Guardiola celebra l'alliberament de Rosell i el compara amb els presos polítics
"És un cas molt semblant al dels presos
polítics, a qui acusen de sedició i rebel·lió, delictes que no han
comès", ha declarat l'entrenador català
per Redacció
28/02/2019
12:41
elMón
Pep Guardiola, durant un partit del Manchester City. | Europa Press
Com Gerard Piqué, Pep Guardiola és dels que diu les coses pel seu nom i no té cap problema, ans al contrari, a posicionar-se al costat dels presos polítics. L’entrenador del Manchester City ha celebrat que Rosell hagi sortit de la presó després de 21 mesos i ha comparat la situació de l’expresident del Barça amb la dels líders polítics que estan sent jutjats aquestes setmanes a Madrid.
"Estic molt content per Sandro Rosell i la seva família.
No soc jutge, no hi entenc de lleis, però és molt difícil d'entendre
que una persona pugui estar-se dos anys a la presó i que l'endemà del
judici quedi en llibertat provisional. És un cas molt semblant
al dels presos polítics, a qui acusen de sedició i rebel·lió, delictes
que no han comès. Tampoc s'entén com poden continuar a la presó persones
com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que no són ni polítics”, ha analitzat el tècnic català.
Guardiola
ha tornat a enviar un missatge de dignitat en una roda de premsa, en
aquest cas la posterior a la victòria per la mínima del City contra el
West Ham gràcies a un gol de penal d’Agüero. “Hem jugat molt bé.
El resultat podria haver estat millor, sí, però la realitat és que no
hem produït suficients gols pel nostre nivell. Estic satisfet amb el
partit que hem jugat”, ha apuntat l’exentrenador del Barça.
L'advocat i polític basc ha traspassat a l'edat de 86 anys
per Redacció
28/02/2019
16:04
elMón
Xabier Arzalluz | Europa Press
Xabier Arzalluz Antia
(Azkoitia, Guipúscoa, 24 d'agost de 1932) ha mort aquest dijous. Líder
del Partit Nacionalista Basc (PNB) entre el 1980 i el 2004, va
llicenciar-se en Dret i Filosofia i Lletres i es va especialitzar en
dret polític. Arzalluz va ingressar al Partit Nacionalista Basc
el 1969 i des del 1971 va formar part de l'òrgan regional del partit a
Biscaia (Bizkai Buru Batzar) i de la direcció executiva nacional
(Euskadi BuruBatzar) del PNB.
Després
de la mort de Francisco Franco, i iniciada ja la transició a la
democràcia, Xabier Arzalluz va encapçalar la llista de candidats
d'aquesta formació per Guipúscoa a les eleccions generals del 15 de juny
de 1977 i va guanyar l'escó en la Cambra Baixa. Durant la constituent
va formar part de la Comissió Mixta encarregada de reelaborar el
projecte de llei d'amnistia i va defensar en el Parlament els drets del poble basc reclamant l'estatut d'autonomia.
Al 2004, en una disputada elecció interna, el va succeir en la
presidència del PNB Josu Jon Imaz, considerat de l'ala moderada del
partit, enfront de Joseba Egibar, que era el candidat defensat per
Arzalluz.
Ha
fallecido Xabier Arzalluz. Nos deja una persona, un jeltzale y un
abertzale ejemplar. Un día de máxima tristeza para su familia, sus
amigos y sus compañeros en @eajpnv, a quienes acompañamos en el dolor. Descanse en paz.
Barcelona acull la primera intervenció quirúrgica amb 5G liderada pel doctor Antonio de Lacy
Víctor CostaCap de RedaccióHospitalet de Llobregat
VIAEMPRESA
Barcelona acull la primera operació quirúrgica 5G durant el MWC | MWCapital
Operar a distància sembla fàcil amb 5G. Del somni a la realitat: Barcelona ha acollit la primera operació quirúrgica teleassistida amb 5G. I ho ha fet a ulls del món en el marc del Mobile World Congress (MWC)
que se celebra al recinte de Fira Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat.
