Com
podem veure, passem de l'hivern a l'estiu, i les estacions s'avancen,
gairebé, un parell de mesos, amb temperatures diürnes que
trastoquen, potser, d'una manera irreversible, el futur del nostre
Planeta
Blau.
I no cal fixar-nos en el superlatiu desglaç que afecta de
Groenlàndia,- que sembla s'està desfent “més de pressa” del
previst pels científics-, només cal guaitar les glaceres que ens
envolten, ja que es calcula que en menys de cent anys s'han reduit
una quarta part.
Sabem
que els contemporanis, no volem fixar-nos molt el que passarà en el
futur, per allò de “nosaltres
ja no hi serem”,
tendim d'aplicar el “Carpe
Diem”
perpetu, amb l'això
no va amb nosaltres
o el “Que
me quiten lo bailado”,
però després, venen els nostres descendents, i els descendents dels
descendents.
En
aquesta desfeta, i alhora creuada present i futura hi estem implicats
tots , tant per bé com per mal. Ara sembla que volem, que faci bo,
anar a la costa, a la platja, posar-nos espatarrats al sol, i gaudir
d'un “dolce
far niente”,
etern.
Un
Canvi
Climàtic,
que pràcticament va començar, - encara que a poc a poc-, a mitjans
del Segle XVIII, amb la Primera Revolució Industrial, quan començà
a llençar-se residus, per la crema de carbons, a l'atmosfera. El cop
fort, va ser, ara fa uns cent anys, amb la proliferació de gasos
d'efecte hivernacle, sigui per la indústria i sobretot per la
fabricació d'automòbils en sèrie a inicis del segle XX (1908), que
Henry Ford inicià amb el seu model Ford
T, quan
es començaren a llençar, exponencialment, a l'atmosfera gasos
derivats del petroli a causa de la socialització del cotxe arreu del
món.
M'agradaria
que aquest escrit serveixi per conscienciar un xic. Ja que el jovent,
comença veure clar que anirà ”justet”
i vol “Que
neixin flors a cada instant...”,
continuarem.
Òmnium exigeix a Pedro Sánchez que retiri les acusacions contra els presos polítics
Mauri diu que la fiscalia i l'advocacia de l'estat poden retirar tota la causa
El vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, ha exigit al govern espanyol de Pedro Sánchez que retiri les acusacions contra Jordi Cuixart i la resta de presos polítics per l’1-O.
Segons Mauri, encara és a temps i la fiscalia i l’advocacia de l’estat
poden retirar tota la causa que no s’aguanta per enlloc. ‘Si realment el
govern espanyol vol fer creïble l’oferta de diàleg i de buscar
solucions, el que ha de fer és deixar d’anar de la mà de l’extrema
dreta’, ha defensat en el marc de la Botifarrada Suprema,
que Òmnium ha organitzat al districte barceloní de Gràcia. Segons ha
explicat Mauri, amb la campanya ‘Jo Acuso’ es vol traslladar a la
ciutadania que el judici no jutja només els polítics sinó tota la
ciutadania.
La Botifarrada Suprema al districte barceloní de Gràcia s’ha celebrat
a la plaça de les Obreres i ha comptat amb una conversa-debat sobre la
‘vulneració actual dels drets fonamentals’ a Catalunya titulada ‘Els
drets, a judici’ amb Iolanda Fresnillo, membre de la junta directiva de l’observatori DESC, NatzaFarré, periodista, i Mauri.
El debat ha estat moderat per la periodista Laura Aznar. ‘Davant de
situacions injustícies, el que no farem mai és renunciar a la
desobediència civil com a eina de transformació de la societat’, ha dit
Mauri. Després de la xerrada s’ha donat pas a la botifarrada, que ha
comptat amb l’actuació del grup de rumba ‘Ai, Ai, Ai’ i un taller dels
castellers de Gràcia. En aquest acte també hi ha estat present el bus
‘Ens Jutgen A Tots’ que des d’aquest divendres circula pels carrers de
Barcelona i de ciutats de l’àrea metropolitana.
