dissabte, 31 d’octubre del 2020
divendres, 30 d’octubre del 2020
dilluns, 26 d’octubre del 2020
dissabte, 24 d’octubre del 2020
diumenge, 18 d’octubre del 2020
Cas Dani Gallardo: un any a la presó per protestar a Madrid contra la sentència
repressió
Cas Dani Gallardo: un any a la presó per protestar a Madrid contra la sentència
Nicolas TomásFoto: ANC
Madrid. Diumenge, 18 d'octubre de 2020. 05:30
Actualitzat Diumenge, 18 d'octubre de 2020. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts
El dilluns 14 d’octubre del 2019 va sortir la sentència del procés, que condemnava part del Govern de la Generalitat a més de 100 anys a la presó. El Dani Gallardo Herzog, d'origen gadità i de 22 anys, va sortir al carrer a protestar, al costat del moviment antifeixista i antirepressiu de Madrid. El dimecres 16 d’octubre seria l’últim dia que trepitjaria el carrer. El jove activista va ser detingut després la concentració de la Puerta del Sol, al centre de la capital d’Espanya. Segons denuncia la seva defensa, només estava intentant defensar una amiga seva davant de la pallissa que rebia per part dels antiavalots del Cos Nacional de Policia. Des d’aquell dia, els seus amics i familiars l’han hagut de veure a través del vis a vis o les cabines habilitades per a la visita. Va complir els 23 anys entre reixes.
Al cap de dos dies, Gallardo va passar a disposició judicial. El Jutjat d’Instrucció número 22 de Madrid va ordenar el seu ingrés a la presó de forma cautelar i sense fiança. Des de llavors, avui fa un any, està al centre penitenciari d’Alcalá Meco. De res no ha servit que la seva defensa hagi demostrat el seu arrelament i el seu baix risc de fuga; se li ha denegat reiteradament la llibertat condicional. Serà jutjat el mes que ve, els dies 6 i 17 de novembre. L’informe policial l’acusa d’haver intentat agredir un agent amb una barra amb claus extreta d’un palet. La fiscalia li demana sis anys de privació de llibertat pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus.
El Moviment Antirepressiu de Madrid, col·lectiu que lluita contra la repressió a la capital de l’Estat, s’ha fet càrrec de la seva defensa. Gallardo ni tan sols ha militat mai a cap organització política. Segons el seu entorn, era un jove normal. “Ni tan sols tenia antecedents policials, ni judicials, ni de cap mena”, explica Alejandra Matamoro, portaveu del moviment. “Era un noi d’origen gadità que als 18 anys va venir a viure a Madrid, com tants altres, per estudiar la carrera i treballar”, assenyala. Al cap d’un temps va deixar la carrera i es va dedicar exclusivament a treballar del que pogués, per poder arribar a final de mes. Vivia a Getafe en un pis compartit amb amics, al cinturó sud de Madrid.
Des de fa un any, però, dorm en una cel·la, entre reixes, a Alcalá Meco. Un any de presó provisional sense fiança i els múltiples recursos tombats pel tribunal. Malgrat ser un jove de 23 anys, que en porta un a la presó i que s’enfronta a un total de sis, està “prou bé”, segons el seu entorn. A mesura que s’apropa la data del judici sí que van augmentant el nerviosisme i la inquietud. Està “fort” i convençut del que fa: “Defensar el dret de manifestació, que és contra el que estan atemptant, i ho fa amb el cap ben alt".
Com van anar els fets?
El relat de la defensa és el següent. El 16 d’octubre del 2019, després de la sentència del procés, diversos col·lectius madrilenys van convocar una concentració a la Puerta del Sol per a protestar contra la condemna als presos polítics i la repressió a Catalunya. Un cop a Sol, i després de diverses provocacions de grups feixistes que s’hi van presentar, van decidir moure la protesta cap a les portes del Congrés dels Diputats. Intenten arribar a la cambra baixa, fent la volta per Tirso de Molina, però abans d’acostar-s’hi van començar a carregar els antiavalots del Cos Nacional de Policia. Els manifestants es dispersen.
