divendres, 26 de juny del 2020
dijous, 25 de juny del 2020
Rufián, a Borràs: "Culpar ERC és un insult a la intel·ligència col·lectiva"
El Nacional
congrés dels diputats
Rufián, a Borràs: "Culpar ERC és un insult a la intel·ligència col·lectiva"
Nicolas TomásFoto: EFE
Madrid. Dijous, 25 de juny de 2020
1 minut
ERC no és responsable del que passi amb el suplicatori de Laura Borràs aquest dijous al Congrés dels Diputats. El portaveu dels republicans a la cambra, Gabriel Rufián, ha replicat a la seva homòloga de JxCat, recordant-li que els números són els que són i que, a més a més, l'opció de no participar de la votació la van posar sobre la taula ells mateixos.
En aquest context, després de debatre el punt a porta tancada,
Rufián ha criticat que "culpar ERC del que passa no és només un insult a
ERC, sinó a la intel·ligència col·lectiva". Ha subratllat que hi ha una
via per no ser jutjada pel Tribunal Suprem: renunciar al seu escó.
En primer lloc, el portaveu d’ERC ha volgut recordar que “res del que passa depèn d’ERC” en aquest procediment, que en tot cas depenia dels vots del PSOE, “amb qui governen a la Diputació de Barcelona”. De la mateixa manera, ha assegurat que “tothom sap què hauria passat si hagués estat un càrrec electe d’ERC”. No s’hauria arribat al debat d’avui perquè hauria dimitit per defensar-se judicialment i després, en cas de ser absolta, tornar a la política. Renunciant a l’acta, ha assenyalat, no estaria en mans del Tribunal Suprem. Un pas que li han demanat tant ERC com la CUP.
Fetes aquestes puntualitzacions, Rufián ha assegurat que no reconeixen aquest procediment del Tribunal Suprem, “tòxic i injust”, i que participar de la votació és “legitimar-lo”. Per altra banda, però, ha defensat que “no ha d’haver-hi cap ombra de dubte pel que fa a corrupció o irregularitats administratives en l’independentisme”. En resposta a les declaracions de Borràs, el republicà ha dit que tenia la consciència “bastant” tranquil·la.
"No ens agraden els judicis i tribunals parcials, però ens agraden menys els mediàtics i a les xarxes socials", ha criticat el portaveu republicà. En aquest sentit, ha assegurat que "hi ha qui vol guanyar allà el que injustament perdrà en un tribunal parcial".
Rufián ha dit que no són ells qui trenquen la unitat de l'independentisme. Sobre si perjudica les relacions dins del bloc, ha recordat que no es van trencar quan JxCat va pactar amb el PSC a la Diputació de Barcelona.
En primer lloc, el portaveu d’ERC ha volgut recordar que “res del que passa depèn d’ERC” en aquest procediment, que en tot cas depenia dels vots del PSOE, “amb qui governen a la Diputació de Barcelona”. De la mateixa manera, ha assegurat que “tothom sap què hauria passat si hagués estat un càrrec electe d’ERC”. No s’hauria arribat al debat d’avui perquè hauria dimitit per defensar-se judicialment i després, en cas de ser absolta, tornar a la política. Renunciant a l’acta, ha assenyalat, no estaria en mans del Tribunal Suprem. Un pas que li han demanat tant ERC com la CUP.
Fetes aquestes puntualitzacions, Rufián ha assegurat que no reconeixen aquest procediment del Tribunal Suprem, “tòxic i injust”, i que participar de la votació és “legitimar-lo”. Per altra banda, però, ha defensat que “no ha d’haver-hi cap ombra de dubte pel que fa a corrupció o irregularitats administratives en l’independentisme”. En resposta a les declaracions de Borràs, el republicà ha dit que tenia la consciència “bastant” tranquil·la.
"No ens agraden els judicis i tribunals parcials, però ens agraden menys els mediàtics i a les xarxes socials", ha criticat el portaveu republicà. En aquest sentit, ha assegurat que "hi ha qui vol guanyar allà el que injustament perdrà en un tribunal parcial".
Rufián ha dit que no són ells qui trenquen la unitat de l'independentisme. Sobre si perjudica les relacions dins del bloc, ha recordat que no es van trencar quan JxCat va pactar amb el PSC a la Diputació de Barcelona.
Mor D'Artagnan, el mosqueter que va lluitar al costat dels catalans
25 de juny de 1673
Mor D'Artagnan, el mosqueter que va lluitar al costat dels catalans
Marc PonsFoto: Arxiu Departamental dels Pirineus Catalans
Barcelona. Dijous, 25 de juny de 2020
1 minut
Tal dia com avui de l’any 1673, fa 347 anys, moria a Maastricht (Províncies Unides dels Països Baixos), Charles de Batz-Montesquiu; comte d’Artagnan i capità de la guàrdia dels Mosqueters
del rei Lluís XIV de França. Quasi dos segles després (1844), la seva
figura i la seva vida (en la realitat la d’un faldiller i un
busca-bregues temut i impopular), inspirarien Alexandre Dumas en la
creació de la novel·la Els tres mosqueters. En aquella novel·la seria l’únic personatge -dels quatre protagonistes- que estaria inspirat en una existència real.
