1.200 empresaris reclamen que s'acceleri la Hisenda pròpia

30/04/2015

Estructures d'Estat

1.200 empresaris reclamen que s'acceleri la Hisenda pròpia

 

Denuncien que l’Estat espanyol "perjudica greument" el teixit industrial de Catalunya amb la seva política centralitzadora

Bernat Vilaró

El Singular

Més de 1.200 empresaris de petites i mitjanes empreses, que formen part de l'ANC Empresaris, ha demanat a la Generalitat que "s'afanyi en el desenvolupament de la Hisenda pròpia", i que acceleri aquesta estructura d'Estat, una de les més importants i rellevants.

El coordinador de l'ANC Empresaris, Francesc Sánchez, ha explicat a elSingular que "no volem que s'aturi la Hisenda pròpia, i la defensem perquè som partidaris ferms que s'ha de tirar endavant". "Actuem com l'ANC, és a dir, mentre la Carme Forcadell reclama la Republica Catalana, nosaltres reclamem els interessos de l'Estat català des del punt de vista dels empresaris", ha afegit Sánchez.

El col·lectiu d'empresaris sobiranistes considera que "l’Estat espanyol està perjudicant greument el teixit industrial de Catalunya amb la seva política centralitzadora", i recull alguns exemples d'actuacions que dissuadeixen la inversió estrangera a Catalunya i ofeguen les seves possibilitats d’expansió.

Per exemple, la pèrdua de la concessió d’un gran centre logístic de distribució de 200.000 vehicles Mercedes Benz i Smart al port de Tarragona per no disposar d’ample de via europeu, gestió que hauria donat feina a milers de treballadors.

Ofec al govern

La sectorial independentista també denuncia la fiscalitat confiscadora del govern espanyol, perquè "genera un ofec econòmic a la Generalitat" i perjudica clarament els recursos que es podrien dedicar a la rebaixa i millor redistribució d’impostos, al suport productiu i a l’eficiència de les empreses catalanes.

En cas que es recuperin els guanys fiscals gràcies a la creació de l'Estat català, els Empresaris per la Independència asseguren que Catalunya podrà ajudar les seves empreses rebaixant els impostos, i f

El nombre de catalans a l'estranger augmenta un 68% des de l'inici de la crisi i arriba a les 242.070 persones

El 2014 ha estat l'any amb un major increment, més de 20.000 persones, que sobretot han marxat al Regne Unit i Alemanya

ARA Barcelona | ARA 30/04/2015 12:23

El nombre de catalans que resideixen a l'estranger s'ha incrementat durant el 2014 un 9,3% respecte l'any passat, segons ha informat aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L'increment d'un any respecte a l'altre és el més gran que es registra des del 2009, amb més de 20.000 emigrants addicionals. La xifra ha augmentat un 68,1% des del 2009. El nombre total de residents catalans a l'estranger a 1 de gener del 2015 és de 242.070 catalans, mentre que sis anys abans eren 144.002.

Els països estrangers que més residents catalans han rebut durant el 2014 són països de la Unió Europea, on han augmentat un 11,3%, especialment al Regne Unit (16,3%) i a Alemanya (14,6%). 

També, amb un augment per sobre de la mitjana, destaquen els Estats Units (14,5%).

Els residents catalans a l'estranger es localitzen fonamentalment a la Unió Europea, amb 81.551 catalans, i a Amèrica del Sud, on en resideixen 81.211.  La naturalesa del perfil de resident és força diferent en els dos territoris. Mentre que a la Unió Europea la població menor de 15 anys suposa un 23% del total i la de 25 a 54 anys un 45%, a Amèrica del Sud, la població és més envellida on hi destaca un 31% de majors de 55 anys. El segueixen Amèrica del Nord i Central, amb 40.633 catalans, i la resta d'Europa amb 28.122.

França és el principal país de destinació dels catalans residents a l'estranger amb 31.093 persones. També és la primera destinació de 27 comarques, en les que destaca la Val d'Aran amb un 68,6% de residents al estat francès. El segueix Argentina, amb 26.498 catalans, que és la principal destinació de 10 comarques, en les que destaca la Noguera (60%). El tercer país amb més residents catalans és Alemanya, amb 16.228 persones. El quart és Mèxic, amb 14.135 residents i el cinquè Andorra amb 14.059.

