divendres, 27 de desembre del 2013

*Silicon *Valley també vol el seu propi estat

*Silicon *Valley també vol el seu propi estat

Silicon Valley también quiere su propio estado
Six Californias LVD

La iniciativa d'un multimilionari de les noves tecnologies vol dividir l'estat de Califòrnia en sis nous '*mini-estats'

Internacional | 27/12/2013 - 19:37h
*Silicon *Valley també vol el seu propi estat

*Six *Californias *LVD

Barcelona (Redacció).- *Silicon *Valley, la zona del sud de la badia de Sant Francisco en la qual es concentren les principals empreses tecnològiques del món, podria tenir en un futur el seu propi estat. Segons informa l'influent diari britànic *Financial Estafis, un dels hereus d'una de les signatures de capital de risc més antigues de la zona, ha proposat un pla per dividir l'estat de Califòrnia en sis *mini-estats amb l'objectiu de governar d'una manera més eficient les diferents àrees geogràfiques.

L'artífex d'aquesta proposta és Tim *Draper. Aquesta setmana ha llançat una campanya, *Six *Californias, perquè els votants puguin emetre la seva opinió el novembre vinent sobre la seva idea de dividir l'estat en sis. Califòrnia, que travessa una crisi fiscal que ha portat a l'estat a suspendre pagaments, és l'octava major economia del món i té un producte interior brut superior al d'Itàlia.

Segons *Draper, l'actual estructura administrativa no respon de manera eficaç a les preocupacions d'àrees més locals. El seu pla deixaria tres nous estats centrats a l'àrea de la badia de Sant Francisco, Los Angeles i el comtat d'Orange, amb les entitats més pobres i menys poblats de les regions agrícoles a la Vall Central i al nord.

"Aquí, en *Silicon *Valley , la gent sent que l'estat està allunyat d'ells", ha explicat *Draper , la signatura del qual , *Draper *Fisher *Jurvetson , va anar dels primers inversors en empreses com Skype , *Baidu i Tesla *Motors i qui va donar 20 milions de dòlars per a la campanya de vals escolars.

El canon: España per Joan B. Culla i Clarà

OPINIÓN

El canon: España

Solo desde una visión metafísica de la unidad de España puede imaginarse su hipotética ruptura con la vuelta al sistema feudal

