investidura

Els mitjans internacionals es fan ressò de l'oposició de la CUP a Mas

BBC: "Catalunya afronta unes noves eleccions després que la CUP hagi rebutjat Mas"."Le Figaro": "Artur Mas no serà investit a Catalunya"

El corresponsal del «Financial Times» Tobias Buck creu que el «no» a Mas és un «cop dur» pel procés

Redacció-Nd | 03/01/2016 a les 20:37h

Els mitjans internacionals s'ha fet ressò del consell polític de la CUP celebrat aquest diumenge, en què la formació de l'esquerra independentista s'ha posicionat en contra d'Artur Mas. Cadenes com la BBC o diaris com Le Figaro han dedicat notícies a la decisió dels cupaires. A continuació un recull d'algunes de les peces publicades:

- BBC: "Catalonia faces new election as leftist CUP rejects Mas" (Catalunya afronta unes noves eleccions després que la CUP hagi rebutjat Mas)

- Financial Times: "Leadership divisions deal a blow to Catalan hopes for independence" (Les divisions en el lideratge deixen tocades les esperances per a la independència)

–Le Figaro: "Artur Mas ne sera pas investi en Catalogne" (Artur Mas no serà investit a Catalunya)

– La Stampa: "Stop all’indipendenza della Catalogna" (Stop a la independència de Catalunya)

- Euronews: "Snap election on the cards in Catalonia" (Eleccions avançades a Catalunya)

–Reuters: "Catalonia’s independence movement is weakening" (El moviment independentista català s'afebleix)

- New York Times: "Catalonia Secession Push Halted as Party Opposes Mas" (La secessió de Catalunya, aturada per l'oposició d'un partit Mas)

El corresponsal del «Financial Times» Tobias Buck creu que el «no» a Mas és un «cop dur» pel procés

EN DIRECTE Totes les reaccions al consell polític de la CUP

Pilar Rahola explota contra la CUP

Albert Rivera repiula un tuit de Rabell que advoca pel dret a decidir

Junts pel Sí insisteix que Mas és l'únic candidat a la presidència

La CUP emplaça Mas a fer un pas enrere

Memory Champion Teaches You How to Memorize Anything

TRAGO POPULAR

2015, l'any del vermut

L'aperitiu ha explotat aquest curs en paral·lel a l'oferta més gran d'elaboradors i locals

FERRAN IMEDIO

Dissabte, 2 de gener del 2016
EL PERIODICO

• 
• 

• 
• 

Si hi ha hagut un fenomen gastronòmic que ha explotat el 2015, aquest és el vermut. ¿Es pot parlar de moda? Potser a les grans ciutats, on s’havia perdut una tradició més arrelada en poblacions més petites (Reus, una de les grans productores d’aquesta beguda, té un museu propi) i que sempre ha estat vinculada a un moment de relax previ al dinar. Molts moderns en prenen. Agrada la moda vintage. Però s’ha estès a totes les capes de la població perquè és bo, és bonic i és barat.
  El vermut va començar a tornar amb força a les grans metròpolis fa un parell d’anys, però durant aquest curs ha explotat a nivell mediàtic. Reportatges en premsa, ràdio i televisió, llibres i nous productes han animat una oferta que s’acostuma a acompanyar de petites delikatessen, siguin unes modestes patates fregides o unes delicades anxoves.
  Al caliu dels tragos, els locals. A Barcelona, Sant Antoni i Poble-sec (Quimet & Quimet, a Poeta Cabanyes, 25, és un dels temples), barris populars, han sigut l’epicentre d’una moda que ara s’ha estès per tota la ciutat. A l’Eixample, per exemple, triomfen Senyor Vermut (Provença, 85) i Morro Fi (Consell de Cent, 171), que va obrir sucursal a l’Illa Diagonal. Hi ha temples per tota la ciutat: Bodega 1900 (Tamarit, 91), Bodega Amposta (Amposta, 1), Bodega Montferry (Violant d’Hongria, 105), Bodega Sopena (Clot, 55), Calders (Parlament, 25), Can Cisa (Princesa, 14), Casa Mariol (Rosselló, 442), Celler Cal Marino (Margarit, 54), La Tieta (Blai, 1)…
  L’auge del vermut (elaborat habitualment amb vi blanc jove de graduació i sabor suaus, i herbes aromàtiques) ha vingut acompanyat del boom de marques que llancen les seves propostes. A les clàssiques Yzaguirre i Miró, per posar dos exemples, se sumen ara firmes com Luis The Marinero i St Petroni, per citar dues de les últimes novetats.
     Tot això ha tingut un relat paral·lel en blogs especialitzats, però també en llibres. Val la pena destacar-ne tres. El gran libro del vermut (Ediciones B), del periodista i escriptor belga establert a Madrid François Monti, que n’explica la història, receptes, tipus, maridatges i maneres de prendre’l; Guía del vermut (Geoplaneta), d’Esther Bachs, amb pròleg de Carme Ruscalleda; i Teoria i pràctica del vermut (Ara Llibres), de Josep Sucarrats, Miquel Àngel Vaquer i Sergi Martín, que té un to desenfadat que encaixa perfectament amb l’ànim amb el qual s’acostuma a consumir el vermut.
  ¿Què vindrà a continuació? El vermut ha arribat a cotes impensables fa poc: en són bons exemples el torró d’aperitiu que ha creat Christian Escribà amb Miró (pols d’ametlles, olives verdes, tomàquet liofilitzat, oli d’oliva i pols de vinagre balsàmic) i el panellet amb vermut i taronja natural. Albert Adrià, amb Torrons Vicens, n’ha fet la seva versió amb trufa de vermut, taronja i xocolata amarga. Es poden celebrar les festes amb un vermut a la mà, sigui líquid o sigui sòlid.

