divendres, 16 de setembre del 2016

Les despeses escandaloses de la diplomàcia espanyola que Ciutadans no denuncia

País > Principat

Les despeses escandaloses de la diplomàcia espanyola que Ciutadans no denuncia

Només els mobles i decoració de l'ambaixada a Tòquio van costar 560.000 euros



carrizosaciutadanss
Una de les crítiques recurrents de Ciutadans contra el govern català és la despesa en les delegacions a l’estranger. Avui el portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa, hi ha tornat, retreient que la Generalitat s’hagi gastat més d’un milió d’euros en el lloguer de les delegacions a Brussel·les, París, Nova York, Londres, Roma, Viena, Berlín i Washington. En canvi, les crítiques d’aquest partit a la despesa pública que impliquen les ambaixades i el cos diplomàtic espanyol són gairebé nul·les.
L’última dada escandalosa sobre aquestes despeses es va fer pública aquest mes d’agost passat, quan es va saber que el ministeri d’Afres Estrangers destinarà 775.655 euros al manteniment dels locals i els jardins de la residència de l’ambaixada d’Espanya a París i de la cancelleria de la delegació permanent a la OCDE, que és on treballa des de fa un any l’ex-ministre José Ignacio Wert.
Aleshores, Ciutadans va alçar la veu per dir que aquesta despesa ‘pot resultar excessiva tenint en compte la situació econòmica actual del país’.
En canvi, no van formular crítiques al cost que impliquen moltes ambaixades per a l’erari públic, i que fa dos anys van revelar l’actual secretari d’Economia de la Generalitar, Pere Aragonès, i el periodista Andreu Mas en el llibre ‘Les coses del BOE i el filòsof de butxaca’.
Per exemple:
La diplomàcia espanyola té 117 ambaixades i noranta consolats i deu representacions permanents en organismes multilaterals. La despesa en acció exterior del ministeri pressupostada és de 750 milions d’euros enguany. L’any passat, el diari El Confidencial va demanar informació específica al ministeri sobre la depesa en diplomàcia. Però els van denegar la informació emparant-se en la llei de transparència, i argumentant que ‘podria afectar les nostres relacions amb tercers països, creant possibles greuges comparatius, i afectant la seguretat de les nostres relacions diplomàtiques’.
A més, la despesa econòmica va alhora amb una exhibició d’ostentació en els edificis.
Per exemple:
L’ambaixada de L’Havana:
ahavana
Als EUA:
aeua
A Moscou:
amoscou
A Estocolm:
aestocolm
Vegeu-ne més fotografies en aquest apunt al bloc de Vicent Partal.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dijous, 15 de setembre del 2016

Una 'city' per a la Generalitat

Una 'city' per a la Generalitat

Junqueras diu que la ciutat administrativa que funcionarà en 3 anys donarà "resposta a les decisions polítiques que el país vagi prenent"                         

Una 'city' per a la Generalitat
DANNY CAMINAL

Dijous, 15 de setembre del 2016 - 23:44 CEST
EL PERIODICO                                           
Racionalitat econòmica i eficiència i sostenibilitat. Aquests són els pilars en què es basa la Generalitat per defensar el centre administratiu al barri de la Marina, a la Zona Franca de Barcelona, on traslladarà el 2019 gairebé 3.000 treballadors públics. Es tracta, segons el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, que ha evitat mencionar de forma explícita el procés cap a la independència, de «tenir capacitat de resposta administrativa a les decisions polítiques que el país vagi prenent».
Junqueras ha visitat amb membres del seu equip les obres de la city administrativa, per a les quals l’Ajuntament de Barcelona ja ha atorgat la llicència. El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, ha assegurat que amb el trasllat, la Generalitat s’estalviarà uns 80 milions directes i indirectes al llarg dels 20 anys de lloguer.