La dada que s'utilitza per mesurar el nombre de residents catalans a l'estranger és el Padró d'habitants residents a l'estranger (PHRE), que és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l'estranger, amb nacionalitat espanyola, i que abans de marxar es trobaven censats en algun municipi de Catalunya.

Els familiars alemanys dels alumnes d'intercanvi de Llinars van marxar "enfadats" pel protocol de la Sagrada Família

La directora de l'IES Giola escriu una carta de protesta en què lamenta que s'hagin "menystingut les necessitats" d'aquests pares

ACN Barcelona | ARA 28/04/2015 17:55

La directora de l'IES Giola de Llinars del Vallès, Sílvia Genís, ha revelat aquest dimarts a l'ACN que les famílies dels 16 alumnes alemanys que viatjaven a l'avió estavellat als Alps després de fer un intercanvi a l'institut van sortir "enfadats" de la Sagrada Família. El protocol "va menystenir" les necessitats de persones directament afectades per la tragèdia, ha lamentat. No se'ls va facilitar "cap traducció de la cerimònia". Tampoc es va respectar "el seu desig de seure al costat de les famílies catalanes que havien acollit els seus fills". Genís ha enviat una carta als organitzadors en què matisa que no coneix "l'opinió" de la resta de famílies però assegura que les alemanyes van marxar molestes.

El funeral en homenatge a les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings ha despertat sentiments contradictoris al claustre de professors de l'IES Giola. Per una banda, han notat que l'esforç d'empatia que ha fet l'IES per posar-se al lloc d'aquests pares que han perdut un fill de 15 anys els "ha reconfortat". Per l'altra, els protocols del comiat oficial a la Sagrada Família han trepitjat les necessitats d'aquestes famílies, el pes dels polítics "els ha menystingut", i s'han oblidat que "són persones afectades directament per la tragèdia", denuncia Genís.

Els pares d'aquests alumnes alemanys desapareguts van demanar que l'ordre del dia reservés per a ells "més estona" amb les famílies catalanes. "La cerimònia era secundària", explica. També van demanar que aquests pares d'aquí seguessin al seu costat. Però cap de les dues peticions va ser respectada.

El malestar va créixer quan van adonar-se que l'organització no els havia facilitat cap traducció de la cerimònia i que aquesta tampoc va incloure cap part en alemany. "Si se'ls convida a venir, com pot passar això?", es pregunta Genís.

La directora, però, també ha volgut reconèixer que el malestar tant de les famílies alemanyes com catalanes va ser reparat parcialment al final. Es va organitzar un sopar a l'hotel perquè els alemanys i els catalans que havien compartit els fills es poguessin acomiadar "com cal". "Per a nosaltres" aquestes famílies "són pares d'alumnes del centre" i rebran aquest tracte. Crec que l'esforç que s'ha fet per cuidar-los, malgrat tot, "ha servit".

Altafaj: "Catalunya desapareixerà de l'agenda europea si no dóna un missatge clar"

29/04/2015

Procés

Altafaj: "Catalunya desapareixerà de l'agenda europea si no dóna un missatge clar"

Amadeu Altafaj

El representant de la Generalitat davant la UE admet que la llista unitària oferia un missatge més entenedor al món

Xavier Lladó

El Singular

El representant de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, ha avisat avui que Catalunya "desapareixerà" de l'agenda europea si al 27-S no dóna una missatge "clar" a favor de la independència i ha avisat que, en el procés sobiranista, "el primer adversari a derrotar és la indiferència".

També ha admès que seria "més clara" i "més llegible" en l'escena internacional la proposta de llista unitària que el president Mas va llançar el 25 de novembre de l'any passat. Pretenia aplegar en una sola candidatura electoral les formacions independentistes per enfortir el caràcter plebiscitari de les eleccions, entre altres raons. Altafaj ha afirmat, no obstant, que ara el que toca "és fer que també funcioni el nou acord".

