Autor/s: Roger Cassany - Càller
L'independentisme, tercera força a Sardenya
Amb tot, la polèmica llei electoral deixa fora
de la cambra la coalició Sardegna Possibile · Michela Murgia obté prop
de setanta mil vots, per darrere del president sortint, Ugo Cappellacci
(244.000) i del guanyador, Francesco Pigliaru (260.000)
Vilaweb
'Setanta mil sards s'han quedat sense
representació per culpa d'una llei antidemocràtica'. Aquestes han estat
les primeres paraules de
Michela Murgia aquest vespre, mentre el
lent escrutini de les
eleccions sardes,
finalment amb més d'un 85% escrutat, continua. I ha dit: 'No oblideu
que som la tercera força'. En efecte, la coalició independentista
Sardegna Possibile,
capitanejada per Murgia, ha irromput a Sardenya com a tercera força,
per darrere dels dos grans partits italians, amb més del 10% dels vots.
Però s'ha quedat a les portes d'entrar al consell regional (l'equivalent
al parlament) per causa de la polèmica llei electoral, reformada tan
sols fa sis mesos per les dues grans coalicions, i que promou el
bipartidisme. Segons aquesta llei, el vot destinat a les llistes (a
Sardenya el vot és separat: es vota per un cantó el president i, per
l'altre, una llista i un candidat a ser diputat), ha de superar el 10%. I
mentre el vot a la presidència per Murgia ha superat el 10%, el vot a
les llistes de la coalició s'ha quedat al 7%. És a dir, la tercera força
s'ha quedat fora de la cambra.
El guanyador ha estat el candidat de la coalició de centreesquerra
Francesco Pigliaru, amb el 42% dels vots. De fet, l'actual president, el candidat de la coalició de centredreta,
Ugo Cappellacci, que de moment ha obtingut el 39% dels vots, ja l'ha trucat a mitja tarda amb el 50% escrutat per a felicitar-lo.
Murgia ha recordat el que ja havia dit durant la campanya: 'sigui
quin sigui el resultat, nosaltres ja hem guanyat'. En efecte, a més
d'haver rebut el suport de setanta mil electors, amb tan sols pocs
mesos, Sardegna Possibile ha aconseguit remoure la política sarda, ha
construït un projecte qualificat d'innovador per la mateixa premsa
italiana, creat des de baix i amb pocs recursos, i ha col·locat al
centre del debat la sobirania de la nació sarda.
Cal recordar, això sí, que dins de la coalició de Francesco Pigliaru,
nou president de Sardenya, hi ha l'històric partit independentista
Indipendentzia Repùbrica de Sardigna (
iRS),
encapçalat per Gavino Sale. Malgrat formar part de la coalició
guanyadora, la llista d'iRS ha obtingut un resultat modest, amb un 0,80%
dels vots, que se sumen als vots de la llarga llista de dotze partits
que formen la coalició de centreesquerra.
Per a seguir l'escrutini en directe
Preveient que l'escrutini s'allargarà fins a la matinada, heus ací
uns quants enllaços per a seguir-lo en directe: la web del govern
actualitza les dades de l'escrutini cada mitja hora en
aquesta pàgina. El portal Tiscali ofereix
aquest gràfic interactiu
en directe per seguir els resultats a temps real. La Nuova Sardegna i
el diari digital Sardinia Post, per la seva banda, fa sengles seguiments
en directe de l'escrutini (
el de la Nuova Sardegna i el de
Sardinia Post). I Alguer.it fa, també, el seguiment del recompte a l'Alguer en
aquest enllaç.
Podeu seguir com es desenvolupa l'escrutini el debat polític a través
de l'etiqueta #SAR2014, amb piulets dels partits, dels diaris i dels
opinadors:
Un altre element decisiu en aquestes eleccions ha estat la
participació, sorprenentment baixa (del 52,23%, quinze punts menys que
als darrers comicis). Cal tenir en compte, però, que era la primera
vegada que les votacions duraven un sol dia, circumstància interpretada
per molts com una estratègia més del president actual,
Ugo Cappellacci,
que optava a la reelecció, i que durant la campanya no havia amagat la
inquietud que li creava el creixement imprevist de Sardegna Possibile.