“En aquestes càrregues detenen tres persones, una d’elles menor d’edat, però al Dani no el detenen allà, sinó molt més tard”, relata l’Alejandra. De fet, el Dani ja estava tornant cap a casa amb els seus amics quan van topar amb la policia, ja passats els disturbis. Els antiavalots van per ells i els nois fugen com poden. Els agents aconsegueixen atrapar l’Elsa, amiga del Dani. “Ell s’adona que no els segueix, que l’havia agafat la policia i l’estava apallissant. Llavors fa mitja volta i va a ajudar-la. Allà és quan el detenen i l’apallissen a ell també”, explica la portaveu del Moviment Antirepressiu de Madrid.
Són consistents les proves?
La principal acusació contra Dani Gallardo és per, suposadament, haver agredit un policia amb un pal de fusta amb uns claus rovellats, extret d’un palet, que s’hauria clavat al casc però no l’hauria perforat. “No és cert. Ni tan sols hi ha proves reals ni consistents”, denuncia l’Alejandra. La principal prova és una fotografia del casc, que va ser degudament filtrada a El Mundo per a incriminar el Dani. “A la foto s’hi veu el casc amb el pal clavat, però a comissaria. És impossible que això hagués aguantat el trasllat. No s’aguanta per enlloc”, diu la portaveu del col·lectiu. A més a més, subratlla, el Dani és un noi de complexió molt prima que no tindria ni la força per clavar-ho en el casc d’un antiavalots. “I si l’aconseguís clavar, no podria amb tanta profunditat com per aguantar fins arribar a comissaria i fer-li la foto”, sosté.
L’altra prova és l'informe de lesions del policia suposadament agredit, que “ni existeix”, segons l’Alejandra. “El policia va allà i diu que presenta dolor al cap. El tractament que li donen és, simplement, ibuprofèn. Això és l'informe de lesions”, assenyala. Per acabar-ho de reblar, l'informe de lesions presentat per l’agent és una hora anterior a la detenció de Dani Gallardo. “L’acusació se sustenta com sempre en la paraula del policia, que en aquest país és suficient per fer i desfer. El que digui el policia va a missa”, denuncia la defensa. Estan preparats per a més irregularitats i “sorpreses” durant el judici oral. “En aquests casos mai se sap”, admeten.
La vida a la presó
Des de fa un any està a Alcalá Meco, on ha complert 23 anys i està passant una pandèmia mundial. S’ha trobat unes quantes traves, sobretot pel que fa la correspondència, molta de la qual li arriba de Catalunya. Els seus amics s’han encarregat de fer difusió del cas. No obstant això, hi ha moltes cartes que li arriben. “Nosaltres li vam enviar una carta certificada per assegurar-nos que li arribava. Tenim justificant de recepció de la presó, però no li ha arribat”, explica l’Alejandra. El mateix li ha passat amb moltes altres coses que li han enviat la seva parella i els seus amics. Malgrat tot, malgrat les circumstàncies, porta “prou bé” l’estada a la presó "pel que podria ser". No té problemes ni amb els funcionaris ni amb la resta d’interns. De fet, segons la portaveu del col·lectiu, és bastant apreciat reixes endins. Ajuda els qui no saben llegir o escriure gaire bé per qüestions d’idioma, perquè són estrangers.
“La solidaritat amb Catalunya està penada”
Des del Moviment Antirepressiu de Madrid tenen claríssim per què li ha passat això a Dani Gallardo. “És un cop damunt la taula de l’Estat espanyol, on la solidaritat està penada. Pots pagar un preu molt alt”, denuncia l’Alejandra. “Catalunya per a ells era una part perduda i el problema passava a ser que s’estengués a altres punts de l’Estat, com per exemple a Madrid. No podien permetre una protesta pels carrers de la capital en solidaritat amb els catalans”, continua l’activista madrilenya. I conclou: “És una mostra més del caràcter totalment autoritari i repressiu de l’Estat, capaç de penar el dret de manifestació. Perquè l’únic que va fer el Dani és manifestar-se i defensar una amiga seva”.