En un dinar col·loqui organitzat per Moment Zero i el diari El Punt Avui, Altafaj ha asseverat que el procés sobiranista és "l'assumpte més internacional de la història recent europea". El representant permanent del Govern a Brussel·les ha reclamat que els mateixos catalans no situïn el futur de Catalunya en escenaris "estratosfèrics" que estiguin fora de la UE.

Altafaj ha afirmat que els catalans "són i seran" europeus i ha pronosticat que la UE respondrà a una hipotètica demanda d'independència de Catalunya amb "pragmatisme i diàleg". Ha assegurat que hi ha actors de la comunitat internacional que veuen amb "perplexitat" que l'Estat "no hagi gestionat" l'assumpte català, tot i que ha admès que els aliats a una eventual Estat català no es faran visibles fins a "que arribi el moment".

La plataforma de Duran torna a l'atac i ironitza sobre la declaració d'independència

 

SEGUR QUE VOLIA DIR:DESTRUÏM, ...AQUEST GRAN BOTIFLER!!!

Dijous  30.04.2015  08:08

La plataforma de Duran torna a l'atac i ironitza sobre la declaració d'independència

Nous piulets polèmics de Construïm

Vilaweb
L'endemà d'haver atacat des de Twitter el viatge del president de la Generalitat, Artur Mas, als Estats Units, la plataforma impulsada per Josep Antoni Duran i Lleida, Construïm, ha ironitzat amb dos piulets sobre què faria el govern l'endemà de la declaració d'independència. Ahir Duran es desmarcava dels piulets de Construïm, però el compte oficial de la plataforma continua piulant, de manera anònima. I ara es pregunta: 'Què farà el govern català l'endemà de la DUI? Ocupar Hisenda, l'aeroport del Prat, la Delegació del govern?'. I una altra: 'Què farà el govern català l'endemà de la DUI? Hauran els ciutadans d'encerclar a la guàrdia civil? Quin és el pla per fer-la efectiva?'.

Construïm @Construim_info

Què farà el govern català l’endemà de la DUI? Ocupar Hacienda, l’aeroport del Prat, la Delegació del govern?

8:05 PM - 29 Apr 2015

 

La desesperació de Duran, per Pere Cardús

OPINIÒ

Pere Cardús

30.04.2015

La desesperació de Duran

Vilaweb

El senyor Duran tenia un pla. Comptava que la cosa es desinflaria i que ell, després d'haver fet tot d'equilibris i de mirar de no incomodar els seus protectors, podria continuar fent la viu-viu. El pla 'Qui dia passa, any empeny', escrit a quatre mans amb Sànchez Llibre en les estones lliures al Palace, fa figa d'un temps ençà, i els seus avaladors s'adonen que no podran salvar els mobles. I, és clar, quan has fet de la dedicació política la teva manera de viure, fa de molt mal acceptar que potser hauràs de canviar-ho tot i tornar a començar.

Penseu com ha de frustrar haver dedicat més de trenta anys a fer-te un espai propi en el panorama polític i que la dèria o la deriva secessionista d'uns quants ciutadans desinformats t'ho engegui tot a dida. I si aquesta dèria la tenen els adversaris, encara. Però el cas és que els qui s'han fet independentistes són els socis que has tingut aquests més de trenta anys que fa que remenes la cua! Ara, quan les coses a fora de casa no van bé, sempre tens la teva gent que et donarà suport i et seguirà la veta, oi? Doncs tampoc! En Duran s'ha trobat que a casa seva tampoc no li fan cas. I quan fa això tan pesat de sotmetre les decisions a votació, les perd per culpa dels enderiats sobiranistes.

Però no us penseu pas que aquest home no tingui idees pròpies ni recursos. Sí que en té. I quan veu les orelles al llop, decideix de passar a l'acció i inflar un bot salvavides. Qui diu inflar diu Construïm. Hi posa uns quants amics a fer veure que la cosa no és de la seva incumbència, mentre espera fins a l'últim moment per a saltar. Que no se sap mai! No se sap mai si, amb un cop de lucidesa encara s'hi podrien repensar, aquests sobiranistes il·luminats.