Per circumscripcions, la participació és aquesta:
Càller (492.153 votants): 51,38%
Núoro (143.863 votants): 56,54%
Oristany (151.883 votants): 49,71%
Sàsser (297.291 votants): 55,23%
Medio Campidano (91.820 votants): 46,92%
Carbònia Iglèsies (119.481 votants): 48,83%
Ogliastra (52.365 votants): 55,68%
Òlbia Tempio (130.510 votants): 52,27%
Per a més informació sobre aquestes eleccions, vegeu aquest article.
Vídeo: Michela Murgia: 'Volem una Sardenya lliure!'
Premsa sarda: L'Unione Sarda, Alguer.it, La Nuova Sardegna.
Una llei electoral perversa
Els dos grans partits (PD i Forza Italia,
que encapçalen les coalicions de centreesquerra i centredreta
respectivament), van aprovar una reforma de la llei electoral sarda fa
pocs mesos. Els va empènyer el temor de la possible irrupció d'un nova
força política, que aleshores tant podia ser Sardegna Possibile, que
feia els primers passos, com el
Movimento 5 Stelle
de Beppe Grillo, que fou el més votat a les municipals a tota Sardenya
amb un 25% dels vots mentre els sondatges li atorgaven un 14%.
La
nova llei electoral, que d'entrada redueix el nombre de diputats de
vuitanta a seixanta, manté el vot separat entre el president i les
llistes, però reforça els partits grans i dificulta l'entrada de nous
partits al parlament. És a dir, igual que en les eleccions anteriors,
cada sard ha votat un dels candidats a presidir l'illa (els principals i
amb opcions reals són Capellacci, Pigliaru i Murgia) i, a banda, una de
les llistes, que pot ser diferent de la del candidat a president; i de
la llista en qüestió, a més, cada ciutadà ha hagut de destacar un dels
membres de la llista en un vot nominatiu.
Però el que sí que
canvia amb la nova llei és la traducció en escons. D'una banda, el
candidat més votat a presidir l'illa rep automàticament un premi en
escons considerable que, a més, en cas de tenir més del 25% dels vots,
és de 33 diputats. És a dir, s'assegura la majoria. La segona i la
tercera posició no tenen, d'entrada, traducció en escons. Pel que fa al
vot de les llistes, la llei estableix un percentatge de vots mínim per a
poder entrar al parlament: un 5% per a les llistes que no formin part
de cap coalició i un 10% per a la suma de llistes coalicionades, com és
el cas del centredreta, del centreesquerra i també de Sardegna
Possibile, que integra tres llistes: ProgReS,
Gentes,
Comunidades.
Un cop configurat el consell regional, l'equivalent al parlament,
segons aquesta fórmula, els nom dels diputats que ocuparan els escons ve
determinat pel vot nominatiu.
Aquest sistema implica que, per
entrar al consell regional, Sardegna Possibile ha d'aconseguir que
Murgia sigui la candidata a president més votada o que la suma de les
seves llistes superi el 10% dels vots. O totes dues coses. De moment, ja
se sap que Murgia quedarà en tercera posició, o sigui que cal que el
vot a les tres llistes de Sardegna Possibile superi el 10%. De moment és
al 7%. Amb aquestes xifres, Sardegna Possibile es quedaria a les portes
d'entrar al consell regional (l'equivalent al parlament).
Les tres grans coalicions
Qui ora.
Ugo Cappellacci (
Forza Italia, PSd'AZ,
Unione di Centro, Unione Democratica Sarda,
Fratelli d'Italia-Centrodestra Nazionale i
Zona Franca-Lista Randaccio).
Podríem definir-la de 'dreta liberal' i va encapçalada per un candidat a
la reelecció i berlusconià fidel (també és investigat per la justícia),
que no dubta a denunciar els atacs a l'autonomia de l'illa quan li
convé. Molt qüestionat pel seu pla paisatgístic, promet la constitució
de Sardenya en zona franca com a solució a la crisi. Dins aquesta
coalició, hi trobem el vessant autonomista del PSd'AZ.