TEMES

• Resum del 2015

L'últim esforç per la investidura: dejuni de 24 hores a l'espera de la decisió de la CUP

L'últim esforç per la investidura: dejuni de 24 hores a l'espera de la decisió de la CUP

Membres del secretariat nacional de l'ANC a títol personal es tanquen a l'escola Pia del carrer Diputació de Barcelona per reclamar l'acord entre Junts pel Sí i la CUP. Segons els organitzadors, hi ha entre 70 i 75 inscrits a la convocatòria

NÚRIA ORRIOLS Barcelona ARA 02/01/2016 14:04

• 

Persones aplegades a l'escola Pia de Barcelona fan un dejuni de 24 hores per reclamar l'acord de Junts pel Sí i la CUP / PERE VIRGILI

Una sala esgrogueïda, una setantena de cadires negres i motxilles recolzades a les parets. Una vintena de persones voltegen per la sala d'actes de l'escola Pia Nostra Senyora, al carrer Diputació de Barcelona. Són les 12 del migdia del primer dissabte de l'any i l'han començat sense menjar. Tenen previst ser al mateix lloc demà, el dia que es reuneix el consell polític per desfer l' empat de l'assemblea, sense haver pres res més que aigua. Protagonitzen un dejuni per reclamar l'acord entre Junts pel Sí i l'esquerra anticapitalista per tal de desencallar la investidura i formar un govern que piloti el país cap a la independència. La protesta està  promoguda per membres del secretariat nacional de l'ANC i compta amb unes 75 persones inscrites, tot i que no tenen el beneplàcit de l'entitat –que se n'ha desmarcat. 

La majoria de presents són de mitjana edat i d'edat avançada. No hi ha joventut entre els compromesos. Al mig del dia els participants van arribant i s'asseuen a les cadires mentre tres voluntaris vesteixen l'escenari amb iconografia independentista. Altres estenen estelades per adornar la trobada. Hi serà present Jaume Sastre, que viatja des de Mallorca per donar-los suport, un gest que els organitzadors insisteixen a destacar, ja que va ser  icona de la lluita contra el decret de trilingüisme a les Illes Balears sotmetent-se a una vaga de fam de 40 dies.

Malgrat que la iniciativa neix de membres de l'òrgan de govern executiu de l'Assemblea –els promotors són una desena de membres dels setanta-cinc del secretariat–, des de l'ANC s'han volgut desmarcar del dejuni des de la seva convocatòria. Tot i això, la major part dels presents a la sala en formen part. "Hi ha membres del secretariat i de les territorials", assegura un dels presents a l'escola Pia que s'ha afegit al dejuni. Per què no els dóna suport l'entitat? La convocatòria gairebé s'ha "improvisat", s'excusa un dels membres de l'organització, que assevera que la proposta no s'ha debatut en els òrgans corresponents de l'ANC.