I mentre espera el miracle que impedeixi la desfeta del pla 'Qui dia passa, any empeny', els amics que ja l'esperen dins el bot salvavides van dinamitant les poques possibilitats de refer ponts que hi havia. I el criden: 'Duran! Salta ara! No esperis més, que això es pot enfonsar!' Però ell té una missió: abans de saltar, vol erosionar tant com pugui els seus antics socis i la gent de casa seva. Quina colla de traïdors que han abandonat el peix al cove, la puta i la Ramoneta i ara volen el pa sencer! On s'és vist!

Senyores i senyors, autoritats i gent de bona fe, sigueu comprensius. Hi ha un home que fa més de trenta anys que construïa el seu niu daurat i ara una colla de galifardeus somiatruites és a punt de malmetre el seu somni. Això és desesperant. I quan algú està desesperat actua a la desesperada. I quan s'actua a la desesperada es perd molt ràpidament la por de fer el ridícul. Com li ha passat al bot salvavides aquests últims dies. 'Construïm' és una bona paraula, amb un gran significat. És una pena que la facin servir amb un objectiu totalment contrari. Els verbs en primera del plural són molt potents en política. A mi m'agrada aquest: marxem.

perecardus@mesvilaweb.cat

Llenya al BBVA, per Vicent Partal

Vicent Partal

30.04.2015

Llenya al BBVA

Vilaweb

 

Ahir el BBVA va anunciar els seus plans a Catalunya després d'haver adquirit Caixa Catalunya fa poc. Resum ràpid: tancarà 285 oficines i acomiadarà 1.700 treballadors. Sobre un total conjunt, ara mateix, de 1.300 oficines i 8.000 treballadors. O siga, que despatxarà, sense cap vergonya, el 20% de la plantilla.

En contrast, explicat en la mateixa conferència de premsa, enguany el BBVA ha guanyat 1.536 milions d'euros, benefici net, cosa que equival a un 146% més de beneficis que no l'any passat. Compareu-ho: mentre el BBVA guanya un 146% més acomiada impunement el 20% dels treballadors.

Tot això, i ací hi ha el quid, després d'haver adquirit Catalunya Caixa amb un milió i mig de clients que només li han costat sis-cents milions d'euros. Un gran negoci que ha estat possible perquè prèviament els ciutadans, amb els nostres imposts, vam rescatar el banc amb una xifra que encara no s'ha tancat, però que podria arribar a superar, sumant-ho tot, els 20.000 milions d'euros.

Ho tornaré a resumir, mirant de contenir la ira. Nosaltres posem 20.000 milions d'euros, que llancem al fem, perquè el BBVA, pagant-ne 600, es quede Catalunya Caixa, que té un volum d'actius de 60.000 milions d'euros. Se la queda, fins i tot, per menys diners dels que val el simple patrimoni net de 'la Caixa' (valorat en 2.630 milions) i augmentant de 1.500 milions d'euros el capital total del BBVA. Resultat: el BBVA creix a Catalunya, es consolida a Espanya i encara es permet el luxe de tancar oficines i acomiadar el 20% dels treballadors implicats.

Ja ho sé, que nosaltres no podem fer-hi res. Però hi ha ningú que em sàpiga dir com és que ho consentim, tot això? Quin sentit té rescatar Catalunya Caixa per acabar així? Tan imbècils som?

…Ah!, i a sobre hem d'aguantar un anunci exasperant en què el BBVA usa els castellers per dir-nos que ara farem pinya. Que farem pinya? Llenya, caldria. Molta llenya.

Unitat d'acció al Parlament per impulsar la vegueria del Penedès

La Plataforma per una Vegueria Pròpia, que s'ha reunit amb la majoria de grups parlamentaris, demana la modificació de la llei de vegueries i la llei electoral per poder desplegar "l'àmbit d'acció" de la vegueria

LAIA VICENS Barcelona | ARA 29/04/2015 14:49

Unitat d'acció al Parlament per impulsar la creació de la vegueria del Penedès. Els membres de la Plataforma per una Vegueria Pròpia s'han reunit aquest matí al Parlament amb els grups parlamentaris (amb tots menys amb PP i Ciutadans) per manifestar-los "el desig intens i urgent" per definir la vegueria. Aquest nou àmbit territorial estaria format per 72 municipis de quatre comarques (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia).

