Política

barcelona - 31 agost 2019 2.00 h 

 

10 anys de l’espurna d’Arenys 

Els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència opinen que sense aquest precedent no s’hauria produït l’onada de consultes posterior, ni el 9-N ni l’1-O

Responsabilitzen de “l’actual decepció de la gent” els grans partits polítics, “que no han sabut fer un front comú”

Virtudes Pérez - barcelona

Les consultes van moure un milió de votants i 60.000 voluntaris

El 13 de setembre que ve es commemorarà el desè aniversari de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència, una fita històrica que va desencadenar una allau de consultes populars arreu de Catalunya, i que representa per al sobiranisme la veritable espurna que va encendre la flama independentista.
Els organitzadors d’aquella primera consulta ho tenen clar. Sense Arenys de Munt no hi hauria hagut ni l’ANC, ni el 9-N ni l’1 d’octubre. N’està especialment convençut Josep Manel Ximenis, una de les cares més visibles de l’organització d’aquella primera consulta, que en aquells moments era regidor de la CUP, el partit que va presentar la moció a l’Ajuntament que va fer possible la consulta. Actualment Ximenis és el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (Mapa) i no només està desvinculat de qualsevol partit polític (va ser alcalde per la CUP del 2011 al 2013 fins que una moció de censura d’ERC, CiU i el PSC el va fer fora), sinó que els responsabilitza –ho va tornar a fer durant la Universitat de Prada la setmana passada– “d’impedir que la societat catalana avanci cap a la independència”.
Per Ximenis, la consulta d’Arenys “va servir per superar les pròpies pors i per canviar l’estratègia independentista”. El 13 de setembre de fa deu anys “la gent va demostrar que units i ben organitzats podem desafiar l’Estat”. Aquesta “força de la gent, aquesta capacitat d’autoorganitzar-nos”, com destaca Ximenis, és la que va permetre que en només tres mesos la consulta arribés a 167 municipis, entre altres els primers de grans dimensions, com ara Sant Cugat del Vallès o Vic. I que en poc més d’un any, amb la sentència de l’Estatut pel mig, es repetís en 538 municipis més fins a arribar a Barcelona el 10 d’abril del 2011. Alfred Bosch, llavors portaveu de Barcelona Decideix, va definir tot el procés de “màgic” després de la consulta a la capital catalana i va expressar la seva confiança que “no ho esgarrem”.
Després hi va haver la consulta del 9-N del 2014 convocada per Artur Mas i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Però també el 155 i els empresonaments, entre altres els de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, responsables de l’ANC i Òmnium Cultural, respectivament, un veritable cop a l’ànima del moviment ciutadà més allunyat d’interessos partidistes. “La consulta d’Arenys va ser la demostració que un poble de forma pacífica i estratègicament organitzat pot fer el que vulgui”, assegura Carles Móra, en aquell moment alcalde per Arenys de Munt 2000, que precisament per haver viscut molt intensament aquell inici no amaga un cert desencant. “Jo vaig arribar a fer 80.000 quilòmetres, fins que els recursos es van esgotar. Visitàvem la gent porta a porta per aconseguir adhesions”, recorda Móra, que, com Ximenis i tants altres de la comissió organitzadora, va rebre amenaces de mort i moltes pressions, per exemple de la Falange, que va organitzar una marxa el mateix dia de la consulta per intentar que s’anul·lés la convocatòria. “Van ser dies difícils però hi havia molta unitat, molta il·lusió. Tothom va fer el que havia de fer i per això va sortir bé”, insisteix Móra, que afirma que ha tret com a gran lliçó d’aquell moment “que la solució està en mans del poble”.
Móra diu que és conscient que “la gent està espantada després dels empresonaments” i que també està “decebuda per la incapacitat dels partits independentistes de fer un front comú”, un fet “inexplicable”. Però, malgrat això, no dona res per perdut. Al contrari, està convençut que “cal fer un foc nou perquè aquells que es fiquin en política no defensin privilegis sinó que tinguin clar que la prioritat és el país i la seva gent”.
En aquest sentit, Móra anima la gent a manifestar-se aquest 11 de setembre. “Hi ha hagut una repressió molt forta i cal respondre. Ens hem d’entossudir en una desobediència pacífica però contundent. Ho vam demostrar a Arenys i ho podem tornar a fer”, destaca.
Per Anna Arqué, una de les impulsores de consultes posteriors, “la votació d’Arenys va agafar una dimensió nacional amb el moviment de les consultes que va arribar a un milió de votants, gràcies a 60.000 voluntaris i amb 300 observadors internacionals”. Sense aquesta allau de consultes, diu Arqué, “Arenys hauria quedat en una anècdota local”.