Dani Gallardo és aficionat al rap i tenia un canal de YouTube obert. El 2017 va escriure una cançó: “Prefiero la cárcel con la cabeza alta que mirar al suelo y no hacer nada”.
divendres, 16 d’octubre del 2020
dijous, 15 d’octubre del 2020
dissabte, 10 d’octubre del 2020
10-O del 2017: els 8 segons de República que van generar incertesa a tot el Parlament
10-O del 2017: els 8 segons de República que van generar incertesa a tot el Parlament
El president Puigdemont va declarar la independència, però uns segons després la va suspendre per reclamar diàleg a Madrid i mediació a Brussel·les
19:12h del 10 d’octubre del 2017. Arrenca el ple del Parlament amb més d’una hora de retard, després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hagi sol·licitat l’endarreriment. Als passadissos, desconcert. I també als despatxos de la CUP i de JxSí. Una dotzena de diputats independentistes es troben reunits amb el president, que ha demanat comparèixer a la cambra per explicar les conseqüències de l’1-O. Els mitjans de comunicació comencen a fer travesses sobre si Puigdemont convocarà eleccions anticipades aquesta mateixa tarda. Altres asseguren que en aquests moments parla amb líders internacionals sobre la declaració d’independència.
A les 19.39, el president Puigdemont pronuncia aquestes paraules: “Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República”. I vuit segons després: “Proposem que el Parlament suspengui la declaració d’independència per emprendre un diàleg per arribar a una solució acordada”. Als voltants del parc de la Ciutadella, on unes 30.000 persones segueixen el ple amb pantalles gegants, no s’acaben de sentir bé les paraules del president perquè hi ha crits i aplaudiments. El president ha suspès la declaració per “desescalar”: "Si tothom actua amb la mateixa responsabilitat i compleix amb les seves actuacions, el conflicte es pot resoldre de manera serena", assegura adreçant-se a Madrid i a Brussel·les. A les 19.42, Puigdemont torna al seu escó per escoltar les intervencions de la resta de grups parlamentaris. La confusió és màxima, tant a l’hemicicle com al carrer. Poca estona després, més confusió. Els diputats de JxSí i la CUP signen una declaració d’independència, un text polític en què es declara la constitució de la República com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social, i que disposava l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l’inici del procés constituent.
La “desescalada” del Govern durarà 17 dies. El 27 d’octubre, en constatar que no hi ha diàleg possible, el Parlament declara la independència. Una DUI que no tindrà efectes jurídics, però que desencadenarà la intervenció de l’autogovern i la repressió de l’Estat a tots els nivells. Tres anys després, EL MÓN parla amb alguns dels testimonis polítics d’aquella jornada.
Preocupació pel patrimoni de l’1-O i el 3-O
“És la fórmula del sí però no, una fórmula que no funciona i que és a canvi d’una cosa molt etèria, una mediació internacional per parlar amb l’Estat. En aquell moment tenim la sensació que allò acabarà com el rosari de l’aurora i que no aporta res, només ens debilita”. Aquell dia, l’actual president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, és diputat de JxSí, i s’ha d’encarregar de com comunicar la declaració d’independència. Recorda que s'assabenta dels plans de Puigdemont poc abans de començar el ple, quan entra a la sala on estan reunits alguns diputats: “Entro dient que he de saber què direm. I en aquell moment arriba en Puigdemont i comunica que suspendrà la declaració”, recorda Sabrià. “Amb la CUP tenim la sensació compartida que perdem força des del dia 3 d’octubre, que ens hem compromès amb la ciutadania a fer-ho i el temps ens juga en contra”, afegeix. El diputat republicà recorda amb tristor el “pas enrere” del president, perquè “teníem un pacte. La independència és un projecte transversal de molta gent i molts actors, i de vegades tenir un país tan presidencialista ens lesiona”.
Dins de JxSí també hi ha diputats que estan d’acord amb la decisió del president. Josep Maria Forné, diputat independent de JxSí i ara independent de JxCAT, té clar que “cal donar una oportunitat a la mediació internacional, perquè el desequilibri de forces entre nosaltres i l’Estat només pot ser corregit amb la mediació. S’ha d’intentar justament per capitalitzar l’esforç de l’1-O i el 3-O”. Forné recorda que aquell dia veu “un president sol defensant la capitalització d’un moviment social, conscient que sense la mediació internacional el desequilibri de forces és tan gran que no anem enlloc. De fet la repressió de l’1-O ja ens ho ha avisat dies abans”, conclou.