El Govern estima que s'estalviarà 80 milions al llarg dels 20 anys de lloguer de les noves instal·lacions

La mesura també servirà per racionalitzar i donar més eficiència a dependències administratives que en l’actualitat es troben disperses en 115 edificis a Barcelona. Tot i que encara està per decidir quines dependències es traslladaran a aquesta nova city administrativa, es dóna per fet que la Conselleria d’Economia serà de les primeres. El departament va vendre la seva seu a Rambla Catalunya el 2014 a una societat inversora de la família propietària de la farmacèutica italiana Angelini, propietària de les populars pastilles Juanola; i l’ha de desallotjar el 2019, amb possibilitat del 2020.
Salvadó ha recordat que el solar on es construirà el nou centre administratiu és propietat de Fira 2000, societat en la qual la Generalitat és majoritària. La zona, a més de tenir preus «més competitius», ofereix «capacitat de creixement» i una comunicació «correcta», amb línies de bus i dues estacions de metro que podrien entrar en funcionament d’aquí dos anys, ha explicat
La Conselleria d’Economia va rebre una sola oferta per construir un edifici de 46.000 metres quadrats i 11.000 més de pàrquings i arxius. Només va licitar l’empresa Zumaran Inversiones, filial d’Axa Real Estate. El lloguer ofert va pujar a 12,25 euros per metre quadrat i mes, que suposa uns 563.000 euros al mes.
A aquesta àrea també s’ha traslladat recentment l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i es convertirà en una zona de concentració de serveis i dependències de l’administració catalana. El nou edifici, projectat pel despatx d’arquitectes Batlle i Roig, podrà acollir un total de 2.800 persones de diferents conselleries. Serà una autèntica city administrativa al costat de la Fira Gran Via en una àrea de nova centralitat.

Catalan independence: Hundreds of thousands rally for break with Spain

País

Catalan independence: Hundreds of thousands rally for break with Spain



Catalan separatist flags known as Esteladas could be seen at the march in Barcelona (REUTERS)
Catalan separatist flags known as Esteladas could be seen at the march in Barcelona (REUTERS)
Some 800,000 people have turned out in Barcelona and other towns in Catalonia on a day of rallies by nationalists wishing to break with Spain.
Police say 540,000 people rallied in Barcelona, the capital of the region in north-east Spain, while the rest gathered in four other Catalan towns.
But numbers were down sharply compared with last year’s event, when 1.4 million rallied in Barcelona alone.
Spain has consistently blocked attempts to hold a referendum on secession.
Catalan regional president Carles Puigdemont had urged support for “converting Catalonia into an independent state”.
Divisions have also emerged between the separatist movement’s main political grouping in the Catalan parliament, the Together for Yes coalition, and its radical leftwing ally, the CUP.
Mr Puigdemont, who took power in January, faces a confidence vote on 28 September.
He advocates a negotiated withdrawal from Spain but has hinted that Catalonia might declare independence unilaterally if necessary.
When Catalan nationalists held an unofficial referendum on independence in November 2014, 80% of those who voted backed independence.
Sunday is the “Diada”, Catalonia’s national day. It commemorates the moment in 1714 when Barcelona fell to troops loyal to Spain’s King Philip V during the War of the Spanish Succession.
“We have to move towards the final outcome,” 58-year-old office clerk Xavier Borras, who planned to attend the rally in Barcelona with a friend, told AFP news agency.
“We can’t wait any longer.”
Spain’s leading parties, deadlocked in their efforts to form a new government after two inconclusive general elections since December, have shown little sympathy for Catalan grievances.
The region of 7.5 million people makes up 16% of Spain’s population and accounts for almost 19% of national GDP.