Tanmateix, la convocatòria del dejuni a títol individual per part de membres del secretariat és també un símbol de les tensions internes que viu l’Assemblea. Sectors de l’entitat acusen obertament el seu president, Jordi Sànchez, d’actuar al dictat de palau –en referència a la maquinària governamental de Convergència– i de posar en risc la transversalitat de l’organització civil. Altres recelen de l'entitat sobiranista per interpretar que no està fent res per forçar l'acord entre Junts pel Sí i la CUP –a diferència d' altres ocasions en què ha intervingut directament en les negociacions dels partits sobiranistes.

De fet, aquesta setmana també s'ha viscut un  episodi de tensió en el si de l'organització en relació al paper que ha de jugar l'ANC en els propers mesos. Dimecres passat, tal com va explicar l'ARA, es va forçar una reunió del secretariat nacional per tractar una  proposta per forçar una llista unitària per la independència per anar a eleccions al març.

Ballem! Augmenta el planter sardanista

El Campionat de Catalunya és l’aparador de la canalla que fa sardana esportiva, una disciplina a l’alça que garanteix el relleu generacional

XAVIER TEDÓ ARA 02/01/2016 00:00

• 

Maica Artero i Albert Masagué es van conèixer ballant sardanes. “La nostra és una història d’amor sardanista”, assenyala ella rient. Era el mes de setembre del 1991 i els dissabtes al vespre a l’estiu es ballaven sardanes a la plaça Ricard Viñes de Lleida, punt de trobada dels joves d’aquella època: “Era dels pocs dies que podíem sortir sols”, aclareix la Maica amb un somriure murri. Un quart de segle després tant ella com ell continuen ballant sardanes, però ho fan competint en colles diferents, perquè durant els embarassos dels seus tres fills ella ho va haver de deixar i després s’apuntava als grups on faltava gent. Sigui com sigui, tots dos han traspassat la seva passió als seus tres fills, que s’entrenen cada setmana i van de concurs durant tot l’any. És l’altre vessant de la sardana, l’esportiu.

La seva filla mitjana, la Bruna, forma part dels Dimoniets, que han quedat tercers en la categoria d’alevins a la final del Campionat de Catalunya, que es va celebrar a Valls el 15 de novembre. “Esperàvem quedar en pitjor lloc”, destaca la Bruna, que té deu anys i ja en fa cinc que balla sardanes. No se’n cansa: “M’agradaria seguir, sóc l’única de la classe que en fa perquè les meves companyes fan altres coses i diuen que ballar no els agrada, però jo m’ho passo molt bé als assajos i tinc moltes amigues”. Ara ho acaba de deixar el seu germà gran, el Guerau, que s’ha endinsat en el món dels escacs, però l’Aran, la petita, manté la tradició familiar i s’entrena amb els Petits Dimoniets.

Però no tots els infants que fan sardana esportiva provenen de famílies que ballen sardanes. “Jo sóc un negat i la meva dona, la Mar, només balla la de germanor, però no ens desagrada”, explica Miquel Jordan, pare del Miquel, que és company de la Bruna als Dimoniets. La seva sogra sí que és una gran aficionada, però tampoc va ser ella qui els va encomanar l’afició: “A mitja funció dels Pastorets van ballar sardanes i tant a ell com a la seva germana gran els va agradar tant que van demanar-nos que els hi apuntéssim”.

Núria Roig tampoc ve d’aquest món, però els seus dos fills ara són uns apassionats de la sardana: “Ho va decidir la nostra filla quan només tenia set anys. Cada any, el Dilluns de Pasqua anem a un aplec que es fa a la Pobla de Montornès i va veure com ballaven i ens va dir que també en volia fer”. Ni ella ni el seu marit no coneixien ningú que en fes i van haver de buscar per internet un lloc on els poguessin inscriure. No va ser un caprici. La Júlia ja ha fet 18 anys i continua competint amb la Colla Tarragona Dansa, amb qui va quedar tercera en juvenils. El Bernat, el seu germà petit, s’hi va apuntar un parell d’anys més tard que ella i aquest any s’ha proclamat campió infantil de Catalunya amb els Petits de la mateixa agrupació. “Quan van dir el nostre nom com a campions de Catalunya no m’ho vaig creure, va ser un dels moments més feliços de la meva vida i no em vaig poder aguantar les llàgrimes de l’emoció”, explica l’adolescent.

