El Nacional

Extrema dreta

Suècia deixa en evidència Espanya

El Nacional
Barcelona. Divendres, 11 de gener de 2019
1 minut

Els partits suecs han deixat en evidència els espanyols i han aconseguit un acord de govern que ha exclòs expressament l'extrema dreta, quan era l'àrbitre. El Partit Socialdemòcrata del primer ministre en funcions, Stefan Löfven, ha aconseguit tancar un complicat acord amb ecologistes, liberals i centristes, que el permetrà seguir governant a Suècia. La negociació del pacte ha trigat 4 mesos.
A les eleccions sueques, el bloc d'esquerres que liderava Löfven va aconseguir 144 escons, mentre que la denominada Aliança (conservadors, centristes, liberals i democristians) en va obtenir 143, i el partit ultra Demòcrates de Suècia va arribar als 62 i es va situar com a frontissa.
El pacte entre els dos grans blocs es perfilava com a molt difícil, i ha portat a un gran impàs polític al país, amb molta discussió en les bases de les diverses formacions polítiques. Però avui s'ha resolt amb un cordó sanitari contra els ultres.
L'actitud dels partits suecs contrasta amb la que han tingut els partits espanyols a Andalusia, especialment el PP i Cs, que han pactat amb el partit ultra Vox.

Municipals El Govern envia un requeriment a Valls arran de la seva intervenció en una ràdio il·legal Marta Lasalas

Pressupostos Toc d'atenció de Puigdemont a PDeCAT i ERC sobre la tramitació dels pressupostos Marta Lasalas

Periodisme El clatellot de Sala-i-Martin a La Sexta El Nacional

• Suècia

El Nacional

Presos polítics

El PEN Club americà surt en defensa dels presos polítics i exiliats catalans

Lluís Bou
Barcelona. Divendres, 11 de gener de 2019
1 minut

 

• 
  
• 
  
• 
  
• 
  

El PEN Club americà, que agrupa els principals escriptors dels EUA, ha sortit en defensa dels presos polítics i exiliats catalans, i ha denunciat que la llibertat d'expressió està en risc a Catalunya mentre retrocedeixen els drets a l'Estat espanyol.

El PEN Club americà precisa que no es pronuncia sobre la independència de Catalunya, però considera que la repressió que va fer l'Estat contra el referèndum de l'1-O és "una restricció inacceptable de la llibertat d'expressió". Recorda que a conseqüència d'això estan processats membres de les entitats cíviques i consellers, mentre que cap país ha acceptat extradir els polítics exiliats. "La reacció de les autoritats espanyoles al discurs independentista a Catalunya forma part d'una tendència preocupant més àmplia a Espanya cap a la reducció de l'espai per a les opinions dissidents. El creixent nombre de judicis en virtut de l'article 578, que penalitza l'apologia del terrorisme o l'humiliació de víctimes, ha comportat condemnes per lletres de cançons, espectacles de titelles i tuits", afegeix, mentre que recorda que tant ETA com els GRAPO estan inactius. Cita especialment el cas de Valtònyc, i remarca que en cap cas se'l pot portar a judici com a terrorisme.
El PEN Club americà afirma que, independentment de l'opinió que es tingui sobre la independència catalana, "el que està en joc és el dret a dissentir de forma pacífica i d'apostar per alternatives polítiques". "Les acusacions d'una rebel·lió per accions no violentes -quan en realitat es va tractar d'un acte de desobediència civil a gran escala- poden dissuadir de la protesta legítima i amenaçar la vitalitat del debat polític en una democràcia", adverteix.
El conseller d'Afers Exteriors, Alfred Bosch, ha agraït el posicionament del PEN Club Americà.

Extrema dreta Suècia deixa en evidència Espanya El Nacional

Conflicte diplomàtic El govern espanyol intenta refer el desgavell de Borrell amb els indis Lluís Bou

Polèmica Un polèmic escriptor francès amic de Valls insulta Torra (i queda en evidència) El Nacional

• EUA
• Presos polítics

PAÍS > PRINCIPAT

Un document de la Generalitat calcula que el deute de l’estat espanyol amb Catalunya és gairebé de 10.000 milions

La xifra aglutina el deute específic amb la Generalitat (5.235,2) i els diners que l'estat deu a cada comunitat autònoma (4.567) en conceptes comuns

