dijous, 23 de maig del 2019

La delegació espanyola, rebuda al Bundestag pel mateix vicepresident que Puigdemont

Vicepresident Bundestag Irene Lozano
El Bundestag ha donat un tracte discret a la delegació espanyola que avui hi ha acudit per pressionar contra la moció a favor de la mediació amb Catalunya, que va presentar el partit Die Linke. La delegació espanyola, encapçalada per la secretària d'Estat d'España Global, Irene Lozano, ha estat rebuda per un dels cinc vicepresidents del legislatiu alemany, el liberal Wolfgang Kubicki, del tercer partit en importància i el mateix que precisament va rebre la setmana passada el president Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Carla Ponsatí.
Kubicki no va dubtar a rebre dijous passat Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí al mateix Bundestag, quan es van reunir amb diversos diputats a la seu del legislatiu alemany, coincidint amb el míting que va celebrar JxCat a Berlín. Els tres candidats van visitar el Parlament alemany convidats per Die Linke.
Bundestag Vicepresident Wolfgang Kubicki meets Carles Puigdemont, Clara Ponsatí and Toni Comín from the Catalan list Junts in Berlin
  El vicepresident alemany no ha tingut inconvenient a fer igual avui amb Lozano, que ha lliurat al Bundestag una carta del Congrés espanyol sense la signatura de la presidenta, Meritxell Batet. La firma que hi constava era la d'una expresidenta, Ana Pastor.
La secretària d'Estat d'España Global ha difós a les xarxes la seva entrevista, i ha explicat que havia lliurat la carta signada per Ana Pastor.
Me he reunido con uno de los vicepresidentes del Bundestag, Wolfgang Kubicki. Le he hecho entrega de una carta de nuestro Congreso que expresa preocupación por el intento del independentismo de intoxicar con su a los diputados de un país amigo, Alemania.

La majoria de partits alemanys, entre ells la CDU i l'SPD, són partidaris d'una solució dialogada en el conflicte català. El segon diari alemany, el Süddeutsche de Munic, es va pronunciar ahir en contra de la suspensió dels diputats que són presos polítics, i va demanar la construcció de ponts.

dimecres, 22 de maig del 2019

Munic acollirà el primer acte de la campanya per internacionalitzar la repressió de l'Estat

munich munic - pixabay
La plataforma Wereport, nascuda per internacionalitzar la repressió de l'Estat espanyol, ja té lloc, data i hora pel primer acte de la campanya de denúncia de la “vulneració de drets civils” que asseguren que es practica a Espanya. L'esdeveniment tindrà lloc a Munic aquest dijous a les set de la tarda.
Hi participaran Diether Dehm, diputat al Bundestag per Die Linke, Peter A. Kraus, catedràtic de Ciència Política a la Universitat d'Augsburg, Anand Torrents, coordinador del projecte Wereport, i Núria Tarrés, mare de l'Adrià Carrasco, activista dels CDR exiliat a Bèlgica.
D7AEoWaWwAA1jXo

Què és Wereport?

Diverses entitats socials van posar en marxa el passat mes de gener la plataforma Wereport, un projecte amb què volen denunciar internacionalment la “vulneració de drets civils” que asseguren que practica l’Estat espanyol, que acusen “d’assemblar-se a Turquia o Veneçuela”.
L’objectiu d’aquest projecte és engegar una campanya internacional de denúncia de la vulneració dels drets civils i polítics a Catalunya: "El dret a la representació política, el dret a la participació política, el dret a la llibertat d'expressió i fins i tot el dret a la pròpia integritat física, per no parlar del dret col·lectiu a l’autodeterminació són vulnerats a casa nostra", afirmen els creadors del projecte.