Us oferim alguns dels llibres sobre gastronomia que podreu trobar a les llibreries aquest Sant Jordi
Us oferim una selecció
de títols per cuinar, menjar i beure, que han aparegut aquest any, i que
podreu trobar a les llibreries aquest Sant Jordi. La selecció forma
part de l’especial Llibres per Sant Jordi, que la setmana entrant us
oferirem a VilaWeb: una selecció exhaustiva i ordenada per a l’ocasió (i
poc ortodoxa), que ens ajuda a veure les tendències literàries, i és
una bona eina per als lectors de cara a triar llibre per regalar (o
regalar-se) el dia de Sant Jordi.
UN CLÀSSIC
Kakuzo Okakura, El llibre del te. Traducció Ricard Vela (Angle editorial)
Un clàssic modern. Escrit el 1906, quan el Japó començava a obrir-se a
Occident, s’hi expliquen tots els elements culturals, religiosos i
estètics que conflueixen en la cerimònia japonesa del te fins a
convertir-la en un art transcendental, el ritual zen per excel·lència.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
CUINERS
Oliver Benet, Per què odiava en Ferran Adrià? (Edicions Sidillà)
Oliver Benet és cuiner, actualment als fogons del restaurant Arcano de
Barcelona. Amb un humor descarnat (que recorda les peripècies literàries
d’Anthony Bourdain), fa un retrat cru, real i divertit d’aquest ofici,
socialment tan valorat en aquests temps.
Joan Roca, Cuina mare (Columna)
Llibre de receptes tradicionals, sense tecnicismes, fetes pel cuiner
Joan Roca del Celler de Can Roca, que volen ser un homenatge a la cuina
que fa la seva mare i, en general, a la cuina de les mares.
NOVEL·LES
Christian Escribà i Sílvia Tarragó, L’obrador dels prodigis (Columna)
Un repàs novel·lat a la història de l’emblemàtica pastissera Escribà i de la segona meitat del segle XX.
Sebastià Bennasar, Terra aspriva (un western) (premi de novel·la curta Celler de Lletres, Meteora)
La Margalida, una jove mal casada fuig amb el seu filld’un marit maltractador i s’amaga a la cabana del seu oncle, enmig d’un paisatge de vinyes i de pagesia.
RECEPTARIS PELS TEMPS QUE CORREN
Carla Zaplana,Menja net (Cossetània)
La nutricionista explica com d’una manera progressiva pots arribar a
seguir una dieta basada completament en aliments d’origen vegetal.
Beth Rodergas, Nyam! Cuina, cançons i vida(Bridge)
Un llibre de cuina, de vida, de relacions familiars i de generacions,
amb molta música; escrit per la cantant, amb receptes de Maria Cols i
il·lustracions de Tània Garcia.
VINS, APROXIMACIONS MÚLTIPLES
Lluís Romero, Els millors vins dolços de Catalunya i els seus maridatges (Cossetània)
Tot i que els vins dolços han perdut el protagonisme que tenien fa mig
segle, al país continuem tenint cellers que elaboren grans vins dolços i
molt variats en el procés d’elaboració i gust. El sommelier en fa una
tria.
Ruth Troyano, Retrats de vi: Maria Sangenís (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili)
Retrat d’aquesta enòloga de Porrera, que compta amb una família que va
fundar el celler Sangenís Vaqué, apostant per fer vi i plantar vinya
nova al Priorat, a finals dels anys setanta, quan el vi d’aquest
territori no tenia el prestigi que viu ara. Avui ella és l’enòloga del
celler.
Narcís Comadira, Els raïms immortals i altres textos (Vibop edicions)
L’escriptor i pintor aplega un conjunt de textos que d’una manera o
altra parlen del vi: un assaig breu sobre un poema de Josep Carner, sis
proses sobre territoris vinícoles de França i un poema seu, Tast.
Cristina Armengol, A taula amb Francesc Eiximenis (Vibop edicions)
La plaquetteexplica
el seguit de consells i reflexions, adaptats al català modern, que
apareixen a “Com usar bé de beure e menjar” i de “Com els catalans
mengen pus graciosament e ab millor manera que altres nacions”,
compendis escrits per Eiximenis (entre 1327 i 1332-1409), que formaven
part del Terç del Crestià, una obra colossal integrada per més de mil capítols.