27 DIC 2013 - 01:08 CETEl Pais

Aquello que podríamos llamar el intelectual orgánico colectivo del españolismo está que echa humo. No, no me refiero a las hoscas amenazas de José María Aznar, ese tipo que, si tuviese pudor político, ya habría ingresado como novicio en un monasterio de lamas tibetanos. Tampoco a la prodigiosa agilidad mental del ministro García-Margallo, capaz de calcular en un pis-pas que, de alcanzarse la independencia, el nivel de bienestar catalán menguaría en un 25 %, ni un punto más, ni un punto menos. Ni siquiera estoy pensando en el mensaje de los acólitos del siniestro cardenal Rouco Varela, según los cuales cuestionar la soberanía española única no es “moralmente aceptable”; igual que el aborto, vamos.
La ebullición a la que aludo es otra. Es la de una tropa de escritores, filósofos, juristas y pensadores varios que llevan meses aguzando el ingenio en busca del argumento más despectivo, del razonamiento más ridiculizador, del sofisma más contundente para descalificar la reivindicación soberanista catalana. Porque se trata de eso: de descalificar; en ningún caso de analizar con rigor, de discernir posibles causas objetivas del fenómeno, de debatir honestamente, menos aún de sugerir eventuales fórmulas de compromiso o desactivación. A los miembros de esa coral —progresistas acreditados casi todos, ni que decir tiene— la demanda del 64 % del Parlamento catalán no les merece ningún respeto intelectual. Ni el más mínimo.
Como es natural, los frutos de tanto talento puesto al tajo españolista son desiguales, y en algún caso francamente grotescos aun si pretendían ser graciosos. Así, esa tesis —de algún modo habrá que llamarla— según la cual el independentismo es una ideología, o más bien un desarreglo de conducta, de carácter vírico. De tal modo que, una vez conseguida la independencia de Cataluña, sus adeptos se lanzarían de modo enfermizo a establecer las independencias de las cuatro provincias, luego de las 41 comarcas, después de los 947 municipios, etcétera.
Lástima que ese modo de arremeter contra el independentismo por reducción al absurdo no se sustente sobre ninguna base ni racional ni histórica. ¿Acaso Noruega, o Finlandia, o Estonia, o Eslovaquia, o Montenegro, una vez alcanzadas sus respectivas independencias, han implosionado, se han atomizado en municipalidades, distritos, condados o aldeas peleándose entre sí?
No, tal cosa no ha ocurrido en ningún lugar del mundo. Pero el mero hecho de manejar esa hipótesis como argumento contra el proceso catalán ilustra un rasgo fundamental del intelectual orgánico colectivo españolista: la idea de que que la unidad y la independencia de España se corresponden con el orden natural de las cosas y constituyen el límite de lo razonable, lo juicioso, lo moral y lo civilizado. Cuestionar esa unidad por abajo —reividicando, en este caso, una Cataluña independiente— se sitúa, pues, en el terreno del delirio, la insensatez, la barbarie, el aldeanismo, el llanto y el crujir de dientes. Es un planteamiento antinatura.
De hecho, resulta fácil encontrar, en el articulismo unionista de los últimos tiempos, textos que razonan como si el actual Estado español —absolutizado, eterno, con sus fronteras sagradas y su ordenamiento jurídico intangible— fuese obra del mismísimo Dios, el último día de la Creación, a última hora de la tarde. Así, por ejemplo, hay quien denuncia, escandalizado, que las administraciones autonómicas han cultivado, en las últimas décadas, un entusiasmo artificioso por las identidades propias de cada territorio, usando para ello los medios de comunicación de masas y las competencias educativas.
Y bien, ¿no es exactamente eso —construir identidades colectivas, practicar el nation building lo que han venido haciendo desde el siglo XIX los Estados europeos con sus Volksschule, sus Écoles Nationales, sus Escuelas Nacionales, cada uno según sus posibilidades y medios? ¿No es eso mismo lo que pretenden hacer todavía hoy la ley Wert o RTVE con su celebrada serie Isabel? ¿Puede alguien explicarme por qué enseñar a los escolares, desde Figueres hasta Ayamonte, las gestas del pastor Viriato, del godo don Pelayo o de Guzmán el Bueno, resulta más honesto, más cosmopolita, menos manipulador —o forma mejores ciudadanos— que familiarizar a los alumnos catalanes con las hazañas de Guifré el Pilós, de los Segadors de 1640 o de Bach de Roda? Solo desde una visión metafísica de la unidad de España, concebida como canon de perfección, puede identificarse su hipotética ruptura con el regreso al sistema feudal, a los reinos de taifas o al caos primigenio.
No quisiera concluir estos párrafos sin expresar mi completo acuerdo con el artículo del colega y amigo José Álvarez Junco sobre Los malos usos de la Historia, aparecido aquí mismo el pasado domingo. En particular, suscribo con fervor su idea de que, “si queremos hacer de la Historia algo que se parezca a una ciencia”, los historiadores no deberíamos poner “nuestro trabajo al servicio de un proyecto político”, ni prestarnos a avalar las propuestas de un grupo de poder.
Entonces, querido Pepe, ¿para cuándo el cierre de la Real Academia de la Historia?
Joan B. Culla i Clarà es historiador.
L'historiador català Joan B. Culla
L'historiador català Joan B. Culla

Esperanza García compara les estelades amb fumar dins d’espais tancats

27/12/2013
Consulta

Esperanza García compara les estelades amb fumar dins d’espais tancats

Esperanza García
Esperanza García
 

La tertuliana militant del PP encén els ànims de Francesc-Marc Álvaro, que li etziba: “M’avorreixes!”

Mar Sabé
El Singular Digital
Esperanza García, ex número ú de Ciutadans a la ciutat de Barcelona i actual militant del Partit Popular, ha encès els ànims avui a la tertúlia d’El Món a Rac1 al comparar les estelades que es van veure ahir al concert de Sant Esteve al Palau de la Música amb fumar dins d’espais tancats.