Nosotr@s, con Puigdemont

Nosotr@s,
con Puigdemont

Manifiesto de apoyo a la candidatura

del presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí,

promovido por ciudadanos del Estado español no residentes en Catalunya.
Ningún demócrata puede tolerar que se le impida tener una lista electoral que les represente y a la que quieran votar. La cosa ya no va de ideología, sino de democracia.
Ante situaciones extraordinarias se ha de reaccionar, la Junta Electoral Central (JEC) pretendía excluir, por razones políticas, al cabeza de lista de Lliures per Europa (Junts), Carles Puigdemont, y al números dos y tres de la lista, Toni Comín y Clara Ponsatí, de las elecciones europeas, y eso no se puede tolerar.
Hay que determinar es si estamos a favor o en contra del “derecho a tener derechos” y si dicha categorización es también aplicable al president Puigdemont y sus consellers o no.
Los derechos humanos y también los civiles y políticos son patrimonio del conjunto de la sociedad y su defensa es obligación de todos. La equidistancia es complicidad y ningún demócrata debería ser cómplice de tales abusos. No existirá una sociedad igualitaria, justa y democrática si a todos no se nos reconocen y garantizan los derechos fundamentales.
El president Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí han desafiado el régimen del 78 como nunca se había hecho hasta ahora, poniendo sobre la mesa terminar con una transición inconclusa.
Puigdemont, Comín y Ponsatí representan la desfranquización de España para conseguir que España se comporte como una democracia europea, y es por esto que apelamos a todos los demócratas de España.
Que España respete el derecho a la autodeterminación supone que se comporta como una democracia plena, y que otras naciones del Estado tengan una oportunidad futura de ejercer su soberanía y decidir libremente sobre su destino. Y esto es de interés de todos los españoles, no sólo de los catalanes. Puigdemont, Comín y Ponsatí estan defendiendo la democracia en España.
Impedir que el president Puigdemont y los consellers Ponsatí y Comín se presentaran a las elecciones europeas vulnera también al derecho de todos los catalanes y españoles a votar libremente a quienes consideren oportuno y afecta a los derechos de todos porque estamos ante unas elecciones que son en circunscripción única y con la intención de impedir que ni siquiera la lista que ellos encabezan se pudiese presentar.
El objetivo de la Junta Electoral Central era silenciar a una parte importante de los electores catalanes y como demócratas lo tenemos que denunciar. Aquí la cosa ni va de candidatos ni va de partidos, simplemente va de democracia sí o democracia no.
Nosotros, como ciudadanos del Estado español, hemos decidido vencer el miedo, vencer la represión y denunciar esta violación de derechos fundamentales. Nosotros defendemos la libertad.
Las elecciones europeas son circunscripción única, cualquier ciudadano del Estado, viva donde viva, puede votar la lista del president Puigdemont, la candidatura Lliures per Europa (Junts). Estas elecciones se han convertido en un plebiscito entre la democracia o el autoritarismo. Por esto defendemos y apoyamos la candidatura del presidente Puigdemont, es quien más miedo les da. Nosotros, los ciudadanos, podemos dar voz  al presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí con nuestros votos. Es fundamental que tengan voz en Europa, en el Parlamento Europeo, por la democracia, por la libertad.
Agustin Gainza. Economista. Bilbao
Alejandro Pacheco Yepes, diseñador. El Garaje Ediciones, loquesomos.org. Madrid