Cominciamo il Domani.
Francesco Pigliaru (
Partito Democratico,
Sinistra Ecologia Libertà, Partito Socialista Italiano,
Rifondazione Comunista-Comunisti Italiani,
Centro Democratico,
Italia dei Valori-Verdi, Partito dei Sardi, Rosso Mori, La Base, Indipendentzia Repùbrica de Sardigna,
Unione Popolare Cristiana). Coalició potent quant a partits, però amb un lideratge d'emergència. Fins fa poc la candidata era
Francesca Barracciu,
que va ser forçada a retirar-se per un cas de corrupció. Al
centre-esquerra, assumeix l'autonomisme que representen La Base i Rosso
Mori, i també iRS i Partito dei Sardi, que opten per una estratègia
possibilista i poc coherent.
Sardegna Possibile.
Michela Murgia (ProgReS,
Gentes,
Comunidades).
Coalició articulada pel Progetu Repùblica, partit clarament
independentista, que inclou també una llista cívica i una agrupació de
comunitats del territori en un conjunt de caràcter socialdemòcrata.
Parteix de la idea que cal posar Sardenya al centre de la política i
fer-hi una reforma estructural (econòmica, social i cultural) per tal
que pugui funcionar autònomament i garantir un millor nivell de vida
dels sards, a més d'una gestió més eficient i respectuosa dels recursos
de l'illa. Pot vantar-se de no tenir cap candidat investigat a la
llista, que encapçala una coneguda i apreciada escriptora d'origen
humil. Un dels fets més notoris de la seva campanya és que ha obert el
seu programa electoral a un procés participatiu per a definir els punts
clau i ha compartit experiències amb l'SNP escocès i els partits
sobiranistes catalans.
Extracte de l'article '
2014: la Primavera Sarda?', d'Adrià Mainar Scanu.
Més informació
Entrevista a Valentina Sanna,
ex-dirigent socialista que ara ha esdevingut un dels pilars de la
coalició independentista Sardegna Possibile. Del 2009 al 2013 va ser
presidenta del PD sard, equivalent del PSC català
Valentina Sanna: 'Ara els sards volem decidir el nostre destí'
VilaWeb va entrevistar també la cap de llista de Sardegna
Possibile a mitjan gener, aprofitant que feia una visita a Catalunya.
Podeu veure l'entrevista ací:
Michela Murgia: 'Els catalans ja heu decidit i res no us impedirà d'assolir allò que voleu'
Algunes frases destacades de l'entrevista:
'L'Assemblea és una cosa única en l'independentisme europeu'
'El moment històric que s'ha creat ara a Sardenya és únic'
'Si no ho aconseguim ara, ho aconseguiran alguns altres d'aquí a cinc anys. Però ja no es pot aturar'
'L'exemple català ens marca el camí'
'L'independentisme de la Lliga Nord és el càncer de l'independentisme sard'
Vegeu també aquesta entrevista amb Gavino Balata, alguerès de
mare escocesa cap de llista de Sardegna Possibile a la província de
Sàsser:
Gavino Balata: 'Escòcia, Catalunya, Sardenya… serà un efecte dòmino'
Amb motiu de la Via Catalana, VilaWeb va entrevistar també
Gavino Sale, cap de llista de Indipendentzia Repùbrica de Sardigna
(iRS), en aquestes eleccions integrat a la coalició 'Cominciamo il
Domani', de Francesco Pigliaru. Vegeu l'entrevista ací:
Gavino Sale: 'Als sards, el procés català ens fascina i ens empeny'
Vegeu també:
Us pas més per a l'ús del català a l'Alguer (31.01.2014)
Vídeo en català de la coalició independentista Sardegna Possibile (30.01.2014)
La coalició independentista sarda de Murgia fa els cartells de campanya per a l'Aguer en català (27.01.2014)
Primer mapa històric i lingüístic de Sardenya en sard (26.12.2013)
Estat d'emergència a Sardenya, amb divuit morts pel temporal (19.11.2013)
Cinquanta anys del retrobament valencià amb l'Alguer (04.11.2013)