En concret, la intervenció que ha tingut lloc a l'Hospital Clínic s'ha
retransmès en temps real i davant un auditori ple a vessar (i amb les
càmeres a punt) a través de la solució Telestration d'AIS Channel que permet a un cirurgià especialista guiar a distància i en streaming l'equip de metges que estigui dins del quiròfan. Més info:
Prohibit no parlar del Mobile World Congress
"La cirurgia ha avançat més en els últims 15 anys que en els passats
150 i és gairebé impossible seguir el ritme. Algú ha d'assumir el repte
de fer arribar aquests avenços a tots els racons del planeta en temps
real, i què millor que de les mans dels millors cirurgians del món",
defensa Rod Menchaca, CEO d'Ais Channel. Amb precisió quirúrgica.
"Vigileu no toqueu els nervis"
En aquest cas, el gran protagonista ha estat el doctor Antonio de Lacy
que des del MWC ha dut a terme una prova pilot amb una laparoscòpia per
extreure una part de l'intestí gros a un pacient que es trobava al
Clínic. Un projecte que s'emmarca dins del 5G Barcelona impulsat també
per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la fundació MWCapital i
i2Cat, el CTTC, Atos i la UPC.
De Lacy: "La possibilitat de connectar quiròfans i cirurgians
remotament és un pas més en la missió de democratitzar l'educació mèdica
a escala mundial. No importa qui siguis o de quines possibilitats
econòmiques disposis"
"És important no entrar amb molta profunditat per no lesionar
l'uretra", ha assenyalat el doctor. Entre el públic es respirava una
barreja de sorpresa i admiració alhora que De Lacy donava instruccions
al seu equip i dibuixava una precisa línia a la pantalla per on havia de
passar l'instrument quirúrgic. "Vigileu no toqueu els nervis", afegia
evitant així qualsevol possible equivocació.
L'objectiu de tot plegat? Una cançó que cada cop sona amb més força:
"Convertir Barcelona en un hub digital de 5G de referència europea".
Democratitzar l'educació mèdica
"La possibilitat de connectar quiròfans i cirurgians remotament és un
pas més en la missió de democratitzar l'educació mèdica a escala
mundial, amb els enormes beneficis sociosanitaris que això comporta. No
importa qui siguis o de quines possibilitats econòmiques disposis,
l'important és brindar la millor atenció possible a tots els pacients",
assegura de Lacy que també és el cap del servei de cirurgia
gastrointestinal del Clínic i impulsor de la solució Telestration.
Campistol: "Aquesta intervenció marca un abans i un després a la
medicina. El Clínic sempre ha apostat per la innovació tecnològica i
s'ha convertit en el primer hospital del nostre país en disposar de
tecnologia 5G"
De fet, el quiròfan del Clínic que porta el nom d'Óptimus és
considerat el més avançat del món ja que pot registrar en format
audiovisual i des d'angles pràcticament impossibles tota l'activitat
quirúrgica alhora que pot enviar aquesta informació en temps real a
qualsevol lloc. I això suposa una gran innovació tant pel sector
sanitari com pel seu gran impacte social.
Imatges de l'intervenció quirúrgia des del MWC fins a l'Hospital Clínic | Cedida
En aquest sentit, el CEO de l'Hospital Clínic, Josep Maria Campistol,
ha reivindicat que "aquesta intervenció marca un abans i un després en
el món de la medicina. El Clínic sempre ha apostat per la innovació
tecnològica i és un orgull que el nostre hospital s'hagi convertit en el
primer del nostre país en disposar de tecnologia 5G". El somni
continua...
El cirurgià connectat 5G
"Hem començat amb la cirurgia a distància i estem convençuts que el
5G, una tecnologia més ràpida i segura, ens ajudarà en el control remot
que serà un pas molt important en els propers mesos o anys. És un nou
escenari pels hospitals, el sistema sanitari i moltes altres coses", ha
afegit. Es preveu que l'esperança de vida de les noves generacions
arribi als 130 anys. Intel·ligència connectada a la salut. Més info:
El Clínic, el primer hospital amb un cirurgià remot
Tant és així que el cirurgià connectat 5G permet tractar la latència
que és el temps que es triga d'un paquet d'una terminal a l'altra i que
segons els expertes, és també "un factor crític en l'aplicació de
solucions tecnològics dins el sector de la salut". Encara més: el 5G és
sinònim d'alta definició, gran ample de banda, capacitat de resposta en
temps real o grans quantitats d'informació. Aquest és precisament un
dels grans mantres tecnològics que més es reivindica en temps de MWC.