Antonio Galo Ibarrondo Gamboa. Hostelero jubilado. Bilbao
Antonio Rincon. Profesor. Redondela, Galiza
Anxela Pereira. Profesora. Vigo
Arantza Goyoaga. Periodista. Bilbao
Asier Fdez. de Truchuelo. Mecánico. Vitoria-Gasteiz
Bea Talegón. Abogada y periodista. Madrid
Beñi Agirre. Historiador, profesor de euskera. Gipuzkoa
Bráulio Amaro. Profesor. Vigo
Carmen Sorauren. Iruñea/Pamplona
Cristina Ridruejo. Traductora, miembro de Mujeres X la República. Madrid
Dionisio Pereira. Historiador. A Coruña
Dolores Varela Salgado. Profesora. Galiza
Eneko Egibar Artola- Albaitaria eta Politika Zientzietan Lizentziatua. Vitoria-Gasteiz
Fernando Ealo Bravo. Delineante proyectista jubilado. Bilbao
Fernando Sánchez Aranaz. Escritor, historiador. Araba
Francisco Cisneros Medina. Movilidad. Málaga
Gonzalo Boye. Abogado penalista. Madrid
Guillermo Canut Garramiola. Ondarroa. ExPresidente del Zazpirak Bat de Rosario (Argentina)
Gustavo Luca de Tena. Xornalista. Vigo
Henrique del Bosque. Profesor. Vigo
Humberto Astibia. Catedrático de la EHU/UPV. Iruñea/Pamplona
Ikel Castrillo Urrejola. Administrativo. Madrid
Iñaki Alonso Ruiz. Editor de LoQueSomos, miembro de las Consultas Republicanas de Madrid. Madrid
Iñaki Anasagasti Iturriaga. Electricista jubilado. Bilbao
Iñaki Arrondo. Soraluze(Gipuzkoa)
Iñaki Baseta Isundegi. Guarda forestal jubilado. Bilbao
Iñaki Elejalde. Farmacéutico. Vitoria-Gasteiz
Iñaki López Rentería. Licenciado en medicina, jubilado. Bilbao
Iñigo Larramendi. Economista. Vitoria-Gasteiz
Isabel Elbal. Abogada penalista. Madrid
Javier Vizcaya. Periodista. Jefe de prensa de Xabier Arzalluz. Bilbao
Jean-Marie Bidegainberry. Biarritz
Jesus Pérez de Viñaspre. Médico. Vitoria-Gasteiz
Jexux Agirresarobe. Baserritarra. Gipuzkoa
José Joaquín Odriozola. Gipuzkoa
José María Lara. Productor de cine. Madrid
José María Rous. Enginiero telecos. Collado Villalba - Madrid
Joseba Ealo Barrena. Licenciado en Ciencias Políticas. Bilbao
Joxan Jauregi Mindegia. Papergintzako langilea. Gipuzkoa.
Joxe Migel Agirre. Psiquiatra.  Vitoria-Gasteiz
Joxean Larrañaga “Urko”. Kantaria. Donostia.
Juan Manuel Rey de la Torre. Gestor laboral. Sevilla
Lourdes Gutiérrez Cano, diseñadora, Málaga
Luis Gereka. Médico. Donostia.
Luis Mª Martínez Garate. Ingeniero de telecomunicaciones. Escritor. Donostia.
Mª Ángeles Pérez Lamana. Iruñea/Pamplona
Mª Carmen Rekalde. Ilaskea/estudiante. Gipuzkoa
María Angustias Cortés Ortiz. Secretariado Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
María del Carmen Barrena Arizamendi. Administrativa jubilada. Bilbao
María Esperanza Silva Mendoza. Estudiante. Sevilla
Maria Luisa Fernández Clavo. Limpiedora. Utrera
María Xosé Rial Conde. Profesora. Vigo
Miguel Salazar. Pelotari. Markina. Miami
Mikel Ezkerro. Buenos Aires.
Mikel Sorauren. Historiador. Iruñea/Pamplona
Mireille Tumba. Docente. Madrid
Mohamed-Rida Lkhluf Ouaddana. Ingeniero de telecomunicaciones. Málaga
Montserrat Toll del Cacho. logopeda escolar. Madrid
Moraia Grau. Madrid
Nekane Alzelai. Irakaslea/Profesora. Donostia.
Omar Salcedo de la Torre. Estudiante. Sevilla
Pedro Ignacio Altamirano Macarron. Coordinador Federal Partido Somos Andaluces, Partido Andaluz. Málaga
Pedro Santana Montoya. Escritor. Málaga
Rafael Sanmartin. Periodista y escritor. Sevilla
Robert Knörr. Sacramento State University (CA)
Rosa Minguella. Madrid
Salvador Garcia Urbano. Presidente de la Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
Victor Manuel Vaca Arcila. Empresario hostelero. Puerto de Santa María, Cádiz
Xabier Añua. Abogado. Primera Mesa de Herri Batasuna. Vitoria-Gasteiz
Xabier Garaloces. Responsable Relaciones Insitucionales Xuntos Actua. Galiza