La relació entre el veritable d’Artagnan i Catalunya remuntava a 1640. Durant la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), està documentada la seva participació en diversos episodis d’aquell conflicte. L’any 1642 va participar en el setge i alliberament catalanofrancès de Perpinyà (prèviament ocupada i literalment trinxada pels Tercios de Castilla); i en la derrota del cos principal de la infanteria hispànica a Cotlliure. A Perpinyà l’exèrcit catalanofrancès es va apoderar de l’arsenal més gran dels hispànics.
També, està documentada la seva participació en la persecució i extermini de partides de soldats desertors hispànics (semiocults al Rosselló i a l’Empordà) que es sostenien delinquint. Durant aquesta etapa, d’Artagnan va servir Philippe de La Mothe-Houdancourt, amic personal del cardenal Richelieu i lloctinent de Lluís XIV a Catalunya. I això el situaria a les operacions militars de La Granada del Penedès, dels Quatre Pilans (Lleida), i de Montsó -totes durant el 1642-; que, també totes, es van saldar amb victòries catalanofranceses.
A partir de 1643, les fonts documentals situen d’Artagnan en diversos fronts de guerra que la monarquia francesa tenia oberts arreu d’Europa. D’Artagnan, nascut a Lupiac (a mig camí entre Tolosa de Llenguadoc i Pau -a la Gascunya-) cap al 1611, va morir passats els 60 anys al setge francès sobre la ciutat neerlandesa de Maastricht (1672-1673); i segons algunes fonts va caure fulminat pels trets que li van disparar un grup de dones franctiradores que defensaven la ciutat des de la muralla.
La relació entre el veritable d’Artagnan i Catalunya remuntava a 1640. Durant la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), està documentada la seva participació en diversos episodis d’aquell conflicte. L’any 1642 va participar en el setge i alliberament catalanofrancès de Perpinyà (prèviament ocupada i literalment trinxada pels Tercios de Castilla); i en la derrota del cos principal de la infanteria hispànica a Cotlliure. A Perpinyà l’exèrcit catalanofrancès es va apoderar de l’arsenal més gran dels hispànics.
També, està documentada la seva participació en la persecució i extermini de partides de soldats desertors hispànics (semiocults al Rosselló i a l’Empordà) que es sostenien delinquint. Durant aquesta etapa, d’Artagnan va servir Philippe de La Mothe-Houdancourt, amic personal del cardenal Richelieu i lloctinent de Lluís XIV a Catalunya. I això el situaria a les operacions militars de La Granada del Penedès, dels Quatre Pilans (Lleida), i de Montsó -totes durant el 1642-; que, també totes, es van saldar amb victòries catalanofranceses.
A partir de 1643, les fonts documentals situen d’Artagnan en diversos fronts de guerra que la monarquia francesa tenia oberts arreu d’Europa. D’Artagnan, nascut a Lupiac (a mig camí entre Tolosa de Llenguadoc i Pau -a la Gascunya-) cap al 1611, va morir passats els 60 anys al setge francès sobre la ciutat neerlandesa de Maastricht (1672-1673); i segons algunes fonts va caure fulminat pels trets que li van disparar un grup de dones franctiradores que defensaven la ciutat des de la muralla.
Test d'història
L'origen del bàsquet a Catalunya
Borràs: ‘La repressió no pot guanyar per incompareixença del rival’
25.06.2020 11:56
‘La cambra aixecarà la immunitat perquè se’m jutgi per quatre delictes que no he comès’, ha dit la portaveu de JxCat, Laura Borràs, després que el congrés espanyol hagi debatut el suplicatori que ha cursat el Tribunal Suprem per jutjar-la per presumptes irregularitats comptables en l’Institut de les Lletres Catalanes.
Borràs
ha titllat el debat de ‘escenificació d’una activitat democràtica’
perquè ha estat a porta tancada i amb el 50% dels representants. ‘La
meitat dels diputats votaran de manera telemàtica sense haver escoltat
el dictament de la comissió de l’Estatut del Diputat i les meves
al·legacions’, ha lamentat.
Així
mateix, ha explicat que malgrat que s’enfronta a 15 de presó, la
majoria dels diputats han preferit donar llum verda al Suprem i
atropellar el seus drets. ‘No vull ser absolta per la
bandera que represento, però tampoc no vull ser condemnada per les
sigles que represento’, ha declarat.
Finalment, també s’ha dirigit a ERC i la CUP, sense mencionar-los, quan ha afirmat que ‘la repressió se la combat i no se li permet vèncer per incompareixença del rival encara que el combat estigui perdut d’avançada, perquè fer el correcte mai pot ser irrellevant‘. Ambdós partits, conjuntament amb EH Bildu, tenen previst no participar en la votació del suplicatori.
[VÍDEO] Oriol Ponsatí-Murlà explica la manipulació contra Laura Borràs de la Sindicatura de Comptes
Finalment, també s’ha dirigit a ERC i la CUP, sense mencionar-los, quan ha afirmat que ‘la repressió se la combat i no se li permet vèncer per incompareixença del rival encara que el combat estigui perdut d’avançada, perquè fer el correcte mai pot ser irrellevant‘. Ambdós partits, conjuntament amb EH Bildu, tenen previst no participar en la votació del suplicatori.