García ha considerat que des de la directiva de l’Orfeó Català i del Palau de la Música no s’haurien de permetre que es pengessin les estelades. “Què ha de fer la institució per no permetre-ho? Posar uns gossos olora-banderes a l’entrada? Regirar tots els bolsos de les dones?”, s’ha indignat l’editor Ernest Folch.

“Oi que si tu et poses a fumar et vindran a cridar l’atenció? Doncs el mateix, això no és normal”, ha sentenciat la tertuliana, que ha rebut com a resposta de Folch: “M’estàs dient que entri la policia a prohibir les banderes?”.

Toni Comín, per la seva banda, ha considerat que “la teva negació de la realitat és tant descarada que no em puc aguantar”, i el periodista Francesc-Marc Álvaro li ha etzibat: “M’avorreixes!”. “Si la gent té tantes ganes d’ensenyar les banderes catalanes potser és perquè durant més de 40 anys van estar prohibides”, ha explicat Álvaro, que ha definit el Palau com “un espai especial pels participants del catalanisme”.

"M'agradaria que l'Esperanza també critiqués aquells que porten banderes espanyoles a les manifestacions en contra de l'avortament o del matrimoni gai. No tots els espanyols estaran en contra del matromoni gai, no? La bandera no és patrimoni només de la gent que demostra aquestes idees", ha sentenciat el periodista. "El debat em sembla trampós i ofega la meva intel·ligència", ha conclòs.

La pressió internacional sobre Rajoy ha començat per Joan Rusiñol

Joan Rusiñol
Periodista (@joanrusinol)
TRIBUNA CAT

La pressió internacional sobre Rajoy ha començat

Quina importància té la concreció de la data i la pregunta pel referèndum? Significa, en essència, passar de les paraules als fets. Del terreny boirós dels desitjos al de la plasmació d'una intencionalitat política definida.
Per entendre'ns: vol dir passar de ser la carpeta de sota de tot a ser el protagonista d'un editorial del Financial Times. Fa uns dies vaig escriure aquí que Europa exigia a Catalunya que, fes el que fes, ho fes bé.

A ulls del món, els catalans estem obligats a demostrar que el mandat democràtic dels nostres governants és sòlid, fruit d'allò que els reclama la majoria social del país i de la manca de contraofertes per part de l'estat espanyol.

Per això, la fotografia al Palau de la Generalitat, encapçalada pel president Mas i acompanyada pels principals líders polítics, té una força simbòlica enorme a Berlín, a París, a Brussel·les, a la city londinenca. Els recorda que el camí és irreversible, fins al punt que el transiten plegats persones de dretes i d'esquerra, conscients de l'hora històrica que els toca liderar.
Rajoy està atrapat entre el patriotisme hostil i mal entès dels seus i una Europa perplexa amb Madrid"
El Financial Times, la bíblia a les institucions comunitàries, ho ha entès perfectament. L'economia europea se sent, ara ja sí, interpel·lada pel debat català i a les portes d'un nou Consell Europeu exigeix a Mariano Rajoy --representat d'un estat intervingut de facto-- que cedeixi. La pressió internacional que alguns quadres dirigents catalans fa temps que profetitzaven en privat ja és aquí.

Tindrà capacitat la Moncloa per resistir-se als consells de Merkel, per exemple? Sembla difícil veient com ha anat amb l'economia. Passi el que passi, el president espanyol està atrapat entre el patriotisme hostil i mal entès dels seus i una Europa perplexa amb Madrid. Catalunya, mentrestant, ha de seguir superant etapes democràtiques. Perquè té l'èxit de cara.