Segons la directora de xarxa de Vodafone Espanya, Julia Velasco, "hem connectat persones i ara ens movem per connectar coses".
El llegat del MWC que salva vides
El CEO de GSMA, John Hoffman, que ha presenciat la intervenció des del públic al costat del president de la Generalitat, Quim Torra, i dels consellers Jordi Puigneró i Alba Vergés
ha titllat l'operació de "revolucionària". Una revolució sanitària i
tecnològica que han volgut captar centenars de càmeres d'arreu del món.
"La tecnologia 5G permetrà sincronitzar tots els dispositius
necessaris per a la connexió simultània de diferents especialistes i
millorar les condicions de qualsevol operació quirúrgica. Aquesta és una
prova més que la tecnologia és cada vegada més rellevant,
diversificant-se cap a nous sectors. La tecnologia és clau per a
l'atenció mèdica, connectant-nos a tots d'una manera intel·ligent cap a
un futur millor", ha afegit.
Grau: "És la primera vegada en la indústria que s'utilitza 5G per millorar la qualitat de vida de les persones"
De la mateixa manera, el CEO de MWCapital, Carlos Grau,
ha recordat que "és la primera vegada en la indústria que s'utilitza 5G
per millorar la qualitat de vida de les persones. El MWC vol deixar un
llegat més enllà de ser la capital del mòbil aquests dies i per
aconseguir-ho és crucial tenir un objectiu comú i una estratègia i una
il·lusió compartida per tenir aquest tipus d'iniciatives a Barcelona".
Any 2019, vida nova: el cirurgià remot és cada cop més una realitat made in Barcelona cortesia de la tecnologia que ja salva vides. O almenys, ho intenta amb precisió quirúrgica.
Carnestoltes és una festa que s'expressa de maneres molt diverses a
tot el país · Us oferim els deu carnavals més destacats
Des d’avui, Dijous Gras, fins Dimecres de Cendra ens espera una setmana de carnaval, amb disbauxa, transgressió, sàtira i excessos de tota mena, capitanejada per la figura del Rei Carnestoltes.
És una festa molt arrelada al nostre país i es manifesta de maneres
molt diverses: amb rues de disfresses, tota mena de batalles campals,
grans àpats populars, balls de màscares, enterraments de la sardina i un
seguit de personatges propis molt singulars. Alaior.
El carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat
Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica en cerca de fortuna.
Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una
malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les
festes. Un dels actes més destacats és dimarts de carnaval a horabaixa,
quan en Bernat dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i
desapareix entre les flames d’una gran foguera. Banys d’Arles.
Els trets característics del carnaval del Vallespir són els Gregoris,
una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del
Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El
dimarts de Carnaval s’enterra el Rei Carnestoltes amb una singular
comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els
Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al
papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma. Godall.
El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l’Ebre,
ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la
disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del
Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les
mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu
fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència
de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el
ninot Carnestoltes i participen en el ball de carnaval del dissabte. Palamós.
Des de fa dècades la costa empordanesa és coneguda per les celebracions
de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb
carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants
ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels carnavals més
populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós. Pego. El
carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego. Aquesta vila
de la Marina Alta pot arribar a quintuplicar la població aquests dies.
Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra
a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al
final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de
Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra
celebració, que es fa el mes de setembre i es diu Mig Any de
Carnestoltes. El Carnaval de Pego: més que una macrofesta – Reportatge de Pau Benavent Sitges.
El dimarts de Carnaval, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la
rua de l’Extermini. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistents i
concorregudes. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges es deu a la pugna
centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la
Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a
l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any
una entitat s’encarrega de la comparsa del Rei Carnestoltes i una altra
de la de la Reina. Solsona. A
la dècada del 1970 Solsona va redefinir el seu model carnavalesc i,
partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una festa
major a l’inrevés. D’ací surten alguns dels elements més singulars i
distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de
gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels
oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al
campanar, amb un pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa
tothom. Torelló.
Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i
desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei
Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila
lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels
carnavals de terra endins. Així i tot, l’element més distintiu de la
festa es la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una
cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones
d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe. Vilanova i la Geltrú.
Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i
es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles
d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat
d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes
posseeixen. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de
merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el
divendres, la batalla de caramels, les danses vuitcentistes del diumenge
i els ‘coros’ del dilluns. Vinaròs.La
capital del Baix Maestrat fa un dels carnavals més multitudinaris i
coneguts del País Valencià, a base de grans gales i desfilades de
comparses. Té onze dies de durada i s’hi fan actes de tota mena:
l’elecció de la reina del Carnaval, l’elecció de la reina Drag Queen,
l’arribada del Rei Carnestoltes, batalles de confeti, nit de pijames,
balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat. A més,
cada any s’escull una temàtica que centra tots els actes i les
disfresses. Enguany el Carnaval s’inspira l’univers de Peter Pan.
Les eleccions a Sardenya que poden capgirar el sobiranisme
Un candidat sobiranista, en un estrany equilibri de pactes, pot aconseguir la presidència de l'illa
Les eleccions de demà a Sardenya
són un punt d’inflexió tant per a la política italiana com per a la
dinàmica pròpia del territori, perquè un candidat sobiranista, en un
estrany equilibri de pactes, pot aconseguir la presidència. L’illa és
una de les cinc regions amb un estatut especial, que li reconeix
l’especificitat i li dóna autonomia en matèries com la planificació
urbanística, l’agricultura i autoritats locals.
Si s’hi afegeix el canvi que s’esdevé en la política italiana, on la
Lliga Nord es pot consolidar com a gran partit estatal, aquestes
eleccions poden ser clau quan falten pocs mesos per a les eleccions
europees.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Un territori isolat
L’illa de Sardenya es caracteritza per ser principalment rural,
empobrida, amb un problema de despoblació, poca presència d’italians
d’altres regions i una sensació d’haver estat abandonats pel govern de
Roma.
La situació ha portat a un sentiment de pertinença molt fort, i vora
dos terços de la població se senten més sards que no pas italians. Per
contra, durant molt de temps, la majoria de la població ha menystingut
la cultura i llengua pròpies (sard, català i cors), si bé recentment hi
ha hagut una recuperació cultural i s’han posat més en relleu. Sentiment de pertinença. Font: ‘La Sardegna: lo stato delle cose fra “percepito” e ossatura reale’. Segona edició – 2018.
Justament, en aquesta legislatura, s’ha aprovat una llei que reconeix
el català i la resta de llengües i obre la porta a l’ús oficial del
sard a l’administració pública, l’ensenyament i els mitjans de
comunicació. Malgrat el retrocés, un 51% de la població parla sempre o
sovint una de les llengües pròpies.
La reivindicació va més enllà de la cultura. Amb un PIB per capita inferior
al de l’estat (8.000€ per habitant menys), gairebé tots els habitants
defensen la sobirania fiscal i consideren que són maltractats i que
reben menys d’allò que els pertocaria. En són exemples l’extracció
estatal dels recursos energètics, poc respectuosa amb el territori, la
manca d’inversió en infrastructures, l’establiment forçat de bases
militars o l’enviament a l’illa de residus d’altres territoris.
Del posicionament polític a l’electoral
Pel que fa a la relació que volen mantenir amb la resta de l’estat
italià, un 41% dels sards defensa la independència, segons una enquesta
recent, mentre que un 59% prefereix altres opcions, com ara una
autonomia més gran (46%) o, simplement, mantenir el model actual (13%).
Però el fort consens sobre el menysteniment i la defensa de més
autogovern no ha consolidat pas grans partits locals. El sobiranisme
s’ha mantingut molt fragmentat i la majoria de la població es manté al
marge de la política, les institucions i els partits.
A més, els partits d’àmbit estatal establerts a l’illa han incorporat
un fort discurs regionalista, amb crítiques habituals a l’abandonament i
la manca de polítiques del govern italià.
Un sobiranista al capdavant de la nació?
Els partits sobiranistes van arribar a assolir, plegats, un 26% dels
vots el 2014, però la fragmentació va fer que només aconseguissin vuit
escons de seixanta. El partit amb un millor resultat va ser el Partit
Sard d’Acció, que anava dins la coalició de dretes i va aconseguir un
4,7% dels vots i tres escons. I aquesta vegada és molt probable que
governi l’illa.