La votació del suplicatori
En la votació, que es farà al final de la sessió plenària, previsiblement tirarà endavant amb els vots del PSOE, PP, Vox i Ciutadans. Només el PNB farà costat a JxCat i votarà en contra del suplicatori. Borràs ha explicat que una volta perdi la immunitat continuarà amb la seva activitat política, però farà més declaracions públiques sobre la causa judicial.[VÍDEO] Oriol Ponsatí-Murlà explica la manipulació contra Laura Borràs de la Sindicatura de Comptes
ERC i CUP s'inclinen per no participar en la votació del suplicatori de Borràs
congrés dels diputats
ERC i CUP s'inclinen per no participar en la votació del suplicatori de Borràs
Nicolas TomásFoto: EFE
Madrid. Dimecres, 24 de juny de 2020
1 minut
A 24 hores de la votació, a porta tancada, del ple del Congrés dels
Diputats, encara no hi ha una posició conjunta de l'independentisme
sobre el suplicatori de Laura Borràs. Segons fonts
coneixedores de les converses, que encara duren, "la posició que està
generant més consens" és que ERC, la CUP i EH Bildu no participin de la
votació, com ja van fer a la comissió de l'estatut del diputat la
setmana passada. No obstant això, encara no donen les negociacions per
tancades.
El Congrés va fer dijous passat el primer pas per deixar Laura Borràs sense immunitat. Amb els vots del PSOE, el PP, Vox i Ciutadans, la comissió de l'estatut del diputat va aprovar el dictamen que demà serà votat per la cambra i que avala el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per jutjar la portaveu de JxCat. ERC i EH Bildu no van participar a la votació, mentre que JxCat i el PNB hi van votar en contra. Unidas Podemos va abstenir-se. La sessió va celebrar-se a porta tancada, com també passarà aquest dijous a l'hemicicle.
Acusada de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental per suposats contractes irregulars al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Borràs ha negat totes les acusacions des del principi. "Ho dic des de ja: no sóc culpable. No he comès cap dels presumptes delictes dels quals se m'acusa", va defensar fa dues setmanes. Carregada de material documental, va denunciar un ampli "catàleg d'irregularitats processals" i una "absència absoluta de fets susceptibles de ser perseguits penalment". Va denunciar el que considera una “persecució política sense indicis de delicte”.
El portaveu republicà Gabriel Rufián ja ha avisat que el futur de Borràs "no depèn dels vots d'ERC", i que se'ls fa difícil triar entre "anticorrupció i antirepressió". Per la seva part, els anticapitalistes han proposat a la portaveu de JxCat que deixi l'escó i així no serà jutjada pel Tribunal Suprem. Fonts anticapitalistes reiteren que mantenen aquesta via damunt la taula.
El Congrés va fer dijous passat el primer pas per deixar Laura Borràs sense immunitat. Amb els vots del PSOE, el PP, Vox i Ciutadans, la comissió de l'estatut del diputat va aprovar el dictamen que demà serà votat per la cambra i que avala el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per jutjar la portaveu de JxCat. ERC i EH Bildu no van participar a la votació, mentre que JxCat i el PNB hi van votar en contra. Unidas Podemos va abstenir-se. La sessió va celebrar-se a porta tancada, com també passarà aquest dijous a l'hemicicle.
Acusada de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental per suposats contractes irregulars al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Borràs ha negat totes les acusacions des del principi. "Ho dic des de ja: no sóc culpable. No he comès cap dels presumptes delictes dels quals se m'acusa", va defensar fa dues setmanes. Carregada de material documental, va denunciar un ampli "catàleg d'irregularitats processals" i una "absència absoluta de fets susceptibles de ser perseguits penalment". Va denunciar el que considera una “persecució política sense indicis de delicte”.
El portaveu republicà Gabriel Rufián ja ha avisat que el futur de Borràs "no depèn dels vots d'ERC", i que se'ls fa difícil triar entre "anticorrupció i antirepressió". Per la seva part, els anticapitalistes han proposat a la portaveu de JxCat que deixi l'escó i així no serà jutjada pel Tribunal Suprem. Fonts anticapitalistes reiteren que mantenen aquesta via damunt la taula.
dilluns, 22 de juny del 2020
Què fem amb Espanya? Marxem o la reparem? (i 2), per Jordi Barbeta
Anàlisi
Què fem amb Espanya? Marxem o la reparem? (i 2)
Jordi BarbetaBarcelona. Diumenge, 21 de juny de 2020
4 minuts
M’ha sorprès gratament la quantitat de lectors que afortunadament em
segueixen i que em tracten gairebé de botifler pel fet de constatar que
ha existit i existeix com opció política la possibilitat de “reparar” o
reformar Espanya amb una proporció molt considerable de partidaris. Així
que torno a insistir en el tema. No sé si és possible “reparar Espanya”
o reformar-la des de Catalunya estant, però hi ha prou dades que
demostren que és el que vol una part considerable dels catalans.
Efectivament, tots els intents, des de Cambó a Miquel Roca, han
fracassat, ara, el que és segur és que mai la independència de
Catalunya serà el premi per bon comportament que rebran les forces
polítiques que hagin contribuït a l’estabilitat dels Governs espanyols.
Tampoc crec que sigui possible reparar o reformar Espanya amb la bandera
de l’independentisme català. Això crec que no és una opinió sinó una
evidència que té bastant a veure amb el principi de realitat.