Per: Redacció

11.01.2019  21:50

Vilaweb

Un document del Departament d’Economia de la Generalitat, al qual ha tingut accés VilaWeb, calcula que el deute de l’estat espanyol amb Catalunya és de 9.802,2 milions d’euros. La xifra aglutina el deute específic amb la Generalitat (5.235,2 milions) i els diners que l’estat deu a cada comunitat autònoma (4.567 milions). A aquests diners cal afegir la partida que ha destinat el govern a pagar interessos del FLA, uns 2.700 milions.
Les tres trampes de Sánchez per a aconseguir el sí al pressupost

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

El govern espanyol vol seduir els partits independentistes amb la simple inclusió dels diners corresponents a la disposició addicional tercera de l’estatut al pressupost perquè s’executi. És a dir, complint un acord validat fa tretze anys. Però aquests diners sumen, en total, 3.710 milions. Una xifra que és poc més d’un terç del deute total i que no és cap concessió, sinó l’execució de l’estatut d’autonomia.

Greuges específics de Catalunya

La Generalitat divideix aquests 5.235,2 milions en dues partides: els incompliments dels acords (4.398 milions) i les insuficiències (837,2 milions). En els incompliments, s’hi inclouen les inversions previstes a la disposició addicional tercera de l’estatut de l’any 2008 (759 milions) i del període 2009-2013 (2.951 milions), a més dels fons que s’havien de destinar al finançament dels Mossos d’Esquadra (688 milions). A l’apartat d’insuficiències, hi ha diverses partides. La més gran, de 817,9 milions, consisteix en uns ingressos que la Generalitat ha deixat de percebre per la suspensió de diversos impostos per part del Tribunal Constitucional espanyol.
Aquests últims anys, el govern ha denunciat reiteradament els incompliments de la Moncloa amb els compromisos adquirits. Els diners de la disposició addicional tercera no s’han abonat, i ara l’executiu espanyol els ha inclòs al projecte de pressupost. L’argument que ha brandat el govern de Pedro Sánchez és que els partits independentistes han d’aprovar els comptes al congrés espanyol perquè s’hi inclouen aquestes inversions previstes i, per tant, són beneficiosos per Catalunya. Però això no és cap concessió, sinó el compliment d’un acord que fa anys que es menysté.

Greuges del conjunt de comunitats

El document de la Generalitat també resumeix el deute del govern espanyol amb cada comunitat autònoma per conceptes compartits, que és de 4.567 milions. La xifra més alta correspon a la llei de dependència, uns 3.238,2 milions que han hagut d’assumir les comunitats autònomes. També hi ha partides com l’impacte pel canvi de gestió de l’IVA (411,8 milions) i l’augment dels salaris acordats pel govern espanyol (404,5 milions), a més d’altres menors.
En aquest deute conjunt, també s’hi inclouen la disminució de les transferències finalistes en el període 2010-2017, que representen 334,3 milions. És un deute que correspon a programes d’educació (115 milions), d’atenció a la immigració des del 2012 (15,6 milions), de polítiques d’ocupació (131,5 milions), d’agricultura (63 milions) i de salut (9,2 milions).

Deutes

Economia

Generalitat

govern espanyol

pressupost

Política

La Guàrdia Civil admet que no sap qui va muntar la xarxa informàtica de l’1-O

La policia judicial també reconeix que “no s’ha pogut determinar la despesa que la web del referèndum va ocasionar a l’erari públic”

elMón

per Quico Sallés (Barcelona) 10/01/2019 21:10 | Actualitzat a 11/01/2019 09:08

L'informe de la Guàrdia Civil | QS

Informe número 2018-005605-188. Autor la Prefectura de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. Objecte: la investigació de la web del referèndum del Primer d’octubre i el seu suport informàtic. Més d’una quinzena d’investigats i testimonis així com la intervenció de totes les seves comunicacions per 123 pàgines d’informe per arribar a tres conclusions. Una primera, que no han pogut determinar totes les persones implicades en l’articulació del sistema informàtic del referèndum. En segon terme, que no poden acreditar la despesa pública en la web del referèndum. I, en tercer terme, que només han identificat alts càrrecs del Govern que d’alguna manera o altra tenien una relació amb la web per aportar continguts o comprar altres dominis per suposadament escapar de l’escomesa policial. 