CUINAR, MENJAR I JUGAR
Salvador Comelles i Mercè Galí (il·lustracions), Boníssim! Poemes per llepar-se’n els dits (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Poemes que ens parlen de cuineres i cuiners, de macarrons i del ratolí
que viu en un rebost. Hi ha un poema-recepta que podràs fer i
endevinalles per descobrir.
Vanessa Toinet, Les meves receptes Montessori (Estrella polar)
Trenta-cinc receptes perquè els més petits puguin participar en la preparació d’alguns àpats familiars.
Pep Guardiola torna a reclamar l'autodeterminació de Catalunya
El Nacional Foto: GTRES
Barcelona. Divendres, 5 d'abril de 2019
1 minut
Pep Guardiola segueix mullant-se políticament.
Aquesta vegada, l'entrenador del Manchester City i extècnic blaugrana ha
compartit una fotografia al seu perfil oficial de Twitter lluint una
pancarta de l'Assemblea Nacional Catalana on s'hi podia llegir "Self determination is a right, not a crime" (L'autodeterminació és un dret, no un delicte".
Un dia més, el de Santpedor demostra que és
una de les personalitats esportives més compromeses amb la realitat
política del seu país. El passat mes de febrer, de fet, el tècnic del
City va aprofitar la prèvia de la final de la Copa de la Lliga contra el
Chelsea per assegurar que els presos polítics havien estat acusats "de delictes que no van cometre".
La pancarta a favor de l'autodeterminació del poble català ha
aparegut diverses vegades a la graderia del Camp Nou. Aquesta temporada,
per exemple, ja s'ha exhibit en el partit de Copa contra el Reial Madrid o en la tornada dels vuitens de final de la Champions League contra el Lió.
Aquest dimecres hem sabut que els advocats dels investigats d’ERC pel procés al jutjat número 13 han presentat una petició de prova per esbrinar qui és Tácito. Volen demanar a Twitter i a Facebook que identifiqui les adreces IP des de la qual es van fer aquelles publicacions.
Es pot comprovar, tècnicament?
Tècnicament és possible saber qui va fer les piulades
antiindependentistes des del pseudònim a Twitter, gràcies al control que
les grans plataformes d’internet exerceixen sobre els usuaris. Com us
vam explicar fa uns dies, ho registren i emmagatzemen tot.
Per poder saber si va ser ell qui va enviar les piulades, cal encreuar diverses dades, que haurien de coincidir.
La informació que no veiem dels tuits
Cada piulada de Twitter inclou dins el codi diverses
informacions invisibles que, mirant-ne el codi font, es poden saber.
Entre aquestes dades ocultes hi ha la localització des d’on s’ha
fet la piulada i la informació del perfil de l’usuari, entre d’altres.
Però, a banda, els sistemes de registre de les xarxes socials conserven
informació tècnica de la piulada, com per exemple l’adreça IP (l’identificador de la connexió, semblant a les matrícules dels cotxes), des de la qual es va fer la publicació. Es poden saber dades d'una piulada, encara que no es mostrin públicament. En aquest cas, la localització.
Quines dades cal confrontar?
A través de l’operador de telefonia mòbil, es pot esbrinar
quina adreça IP tenia Baena en el moment exacte en què es van llançar
les piulades. Si aquesta IP coincideix amb la del tuit, la identitat ja
estarà comprovada. L’adreça IP és una dada molt fàcil de confirmar. Ara mateix, la teva és aquesta.
En cas que l’autor de la piulada hagi pres la precaució de
connectar-se des d’un ordinador, es pot saber, mitjançant l’adreça IP,
de quin ordinador es tractava. També es pot comprovar, per requeriment
judicial, si Baena tenia alguna sessió oberta amb Google, amb Twitter o
amb Facebook aquell dia, a aquella hora, en aquell ordinador.
Seria més complicat (però no impossible), si l’autor de les piulades emmascarés la seva IP real a través d’una aplicació VPN,
que fa passar la connexió per un túnel encriptat i atorga una IP d’un
altre país. Però aquestes pràctiques són més pròpies d’experts en
informàtica i tecnologia.
Twitter en cedirà les dades?