Segons ha explicat Fèlix Simon, president de la Plataforma, les quatre comarques es "complementen", de manera que la nova vegueria no tindria només una "capitalitat", sinó que les quatre ciutats principals -Vilafranca, El Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Igualada- es repartirien les funcions.

En una roda de premsa al Parlament, la Plataforma per una Vegueria Pròpia s'ha marcat tres objectius: desplegar l'àmbit d'acció i funcional de la vegueria i modificar la llei de vegueries i la llei electoral perquè es tingui en compte la vegueria del Penedès.

La Plataforma per una Vegueria Pròpia la formen 13 associacions d'empresaris de les quatre comarques que representen uns 7.950 associats, 66 ajuntaments, els quatre consells comarcals, 132 entitats, així com més de 12.500 particulars que, a títol individual, volen potenciar la creació de la nova vegueria.

El Penedès va ser exclosa de la llei de vegueries

 

El Parlament va aprovar el 14 de juliol de 2010 la creació de l'Àmbit territorial de la vegueria del Penedès, però dies després, en la votació de la Llei de Vegueries, els vots del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) van impedir que la Vegueria del Penedès fos reconeguda, tombant una esmena de CiU que així ho demanava. Ara bé, la Plataforma també lamenta que amb els governs de CiU "tampoc s'ha modificat la Llei".

Amb l'anunci d'avui, però, els impulsors de la Vegueria volen reivindicar que compten ara amb el suport de la majoria de partits per impulsar la creació del nou ens territorial.

Construïm fa perdre suports a Duran dins d'Unió

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!

29/04/2015

ciu

Construïm fa perdre suports a Duran dins d'Unió

El líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida

L'ofensiva de la plataforma democristiana contra Mas irrita els alts càrrecs d'UDC al govern. El líder d'Unió intenta desmarcar-se dels atacs. Estupefacció a CDC

Lluís Bou

El Singular

L'ofensiva que ha llançat la plataforma Construïm, impulsada per Josep Antoni Duran, contra el president Artur Mas, criticant frontalment el viatge que va fer als Estats Units, està provocant divisió a Unió. Tots els alts càrrecs d'Unió al govern consultats renegaven avui de la plataforma amb paraules sovint gruixudes i s'aliniaven amb el president. Donen per trencada la relació amb Construïm. El conflicte va molt més enllà del sector sobiranista d'Unió.

Un director general d'Unió no ha descartat al Singular que Construïm hagi iniciat una estratègia de distanciament atacant Mas. "El que diuen als tuits, que no han estat desautoritzats, és una falta de respecte brutal cap al govern", afirma. Recorda en aquest sentit que algunes persones de l'entorn de la plataforma, com Aitor Agea, han escrit tuits en sentit similar contra Mas des de fa dies, i això fa pensar que no es tracta d'un simple error del community manager.

Aitor Agea @aitoragea

Si #presidentMas s'entossudeix en referèndum independentista a properes autonòmiques, i encara existeix CIU, jo votaré en blanc. #mas8aldia

10:28 PM - 27 Apr 2015

El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, líder del sector sobiranista d'Unió encara ha anat més enllà i ha proclamat que caldrà considerar a partir d'ara Construïm com un "adversari" polític. Ha recollit en aquest sentit l'afirmació que ja va fer el regidor de Sant Cugat Carles Brugarolas en el darrer consell nacional democristià. Josep Sánchez Llibre, mà dreta de Duran, va prendre aquell dia la paraula per replicar les paraules de Brugarolas mentre defensava Construïm.