Concretament, la Guàrdia Civil inclou en l’informe des de Josep Maria Jover, aleshores número dos del Vicepresident Oriol Junqueras, al cap d’estratègia del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el CTTI, Josué Sallent, que “semblava estar coordinant aspectes relacionats amb la web”, diversos directors generals de Justícia, Exteriors, Presidència o Governació o membres de la Fundació Privada Puntcat. Una mena de llista elaborada ‘a discreció’ i pel broc gros en la que acusen de fets a persones per “acció o omisió”.   Fins i tot, arriben a implicar en el paquet Enric Ocaña, que va plegar de Governació el mes de juny de 2017, quatre mesos abans del referèndum. Els agents L75733Z i H91607F, que signen l’informe que intenta radiografiar els responsables de la xarxa informàtica de l’1-O, admeten que el set de setembre es va activar la web gràcies a “subjectes radicats a Londres” que  encara no han identificat.

“Persones sense identificar” 

L’analisi de la policia judicial és que els responsables de la Generalitat van preparar tot l’entramat per quan s’aprovés la llei del Referèndum i després van externalitzar la gestió de la xarxa informàtica pel referèndum. Una estratègia per defugir de l’escomesa policial.

Si bé, la policia radiografia els responsables de la primera web -sense prohibicions judicials expresess- la mateixa policia s’enfanga i s’encalla en esbrinar qui finalment sostè la xarxa informàtica del referèndum i el cens universal, quan l'acció judicial talla les webs. De fet, apunten a dos grups de Signal -xarxa de missatgeria encriptada- batejades com “A tope” i “Londres”  on “relaten les accions prèvies a l’activació de la pàgina web referendum.cat”. Una preparació òbvia i més quan encara no estava aturada la web per cap intervenció judicial. 

En les conclusions de l’informe, la Guàrdia Civil admet les limitacions de les troballes. “Es considera que la responsabilitat última del disseny, activació i manteniment  en el temps de la web referendum.cat és atribuible als responsables del departament de Presidència de la Generalitat que, en connivència amb dirigents d’altres departaments (Vicepresidència, Governació…), van articular un pla preconcebut, en el qual van participar coordinadamnent una pluralitat indeterminada de persones”, explica la policia.

Un relat que mostra com s’identifica en genèric i reconeixen que no han pogut identificar als responsables que l’1-O es pogués votar arreu del territori a través del cens universal. I afegeixen “addicionalment, van comptar amb la necessària col·laboració de persones ubicades a l’estranger (Londres), Jesús Bustos i altres subjectes sense identificar”.

Sense despesa pública

Els analistes de la policia judicial també reconeixen literalment “que no s’ha pogut determinar la despesa que la web del referèndum va ocasionar a l’erari públic”. I es defensen afirmant que “ha quedat patent que amb la finalitat de mantenir en el temps la mencionada web, la Generalitat, a través de personal al seu servei, va allotjar altres dominis, una vegada clausurada aquesta”. Curiosament, la web del referèndum va tornar a quedar lliure aquest estiu després que la mateixa Guàrdia Civil es va despistar sobre la propietat del domini. 

#guàrdia civil # CTTI

PER NO TENIR LA REPÚBLICA

Política

Només cinc dels 16 jutges nous a Catalunya prometen el càrrec en català

Desembarcament d’una nova promoció en terres catalanes amb “lleialtat a la Corona”

per Quico Sallés (TSJC) 11/01/2019 13:22 

elMón 

Els nous jutges reben instruccions abans de la cerimònia | QS

Posada de llarg al saló de passos perduts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest matí ha estat l’escenari de la promesa i jura del càrrec de les 16 jutgesses i jutges (13 dones i 3 homes) de la 68ª promoció que exerciran a Catalunya.

Davant la Sala de Govern del TSJC i sota la presidència de José Maria Barrientos tots ells han jurat o promès el càrrec amb “lleialtat a la corona”.  Només quatre dels 16 jutges nous de Catalunya han utilitzat el català en la fórmula de la promesa o jura del càrrec, tot i que Barrientos els ha demanat ser “respectuosos” amb els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya. 

La cerimònia ha complert en l’habitual protocol formulari de la justícia espanyola. L’acte també ha servit per la presa de possessió del nou president de la sala del contenciós administratiu del TSJCat, Javier Aguayo Mejía; així com l’ascens a categoria de magistrada de la Il·lma. Sra. Alicia Mª Ritoré.