Primer de tot, cal explicar el sistema electoral de Sardenya. Hi ha
dues votacions, una per a la presidència i una altra per a la llista de
partit. El presidenciable que obté més vots és elegit president, i si ha
obtingut més d’un 25% dels vots (cosa habitual), li atorguen
automàticament la majoria absoluta d’escons. La resta de diputats són
elegits per un sistema proporcional, amb un llindar del 10% per a les
coalicions i un 5% per a les llistes que es presenten en solitari.
El sistema beneficia presentar candidats de consens. I els equilibris
en la política estatal han portat a una situació ben curiosa a
Sardenya. Si, fins ara, Força Itàlia havia estat el referent de la
dreta, ara la cosa és ben diferent.
La formació d’extrema dreta Lliga Nord, que en les eleccions
italianes del 2013 només va assolir 1.327 vots a Sardenya (0,1%), s’ha
reinventat en un partit d’àmbit estatal, posant l’accent en la
immigració i la relació amb Europa (i no en el discurs nord-sud), i això
ha transformat les expectatives a Sardenya.
Aquesta vegada, la Lliga Nord pot ser la principal força de la dreta,
cosa que també seria un nou revulsiu de cara a les europees. Com que
Força Itàlia encara manté un ampli suport organitzatiu i a les
institucions, la solució ha estat situar al capdavant de la candidatura
el soci minoritari, el Partit Sard d’Acció, amb el seu secretari
general, Christian Solinas.
L’independentista Partit Sard d’Acció
Des del seu sobiranisme, el Partit Sard d’Acció ha mantingut
històricament una vocació transversal. Ha format part d’aliances tant
d’esquerres com de dretes. Un suport moderat, però clau per a decantar
majories.
El 1981, va definir en el primer article del seu estatut que
l’objectiu del partit era ‘afirmar la sobirania del poble sard i dirigir
la nació sarda a la independència’. A més, va entrar a formar part de
l’Aliança Lliure Europea, on hi ha les forces sobiranistes d’arreu
d’Europa.
El partit ha mantingut un posicionament ambigu, entre una actuació
autonomista i un discurs sobiranista. Aquesta darrera dècada, ha
presentat dues vegades una moció per a proclamar la independència (2009 i
2012) i, emmirallant-se en Catalunya, ha reclamat un referèndum
d’autodeterminació.
Però aquesta legislatura ha trencat l’ambigüitat i l’any passat va
signar un acord electoral amb la Lliga Nord. Per una banda, el pacte ha
provocat una crisi al partit, que ha estat suspès de l’Aliança Lliure
Europea, i ara es preveu que tingui un suport baix. Però per una altra
banda, ha aconseguit un senador i molt possiblement tindrà un poder
inimaginable fins fa poc.
La reorganització sobiranista a l’illa
La resta del sobiranisme difícilment entrarà al consell regional,
aquesta vegada. Ara fa cinc anys, els vuit escons que es van assolir
(tres dels quals del Partit Sard d’Acció), van ser per haver format part
de les grans coalicions. També es va presentar una candidatura netament
independentista, Sardenya Possible, on la presidenciable va recollir un
10,3% dels vots i les llistes de partit un 6,8%, un resultat
insuficient per a obtenir cap escó.
En aquestes eleccions, el mapa ha canviat, però no han crescut pas
les possibilitats d’èxit. Les tres formacions que van obtenir escó
gràcies a formar part del bloc de centreesquerra no repeteixen en aquest
bloc, i això també serà una dificultat extra per a la candidatura de Massimo Zedda, batlle de Càller i principal rival de Solinas.
El Partit dels Sards (2,7%) ha decidit de presentar-se en solitari,
mentre que els Moros Rojos (2,6% i dos escons) i Independència República
de Sardenya (0,8% i un escó) s’han unit per formar la coalició
Autodeterminació, que inclou també part de la candidatura Sardenya
Possible. Els sondatges li atorguen un 3% dels vots.
En canvi, el partit ProgReS, també de la coalició Sardenya Possible,
ha format, juntament amb antics membres del Partit Sard d’Acció i
l’ex-president de Sardenya, Mauro Pili (2001-2003), un moviment
sobiranista anomenat Sards Lliures, que s’estima que obtindrà entre el
4% i el 6% dels vots.