LES FRASES

La consulta va servir per superar les pròpies pors i per canviar l’estratègia independentista

Josep Manel Ximenis

regidor de la cup el 2009 i un dels impulsors de la consulta

Vam demostrar que un poble estratègicament organitzat pot fer el que vulgui

Carles Móra

alcalde d’arenys (arenys de munt 2000) el setembre del 2009

Sense la dimensió nacional que va agafar amb l’onada de consultes hauria estat una anècdota local

Anna Arqué

impulsora del moviment de consultes posterior

Si Arenys no hagués demostrat que es podia fer en l’àmbit nacional no s’hauria fet mai

Xavier Mas

organitzador de la consulta d’arenys

Reconeixement als represaliats per l’1-O

Des que es va organitzar la consulta d’Arenys, s’ha muntat un aplec anual al poble per commemorar l’efemèride. Els primers duraven dos dies, però de mica en mica es van anar reduint i els últims es concentraven en mitja tarda. Sempre, fins aquest any, s’havien muntat sense la implicació dels partits polítics, però en l’aplec d’aquest any les formacions polítiques s’hi han volgut implicar. Així ho explica el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), Josep Manel Ximenis.
Aquest any, a les portes de la sentència per l’1-O, a banda de reconèixer la tasca d’Elisenda Paluzie, s’ha volgut que l’aplec tingui un reconeixement pels represaliats de l’Estat, tant presos com exiliats i altres damnificats, entre altres Roger Espanyol, explica Ximenis. Hi assistiran la germana de Toni Comín i la dona de Quim Forn.
L’aplec l’obrirà una actuació de les escoles de dansa del poble, i després hi haurà la intervenció del president, Quim Torra, l’homenatge, un sopar popular i un col·loqui amb advocats del procés. En la cloenda hi intervindrà Carles Puigdemont.

Acusados, crónica política de Cataluña

Mercats

La gironina KFT Food Technology s'introdueix als EUA

La fàbrica de Cornellà del Terri ja exporta el 85% de la seva facturació en només quatre anys de vida

ACN 30.08.2019 11:06 h. Cornellà del Terri

Una màquina de KFT Food Technology 

VIAEMPRESA 

L'empresa KFT Food Technolgy, amb seu a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), ha tancat un contracte amb una firma de referència en el sector de l'alimentació dels Estats Units per construir vuit màquines processadores de carn. El contracte suposarà una facturació de prop d'un milió d'euros per a la factoria gironina. L'empresa es va fundar el 2015 i aquest 2019 preveu tancar l'any amb una facturació de 750.000 euros. Tot i així, el 85% d'aquests diners es deu a l'exportació de les seves màquines. Actualment l'empresa té una important presència a l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i Rússia. Els seus clients són, principalment, empreses que processen aliments per a supermercats.
La factoria gironina KFT Food Technology s'introduirà en els propers mesos als Estats Units després de signar un contracte per a la construcció de vuit màquines processadores de carn amb un valor d'un milió d'euros, aproximadament. KFT Food Technology ha tancat aquest encàrrec amb una empresa de referència en el sector de l'alimentació a l'Amèrica del Nord.