Els consellers d'Unió mantenen silenci però estan incòmodes per la situació que s'està creant. Entre els diputats democristians, en canvi, la crítica a Construïm és avui frontal als passadissos del Parlament. Roger Montañola, membre de la permanent i considerat oficialista, es mostra molt contrariat. "El que han fet és patètic!". Portarà la polèmica a la direcció democristiana.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, també recela amb el que està succeïnt amb la plataforma impulsada per Duran. És ara la impulsora d'un debat clar a Unió sobre si es declara a favor o en contra de la independència en la consulta interna que celebrarà el 14 de juny, i ha començat a promoure la celebració d'un consell nacional per decidir-ho.

La polèmica ha agafat avui un volum tan elevat a les files democristianes que Duran ha optat per marcar distàncies amb la seva plataforma i ha negat estar al darrere dels polèmics tuits. No fer-ho l'hauria deixat en una mala posició interna, asseguren fonts democristianes. El líder d'Unió ha fet el desmarcatge amb 4 piulades, afirmant que no té "res a veure" amb aquests pronunciaments, i que la plataforma "té vida pròpia". "Si algun dia vull dir alguna cosa sobre el que sigui, ningú pot dir que sóc dels que m'acostumo a amagar sota etiquetes o noms d'altres", ha afegit. El líder democristià ha lamentat que "els que de seguida es llancen a sobre, abans no preguntin", i ha conclòs que el fet "que hi hagi qui ha començat la campanya del 14-J [la consulta interna d'Unió] no ho justifica".

A CDC el posicionament de la plataforma de Duran ha causat literalment estupefacció. Consideren que segueix l'argumentari del PP i recorden que Unió en realitat comparteix govern amb CDC sense que mai hagi aparegut cap problema seriós, ni tan sols amb la consulta del 9-N. Fonts de CDC donen per fet que darrera de Construïm hi ha Duran i Sanchez Llibre, però no hi vinculen explícitament cap altre dirigent democristià. La consigna a CDC es mantenir-se a l'expectativa a l'espera que Unió aclareixi què fa amb Construïm.

A continuació, els polèmics tuits de Construïm:

Construïm @Construim_info

Realitat:l'últim viatge de Mas als EUA és la primera vegada que un president de la @gencat no aconsegueix una foto amb cap càrrec important

8:31 PM - 28 Apr 2015

Construïm @Construim_info

Si algú es pensa que els EUA i/o la UE forçaran a Espanya a negociar la DUI que viatgi una mica i s'assabenti el pa que es dóna

7:31 PM - 28 Apr 2015

Camacho es va comprometre el 2011 a acabar amb les llistes fantasma

28/04/2015

Llistes fantasma

Camacho es va comprometre el 2011 a acabar amb les llistes fantasma

Alícia Sánchez-Camacho, en l'entrevista del 2011

La líder del PPC va afirmar en una entrevista que les persones que es presenten "han d'estar arrelades al territori"

Bernat Vilaró

El Singular

La presidenta del PP Català, Alícia Sánchez Camacho, va afirmar el 26 de maig del 2011 que "el meu objectiu va ser que no es fessin aquestes llistes", i "sempre he cregut que les llistes han d'estar arrelades al territori", en una entrevista a 'Els Matins de TV3', que aleshores conduïa el periodista Josep Cuní.

"Li asseguro que en les properes eleccions em miraré fins la darrera pedania, encara que tingui 100 habitants, perquè tots els municipis són dignes i necessiten una gent i una persona del seu territori. I si no en tenim, no n'hi haurà", va afegir Camacho.

285 llistes fantasma entre PSC i PP

Tal i com va explicar elSingular, el PSC i el PP han tornat a recórrer a les anomenades 'llistes fantasma' per inflar el nombre de candidatures presentades a les eleccions municipals del proper 24 de maig i dissimular així la pèrdua d'implantació territorial. Dels 947 municipis catalans hi ha fins a 145 'llistes fantasma' del PSC i 140 del PP, un 27,5% i un 27% respectivament del total anunciat.

Es tracta de llistes en municipis que tenen entre 100 i 250 habitants, on els consistoris estan formats per 5 membres electes. Tant el PP com el PSC, davant de la impossibilitat de configurar una llista completa perquè les seves sigles no tenen implantació en aquests municipis, han optat per formalitzar igualment una candidatura, tot i ser conscients que el seu alcaldable no podrà presidir l'ajuntament perquè es presenta tot sol.