Una candidatura unitària garantiria amb força seguretat l’entrada a
l’assemblea. Però les crides han estat infructuoses. De manera que les
tres candidatures quedaran, molt segurament, fora del nou consell.
Pel que fa a l’Alguer, tot i la victòria del candidat de
centreesquerra a Sardenya el 2014, a la ciutat va guanyar la coalició de
la dreta (47% vs. 40%) i el sobiranisme no va obtenir un resultat gaire
diferent del de la resta de l’illa. Per tant, tot plegat ajuda la
candidatura de Solinas, si no hi ha cap gran canvi.
Un nou horitzó
Però les eleccions, i el seu resultat, obriran una nova etapa. Que el
govern l’assumeixi un dirigent sobiranista, tot i que és només de
retòrica i ho fa de la mà de l’extrema dreta, pot sacsejar el mapa
polític de Sardenya.
El fet de trencar l’hegemonia dels partits estatals pot afavorir que
la resta del sobiranisme construeixi una alternativa forta de cara a
futures eleccions, tenint en compte que poden quedar fora del parlament i
que el Partit Sard d’Acció s’alia amb la Lliga Nord. També es podrà
comprovar si els antics votants del Partit Sard d’Acció li giren
l’esquena després d’aquest pacte ominós.
El resultat pot mostrar la necessitat de tenir formacions fortes
d’obediència sarda que portin a la convergència i, a la vegada, situar
la qüestió nacional al centre del debat. Les eleccions seran un punt
d’inflexió en la política sarda, habitualment complexa, encara amb la
incògnita si serà per bé o per mal.
La indignació pel judici converteix la vaga general en un èxit
L'aturada aconsegueix un impacte notable i una mobilització de l'independentisme similar a la del 3-O
Milers de persones van omplir els carrers de tot Catalunya per protestar contra la vulneració dels drets fonamentals i el judici contra el procés. La vaga, convocada per la Intersindical-CSC, va tenir un impacte notable
en diversos sectors i es va fer notar pels talls de les carreteres o
vies de tren en molts indrets del país. Uns talls que van començar de
bon matí. Segons que va informar el Departament d’Interior,
a les deu del matí ja hi havia tallades la A-27 a Tarragona, la C-66 a
Torrent, la N-II a Tàrrega, la C-13 a la Pobla de Segur, la N-260 a la
Pobla de Segur, la C-35 a Santa Maria de Palautordera, la C-17 a Gurb,
la C-16 a Berga, la N-152a a Puigcerdà, la C-60 a la Roca del Vallès, la
N-260 a Lles de la Cerdanya, la C-242a la Granadella, la N-II a Sant
Julià de Ramis, la AP-7 a Sant Julià de Ramis i la C-1412b a Isona i
Dellà. N’hi va haver més. Com ara la marxa a peu que es va fer entre
Banyoles i Girona, seguida per centenars de persones. Mentre la gent es
mobilitzava, al Suprem espanyol continuava el judici contra els
dirigents independentistes, que, com es va veure ahir al carrer, ha
originat una onada creixent d’indignació, perquè cada dia és més evident
la falsedat de les acusacions.
El portaveu de la Intersindical, Sergi Perelló, va
explicar que el seguiment havia estat ampli a les universitats, al
sector sanitari, als mercats municipals, als mitjans de comunicació, a
l’ICS i a Mercabarna. La Generalitat va dir que el
seguiment de l’aturada havia estat del 68% en el transport públic i a
les universitats, un 29% a l’ensenyament i un 30% en el comerç. L’Ajuntament de Barcelona
va afirmar que el 18% de la plantilla havia seguit la vaga. Com a dada
significativa, Perelló va destacar que el volum de trànsit de l’àrea
metropolitana de Barcelona havia baixat d’un 11,4%, molt a prop del 12%
de la vaga del 2012, malgrat que la d’ahir no tenia el suport dels
sindicats UGT i Comissions Obreres, que van optar per fer-hi boicot. Un dels sindicats que sí que donava suport a la protesta, la USTEC, va dir que el seguiment de la vaga a l’ensenyament públic havia estat d’un 50%.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Després dels talls de carretera de primera hora del matí, a migdia
van començar les concentracions o marxes per tot el país. La
concentració de Barcelona va ser la més nombrosa. Milers de persones van
omplir la plaça de la Universitat, una escena que es va repetir a
Girona –davant la delegació del govern–, a Tarragona i a Lleida, però
també en ciutats mitjanes, com ara Igualada, on la plaça de l’Ajuntament
es va omplir de gom a gom. A Figueres van ser els tractors que van
ocupar el centre de la ciutat.