divendres, 17 de maig del 2019

Desconcert a Madrid davant la moció sobre Catalunya del Bundestag

Pedro Sánchez Carmen Calvo Congres Diputats febrer 2019 EFE
La moció que debatrà el Bundestag i que reclama una mediació d'Alemanya i la UE en el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol, presentada pel partit d'esquerres Die Linke, ha sembrat el desconcert a Madrid. Les institucions es passen unes a les altres la pilota per veure qui ha de reaccionar contra el debat que es produirà al Parlament alemany.
Segons informa el diari El País, aquesta situació ha provocat que fins ara Espanya no hagi presentat cap reacció concreta. Apunta que el govern espanyol va demanar fa dies al Congrés que protestés per carta davant el Bundestag, amb l'argument que el cas català és un afer intern, però la mesa de la cambra baixa espanyola, presidida per Ana Pastor, s'hi ha negat i ha argumentat que la competència és del ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell. Aquest, però, és candidat del PSOE a les europees, i pròximament abandonarà el càrrec, de la mateixa manera que farà Ana Pastor, que serà substituida previsiblement per Meritxell Batet.
L'estira-i-arronsa entre el govern i el Congrés espanyol ha durat dues setmanes, fins al punt que la carta ja estava redactada, però ha quedat en un calaix.
El diari afegeix que al final serà la responsable d'España Global, l'exdirigent d'UPyD Irene Lozano, qui viatjarà la setmana vinent a Berlín per mantenir contactes amb el ministeri d'Afers Exteriors alemany i el Bundestag, en un intent de contrarestar la moció procatalana.
Enmig d'aquest embolic, l'única gestió que ha fet fins ara Espanya és que l'ambaixador a Alemanya va enviar fa dies una carta a la presidència del Bundestag criticant la moció de Die Linke, que té el suport de les autoritats catalanes i de la presidència a l'exili. "M'agradaria evitar que el Bundestag alemany actui en base a fake news o mitges veritats manipulades, que el que busquen és danyar la reputació d'Espanya i la seva condició d'estat democràtic i de dret", deia la carta.
La missiva, però, fins ara no ha causat cap efecte en el Bundestag, que ahir va admetre a tràmit la moció, perquè entri en el debat en comissió.

dijous, 16 de maig del 2019

Previsió de resultats per les europees.

ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Previsió de resultats per les europees.

Anem a fer una anàlisi sobre els possibles resultats que es poden donar a les properes eleccions europees. Partim del mosaic de la població que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social. Adjudiquem les caselles d’acord amb els resultats del 28A tal com ja vam explicar:

Ens preguntem quins canvis es donaran cap a les europees. Què passarà a les diverses fronteres?. Per tenir-ne una idea més clara agafarem l’última enquesta del CEO. Cal dir que aquesta última enquesta és menys fiable de l’habitual ja que és feta sobre mil entrevistes i telefònicament. Farem l’encreuament entre record de vot el 28A i intenció de vot al Parlament europeu:

Les files indiquen a on (partits) van els vots de cada record de vot, i les columnes d’on, de quins partits segons record, s’obtenen els vots.
Els votants de la CUP (Front Republicà) proposem que tendiran a l’abstenció, però una part votaran Puigdemont i alguns altres ERC. Mirem-ho al quadre, la CUP es troba dins l’epígraf NS/NC/A, veiem que efectivament els seus vots van majoritàriament a l’abstenció, JxC (6,52%) i ERC (4,52%).
ERC només manté el 52,45% de fidelitat de vot, l’efecte Puigdemont comporta un 10,64% de traspàs cap a JxC. ERC obté vots en primer lloc de ECP (4,78%).
JxC manté una alta fidelitat de vot 82,49%, és a dir, no trapassa vot i en rep d’ERC (10,64%) i CUP (6,52%). He suposat que rep vots d’esquerra radical allunyats perquè considero que aquest sector prioritza la legitimitat democràtica per sobre del posicionament esquerra-dreta.
ECP: fidelitat, 51,26%, traspàs a ERC (4,78%) i PSC (3,48%), rep de CUP.
PP: fidelitat 73,73%, traspàs cap a C’s (6,43%).
PSC: fidelitat 63,03%, rep de ECP, cedeix cap a C’s, Podem i ERC
C’s: fidelitat, 55,74%, traspàs a PSC i Vox, rep de Vox, PPC, PSC
A partir d’aquí proposo el següent repartiment de les caselles:

Cosa que donaria (suposant l’abstenció igualment repartida):

És a dir, 50,82% pels partits independentistes. Recordem, però, que a les eleccions passades del 28A vam errar el FR, no per adjudicar malament les caselles, sinó per l’abstenció d’aquestes caselles. Si aquestes caselles opten, en un grau molt superior a la mitjana, per no anar a votar els resultats de JxC i ERC poden baixar uns 2 punts i, aleshores, no es superaria el 50%.
Intentem escatir-ho. Anem a comparar, segons l’enquesta, la declaració d’abstenció en aquestes caselles amb el conjunt general. Efectivament, globalment només el 3,37% declaren explicitament que no aniran a votar (deixem de banda els NS/NC); però a les caselles dels que es declaren «només catalans d’extrema esquerra», el 11,11% declaren que no aniran a votar. Per tant, hem de restar, i aleshores el vot independentista es quedaria al voltant del 48%. Convèncer els «només catalans d’extrema esquerra» que vagin a votar és la clau per superar el 50% en aquestes europees.