Les llistes fantasma del PSC i el PP costen 1,2 milions de diner públic

28/04/2015

Llistes fantasma

Les llistes fantasma del PSC i el PP costen 1,2 milions de diner públic

A Estamariu qui vulgui votar el PSC s'hi trobarà una noia de 23 anys, militant de la JSC de l'Hospitalet de Llobregat

Són les subvencions que rebran pel sol fet de presentar candidatures en el 50% de cada província, i per cada regidor que obtinguin sumaran 270 euros més

Gemma Aguilera

El Singular

Presentar una llista fantasma en un poble, amb un sol candidat que no visqui en aquesta població és legal. La Llei orgànica de règim electoral general (Loreg) no només ho permet, sinó que ho premia. L'article 193.2 estableix que “per cada província, aquells que concorrin a les eleccions en, almenys, el 50% dels municipis, podran gastar, a més, uns altres 150.301,11 euros per cadascuna de les províncies en què compleixin l'esmentada condició”. Això vol dir que el PSC i el PP, cobraran de les arques públiques de l'Estat, al marge de si obtenen un sol vot o no en aquests municipis -aquesta subvenció, a diferència d'altres, no està vinculada als resultats-, 601.244,44 euros cadascun. És a dir, que les llistes fantsma del PSC i el PP només a Catalunya, 145 i 140 respectivament tal i com ha publicat El Singular, costaran a tots els contribuents 1.202.488,44 euros.

Però més enllà del negoci econòmic directe, l'aposta d'aquests dos partits es tradueix també en un intent de controlar Diputacions. Com explica el professor de Dret Constitucional de la UB Josep Maria Reniu, "aquestes llistes fantasma, totalment legals però immorals, els serveixen per gratar vots en cada partit judicial, i això és clau per aconseguir diputats provincials. Els consells comarcals no els interessen, són les escorrialles".

De fet, la llei espanyola estableix que «un cop constituïts tots els ajuntaments de cada província, les juntes electorals de zona fan una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut almenys un regidor dins del partit judicial, ordenant-los en ordre decreixent segons els vots obtinguts per cadascun. Un cop feta aquesta operació, la junta electoral de zona fa el repartiment dels llocs que corresponen en cada partit judicial a les formacions polítiques mitjançant el procediment de la llei d’Hondt, segons el nombre de vots obtinguts". Per tant, com assenyala Reniu a El Singular, "les llistes fantasma poden ser clau en el repartiment de poder de les diputacions, especialment la de Lleida, Girona i Tarragona, on més llistes fantasma hi ha».

Reniu apunta que aquesta situació d'immoralitat es podria resoldre "només canviant una vintena de paraules de la Loreg, que dóna cobertura legal a totes aquestes trampes, a Catalunya i a Espanya, perquè permet que qualsevol persona pugui ser elegida encara que no hagi trepitjat un poble, i en canvi obliga l'elector a estar empadronat en un municipi per poder votar, només en aquell municipi, és clar". De fet, el projecte de llei electoral catalana amb què treballa el Parlament de Catalunya ja contempla una restricció per evitar aquests fraus democràtics, i estableix que per a ser candidat, cal estar empadronat al municipi amb un mínim de 6 mesos.

Alícia Sánchez Camacho sobre les #llistesfantasma

Dimecres  29.04.2015  09:30

Autor/s: ACN

Greepeace demana que s'eviti l'enfonsament del 'Sorrento'

El vaixell es va incendiar en una zona d'alta riquesa mediambiental, segons l'entitat ecologista

Vilaweb

Un incendi va cremar ahir un ferri de passatgers de la companyia Acciona Transmediterrania, a unes 17 milles de l'illa de Mallorca. El vaixell, de nom 'Sorrento' va sortir de la capital mallorquina a les dotze del migdia amb 152 passatgers i navegava amb destí a València, on tenia prevista la seva arribada a les set del vespre. Els passatgers van estar evacuats a bord de dos ferris més, el 'Visemar One' i el 'Puglia'. Aquest darrer es va dirigir cap a Palma, segons l'Autoritat Portuària de Balears, que va avisar que el 'Sorrento' es pot acabar enfonsant. 