Tot i reconèixer que el guardó és la recompensa a l’esforç realitzat, el Bernat, que ara té 14 anys, assegura que la gratificació és diària: “Els meus pares diuen que aconseguir el campionat ha sigut la cirereta del pastís, perquè les estones que passem assajant, amb bons companys i amics, en un ambient sa i esportiu, gaudint d’una dansa i una música tan nostra, ja ens omple”. El treball en equip és el que més li agrada d’aquesta disciplina minoritària entre els joves: “Al meu institut només som quatre, falten nois, encara que cada cop n’hi ha més. A mi m’agrada molt fer esport però ballar encara més”.

Escola de valors

El Bernat no s’oblida de les colònies de Nadal que els van prometre si guanyaven. La seva entrenadora tampoc. “Ens ho recorden cada dia”, remarca Maria Gils, que no amaga la seva alegria per la victòria a Valls. “És el segon cop que guanyem. En aquesta mateixa categoria vam aconseguir el títol fa tres anys, però enguany és especial perquè coincideix amb el trentè aniversari de la colla”, afirma Gils, que juntament amb David Allué són els entrenadors de l’agrupació.

La tècnica subratlla que “costa molt guanyar perquè els assajos són durs i has de treballar molt, però els encanta competir”. Durant l’any s’entrenen els dissabtes i quan s’acosta el campionat fan una estada d’un dia per preparar bé les sardanes de lluïment i de revessa que la Cobla Contemporània interpreta a la plaça del Pati de Valls.

Allué destaca els valors que aporta el món de la sardana: “L’esforç, la constància o el treball en equip són intrínsecs a aquest ball. O tots fan pinya o no funciona, tots han d’anar a l’una i ho tenen interioritzat, uns depenen dels altres perquè no és un ball individual sinó de sis parelles”.

Beneficis individuals

Aina Amat, entrenadora de la Colla Arquiris de Vic en la categoria d’infantils, hi coincideix: “Aporta els valors d’un esport col·lectiu en què el treball en equip és l’objectiu comú”. També hi ha beneficis individuals: “T’has de saber organitzar, tenir una disciplina i pel que fa al currículum t’acosta a la música, les matemàtiques -ja que has de comptar- o a l’educació física, perquè requereix una tècnica, una preparació prèvia, així com resistència o coordinació per acabar com s’ha començat”. L’altre gran valor, a parer seu, és que sigui una modalitat esportiva mixta: “Els nens i les nenes tenen la mateixa importància i protagonisme. La responsabilitat i l’exigència és compartida, el seu paper és el mateix i això costa de trobar en un esport. Els servirà per anar per la vida”.

Per aconseguir atreure la mainada, les colles ofereixen activitats paral·leles al ball com jocs o sortides, i a la pràctica actuen com un esplai, amb la voluntat d’estrènyer els lligams entre la canalla i fidelitzar-la. “Ens movem de manera similar a l’associacionisme, potenciant l’ambient en grup, que sovint es crea sol perquè són els mateixos infants els que proposen activitats per la pinya que hi ha”, explica Amat. “La majoria de colles funcionen com un cau, amb la sardana com a base, amb activitats complementàries atractives com colònies d’estiu. L’altre dia vam anar a patinar sobre gel i van acabar ballant una sardana. Ho porten a la sang!”, bromeja Allué, que afegeix que “les famílies ho agraeixen perquè és un ambient sa”.

Els pares també se senten com a casa en aquest entorn: la Núria, la mare del Bernat, que no coneixia ningú quan va arribar a la colla Petits Tarragona Dansa, assegura: “Ens hem integrat molt bé, i això que no sabem ni ballar sardanes! Som una família, la relació és molt estreta entre tots nosaltres”.