Sí que opino que fer política a Espanya des de Catalunya ha donat alguna vegada bons resultats —les dues repúbliques, els Jocs Olímpics del 92, el pacte del Majestic...— que mai s’haurien produït si els seus promotors catalans ho haguessin plantejat des de l’independentisme. Pretendre participar en la política espanyola en defensa de la independència de Catalunya, a més de contradictori, planteja diversos problemes. Un partit independentista sempre jugarà a les Corts en desavantatge, perquè mai serà reconegut com un interlocutor de fiar legítimament espanyol i quan governi a Catalunya la relació amb l’Estat serà sempre de total desconfiança. Ras i curt, ser independentista català a Espanya només porta desavantatges. Ergo, per fer política a Espanya i governar una comunitat autònoma és millor oblidar la independència i exercir d’espanyol amb tots els ets i uts. Si, com sostenen alguns, el procés sobiranista ha estat un fracàs i una derrota que s’ha d’admetre i que cal tornar a la vella normalitat per sortir de l’atzucac, el més efectiu seria renunciar solemnement a la independència i exigir veu i vot a l’associació de propietaris de l’Estat en tant que soci fundador. Té tota la raó, doncs, l’excupaire Arrufat quan fa una crida a penetrar a les institucions de l’Estat. Calen més catalans a l’exèrcit, a la policia i a la judicatura espanyola.
Tant l’opció de jugar amb Espanya com la de jugar contra Espanya es tergiversen per raons electoralistes, en el sentit que la prioritat és assegurar el que queda de poder autonòmic i no convé decebre ningú. Així que Esquerra Republicana juga la carta espanyola proclamant que són independentistes de tota la vida per no perdre vots. Junts per Catalunya emfatitza verbalment la seva bel·ligerància amb l’Estat però no diu ni com ni quan ni quin preu tindrà la batalla, no sigui que la gent s’espanti.
En el cas de JxCat la contradicció és tremenda perquè planteja una proposta radical per a un electorat centrista i moderat. Per molt que pretenguin el president Puigdemont i el seu lloctinent Jordi Sànchez de construir una força política que no recordi en res a Convergència i Unió —interioritzant discursos adversaris—, el principal flux de vots no els vindrà de la CUP ni de l’esquerra independentista, els vindrà de l’espai polític que queda del que va crear Jordi Pujol, i la força al territori els la subministraran els alcaldes i regidors del partit, sempre que no se sentin menyspreats.
És molt significatiu que JxCat, que és la formació política que ostenta les presidències del país, la considerada legítima i la considerada operativa, i per tant la que aspira a guanyar, sigui l'única que encara no ha aclarit qui són, on van i què faran. I si tot era molt confús abans de la pandèmia, ara només transcendeix una batalla entre faccions per qui va a la llista i qui no. No cal dir que Puigdemont encapçalarà la candidatura com a president de la República a l’exili. No té alternativa i és l'única carta guanyadora que té Junts per Catalunya, sempre que la negociació de les candidatures no provoqui divisions i desercions, que ara mateix no estan descartades. La batalla principal és pel número 2, que en l’esquema republicà serà el candidat a cap de Govern.
En el món convergent, Puigdemont continua sent la referència principal, però també li retreuen que no sol encertar en la selecció de personal, com li va passar a Girona. La situació s’ha complicat tant que alguns partidaris de recompondre l’espai convergent comencen a considerar la derrota electoral com un fet necessari per començar de nou. Puigdemont té assegurat el vot de tots els que el consideren president legítim destituït per la força, que, com es va demostrar en l’acte de Perpinyà, són molts més dels que ells volen i diuen, que diria en Raimon, però el considerat president legítim ha de saber que tindrà pràcticament tots els mitjans en contra —qui paga mana— i que magnificaran qualsevol desacord per destruir-lo. I viceversa.
En resum, tothom ha de tenir clar doncs que per participar en política espanyola cal exercir d’espanyol amb tots els ets i uts, i que fer política independentista cal una disposició absoluta al combat permanent de tots els seus partidaris, caigui qui caigui.
Sí que opino que fer política a Espanya des de Catalunya ha donat alguna vegada bons resultats —les dues repúbliques, els Jocs Olímpics del 92, el pacte del Majestic...— que mai s’haurien produït si els seus promotors catalans ho haguessin plantejat des de l’independentisme. Pretendre participar en la política espanyola en defensa de la independència de Catalunya, a més de contradictori, planteja diversos problemes. Un partit independentista sempre jugarà a les Corts en desavantatge, perquè mai serà reconegut com un interlocutor de fiar legítimament espanyol i quan governi a Catalunya la relació amb l’Estat serà sempre de total desconfiança. Ras i curt, ser independentista català a Espanya només porta desavantatges. Ergo, per fer política a Espanya i governar una comunitat autònoma és millor oblidar la independència i exercir d’espanyol amb tots els ets i uts. Si, com sostenen alguns, el procés sobiranista ha estat un fracàs i una derrota que s’ha d’admetre i que cal tornar a la vella normalitat per sortir de l’atzucac, el més efectiu seria renunciar solemnement a la independència i exigir veu i vot a l’associació de propietaris de l’Estat en tant que soci fundador. Té tota la raó, doncs, l’excupaire Arrufat quan fa una crida a penetrar a les institucions de l’Estat. Calen més catalans a l’exèrcit, a la policia i a la judicatura espanyola.