Malgrat la protecció que estableix la llei orgànica de protecció de dades, si hi ha un requeriment judicial totes les plataformes estarien obligades a cedir les dades demanades, sempre que aquesta informació sigui imprescindible per al desenvolupament de la investigació.
Per tant, si el jutge que ha de resoldre la petició dels investigats
d’Esquerra autoritza la identificació de l’usuari @nmaquivelo1984, és
molt probable que les multinacionals d’internet i els operadors mòbils
hi col·laborin i s’acabi sabent la identitat del famós Tácito.
En paral·lel, com explicàvem a la peça que hem esmentat abans, Google emmagatzema registres de tots els moviments que es fan des
del telèfon mòbil, incloent-hi quines aplicacions es fan servir, a
quines hores, i quina IP es té en tot moment. Un jutge podria demanar la
inspecció d’un telèfon mòbil o demanar a Google que li faciliti
aquestes dades.
De tota manera, tot hauria estat més fàcil si la sala del Suprem hagués autoritzat la compareixença com a testimoni de Carlos Enrique Bayo i s’hagués acceptat com a prova la trucada a Baena en què reconeix la seva identitat.
El tinent coronel que va dirigir els
informes de la Guàrdia Civil contra els líders independentistes i que
suposadament carregava d'amagat a Twitter contra polítics i mossos
declara avui al Suprem
Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil | RTVE
La desfilada d'agents de la Guàrdia Civil al Tribunal Suprem arriba
aquest dimarts al seu punt àlgid. A partir de les 10h del matí, està
citat a declarar com a testimoni Daniel Baena, l'home que va dirigir la
instrucció policial sobre l'organització del referèndum de l'1-O. Els
escrits que va elaborar el seu equips d'agents van servir de base per
instruir la causa contra l'independentisme al jutjat 13 de Barcelona i a
l'Audiència Nacional i han estat la principal font d'inspiració de la
Fiscalia i del jutge instructor Pablo Llarena per construir el relat de
la rebel·lió.
Malgrat la feinada que deu comportar ser el cap de la Policia Judicial
de Catalunya en un context de tanta intensitat com la tardor del 2017,
el tinent coronel de la Benemèrita també va aconseguir mantenir
(presumptament) una intensa activitat paral·lela -i oculta- a Twitter.
Rere el pseudònim "Tácito", carregava contra polítics, periodistes i
agents dels Mossos d'Esquadra. L'interrogatori de les defenses serà,
novament, clau. Els advocats dels líders independentistes maniobraran
per desacreditar-lo.
La notícia de l'aventura tuitaire de Baenala va esbombar el diari Público.
Baena s'amagava rere l'usuari @nmaquiavelo1984 -que ja no existeix-, es
definia com a politòleg i es dedicava a increpar persones que
apareixien a les diligències que ell mateix signava, com és el cas, per
exemple, de Lluís Llach. També dispara contra periodistes, com ara
Rebeca Carranco, d'El País, Mayka Navarro, de La Vanguardia o Anna Punsi, de La Ser; i contra mossos i algunes de les seves actuacions.
La notícia de l'aventura tuitaire de Baenala va esbombar el diari Público.
Baena s'amagava rere l'usuari @nmaquiavelo1984 -que ja no existeix-, es
definia com a politòleg i es dedicava a increpar persones que
apareixien a les diligències que ell mateix signava, com és el cas, per
exemple, de Lluís Llach. També dispara contra periodistes, com ara
Rebeca Carranco, d'El País, Mayka Navarro, de La Vanguardia o Anna Punsi, de La Ser; i contra mossos i algunes de les seves actuacions.
Aquest n'és un exemple:
Táctico interpel·lant una periodista
Baena era dels pocs seguidors que té "Tácito" a Twitter. Segons
explicaven els seus propis companys de feina, el tinent coronel sempre
havia cultivat la seva presència a la xarxa social. Público es
va posar en contacte amb Daniel Baena i ell va reconèixer que era Tácito
a Twitter. Després, explica el diari, ho va anar matisant fins a
desmentir-ho. Les defenses dels presos van demanar una prova per
esclarir-ho, però el tribunal la va denegar.
per 