Joan Rusiñol

Rubalcaba: 'A Catalunya li aniria pitjor si marxés d'Espanya, però a Espanya també'

 

Rubalcaba: 'A Catalunya li aniria pitjor si marxés d'Espanya, però a Espanya també'

Culpa Rajoy i el seu govern de la 'crescuda de la tensió i la crisi territorial' a dins de l'estat espanyol
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha valorat avui el balanç del 2013 que ha fet el president espanyol, Mariano Rajoy. Després de criticar les polítiques econòmiques i la 'retallada de drets' perpetrada pel govern de l'estat, Rubalcaba ha mostrat més sintonia amb Rajoy en parlar del procés català. En aquest sentit, ha assegurat que tant el PP com el PSOE mantenen un sentiment comú en aquest àmbit. I ha dit: 'a Catalunya li aniria pitjor si marxés d'Espanya, però a Espanya també li aniria pitjor'. Tot i culpar Rajoy de la 'tensió i crisi territorial' entre Catalunya i Espanya, ha fet una crida a la unitat per a reformar la constitució i així, segons Rubalcaba, poder desactivar el procés.
'Si fa 35 anys vam ser capaços de posar-nos d'acord gent que venia de les entranyes del franquisme i gent que sortia de la clandestinitat, no veig motius perquè ara no ens posem d'acord forces polítiques democràtiques que venim del sentit comú compartit de que a Catalunya li aniria pitjor si marxés d'Espanya, però també a Espanya li aniria pitjor', ha sentenciat el socialista, que ha insistit que "aquest sentiment comú ens hauria de portar a buscar una solució com la que proposem els socialistes amb la reforma de la Constitució".

D'altra banda, el líder del PSOE ha centrat el seu balanç en intentar desmuntar el caràcter optimista de la valoració feta per Rajoy. En aquest sentit, ha recordat que durant aquest 2013 s'han fet notar 'tres grans crisis: la crisi econòmica i social, la crisi política i la crisi territorial'. 'Ha estat l'any de l'atur, de l'empobriment, de la desigualtat, de la comptabilitat en B, del retrocés en drets civils, i de les tensions entre Catalunya i la resta d'Espanya agreujades', ha detallat.

Com a exemple de les males praxis que atribueix al govern espanyol, Rubalcaba ha citat els acords sobre el salari mínim interprofessional i sobre les tarifes elèctriques als que ha arribat el consell de ministres d'aquest divendres. 'Als treballadors que guanyen el salari mínim Rajoy els congela el salari el mateix dia que els puja la llum. És el seu model, gent més empobrida', ha criticat.

El socialista també ha carregat contra la 'recuperació de la desigualtat i la recuperació de la falta de llibertats' que, segons ell, està perpetrant Rajoy. 'Les lleis de Gallardón, Fernández i Wert tenen en comú que són del govern de Rajoy. Són una retallada de drets, de llibertats i un augment de les desigualtats', ha valorat.

El diari "El Mundo", escandalitzat per les estelades en el concert de Sant Esteve

Aquest Bloc ho va publicar a les nou i pico del vespre d'ahir mateix.

Divendres  27.12.2013  08:55

El diari "El Mundo", escandalitzat per les estelades en el concert de Sant Esteve

La Vanguardia ho esmenta només en un peu de foto a l'edició electrònica
    'Testimonis presencials del que va passar aquest dijous van assegurar a El Mundo que, en aquesta edició, hi va haver moltíssimes més ensenyes sobiranistes [que no l'any passat], es va cridar independència moltes més vegades i, en ple èxtasi, es va entonar dues vegades el 'Cant de la Senyera', diu avui el diari dirigit per Pedro J. Ramírez sobre el concert de Sant Esteve d'ahir al Palau de la Música. El Mundo destaca la notícia tant en la portada en paper com en l'edició digital, amb el titular: 'Mas presideix un concert de l'Orfeó que deriva en una apoteosi de la independència'.
    El diari destaca la presència del president de la Generalitat: 'Sota l'atenta mirada d'Artur Mas, l'auditori es va transformar en una apoteosi de les aspiracions sobiranistes catalanes quan es va entonar l'himne, una melodia de Lluís Millet (avantpassat d'un dels principals encausats del cas Palau, Fèlix Millet) sobre un poema de Joan Maragall (avantpassat dels polítics Pasqual i Millet).