Tothom ha de tenir clar que per participar en política espanyola cal exercir d’espanyol amb tots els ets i uts, i que fer política independentista cal una disposició absoluta al combat permanent de tots els seus partidaris, caigui qui caigui. Dissimular per no perdre vots és un engany i només pretén assegurar els llocs de treball a l’administració autonòmicaQuelcom molt diferent és si es parteix de la convicció que, de l’estat espanyol, Catalunya només en pot esperar repressió, persecució, discriminació i espoli i que la independència és l'única solució. En aquest cas, l’estratègia haurà de ser la contrària, de mobilització i d’enfrontament constant amb l’Estat des de tots els flancs possibles i imaginables fent tots els sacrificis que calguin, que seran molts i duríssims, perquè, com va dir l’exministre Margallo, “Espanya no se n'anirà mai de Catalunya pacíficament”.
Tant l’opció de jugar amb Espanya com la de jugar contra Espanya es tergiversen per raons electoralistes, en el sentit que la prioritat és assegurar el que queda de poder autonòmic i no convé decebre ningú. Així que Esquerra Republicana juga la carta espanyola proclamant que són independentistes de tota la vida per no perdre vots. Junts per Catalunya emfatitza verbalment la seva bel·ligerància amb l’Estat però no diu ni com ni quan ni quin preu tindrà la batalla, no sigui que la gent s’espanti.
En el cas de JxCat la contradicció és tremenda perquè planteja una proposta radical per a un electorat centrista i moderat. Per molt que pretenguin el president Puigdemont i el seu lloctinent Jordi Sànchez de construir una força política que no recordi en res a Convergència i Unió —interioritzant discursos adversaris—, el principal flux de vots no els vindrà de la CUP ni de l’esquerra independentista, els vindrà de l’espai polític que queda del que va crear Jordi Pujol, i la força al territori els la subministraran els alcaldes i regidors del partit, sempre que no se sentin menyspreats.
És molt significatiu que JxCat, que és la formació política que ostenta les presidències del país, la considerada legítima i la considerada operativa, i per tant la que aspira a guanyar, sigui l'única que encara no ha aclarit qui són, on van i què faran. I si tot era molt confús abans de la pandèmia, ara només transcendeix una batalla entre faccions per qui va a la llista i qui no. No cal dir que Puigdemont encapçalarà la candidatura com a president de la República a l’exili. No té alternativa i és l'única carta guanyadora que té Junts per Catalunya, sempre que la negociació de les candidatures no provoqui divisions i desercions, que ara mateix no estan descartades. La batalla principal és pel número 2, que en l’esquema republicà serà el candidat a cap de Govern.
En el món convergent, Puigdemont continua sent la referència principal, però també li retreuen que no sol encertar en la selecció de personal, com li va passar a Girona. La situació s’ha complicat tant que alguns partidaris de recompondre l’espai convergent comencen a considerar la derrota electoral com un fet necessari per començar de nou. Puigdemont té assegurat el vot de tots els que el consideren president legítim destituït per la força, que, com es va demostrar en l’acte de Perpinyà, són molts més dels que ells volen i diuen, que diria en Raimon, però el considerat president legítim ha de saber que tindrà pràcticament tots els mitjans en contra —qui paga mana— i que magnificaran qualsevol desacord per destruir-lo. I viceversa.
En resum, tothom ha de tenir clar doncs que per participar en política espanyola cal exercir d’espanyol amb tots els ets i uts, i que fer política independentista cal una disposició absoluta al combat permanent de tots els seus partidaris, caigui qui caigui.
El canvi de parer del govern espanyol per autoritzar delegacions que havia titllat de ‘lesives’
22.06.2020 09:46
El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, amb Arancha González Laya al capdavant, va avalar al gener l’obertura de les delegacions a Tunísia, Mèxic i Argentina amb un informe completament diferent del que havia fet el mateix ministeri, llavors dirigit per Josep Borrell (setembre del 2019), per paralitzar-ne l’obertura de manera cautelar.
Segons
que informa Europa Press, l’informe en qüestió no té en compte el
context polític i només esmenta uns decrets concrets de la Generalitat
per validar l’obertura de les delegacions. Així doncs, el text contrasta
amb un del 2019 on el mateix ministeri les titllava de ‘lesives’ per a
l’estat espanyol i les definia com un ‘instrument fonamentals’ per a
internacionalitzar l’independentisme.
Malgrat el
vet del govern espanyol, la Generalitat va aprovar igualment l’obertura
de les delegacions a Tunísia, Mèxic i Argentina. Tanmateix, el
ministeri d’Afers Estrangers va aconseguir després que la justícia
espanyola en paralitzés de manera cautelar la posada en marxa.
Més tard la Generalitat va optar per tornar a crear les delegacions amb uns decrets nous que van deixar sense efecte el recurs del govern espanyol al TSJC. Llavors el ministeri sí que va validar els decrets del govern, ja que segons que va anunciar, havia incorporat suggerències de la Moncloa al redactat.