En creixement

L’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa passa per un bon moment. Té 14 alevins (fins als 10 anys), els mateixos juvenils (15-18) i una trentena d’infantils (11-14). “En aquesta última categoria fa set o vuit anys no podíem competir perquè només teníem vuit nanos. Anem a les escoles per buscar mainada, però en vénen pocs. El boca-orella és el més important”, explica la tècnica.

Aquest creixement és generalitzat arreu del país. “Estem a l’alça després d’uns anys en què la xifra d’infants i joves havia baixat. Actualment tenim tretze colles alevines i infantils, que han crescut molt els últims tres anys, i nou de juvenils, on tenim el problema que molts directament passen a les colles grans”, explica Núria Escudé, presidenta de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, l’entitat que organitza el campionat de Catalunya des del 1959. Són xifres que conviden a l’optimisme: “Tenim garantit el relleu generacional perquè són molta mainada, tenint present que cada colla ha de tenir un mínim de dotze dansaires, però algunes en tenen gairebé una vintena”. Això ajuda que a escala global el nombre total de dansaires en actiu a casa nostra sigui de 16.000 persones, entre grans i petits, amb 136 colles.

“Les de veterans han augmentat de manera considerable perquè molts tornen quan els fills són grans i tenen més temps lliure”, explica. Després de posar èmfasi en la presència de colles petites des del 1902, Escudé admet que el campionat de Catalunya busca incentivar el planter: “L’objectiu és que siguin els sardanistes del futur, que hi hagi mainada que agafi el relleu”.

Quants estats hi ha l’1 de gener de 2016?

Hi ha 237 països al món amb alguna forma de representació internacional però només 187 tenen reconeixement ple

Divendres  1.01.2016  00:00

Vilaweb

Més enllà de la confusió habitual entre país, nació i estat el càlcul de quantes entitats sobiranes hi ha al món no és tan senzill com sembla. Us oferim els còmputs actualitzats a primer de gener de 2016