Erls nous jutges seran destinats a Cervera, Reus, Cornellà, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona, Vic, La Bisbal de l’Empordà, Tarragona, Lleida, Figueres, Tortosa i Vilafranca. 

#Català # TSJC

Política

L'Executiva d'ERC es reuneix aquest divendres a Ginebra amb la presència de Marta Rovira

Se celebra en ple debat de l'independentisme sobre si tramitar o no els PGE

per Europa Press 11/01/2019 07:43 | Actualitzat a 11/01/2019 08:45 

elMón  

Marta Rovira | EUROPA PRESS

L'Executiva d'ERC es reunirà aquest divendres a les 11.00 hores a Ginebra (Suïssa) perquè pugui estar present la secretària general del partit, Marta Rovira, que resideix en aquest país des del març de l'any passat. Va ser llavors quan Rovira no va acudir a declarar davant del Tribunal Suprem malgrat haver estat requerida en la causa sobre el procés sobiranista, i va publicar una carta en la qual anunciava la seva marxa a l'estranger —dies més tard es va confirmar que la destinació escollida era el país helvètic–.

Diverses fonts d'ERC expliquen que Rovira continua dirigint el partit des d'allà i que participa de manera telemàtica en les reunions, però aquesta vegada l'Executiva es reunirà a Suïssa de manera excepcional per comptar amb la seva presència física.

"Viu una situació de repressió injusta i va haver d'exiliar-se donada la persecució judicial i política de l'Estat espanyol", va lamentar aquest dilluns la portaveu del partit, Marta Vilalta, sobre la dirigent del seu partit.

El lideratge d'ERC travessa per una situació excepcional des de finals del 2017: a part de la marxa de Rovira a Suïssa, el president del partit, Oriol Junqueras, està empresonat de manera preventiva des del 2 de novembre d'aquest any.

Davant d'aquesta situació, el partit republicà va decidir al març del 2018 reforçar el seu lideratge i situar Pere Aragonès —vicepresident del Govern— com a número tres de la formació, i setmanes més tard Sergi Sabrià al capdavant del grup parlamentari en substitució de Rovira.

L'Executiva d'ERC es reunirà en ple debat sobre si l'independentisme ha de permetre la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) al Congrés, una opció amb la qual el partit es mostra poc inclinat, però que encara no ha descartat del tot.

Per permetre la tramitació dels Pressupostos, ERC exigeix moviments al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a nivell judicial i sobre el referèndum: "Encara és a temps", ha exposat Joan Tardà.

Torra s'ha posicionat a favor de rebutjar la tramitació dels comptes si Sánchez no fa una oferta política sobre l'autodeterminació de Catalunya, i ha alertat que hi haurà una "crisi de Govern" si l'independentisme no està unit en la seva posició davant dels PGE.

Al seu torn, ERC té el repte des de la Conselleria d'Economia que lidera Pere Aragonès d'aprovar els Pressupostos de la Generalitat del 2019 però, després de diverses reunions amb els comuns i el PSC, ara per ara no troba socis per aprovar-los.

#ERC

Política

Puigdemont remet a ERC i PDeCAT de Madrid la decisió sobre la tramitació dels pressupostos

Torra es remet a Aragonès i assegura que no hi haurà cap "crisi" perquè els dos grups al Congrés actuaran a l'uníson

elMón

per ACN 11/01/2019 13:04 | Actualitzat a 11/01/2019 13:57

Carles Puigdemont i Quim Torra a Waterloo | ACN

El president del Govern a l'exili, Carles Puigdemont, ha remès als grups d'ERC i PDeCAT al Congrés la decisió sobre la tramitació o no dels pressupostos generals de l'Estat (PGE). En una atenció als mitjans aquest divendres al migdia, conjunta amb el president de l'executiu, Quim Torra, Puigdemont ha dit que no creu que el PDeCAT -amb qui es reuneix dilluns que ve- hagi canviat la seva posició i que, per tant, votarà 'no' als comptes espanyols. Així mateix, el president a l'exili ha subratllat que el "problema" dels pressupostos no és de "promeses" sinó d'"execució pressupostària". Al seu torn, Torra s'ha remès a les paraules del vicepresident, Pere Aragonès, i ha assegurat que no hi haurà cap "crisi" de Govern perquè ERC i PDeCAT actuaran a l'uníson al congrés.

#Carles Puigdemont