    I encara destaca que les imatges de l'acte van ser difosos a Twitter per Junqueras, Marta Rovira, Xavier Trias, Núria de Gispert, Ramon Tremosa i Carod Rovira, entre més.
    Mentrestant La Vanguardia ha optat per publicar només un curt article on no fa cap referència a la vessant política del concert. En el peu de foto, però, diu que hi van haver estelades.
    VÍDEO: El sí a la independència i les estelades llueixen en el concert de Sant Esteve

    La Catalogne demande le divorce


    USD28/1232.6282-0.0428
    EUR28/1244.8736+0.1731
    RIA Novosti

    Presse russe

    La Catalogne demande le divorce

    12:24 26/12/2013
    MOSCOU, 26 décembre - RIA Novosti
    Le roi Juan Carlos d'Espagne a appelé ses concitoyens à "continuer de construire ensemble un pays uni". Mais les Catalans n'ont pas entendu cet appel: pour la première fois la télévision régionale n’a pas diffusé en direct l'allocution du monarque, écrit jeudi le quotidien Kommersant.
    En revanche elle a largement cité les rappels du chef de l'exécutif catalan Artur Mas selon qui l'année 2014 sera fatidique: le 9 novembre devrait se tenir le référendum sur l'indépendance de la région catalane. Les séparatistes devront avant tout persuader les autorités centrales, qui affirment que ce référendum est anticonstitutionnel.
    Le monarque a commencé son allocution par un thème qui préoccupe la majorité des Espagnols : la crise économique. "La crise économique a découragé beaucoup d'Espagnols. L'absence de solutions efficaces et les infractions aux normes d'éthique et de morale par les politiciens et dirigeants ont sapé l'image de la politique et la foi en nos institutions publiques", a reconnu Juan Carlos, soulignant qu'il était indispensable de conserver l'unité du pays dans ces conditions.
    En 11 minutes et demie d’intervention, Juan Carlos n'a pas mentionné la Catalogne. Mais il est évident que dans son appel à l'unité il faisait allusion à cette région autonome espagnole qui pourrait devenir un Etat indépendant dans moins d'un an. Les autorités régionales ont fixé au 9 novembre prochain un référendum sur l'indépendance, ce à quoi les autorités centrales ont répondu qu’elles empêcheraient sa tenue.
    Pratiquement toute l'Espagne a suivi le discours de Noël du roi en direct à la télévision, sauf les principaux destinataires du message : les Catalans et Basques - tout aussi enclins au séparatisme. C'est la première fois que les principales chaînes régionales – TV3 et ETB – renoncent à diffuser l'allocution du roi en direct. Au contraire, TV3 a montré les images du chef du gouvernement régional Artur Mas, fervent partisan de l'indépendance de la Catalogne, qui appelait ses compatriotes à parvenir à l'indépendance de leur patrie "pacifiquement et démocratiquement".
    Ce ne sera pas facile. "Nous rejetterons l'initiative des nationalistes catalans. Seule la constitution de l'URSS prévoyait le droit de sortir librement de l'Union et nous savons comment tout s'est terminé. La constitution espagnole ne prévoit rien de tel", a déclaré une source diplomatique de Madrid. Plus tôt, le premier ministre Mariano Rajoy se disait prêt à examiner une éventuelle modification des relations avec la Catalogne, par exemple en changeant le régime fiscal, mais il considère ledit référendum comme anticonstitutionnel.
    D'après les sondages de décembre du GESOP à la demande du quotidien El Periodico, 44% des Catalans soutiennent la séparation de Madrid et 36% s'y opposent. "Mais ce rapport pourrait changer dans les années à venir. Et que devra-t-on faire ensuite – un autre référendum pour faire revenir la Catalogne au sein de l'Espagne ?", s'interroge la source. Elle est persuadée que le soutien des séparatistes diminuera au fur et à mesure que l'Espagne sortira de la crise économique.
    Les nationalistes catalans ont l'intention de faire changer la position des autorités centrales avec l'aide de leurs alliés sur l'arène internationale. Pour commencer Artus Mas et ses collaborateurs devront convaincre les dirigeants de l'UE et des USA de la légitimité de leurs exigences. A cet effet, il a été décidé d'ouvrir à Washington une nouvelle représentation permanente de la Catalogne en plus de celle de New York. De plus, le lancement de la campagne internationale sous le slogan "Laissez-nous voter" est prévu à Barcelone en janvier.

    http://fr.ria.ru/presse_russe/20131226/200113981.html