert el seu programa electoral a un procés participatiu per a definir els punts clau i ha compartit experiències amb l'SNP escocès i els partits sobiranistes catalans.
Extracte de l'article '2014: la Primavera Sarda?', d'Adrià Mainar Scanu.

Més informació

Entrevista a Valentina Sanna, ex-dirigent socialista que ara ha esdevingut un dels pilars de la coalició independentista Sardegna Possibile. Del 2009 al 2013 va ser presidenta del PD sard, equivalent del PSC català
Valentina Sanna: 'Ara els sards volem decidir el nostre destí'
VilaWeb va entrevistar també la cap de llista de Sardegna Possibile a mitjan gener, aprofitant que feia una visita a Catalunya. Podeu veure l'entrevista ací:
Michela Murgia: 'Els catalans ja heu decidit i res no us impedirà d'assolir allò que voleu'
Algunes frases destacades de l'entrevista:
'L'Assemblea és una cosa única en l'independentisme europeu'
'El moment històric que s'ha creat ara a Sardenya és únic'
'Si no ho aconseguim ara, ho aconseguiran alguns altres d'aquí a cinc anys. Però ja no es pot aturar'
'L'exemple català ens marca el camí'
'L'independentisme de la Lliga Nord és el càncer de l'independentisme sard'
Vegeu també aquesta entrevista amb Gavino Balata, alguerès de mare escocesa cap de llista de Sardegna Possibile a la província de Sàsser:
Gavino Balata: 'Escòcia, Catalunya, Sardenya… serà un efecte dòmino'
Amb motiu de la Via Catalana, VilaWeb va entrevistar també Gavino Sale, cap de llista de Indipendentzia Repùbrica de Sardigna (iRS), en aquestes eleccions integrat a la coalició 'Cominciamo il Domani', de Francesco Pigliaru. Vegeu l'entrevista ací:
Gavino Sale: 'Als sards, el procés català ens fascina i ens empeny'
Vegeu també:
Us pas més per a l'ús del català a l'Alguer (31.01.2014)
Vídeo en català de la coalició independentista Sardegna Possibile (30.01.2014)
La coalició independentista sarda de Murgia fa els cartells de campanya per a l'Aguer en català (27.01.2014)
Primer mapa històric i lingüístic de Sardenya en sard (26.12.2013)
Estat d'emergència a Sardenya, amb divuit morts pel temporal (19.11.2013)
Cinquanta anys del retrobament valencià amb l'Alguer (04.11.2013)

Els empresaris que sí que volen la independència de Catalunya

Dilluns  17.02.2014  12:33

Els empresaris que sí que volen la independència de Catalunya

Empresaris per la Independència presenta un documental amb els arguments de diversos emprenedors

Vilaweb
Què en pensen els empresaris sobre l’actual procés polític? A Catalunya, amb una gran majoria de petites i mitjanes empreses, l’independentisme també és present entre els empresaris. La sectorial de l'ANC Empresaris per la Independència n’ha recollit alguns testimonis en un documental, en què s’analitzen diversos aspectes relacionats amb l’economia i l’oportunitat que Catalunya esdevingui un nou estat, com la necessitat d’un canvi; la concepció de la diversitat de la societat catalana com una riquesa; l’atractiu del país; la generació de confiança; i la independència com a eina.
En aquest sentit, el documental realitzat per Empresaris per la Independència, que compta, entre d’altres, amb les opinions de la productora Isona Passola, destaca les opinions sobre les oportunitats que generaria la independència per l’economia catalana, la seva aposta per obrir-se al món o els possibles perjudicis que podria generar. “Tinc clients a Saragossa, Madrid, i no és dramàtic tot això quan parles de negocis, perquè la gent el que busca és el millor per la seva empresa”, diu un d’ells. “A Catalunya hi ha un 93’8% d’empreses que tenen menys de 9 treballadors, que tenen un potencial enorme!”, “Catalunya necessita un estat lleial, un estat que respongui a les necessitats”; “la independència ens aportarà l’eina per fer el que volem del nostre país”, són algunes de les intervencions.

El documental, que es va presentar el 5 de juliol del 2013, compta amb els testimonis del director comercial, Marc Escoda; el director de Special-Chemicals, Gerard Aymí; l’editor de jocs, Joaquim Dorca; el cofundador i soci de Difer SL, Roger Plazas; el directiu de Stock and Picking Girona, Joan Suñer; la productora i directora de cinema, Isona Passola; el director d’exportació, Ricard Escoda; Marc Monràs, del sector de la biotecnologia i de l’aprenentatge; Salut Monràs, del sector de la imatge i la producció de moda; Josep Maria Minguell Font, conseller i director del sector químic; i Imma Bellafont, de la llibreria La Tralla.