En aquest sentit, els decrets estipulen que la llei d’acció exterior s’ha d’interpretar d’acord amb el Tribunal Constitucional espanyol i se’n va eliminar la referència a ‘relacions bilaterals’. En aquest sentit, el ministeri va proposar com a redacció alternativa: ‘Facilitar la representació institucional del govern en relació amb les matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya’.
Ara bé, el setembre de 2019, el mateix ministeri va refusar en una altre informe l’expressió ‘d’interès per a Catalunya’, ja que considerava que desbordava l’àmbit competencial de la Generalitat. Així mateix, destacava que suposava una ‘extralimitació claríssima’ de l’estatut.
Aquest document el va elaborar el ministeri per informar en contra d’una altra sèrie de decrets amb els quals la Generalitat tornava a crear les seves delegacions de Londres, París, Washington, Ginebra, Berlín i Roma, contra les que el ministeri també havia interposat un recurs a la justícia.
En aquest informe, el ministeri també refusa una atribució a les delegacions, que sí que va acceptar en l’informe del gener passat, que les delegacions promouran la col·laboració amb organismes internacionals situats en els països respectius en relació amb les matèries de les seves competències ‘o d’interès per a Catalunya’ i ‘segons els principis de respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, l’estat de dret i els drets humans’.
Segons l’informe de setembre, el ministeri assegurava que aquests conceptes generals ‘aparentment innecessaris per obvis’, no eren jurídicament objectables, però posaven de manifest la voluntat del govern d‘‘ampliar de forma manifesta l’àmbit d’actuació’ de les seves oficines.
I afegia que, davant del ‘fet notori de la política secessionista de la Generalitat’, incloure termes com dignitat humana, llibertat o democràcia, ‘podia perseguir un ús interessat de conceptes jurídics indeterminats’.
Més tard la Generalitat va optar per tornar a crear les delegacions amb uns decrets nous que van deixar sense efecte el recurs del govern espanyol al TSJC. Llavors el ministeri sí que va validar els decrets del govern, ja que segons que va anunciar, havia incorporat suggerències de la Moncloa al redactat.
En aquest sentit, els decrets estipulen que la llei d’acció exterior s’ha d’interpretar d’acord amb el Tribunal Constitucional espanyol i se’n va eliminar la referència a ‘relacions bilaterals’. En aquest sentit, el ministeri va proposar com a redacció alternativa: ‘Facilitar la representació institucional del govern en relació amb les matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya’.
Ara bé, el setembre de 2019, el mateix ministeri va refusar en una altre informe l’expressió ‘d’interès per a Catalunya’, ja que considerava que desbordava l’àmbit competencial de la Generalitat. Així mateix, destacava que suposava una ‘extralimitació claríssima’ de l’estatut.
Aquest document el va elaborar el ministeri per informar en contra d’una altra sèrie de decrets amb els quals la Generalitat tornava a crear les seves delegacions de Londres, París, Washington, Ginebra, Berlín i Roma, contra les que el ministeri també havia interposat un recurs a la justícia.
En aquest informe, el ministeri també refusa una atribució a les delegacions, que sí que va acceptar en l’informe del gener passat, que les delegacions promouran la col·laboració amb organismes internacionals situats en els països respectius en relació amb les matèries de les seves competències ‘o d’interès per a Catalunya’ i ‘segons els principis de respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, l’estat de dret i els drets humans’.
Segons l’informe de setembre, el ministeri assegurava que aquests conceptes generals ‘aparentment innecessaris per obvis’, no eren jurídicament objectables, però posaven de manifest la voluntat del govern d‘‘ampliar de forma manifesta l’àmbit d’actuació’ de les seves oficines.
I afegia que, davant del ‘fet notori de la política secessionista de la Generalitat’, incloure termes com dignitat humana, llibertat o democràcia, ‘podia perseguir un ús interessat de conceptes jurídics indeterminats’.
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Torra acusa María Jesús Montero "d'enganyar la gent"
coronavirus
Torra acusa María Jesús Montero "d'enganyar la gent"
El NacionalFoto: ACN
Barcelona. Dilluns, 22 de juny de 2020
1 minut
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha acusat la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, "d'enganyar la gent" per haver afirmat que les comunitats van mantenir "totes les competències" durant l'estat d'alarma.
"Em sembla horrorós fer electoralisme de la terrible malaltia viscuda; però a sobre enganyar la gent, dir-los literalment una mentida, ja no sé ni com qualificar-ho", ha afirmat en un missatge a Twitter. Torra ha fet referència a un vídeo de la portaveu que, en un acte de campanya a Galícia, ha criticat que algunes autonomies retraguessin al govern espanyol retirar competències.
"Però què és això que els presidents diguin que hi havia un comandament únic i ells no tenien responsabilitat? Menteixen", ha sentenciat Montero en la seva intervenció a l'acte, per després afegir que les comunitats "sempre" van mantenir les competències en residències, centres sanitaris, atenció primària, educació i en general en tots els serveis que presten normalment.
La portaveu del govern també assenyala que l'executiu va recopilar equips de protecció individual quan n'hi havia pocs i va injectar diners a les comunitats per reforçar-ne els sistemes sanitaris.