A les files de la CUP, la decisió del president és “un cop que ens desorienta. Tornem a tenir la sensació, permanent, que ens ho han tornat a fer, arribar a acords que després no compleixen”, rememora l’ara diputada de la CUP Natàlia Sànchez, aleshores membre el secretariat nacional, que esperava la intervenció del president des dels despatxos de la CUP al Parlament. “En aquell moment pensem que cal aguditzar la confrontació, més quan tenim milers de persones al carrer esperant. És una gran decepció, però vist amb perspectiva, si no s’hagués suspès aquella declaració avui tampoc no estaríem vivint en plena sobirania”, reconeix Sànchez, que ratifica que ja aleshores la CUP és “molt crítica amb la construcció i el relat que ens havia de dur de l’1-O fins a la República, de la llei a la llei”. Els cupaires, recorda, “apostàvem per fer la DUI el 4-O aprofitant la força del referèndum i de la vaga de 3-O, però el dia 10 ja és tard per a nosaltres”. La diputada cupaire també constata que, tres anys després, les dificultats que van dur Puigdemont a suspendre la declaració per negociar “no s’han resolt”.
El Parlament va viure un nou ple amb tensió i incertesa el 10-O del 2017 JORDI BORRÀS
El 10-O, l’avantsala de l’esclat de CSQP
Aquell dia, a la bancada de Catalunya Sí que Es Pot, amb Joan Coscubiela i Lluís Rabell al capdavant, les aigües ja estan remogudes. Alguns diputats, com Àngels Martínez i Albano Dante Fachin, no comparteixen la duresa dels seus portaveus amb l’1-O i el Govern, ja que, si bé admeten el valor democràtic de l’1-O i del 3-O, el limiten a un acte civil que no ha de tenir transcendència política. El grup comença a desfilar-se. El diputat Dante Fachin recorda que després del ple, se'n va a saludar el president: “L’única vegada que he anat des del meu escó a felicitar un president orador va ser aquell dia. Més enllà del contingut i la decisió, en aquell moment veig clar que s’ha perdut una oportunitat deixant sobre les espatlles d’una sola persona el que només pot fer un poble aixecat”, rememora. Ara bé, aquell 10-O per a Fachin “no és empoderador com l’1-O ni vibrant com el 3-O. Potser el 10-O havia de ser el 4-O? Els fils que uneixen una institució a la seva gent estan fets d’un material molt sensible”, reflexiona, ara des de fora de la vida parlamentària.
Inés Arrimadas (Cs) al Parlament JORDI BORRÀS
La bancada unionista s’encomana al PP i a la Constitució
Als escons de Cs, el PP i el PSC ja fa temps que hi ha crispació amb la situació política. Un mes abans, amb els plens de la desconnexió del 6 i 7 de setembre, havien abandonat el debat, però en aquesta ocasió s’hi han quedat i han intervingut. “Són setmanes molt intenses i preocupants. No sabem què volen fer els separatistes i de quina manera, i si ho tenen tot preparat o no. La incertesa és total”, recorda David Mejía, diputat de Cs. Amb tot, els diputats unionistes s’emparen en el govern espanyol, aleshores en mans del PP, i en la Constitució, per sortir d’aquella situació: “Som conscients que formem part d’un país democràtic amb les seves lleis i que en el moment que es trenqui la llei hi ha els mecanismes adequats, com el 155. Però és veritat que aleshores no tenim gaire clar què farà el govern d’Espanya, per això li exigim que sigui ferm amb les lleis vigents sobre la igualtat de tots els espanyols. Des de l’hemicicle, en sentir Puigdemont imaginem que el govern d’Espanya no negociarà per donar uns privilegis a una part, però tot i així reclamem l’aplicació de la Constitució per aturar la confrontació i la desestabilització”. Mejía també recorda que aquells dies “esperàvem del nostre govern espanyol que no s’agenollés davant del xantatge dels independentistes”.
dimecres, 7 d’octubre del 2020
Tortosa ja té llum verda per descatalogar el monument franquista de l'Ebre
JA ÉS HORA!