-Estats universalment reconeguts com a estats independents: 187
Si agafem com a bàrem els estats membres de l’ONU que tenen un reconeixement total, és a dir que no hi ha cap estat que qüestiona la seva existència la xifra és de 187. Contra la impressió general de la gent hi ha estats membres de les Nacions Unides que, malgrat ser-ho, tenen un reconeixement parcial.
-Estats membres de les Nacions Unides: 193
Els estats membres de les Nacions Unides són 193, més Ciutat del Vaticà i Palestina, que tenen el reconeixement d’observadors però no en formen part completament.
Hi ha sis estats membres de les Nacions Unides que no tenen un reconeixement complet. Són els següents:
-Armènia (no és reconeguda pel Paquistan)
-República de Corea (no és reconeguda per Corea del Nord)
-República Popular de Corea (no és reconeguda ni per Corea del Sud ni pel Japó)
-Israel (hi ha 32 estats membres de les Nacions Unides que no reconeixen la seva existència. Quatre estats no membres de l’ONU –Palestina, Illes Cook, Taiwan i la Ciutat del Vaticà també reconeixen l’existència d’Israel.)
-República Popular de la Xina (hi ha 19 estats membres de l’ONU que no reconeixen la seva existència)
-Xipre (Turquia no reconeix la seva existència però al llarg del 2015 ha fet grans passos cap a la reunificació de l’illa)
-Estats amb un reconeixement parcial: 8, per sumar 201
A banda dels 193 estats membres de l’ONU, hi ha vuit estats més que són reconeguts per altres estats. Per a convertir-te en estat no cal que ningú no et reconegui però s’entèn que un estat no és viable sense reconeixement internacional. Els estats que tenen algun reconeixement parcial són:
–Abkhàsia (reconeguda per quatre estats membres de l’ONU  i sis que no en són. Al 2015 Vanuatu li va retirar el reconeixement que li havia concedit.)
–Kossove (reconeguda per 108 estats membres de l’ONU i tres no membres. Al 2015 ha estat reconegut per Antigua. També al 2015 la Unió Europea ha avalat la seva candidatura per a formar-ne part.)
–República de la Xina-Taiwan (reconeguda per 21 estats membres de l’ONU i el Vaticà. 47 altres estats tenen oficines de representació econòmica a Taiwan)
–República Turca del nord de Xipre (reconeguda per Turquia. Al llarg del 2015 s’han fet grans passos cap a la reunificació amb Xipre.)
–Estat de Palestina (Reconegut per 136 membres de l’ONU, on té un estatut especial, i per dos estats no membres. Al 2015 ha estat reconeguda per Suècia i Santa Lucia. Hi ha 50 altres estats membres de l’ONU que mantenen algun tipus de relació amb Palestina, generalment amb l’Autoritat Nacional Palestina.)
–República Àrab Sahrauí Democràtica (reconeguda per 46 estats membres de les Nacions Unides i un no membre. Uns altres 38 estats la van reconèixer en algun moment però no ho consideren oficial ara. És membre de ple dret de la Unió Africana.)
–República d’Ossètia del Sud (reconeguda per quatre estats membres de l’ONU i tres no membres)
–Ciutat del Vaticà (que condueix les seves relacions internacionals a través de la Santa Seu, amb un estatut especial a l’ONU)
-Estats de fet: 6, per sumar 207
Als estats anterior els cal afegir sis estats de fet, que controlen i governen el seu territori però que no són reconeguts de fet per cap estat membre de les Nacions Unides:
–Nagorno-Karabahk (reconeguda per tres estats que no són membres de l’ONU. Cinc estats dels Estats Units i un d’Austràlia també l’han reconegut oficialment.)
–Transnístria (reconeguda per tres estats que no són membres de l’ONU)
–Somalilàndia (estat que no reconeix oficialment ningú. Dos estats membres de l’ONU hi tenen consulats i nou més, entre els quals Gran Bretanya i els Estats Units, mantenen relacions ‘informals’)
-Estat Islàmic de l’Irac i el Llevant (estat que no reconeix ningú. 16 estats li han declarat la guerra, una acció que tradicionalment es considerava un reconeixement indirecte ja que el terme ‘guerra’ només es fa servir en clau interna, guerra civil, o quan hi ha un enfrontament entre estats.)
–República Popular de Donetsk. (Proclamada el 2014 i reconeguda només per un estat no membre de l’ONU. Al 2015 s’ha desfet el projecte de Federació de Nova Rússia que havia proclamat amb la República Popular de Luhansk. Ambdues són considerades per la societat internacional com a part d’Ucraïna.)
-República Popular de Luhansk. (Proclamada el 2014 i reconeguda només per un estat no membre de l’ONU. Durant el 2015 Luhansk es va adreçar a 15 estats membres de l’ONU demanant el seu reconeixement i tots es van negar. Al 2015 s’ha desfet el projecte de Federació de Nova Rússia que havia proclamat amb la República Popular de Donetsk. Ambdues són considerades per la societat internacional com a part d’Ucraïna.)
-Territoris amb un estatus especial. 3, per sumar 210
-Jersey. És una possessió de la Corona Britànica. No forma part del Regne Unit ni de la Unió Europea però sí del Consell Britanico-irlandés.
-Guernesey. És una possessió de la Corona Britànica. No forma part del Regne Unit ni de la Unió Europea però sí del Consell Britanico-irlandés.
-Man. És una possessió de la Corona Britànica. No forma part del Regne Unit ni de la Unió Europea però sí del Consell Britanico-irlandés.
-Nacions o regions amb algun nivell de reconeixement que formen part d’institucions internacionals (27, per a sumar 237) 
Hi ha encara 21 països que sense haver proclamat la independència tenen un nivell de relacions diplomàtiques que es podria equiparar al d’un estat per la seva presència en algunes organitzacions internacionals, especialment d’organitzacions membres del sistema de Nacions Unides.
-Illes Aland. Membre del Consell Nòrdic.
-Anguila. Membre observador de la UNESCO i membre de l’INTERPOL
-Aruba. Membre observador de la UNESCO i de l’FMI. Nació membre del Regne dels Països Baixos. Membre de l’Associació d’Estats del Carib.
-Bermuda. Membre de l’INTERPOL
-Cayman. Membre observador de la UNESCO i membre de l’INTERPOL
-Illes Cook. Membre observador de l’OIT i l’OMS
-Curaçao. Membre observador de la UNESCO i de l’FMI. Nació membre del Regne dels Països Baixos. Membre de l’Associació d’Estats del Carib.
-Escòcia. Forma part del Consell Britanico-irlandés.
-Faroe. Membre observador de la UNESCO, de la FAO, del Consell Nòrdic i del Consell Arctic.
-Gal·les. Forma part del Consell Britanico-irlandés.
-Groenlàndia. Membre del Consell Nòrdic i del Consell Arctic.
-Guadalupe. Membre de l’Associació d’Estats del Carib.
-Gibraltar. Membre de l’INTERPOL
-Hong Kong. Membre observador de l’FMI i membre de l’INTERPOL
-Irlanda del Nord. Forma part del Consell Britanico-irlandés.
-Macau. Membre observador de la UNESCO i de l’FMI i membre de l’INTERPOL
-Martinica. Membre de l’Associació d’Estats del Carib.
-Montserrat. Membre observador de la UNESCO i membre de l’INTERPOL
-Niue. Membre observador de l’OMS
-Nova Brunswick. Membre de l’Organització Internacional de la Francofonia
-Puerto Rico. Membre observador de l’OMS i membre de l’INTERPOL
-Quebec. Membre de l’Organització Internacional de la Francofonia
-Samoa Americana. Membre de l’INTERPOL
-Sint Maarten. Membre observador de la UNESCO. Nació membre del Regne dels Països Baixos. Membre de l’Associació d’Estats del Carib.
-Tokelau. Membre observador de la UNESCO, de l’OMS i de la FAO
-Illes Turks i Caicos. Membre de l’INTERPOL
-Illes Verges Britàniques. Membre observador de la UNESCO i de l’INTERPOL