BBC
#Diada
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

2016 Aixequem les torres centrals | Levantamos las torres centrales

dimarts, 6 de setembre del 2016

Nathan, simplement no ho veuen venir… Per: Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió > Editorial

Nathan, simplement no ho veuen venir…

«El 'localisme' sap que tenir un estat marca la diferència entre viure millor o viure pitjor. I per això els joves d'Hong Kong que volen llibertat saben que fent d'Hong Kong una ciutat independent viuran més bé»



Nathan Law
Passa sempre. Quan t’hi has instal·lat no ho veus venir. Quan creus que les coses no poden canviar no ets capaç de veure els canvis, fins que ja és massa tard. I els negues, d’una manera com automàtica. Perquè no creus que allò que passa siga realitat. Mires de convèncer els altres que això no és com sembla i hi persisteixes fins que la realitat s’imposa.
Ahir les eleccions del peculiar Consell Legislatiu d’Hong Kong van tenir un resultat molt sorprenent. La majoria parlamentària la retingueren els partidaris de la República Popular de la Xina, sobretot gràcies a un peculiar sistema d’elecció. Però, entre els diputats elegits en votació popular, per primera vegada els partidaris d’un règim democràtic es van imposar i –aquesta fou la gran sorpresa– van aparèixer-hi, impulsats pel vot popular, vuit diputats independentistes. Independentistes d’Hong Kong. Els escons votats en condicions diguem-ne democràtiques van ser setze per als partidaris de la Xina, onze per als partits de tradició democràtica i vuit per als nous partits democràtics partidaris de la independència d’Hong Kong, inexistents fins fa quatre mesos. Partits que representen sobretot el jovent que va encapçalar la Revolució dels Paraigües.
Cal aclarir que la campanya electoral va ser molt dura. Els independentistes –allà en diuen ‘localistes’– van ser perseguits amb tot de prohibicions. Hi hagué candidats que no s’hi van poder presentar. No van poder fer campanya en igualtat de condicions i la pressió de la premsa del règim fou enorme. Però heus ací els flamants vuit diputats encapçalats per Nathan Law, un extraordinari polític jove de vint-i-vuit anys, activista de moltes causes, líder independentista i fill d’emigrants.
La reacció de la Xina, com era previsible, ha estat furibunda. No ho veieren venir i de sobte s’ho han trobat. I ara no saben què dir, tret que la independència d’Hong Kong és impossible, cosa que m’imagine que deu sonar familiar als lectors de VilaWeb.
Jo ara mateix no sabria dir si la independència d’Hong Kong arribarà o no. He d’estudiar un munt de dades per tenir una idea aproximada de què podria arribar a passar-hi. Però això que ja ha passat aquesta nit passada a la vella colònia britànica ens diu dues coses molt importants.
La primera, i ho és molt, és que la creació d’un estat nou ja fa temps que ha deixat de ser una qüestió essencialista de reis, nacions, ètnies, banderes o fronteres i ha esdevingut l’ús concret i real d’un magnífic instrument per a promoure canvis socials, segurament el millor que tenim. El ‘localisme’ sap que tenir un estat marca la diferència entre viure millor o viure pitjor. I per això els joves d’Hong Kong que volen llibertat saben que fent d’Hong Kong una ciutat independent viuran més bé.
La segona em resulta especialment suggeridora. Hi ha gent que encara parla de la lluita per la independència com si fos una cosa de colònies, anacrònica, poc contemporània. I tanmateix la realitat és la que és. Escòcia, Catalunya, Quebec o Hong Kong presenten al món un envit molt potent i nou. Hong Kong és la desena economia del món en PIB per cap i és un dels deu països on es viu millor, segons l’Índex de Desenvolupament Humà. Hong Kong és una ciutat global, cosmopolita i oberta. No crec que ningú ho puga posar en qüestió. Com ho és Barcelona o Edimburg, és clar. O Londres, on no falta gaire perquè hi apareguen els ‘localistes’ d’allí…
I que en ciutats com aquestes cresca amb força la idea que gestionar el propi estat és molt millor que no pas deixar-se manar, més aviat indica que la tendència és global i amb molt de futur. Gens anacrònica i molt diferent d’allò que fins ara representava un procés tradicional d’independència. Encara que això, benvolgut Nathan, hi haurà alguna gent al teu país i al meu que no seran capaços de veure-ho ni comprant-se les millors ulleres…
[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Discurs de Gabriel Rufián al debat d'investidura del Congrés dels Diputats

Cançó oficial de l'11S