Tortosa ja té llum verda per descatalogar el monument franquista de l'Ebre
El govern espanyol es desentén de nou de la propietat del monòlit i respon al Govern que ja podia retirar-lo del riu
L'Ajuntament de Tortosa ha rebut aquest dimarts al matí el vistiplau formal de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per culminar el procés de descatalogació del monument franquista de Tortosa. Era l'últim informe que li faltava al consistori per aprovar definitivament el procediment iniciat pel ple el gener passat i que la consellera de Justícia, Ester Capella, va reclamar fa uns dies per carta al govern espanyol com a pas previ per poder retirar el monòlit del mig del riu. La missiva ha causat un cert malestar a l'entorn del govern espanyol, que s'ha desentès novament de la titularitat del monument i ha recordat que la Generalitat ja podia haver actuat per treure'l, sense que la CHE li posi impediments.
L'ofici de l'organisme responsable de la conca de l'Ebre constata que "no s'observen aspectes directament relacionats" amb les seves competències en la petició tramesa per l'Ajuntament de Tortosa amb l'objectiu de descatalogar el monument, que des del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de 2007 està oficialment considerat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català.
La CHE, però, encara va més enllà i manifesta, fins i tot, que "no existeix objecció per a l'eliminació d'aquesta infraestructura del domini públic hidràulic". Tot i això, recorda que com a organisme competent en la gestió d'aquest domini públic hidràulic, qualsevol actuació dins de la llera de l'Ebre requerirà la seva autorització, que s'hauria de tramitar a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
L'Ajuntament té previst completar el procés de descatalogació en un pròxim ple. Tres anys després de la controvertida consulta ciutadana, la retirada compta ara amb el suport pràcticament total del consistori. El tràmit final requeria els informes favorables dels departaments de Cultura i Justícia així com de la CHE. Si bé la Generalitat va trametre els seus ja fa uns mesos, en el cas de l'organisme de conca l'Ajuntament ha hagut de reclamar-lo en dos ocasions des del passat estiu.
A aquesta petició se va sumar fa només uns dies la consellera de Justícia amb una carta dirigida a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. Acusava l'administració estatal d'entorpir la retirada del monòlit per part de la Generalitat, que va assumir aquest compromís a partir de l'impuls de la nova llei de memòria catalana. També retreia l'incompliment de l'obligació de retirar la simbologia feixista, tal i com prescriu la Llei de memòria històrica de Memòria Històrica de 2007. En aquest cas, Capella recordava que tant l'accés a la llera com la "propietat de la pilastra" són responsabilitat de la CHE.
L'arribada de l'informe aquest dimarts, expliquen des de Justícia, demostraria que, finalment, la missiva ha fet "efecte". Admeten que ja s'han "estudiat tècnicament" totes les opcions –sense precisar si existeix un projecte concret redactat per materialitzar la retirada del monument del riu. Les mateixes fonts, però, apunten que abans de poder començar a executar cal cobrir tots els passos administratius necessaris per evitar que l'actuació pugui ser impugnada o recorreguda.
En canvi, fonts autoritzades del govern espanyol han expressat a l'ACN la seva sorpresa davant del contingut de la missiva. Argumenten, novament, que cap ministeri ni organisme estatal ha reclamat o assumit la titularitat del monument d'exaltació feixista, inaugurat l'any 1966 pel mateix dictador Francisco Franco quan es complien 25 anys de la batalla de l'Ebre i despullat d'alguns dels elements feixistes més evidents durant les últimes dècades.
La CHE en rebutja la titularitat
La mateixa CHE ja se'n va desvincular en una carta de resposta al director del Memorial Democràtic, Jordi Font, el novembre de 2019. "Aquesta Confederació no ostenta cap tipus de propietat o titularitat sobre el monument, si bé al trobar-se enclavat en domini públic hidràulic qualsevol actuació sobre el mateix requerirà autorització d'aquest organisme de conca", manifestava la presidenta de l'organisme, Maria Dolores Pascual.