Enquesta Barcelona: Puigdemont guanyarà les eleccions europees

Puigdemont pantalla acte JxCat Sergi Alcàzar
La candidatura de Lliures per Europa (JxCat), encapçalada pel president a l'exili, Carles Puigdemont, serà la guanyadora de les eleccions europees a la ciutat de Barcelona. La llista d'Ara Repúbliques (ERC), que lidera el vicepresident empresonat, Oriol Junqueras, serà la segona més votada.
Aquest és el resultat d'una enquesta de Feedback per a ElNacional.cat en motiu de les properes eleccions municipals, i en la qual també s'ha demanat als enquestats qui votarien a les europees, que també se celebren el diumenge 26 de maig. El sondeig, de 800 entrevistes telefòniques, es va realitzar entre els dies 9 i 14 de maig, coincidint amb l'arrencada de la campanya electoral que aquest divendres arriba l'equador.
La majoria dels barcelonins triaran paperetes diferents per elegir els representants a l'Ajuntament i a Europa. Segons l'enquesta de Feedback, mentre que en el pols per l'alcaldia entre Ernest Maragall (ERC) i Ada Colau (BComú) el primer manté un lleuger avantatge, la pugna de les europees entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras es resoldrà a Barcelona a favor del líder de JxCat.
Lliures per Europa (JxCat) obté un 27,78% dels vots. Ara Repúbliques (ERC), un 22,62%. C's, encapçalada per Luis Garicano, queda en tercer lloc amb un 16,34% en un empat tècnic amb la llista del PSC-PSOE, liderada per Josep Borrell, que seria quarta, amb un 15,43%. La de Unidas Podemos-Catalunya en Comú, amb Ernest Urtasun, seria cinquena amb un 8,94%. Al sisè lloc quedaria el PP, liderat per Dolors Montserrat, amb un 5,34% de projecció de vot a l'enquesta, mentre que Vox recolliria l'1,53% dels vots dels barcelonins.

Tendència del resultat global

Malgrat que el resultat de les eleccions a l'Eurocambra es decideix no ja a nivell de Catalunya sinó de la circumscripció única que és tot l'Estat espanyol, el cert és que el resultat a Barcelona sol ser molt indicatiu de la tendència del global català. A les últimes europees, les del 2014, ERC va ser la llista més votada a Barcelona (21,77%) i a Catalunya (23,69%); l'extinta federació de CiU va ser segona, amb un 20,86% a la ciutat i un 21,84% a Catalunya. Això sí, ICV va ser tercera a la ciutat, amb un 12,62% i el PSC quarta força amb un 12,22, mentre que a Catalunya aquesta relació es va invertir, amb la tercera plaça per al PSC, amb un 14,29% i la quarta per a ICV amb un 10,31.

Valoració de candidats

Pel que fa al coneixement i valoració dels candidats al Parlament Europeu, el més ben valorat pels barcelonins és Ernest Urtasun, dels comuns, que rep una nota mitjana de 6,43 en una escala de 0 a 10. El segueix Oriol Junqueras, d'Ara Repúbliques, amb un 5,58 i Diana Riba, número dos de la mateixa llista, amb un 5,19. Tota la resta de candidats suspenen en la valoració. Pel que fa a l'índex de coneixement, els més coneguts són Carles Puigdemont (99,3%), Oriol Junqueras (98,4%) i el socialista Josep Borrell (95,8%).
Fitxa tècnica:
  • Àmbit: Barcelona.
  • Univers: Població major de 18 anys empadronada a Barcelona i amb dret a vot en unes eleccions municipals.
  • Mètode: Enquesta telefònica.
  • Mostra: 800 enquestes.
  • Quotes: Proporcionals a tres variables: (1) estructura per grups d’edat, (2) sexe i (3) control per districtes de la ciutat.
  • Condicions estadístiques: Marge d’error total possible de +3,53%, per una població infinita (cens de 1.161.140 persones), amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50).
  • Treball de camp: Les enquestes s’han realitzat entre el dijous 9 al dimarts 14 de de maig de 2019.