Acabada la concentració de la plaça de la Universitat de Barcelona, es van ocupar les vies de tren de Rodalia
de l’estació de la plaça de Catalunya durant força estona. Els
manifestants van aturar la circulació de les línies R1, R3 i R4 durant
mitja hora. En acabat, ells mateixos se’n van anar, sense que calgués la
intervenció dels Mossos d’Esquadra, que sí que van intervenir amb força
a l’exterior i en més indrets de Catalunya, amb enfrontaments que en
alguns casos van acabat amb detencions. En el tall de carretera de la
C-17 a Gurb, agents dels Mossos d’Esquadra van actuar
contra els manifestants per a reobrir la circulació i hi hagué
enfrontaments amb els vaguistes, un dels quals fou detingut. També van
detenir un manifestant a Barcelona, en un tall a la cruïlla entre la
Gran Via i el carrer d’Urgell. I encara foren detingudes dues persones
més al peatge de la AP-7 a Tarragona, on els Mossos d’Esquadra van
colpejar els manifestants amb les porres.
A la tarda, van continuar alguns talls, com el de la AP-7 a l’Ampolla, però l’activitat es va centrar en les concentracions convocades
a les principals ciutats del Principat. La més nombrosa va ser la de
Barcelona, que va recórrer el passeig de Gràcia des de la plaça del Cinc
d’Oros fins a la Gran Via. Els organitzadors van donar la xifra de
200.000 manifestants. A la capçalera, una pancarta amb el lema
’21-F, vaga general: sense drets no hi ha llibertats’, portada pels
principals dirigents de la Intersindical-CSC, per representants de més
sindicats que hi donaven suport i per membres de la societat civil, com
ara David Fernández, Martí Anglada, Anna Sallés i l’actriu Àngels Massip.
Els representants dels partits polítics eren en una segona fila. Hi
havia dirigents de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Les manifestacions
de Girona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Badalona, Olot i més ciutats
també van ser molt nombroses. En el cas de Girona va arribar a 70.000 persones, una xifra que superà la de l’aturada del 3 d’octubre de 2017, que va ser de 60.000.
Durant la jornada d’ahir, l’independentisme va demostrar que havia recuperat el nivell de mobilització al carrer.
El Parlament Europeu prohibeix un acte de la Falange i Democracia Nacional
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 22 de febrer de 2019
2 minuts
La Falange i Democracia Nacional no entraran al Parlament Europeu. L'Eurocambraha prohibit, finalment, un acte amb el president de la Falange i el vicepresident de Democracia Nacional que
estava previst sota el títol "El futur de les forces patriòtiques a
Espanya per a la unitat i la llibertat". El president del Parlament, Antonio Tajani, ha fet servir les mateixes raons que va utilitzar per suspendre l'acte dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra: la seguretat.
Concretament, Tajani creu que la presència d'aquestes formacions
podria suposar una amenaça per la integritat del Parlament. Per tal de
poder-ho prohibir, el president del Parlament Europeu s'ha basat en una
sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2015 contra el mateix eurodiputat alemany delpartit neonazi NPD Udo Voigt, que promovia l'acte. La sentència exposa que no hi ha cap dret incondicional per entrar al Parlament a fer propaganda política.
En una informació difosa pel mateix Parlament Europeu, recorda que
l'article 22 de les regles de procediment internes confereixen al
president els poders per garantir la seguretat general en els locals del
Parlament per prevenir i aturar qualsevol pertorbació del funcionament
adequat de les activitats parlamentàries i la salvaguarda de la
integritat de la institució. També invoca a la jurisprudència d'un cas
presentat el 2015 pel mateix eurodiputat Udo Voig, en què es confirmava
que no existeix un dret incondicional d'accés a les instal·lacions al
Parlament amb finalitats de propaganda política.