L'empresa fabricarà sis màquines per un valor de prop d'un milió d'euros

Aquest nou contracte forma part del seu pla d'expansió i internacionalització. La marca preveu arribar als dos milions de facturació en tan sols tres anys. Aquest 2019 tancarà l'any facturant-ne 750.000, si no canvia res. Un 85% d'aquests diners provenen de les exportacions que realitza la factoria, tot i tenir tan sols quatre anys de vida.
L'empresa es dedica precisament al disseny i construcció de màquines processadores de carn i el seu públic està enfocat a marques que distribueixen els aliments a supermercats. La majoria dels seus clients són del centre i sud d'Amèrica i de Rússia. Tot i així, tenen contractes signats en tots els continents.
Dins dels plans d'expansió de l'empresa també vol contractar nous distribuïdors, que a dia d'avui són una dotzena. El seu fundador, Martí Clos, ha destacat que el sector de l'alimentació és "un mercat molt tradicional i les empreses solen tenir el seu proveïdor de confiança". Clos va fundar la seva empresa després de treballar diversos anys treballant en el món de la fabricació de maquinària.
De tota manera, ell ha volgut especialitzar la seva empresa en el disseny i fabricació de màquines fetes a mida per a la indústria alimentària. Per això, el fundador i director de l'empresa afirma tenir un producte únic a la demarcació gironina. “La clau del nostre creixement és la personalització de les nostres màquines i la millora dels processos per tal d’obtenir el màxim rendiment del producte i optimitzar la seva manipulació", ha reblat Martí Clos.
Això representa que cada màquina es va versionant contínuament per adaptar-se al mercat. Tot i que comporti "un risc" el fet de transformar cada vegada la màquina, el fundador creu que "l’especialització al nostre sector és vital per sobreviure".

El procés integral es fa a comarques gironines

Tot i ser una empresa exportadora, la proximitat és el seu punt fort i per això es fa tot el procés de producció únicament des de la planta de Cornellà del Terri “ aquí fem tota la cadena , des del disseny de la màquina, la soldadura i també tota la part elèctrica i de programació”, explica Clos . La companyia compta amb 8 treballadors . L’empresa gironina APR (Aduanas Pujol Rubió) s’encarrega de gestionar els tràmits d’exportació.
Amb les màquines de KFT l’empleat només hi ha de col·locar el producte i indicar i programar el tipus de processament. L’automatització dels processos permet als clients de la firma incrementar la qualitat del producte i tenir un major control de la producció.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te a VIA Empresa i rebràs al teu correu electrònic les històries que et connecten amb la innovació, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.

Accepto la política de privacitat

Més Informació

GM Food obre 40 franquícies a Catalunya el 2018

Teresa Carles i Stuart s'alien pel 'fast food' saludable

Espiga Capital compra Tubing Food

Girona Actualitat Mercats

CULTURA > LLENGUA El govern de PP, Cs i Vox elimina el català dels documents oficials del Campello

I AIXÒ, NO ÉS UN GENOCIDI, I NAZISME TOTAL...???

CULTURA > LLENGUA

El govern de PP, Cs i Vox elimina el català dels documents oficials del Campello

Fa gairebé dos mesos que l'ajuntament publica els documents oficials només en castellà

Per: Redacció

18.08.2019  16:47

VILAWEB

L’oposició del Campello (Alacantí) denuncia que el nou govern municipal ha eliminat el català dels comunicats oficials. D’ençà del 25 de juny, els documents emesos per l’executiu de PP, Ciutadans i Vox són només en castellà, per la qual cosa l’oposició ha demanat en bloc que el català retorni a l’ajuntament.
En declaracions a À Punt, el portaveu local de Compromís, Benjamí Soler, ha dit que ‘reviure escenaris anteriors seria fer passos enrere’, una situació que els campellers no mereixen. Per la seva banda, Vicent Vaello, portaveu del PSPV, ha afirmat que fa dos mesos que el govern diu que se solucionarà, sense resultat. ‘Ho continuem rebent absolutament tot en castellà’, diu. A més, ha denunciat que això incompleix la llei d’ús i ensenyament del Valencià.
En un piulet, el Tempir ha dit que és ‘vergonyós que es vulnere l’oficialitat del valencià i s’incomplisca el deure de fer-la efectiva i fomentar-la com a llengua pròpia d’aquesta administració local i del municipi’

El Tempir @ElTempirdElx

L'Ajuntament del Campello elimina el valencià dels comunicats oficials. Vergonyós que se'n vulnere l'oficialitat i s'incomplisca el deure de fer-la efectiva i fomentar-la com a llengua pròpia d'aquesta administració local i del municipi. #AlSudEnValencià #SíALaIgualtatLingüística

141

18:17 - 17 d’ag. de 2019

.