Tot plegat, segons interpreten les mateixes fonts del govern estatal, i d'acord amb la mateixa llei de 2007 aprovada pel llavors també govern socialista i independentment de la descatalogació iniciada pel consistori, la Generalitat podia haver actuat ja fa temps retirant del mig del riu el monòlit amb l'únic requisit de demanar l'autorització a la CHE com a titular de la llera. Un tràmit, apunten, que no ha der suposar cap obstacle per fer efectiva la mesura, segons ha manifestat el mateix organisme en el seu informe.
Totes les mobilitzacions contra la visita de Felipe VI i Pedro Sánchez a Barcelona
07.10.2020 16:29
Junts podem anar molt més lluny
Doneu suport a VilaWeb
Felipe VI i Pedro Sánchez visitaran Barcelona aquest divendres per assistir a l’acte de lliurament dels premis de la Barcelona New Economy Week, un esdeveniment econòmic organitzat pel Consorci de la Zona Franca que es farà a les 11.00 a l’estació de França. A més de presidir el lliurament de premis, Felipe VI i Sánchez visitaran la incubadora d’empreses d’impressió 3D i el DFactory de la Zona Franca de Barcelona. Entitats i partits republicans han organitzat tot un seguit de mobilitzacions de protesta:
Dijous 8 d’octubre
L’ANC ha convocat una cremada popular de fotografies de Felipe VI dijous als ajuntaments de tot Catalunya. La majoria de territorials convoquen la gent a les 20.00. ‘L’estat espanyol envia els seus màxims representants de visita a Catalunya enmig d’una nova espiral de repressió, vulneració de drets fonamentals, injustícia i ús antidemocràtic dels tribunals’, denuncia l’ANC. ‘Tornarem a deixar clar que tan sols l’alliberament nacional ens permetrà deslligar-nos d’un règim injust i triturador de drets fonamentals. Només la independència aturarà la repressió!’, conclouen.
Berga: a la plaça Sant Pere (19.00)
Barcelona: a la plaça de Sant Jaume (20.00)
Tarragona: l’Estàtua dels Despullats (20.00)
Girona: a la plaça de Vi (20.00)
Tortosa: a la plaça de l’ajuntament (20.00)
Igualada: davant l’ajuntament (20.00)
Reus: a la plaça del Mercadal (20.00)
Valls: a la plaça del Blat (20.00)
Vilafranca del Penedès : a la plaça de la Vila (20.00)
Figueres: plaça de l’Ajuntament (20.00)
Vic: a la plaça Major (20.00)
Mataró: davant de l’ajuntament (20.00)
Lleida: a la Paeria (20.30)
Divendres 9 d’octubre
Entitats, partits i sindicats faran divendres una ‘gran cadena humana’ per a protestar contra la visita de Felipe VI i ‘deixar clar que no és benvingut i que Catalunya no té rei’. Els convocants són Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana, JxCat, ERC, CUP, USTEC-STEs, la Intersindical-CSC, IAC, Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, CIEMEN i Drets.
L’acció començarà a les 10 del matí de manera coordinada en diversos punts, per tal d’evitar aglomeracions i complir així amb les mesures sanitàries. En funció del districte de la ciutat on visquin els participants, els trams són els següents: del monument a Colom al carrer del Parc, pels del districte de Ciutat Vella i pels de fora de Barcelona; del carrer del Parc a plaça Duc Medinaceli pels veïns d’Horta-Guinardó; de Duc Medinaceli fins al carrer de Boltres pels de Sarrià-Sant Gervasi; fins al carrer de la Plata pels de Gràcia; del carrer de la Plata a Via Laietana pels de Nou Barris i Sant Martí; d’aquesta a Pla de Palau pels veïns de Sant Andreu; fins al carrer de Rera Palau pels de les Corts; d’aquí fins al carrer Comerç pels veïns de Sants-Montjuïc, i l’últim tram serà entre el carrer Comerç i el Passeig Picasso, pels veïns de l’Eixample.
Per la seva banda, els CDR han convocat una acció de protesta a la mateixa hora: a la cruïlla entre els carrers de Marquès Argentera i el carrer de Comerç, davant l’estació de França, on es farà el lliurament de premis. ‘Aquest divendres ens manifestarem per combatre l’hereu polític de Franco’, diuen en un missatge a Twitter.