Política

Més de 70 persones participaran en la tancada i dejuni per exigir un acord entre JxSí i la CUP

També hi serà el professor Jaume Sastre, que s'ha desplaçat expressament des de Mallorca per a poder participar-hi

Jordi Turull, Antonio Baños i Raül Romeva al registre del Parlament en el moment d'afegir un annex a la resolució independentista   |   ACN

per Nerea Rodríguez 2 de Gener 2016 a les 10.44 h 

 

elMón, abans El Singular.

Més de 70 persones participaran avui i demà en la tancada i dejuni de 24 hores que organitzen membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a títol personal per reclamar un acord entre Junts pel Sí i la CUP. El dia 31 a primera hora de la tarda es van obrir les inscripcions per apuntar-s'hi i fins aquest matí ja són més de 70 les persones que s'hi han apuntat per a participar-hi, segons ha confirmat a 'El Món' Àngels Folch, una de les principals impulsores. 

A més, també hi participarà el professor Jaume Sastre, que s'ha desplaçat expressament des de Mallorca per a poder ser-hi present. Sastre va fer, l'any 2014, 40 dies de vaga de fam per exigir al govern de Bauzá que negociés amb la comunitat educativa i especialment amb l'Assemblea de Docents.

Segons ha comunitat l'organització de la tancada, compten amb el suport de persones que, tot i no poder-los acompanyar les 24 hores, han confirmat "que seran amb nosaltres en diferents moments de la jornada", i asseguren que han rebut "nombroses mostres de suport i d'agraïment".

La tancada i dejuni s'iniciarà avui a les 12 hores del migdia i durarà fins la mateixa hora de demà diumenge, dia en què la CUP decidirà si dóna suport o no a la investidura d'Artur Mas. La iniciativa tindrà lloc a l'escola Pia de Nostra Senyora, que es troba al carrer Diputació 277 de Barcelona.

L'ANC es desvincula

L'Assemblea Nacional Catalana s'ha volgut desvincular d'aquesta iniciativa, i el passat 31 de desembre l'entitat independentista va fer una piulada afirmant: "En relació a les informacions aparegudes recentment, informem que el dejuni previst pel dia 2 de gener no és una iniciativa de l'Assemblea".

Assemblea Nacional @assemblea

En relació a les informacions aparegudes recentment, informem que el dejuni previst pel dia 2 de gener no és una iniciativa de l'@assemblea

20:13 - 31 des. 2015