Catalanofòbia

Una llengua que s’esvaeix (Xavier Deulonder i Camins)

OPINIÓ

Una llengua que s’esvaeix (Xavier Deulonder i Camins)

Per: Redacció

16.08.2019  08:31

Vilaweb

Joan Daniel Bezsonoff lamenta que, a la Catalunya Nord durant la segona meitat del segle xx, “la llengua de Ramon Muntaner s’ha evaporat com la boira d’un matí d’estiu” i, segons es desprèn d’un reportatge que va publicar diumenge passat el diari espanyol El País, això mateix s’esdevindrà en les properes dècades amb la llengua de Miguel de Cervantes a Gibraltar; des de l’inici de la sobirania britànica sobre el Penyal, confirmada en el Tractat d’Utrecht (1713), a Gibraltar ha continuat parlant-se sempre el castellà, només que, ara, els nens i els adolescents el rebutgen; així, parlen entre ells en anglès, es dirigeixen als seus avis en anglès, malgrat que aquests els renyin i els demanin que se’ls adrecin en espanyol, i admeten que així com els seus pares pensen en espanyol, ells pensen en anglès; resulta molt previsible, doncs, en quina llengua parlaran als seus fills quan, el dia de demà, comencin a tenir-ne. Les raons d’aquesta actitud s’atribueixen al desenvolupament de les xarxes socials, on, òbviament, l’anglès és una llengua molt més útil que el castellà —o el francès— i, també, al rebuig a les reivindicació per Espanya de la sobirania sobre el Penyal; abandonen el castellà, doncs, perquè hi veuen un vincle amb un país del qual no en volen saber res.
Si comparteixo el plany de Bezsonoff i, per això, faig tot el que crec que puc fer per evitar la desaparició del català a la Catalunya Nord amb l’esperança, a més, que, tot i que en futur llunyà que ja no aconseguiré veure, arribi un moment en què es pugui tornar a dir que a Perpinyà no cal preocupar-se pel francès perquè tothom hi parla en català, és perquè em sap greu —o, més aviat, em molesta— que a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans el català no hi sigui la llengua predominant, és a dir, la llengua útil i necessària per viure-hi i treballar-hi amb total normalitat. En canvi, que a Gibraltar es perdi l’ús del castellà tant se me’n dóna, exactament igual com a l’autor del reportatge de El País no es deu amoïnar gaire pel precari estat del català a València, Alacant i Oriola; al capdavall, tots coneixem el posicionament d’aquest diari respecte a la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
A més, ja em va bé que el castellà, la segona llengua més parlada del món segons la propaganda nacionalista espanyola, retrocedeixi, més que res perquè desitjaria que a l’àrea metropolitana de Barcelona comencés a haver-hi gent gran que renyés els seus néts per dirigir-s’hi en català; tant de bo, doncs, Puerto Rico es convertís en una societat angloparlant, el quítxua i l’aimara esdevinguessin les llengües nacionals de Perú i Bolívia, es declarés el guaraní única llengua oficial del Paraguai i a l’Argentina i a Mèxic establissin una gramàtica i ortografia pròpies, prescindint de l’estàndard general espanyol.
Estic segur que si dic que la República Catalana hauria de mirar d’eradicar el castellà de Catalunya a base de no considerar obligatori aprendre’l i estudiar-lo a l’escola, fins i tot molts catalanoparlants independentistes s’esgarrifaran, però, com podem veure, a les noves generacions de Gibraltar no els representa cap problema renunciar al castellà. Naturalment, també celebro que, avui dia, la llengua internacional sigui l’anglès en comptes del francès, com ho era ara fa seixanta anys, més que res perquè em sembla que, en cas contrari, la situació lingüística de la Catalunya Nord seria pitjor encara, que ja és dir; sort, doncs, que a l’antiga colònia francesa de la Louisiane, territori corresponent als actuals estats americans de Missouri, Illinois, Indiana, Louisiana, Arkansas, Mississippí i Alabama, s’hi va perdre l’ús del francès i, per això, avui dia, els EUA no són pas com el Canadà un país on el francès sigui llengua oficial.
Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com