"Em sembla horrorós fer electoralisme de la terrible malaltia viscuda; però a sobre enganyar la gent, dir-los literalment una mentida, ja no sé ni com qualificar-ho", ha afirmat en un missatge a Twitter. Torra ha fet referència a un vídeo de la portaveu que, en un acte de campanya a Galícia, ha criticat que algunes autonomies retraguessin al govern espanyol retirar competències.
"Però què és això que els presidents diguin que hi havia un comandament únic i ells no tenien responsabilitat? Menteixen", ha sentenciat Montero en la seva intervenció a l'acte, per després afegir que les comunitats "sempre" van mantenir les competències en residències, centres sanitaris, atenció primària, educació i en general en tots els serveis que presten normalment.
La portaveu del govern també assenyala que l'executiu va recopilar equips de protecció individual quan n'hi havia pocs i va injectar diners a les comunitats per reforçar-ne els sistemes sanitaris.
divendres, 19 de juny del 2020
Més per Mallorca fa una crida a presentar una moció conjunta en defensa de la llengua
19.06.2020 14:47
El senador de Més per Mallorca, Vicenç Vidal,
ha fet avui una crida als senadors de les Illes, el País Valencià,
Catalunya i Aragó perquè s’adhereixin a una moció conjunta que reclami
que ‘cessin els atacs de l’Estat a la unitat de la llengua i als
drets lingüístics dels catalanoparlants’.
Segons ha explicat la formació ecosobiranista en un comunicat, la proposta és d’extrema necessitat després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga als governs de Catalunya i del País Valencià a comunicar-se en castellà.
Segons ha explicat la formació ecosobiranista en un comunicat, la proposta és d’extrema necessitat després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga als governs de Catalunya i del País Valencià a comunicar-se en castellà.
Per
a Vidal, és una ‘abominació antinatural i anticientífica’ que l’estat
continuï boicotant la relació entre els territoris de parla catalana i
‘torpedinant’ la normalització que li correspon a una unitat lingüística
‘històricament maltractada’.
El senador ha explicat que la moció que presentarà es basarà en una proposta que la Plataforma per la Llengua ha fet a diversos agents socials i polítics del país, que prèviament ‘serà consensuada amb tot el teixit associatiu i acadèmic balear’.
El senador ha explicat que la moció que presentarà es basarà en una proposta que la Plataforma per la Llengua ha fet a diversos agents socials i polítics del país, que prèviament ‘serà consensuada amb tot el teixit associatiu i acadèmic balear’.
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
El Penedès és el territori on més es transmet el català entre generacions
El Penedès és el territori on més es transmet el català entre generacions
Els coneixements i usos de la llengua catalana en aquesta zona superen la mitjana de Catalunya
En el cas del percentatge de gent que entén el català, la xifra és 3 punts superior a la mitjana de Catalunya, mentre que la xifra de gent que el sap llegir està 5 punts per sobre. Pel que fa a la gent que el sap parlar i escriure, el percentatge penedesenc és 4 punts més alt que la mitjana catalana. En nombres absoluts, al Penedès hi ha 383.403 persones majors de 15 anys que entenen el català, 336.770 que el saben parlar, 321.100 que el saben llegir i 242.400 persones que el saben escriure.
Comparant aquestes dades amb la resta de territoris, els autors de l'enquesta destaquen que les demarcacions amb uns coneixements més alts de català -per sobre del 84 % de saber parlar i del 69 % de saber escriure- són l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals, les Terres de l’Ebre, les comarques gironines, el Penedès i Ponent. Pel que fa als orígens lingüístics dels penedesencs, l'EULP 2018 observa que hi ha 136.900 persones que tenen el català com a llengua inicial (un 34,7% de la població), mentre 214.800 persones tenen el castellà (54,4%) i 30.100 persones tenen altres llengües.
Respecte l'interès a aprendre o millorar els coneixements del català, un 35,8% dels penedesencs estan interessats en progressar. Segons els autors de l'enquesta, les persones que refusen millorar ho fan argumentant que ja en saben prou, que es consideren massa grans o que no disposen de temps per fer-ho.
8 de cada 10 penedesencs usa el català
D'altra banda, pel que fa als usos de les llengües, l'EULP 2018 recull que un 80,6% dels penedesencs utilitzen el català en algun grau, en una xifra superior a la mitja de Catalunya (76,4 %). Segons els enquestats, el 54,6 % l’usa molt, força o mitjanament, i el 36,8 % l’usa molt o força. Una quarta part de la població adulta l’usa poc i una cinquena part no l’usa. Els autors de l'EULP 2018 destaquen que un 45,9 % de la població adulta del Penedès utilitza el català al llarg del dia, tot i que no és la seva llengua inicial.
En el cas del castellà, el 95,2 % de la població l'usa en algun grau, el 65,1 % ho fa molt, força o mitjanament i el 43,5 % l’usa molt o força. Es constata que els usos múltiples -la combinació de l’ús del castellà i el català- és superior a d’altres territoris de Catalunya. Pel que fa a altres llengües, l'ús al Penedès és del 15,8 % de la població. Analitzant l'ús que se'n fa segons l'àmbit de consum o de serveis, un 50% dels penedesencs usen el català sol o combinat amb el castellà quan s'adrecen a l'administració local i a la Generalitat, o bé quan van a comprar. En el cas de les entitats financeres o d'acudir al metge, el percentatge és d'entre el 40 i el 45%. Finalment, en les gestions amb l'administració de l'estat, predomina l'ús del castellà.