Tot i aquesta decisió, encara està per veure si finalment Vox podrà celebrar el seu acte el dia 6 de març. Ara per ara, tot i haver estat anunciada, no l'ha autoritzada encara el Parlament.
Una vez más, @vox_es haciendo lo que no hicieron otros ni cuando estaban en el gobierno ni cuando están en la oposición: explicar en el mismo #ParlamentoEuropeo que Cataluña es España y que en el #TribunalSupremo se juzga un golpe de estado. El #VotoUtil desde antes de llegar!
Està previst, de moment, que a la
conferència al Parlament Europeu hi intervinguin el secretari general de
Vox, Javier Ortega; el portaveu a Catalunya, Jorge Buxadé, i la
vicepresidenta de relacions institucionals a les Illes Balears, Malena
Contestí. L'acte durà el nom de "Catalunya, una regió espanyola".
La Cerdanya reivindica el seu patrimoni gastronòmic amb la Festa del Trinxat
A més de la popular barreja de col i patata, al sopar també s’hi
menjaran formatges, embotits i altres productes de la zona
Ja fa més de vint anys que, cada hivern, Puigcerdà fa la Festa del Trinxat,
un àpat comunitari que vol potenciar el plat més popular de la
Cerdanya. Enguany, el sopar es farà dissabte a les nou del vespre al
pavelló municipal i aplegarà un miler de persones. Amb el trinxat com a
pretext, la festa vol ser un aparador de la rica gastronomia de la
comarca i, per això, al menú hi consten altres productes autòctons de la
zona, provinents en molts casos de l’agricultura ecològica i de
quilòmetre zero.
Així, a més del trinxat, al sopar de dissabte també es degustarà un
entrant d’embotits i formatges de la comarca i una crema de carxofes
aromatitzada amb fetge gras d’ànec. Després del plat protagonista, els
comensals menjaran vedella local ecològica amb cremós patata de la
Cerdanya perfumada amb tòfona. I després de les postres, el sopar de
gala s’acabarà amb un ball a càrrec de l’orquestra Montecarlo.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
La col de la Cerdanya, l’ingredient estrella del trinxat
El trinxat és un plat típicament hivernal consistent en un puré espès
de col i patata enriquit amb cansalada fregida i el seu suc. És
originari de tota la zona del Pirineu, però el que es fa a la Cerdanya
té una fama especial perquè s’elabora amb una varietat molt concreta de
col autòctona de la zona anomenada col d’hivern. És especial perquè
creix a grans altures i ha estat tocada pel gel de les nits cerdanes i
això fa que tingui una consistència especial i que no es desfaci del tot
a l’hora d’aixafar la verdura.
Menjar trinxat més enllà de la festa
A banda del sopar de gala, cada dijous del mes de febrer diversos
restaurants del centre del poble afronten el repte de crear tapes amb
els principals ingredients del trinxat. També durant tot el mes, els
restaurants col·laboradors de la Festa del Trinxat ofereixen dins en les
cartes i menús l’opció de degustar el tradicional trinxat de Cerdanya.
El Parlament Europeu rectifica i permet una exposició censurada sobre el català
El parlament havia prohibit l'exposició adduint que el contingut
'no era apropiat' per la imminència de les eleccions espanyoles
El Parlament Europeu permet
finalment que les seves instal·lacions acullin l’exposició ‘Llengua
catalana: 10 milions de veus’ impulsada per la Plataforma per la Llengua
i l’eurodiputat Ramon Tremosa. La setmana passada, la cambra l’havia
prohibida adduint que el contingut ‘no era apropiat’ per la imminència
d’eleccions a l’estat espanyol.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Una bona notícia: després de llargues negociacions amb els qüestors del @Europarl_CAT, ens auroritzen l’exhibició prevista sobre el català, que organitzàvem conjuntament amb @llenguacat
Tremosa mateix ha donat la notícia a Twitter, on ha explicat que, ‘després de
llargues negociacions’, el Parlament
Europeu havia autoritzat l’exposició sobre la llengua catalana.
S’inaugurarà el 4 de març. El vet contra l’exposició es va fer públic
quan feia poc que el president de la cambra, Antonio Tajani, havia
prohibit una conferència de Carles Puigdemont i Quim Torra.