D'altra banda, l'EULP també analitza l'evolució demogràfica del Penedès. Segons les dades del padró continu d’habitants de 2003 -quan es va fer la primera edició de l’Enquesta-, la població nascuda a l’estranger representava un 8,7 % dels veïns d'aquest territori, mentre que el 2018 representa un 14,7 %. Els autors del sondeig subratllen que al Penedès hi destaca el pes de la població nascuda a la resta de l’estat espanyol, que ha anat disminuint de proporció en els últims anys: l’any 2003 representava el 23,8 % i al 2018 representa el 17,1 %.
Per municipis, els que tenen uns percentatges de població nascuda fora de Catalunya més alts són Sitges, Cunit, Calafell, l’Arboç, Olivella i el Vendrell. Si es comparen les característiques de la població d'aquest territori amb el conjunt de Catalunya, hi ha gairebé 4 punts percentuals menys de veïns nascuts a l’estranger i uns percentatges similars de nascuts a la resta de l’Estat.
Aquesta és la quarta EULP que fa el Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Direcció General de Política Lingüística i de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El sondeig s'adreça a majors de 15 anys residents en habitatges familiars principals a Catalunya. Al Penedès, hi ha més de 395.614 persones d'aquest perfil i s'han fet 630 enquestes.
Eurobaròmetre| Pedro Sánchez s'enfonsa al darrer lloc de la UE en valoració
Eurobaròmetre
Eurobaròmetre| Pedro Sánchez s'enfonsa al darrer lloc de la UE en valoració
Lluís BouFoto: EFE
Barcelona. Divendres, 19 de juny de 2020
1 minut
A diferència del que indica el CIS, l'Eurobaròmetre ha situat el govern del PSOE i Podemos com el pitjor valorat pels seus ciutadans a nivell europeu, per la forma com ha gestionat la crisi del coronavirus. De tots els països de la UE, Espanya és on el govern rep una valoració més negativa i menys positiva.
A la pregunta de quina és la satisfacció amb les mesures del govern sobre la pandèmia, a Espanya un 63% expressen opinions negatives, amb el 28% de "molt insatisfets" i el 35% de "bastant insatisfets". En canvi les respostes positives només sumen el 35%, amb un 29% de "bastants satisfets" i només un 6% de "molt satisfets".
Els autors de l'enquesta apunten que en general els enquestats d'Hongria, Bulgària, Grècia, Itàlia i Espanya tendeixen a dir que experimenten dificultats econòmiques, mentre que els de Dinamarca, els Països Baixos, Suècia, Finlàndia i Àustria són els que "solen informar menys de problemes". "En total a Europa, el 39% dels enquestats dels 21 països analitzats apunten que no han tingut problemes econòmics personals".
L'Eurobaròmetre està considerat una enquesta fiable, perquè es fa amb 1.000 entrevistes personals a cada Estat, i es publica dos cops a l'any.
Els països on els governs reben una millor valoració ciutadana són Dinamarca, Irlanda, Portugal, Holanda i Finlàndia, per aquest ordre. A Dinamarca hi ha només un 13% de crítics, i a Finlàndia tot just arriben al 18%.
Al costat del govern d'Espanya, al vagó de cua hi ha també els executius de Polònia, França, Bulgària, Hongria i Romania, igualment molt mal valorats pels seus ciutadans.
El promig europeu de valoració dels governs tendeix a l'aprovat amb un 41% de valoracions negatives i un 56% de positives. El govern espanyol queda en aquest sentit molt lluny del promig europeu, amb un suspens rotund.
A la pregunta de quina és la satisfacció amb les mesures del govern sobre la pandèmia, a Espanya un 63% expressen opinions negatives, amb el 28% de "molt insatisfets" i el 35% de "bastant insatisfets". En canvi les respostes positives només sumen el 35%, amb un 29% de "bastants satisfets" i només un 6% de "molt satisfets".
Els autors de l'enquesta apunten que en general els enquestats d'Hongria, Bulgària, Grècia, Itàlia i Espanya tendeixen a dir que experimenten dificultats econòmiques, mentre que els de Dinamarca, els Països Baixos, Suècia, Finlàndia i Àustria són els que "solen informar menys de problemes". "En total a Europa, el 39% dels enquestats dels 21 països analitzats apunten que no han tingut problemes econòmics personals".
L'Eurobaròmetre està considerat una enquesta fiable, perquè es fa amb 1.000 entrevistes personals a cada Estat, i es publica dos cops a l'any.
Els països on els governs reben una millor valoració ciutadana són Dinamarca, Irlanda, Portugal, Holanda i Finlàndia, per aquest ordre. A Dinamarca hi ha només un 13% de crítics, i a Finlàndia tot just arriben al 18%.
Al costat del govern d'Espanya, al vagó de cua hi ha també els executius de Polònia, França, Bulgària, Hongria i Romania, igualment molt mal valorats pels seus ciutadans.
El promig europeu de valoració dels governs tendeix a l'aprovat amb un 41% de valoracions negatives i un 56% de positives. El govern espanyol queda en aquest sentit molt lluny del promig europeu, amb un suspens rotund.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)