Greenpeace demana que s'eviti l'enfonsament del Sorrento

A causa d'aquest perill, Greenpeace ha demanat que es posin tots els mitjans disponibles per sufocar el foc del ferri. L'entitat ecologista reclama a les autoritats que facin el possible perquè el vaixell no s'enfonsi i perquè els fets s'han produït en una zona pròxima a les aigües del ponent de Mallorca, d'alta riquesa mediambiental. L'ONG recorda que el Sorrento és un buc de 186 metres d'eslora que, a banda de passatgers, pot dur fins a 150 vehicles i diversos contenidors, de manera que la càrrega 'potencialment contaminant' podria augmentar. 

Segons Greenpeace, l'any 2007 un altre buc similar, el Don Pedro, de 156 metres d'eslora, es va enfonsar davant la bocana del port d'Eivissa amb diversos contenidors de bateries i altres residus perillosos. Per això ha reclamat conèixer 'de manera immediata' la càrrega del buc i la quantitat de combustible que duia per avaluar si hi pot haver substàncies contaminants.
El vaixell incendiat
Els passatgers van abandonar el buc en balses salvavides després de declarar-se l'incendi, que segons Salvament Marítim, està controlat. El ferri va sol·licitar ajuda al Centre Salvament Marítim de Palma quan passaven cinc minuts de tres quarts de dues del migdia i era a 15 milles de la Illa Dragonera i a 17 de Mallorca.

En un primer instant el capità va desestimar evacuar el ferri arran de l'incendi, que va començat a la banda de babord. Finalment, però, i davant la intensitat de les flames, els viatgers van poder fugir de les flames per estribord. D'altra banda, tres membres de la tripulació van estar rescatats per un helicòpter de Salvament Marítim en no poder arribar a la zona d'evacuació i van ser traslladats a l'Hospital de Son Espases amb símptomes lleus d'intoxicació de fum.

El vaixell incendiat, de bandera italiana, té una eslora de 186 metres i una mànega de 25,6 metres i disposa d'una capacitat per a 954 passatgers i 150 vehicles. Es va incorporar a la ruta entre València i Palma a principis de març de l'any passat per donar resposta a l'increment del tràfic entre les Illes i el País Valencià, ja que té capacitat per a 2.300 metres linials diaris de càrrega, un 30% més que altres bucs de la flota.

• 
  
  Foto: @HerranzBernardo

Oriol Gracià

25/04/2015 - surtdecasa.cat

Menjar i beure

La moda del vermut, també passa per la Terra Alta

El vi especiat del celler Casa Mariol de Batea sedueix els ‘hipsters’ de Barcelona

Foto: 

Enrique Marco

Josep Sucarrats, Sergi Martín i Miquel Àngel Vaquer

Fer el vermut —i beure’n— és ‘cool’, és tendència. Ho diu el diari ‘Financial Times’: el vermut ha deixat de ser una beguda ‘fusty’ [antiga i rància] i s’ha convertit en un dels productes de moda. I ho ha fet des de Barcelona, ciutat que —amb el permís de Reus— s’ha convertit en la capital vermutera no només de Catalunya, sinó també del món.“Si fa uns anys la medalla se l’enduien les ciutats italianes, ara Barcelona els ha pres el relleu. Els productors catalans hem aconseguit reexplicar el vermut i posar-lo de moda, a casa i al món”, explica Miquel Àngel Vaquer, tercera generació del celler Casa Mariol de Batea.

"Els Mariol hem sigut gent emprenedora, de poca por, un pèl esbojarrats. Ens agrada el risc i anar per lliure”

Aquest jove que tot just passa de la trentena regenta una vermuteria al Cap i Casal, i des del seu cau barceloní ha tret la pols al vermut familiar, n’ha redissenyat la botella i l’ha fet arribar als quatre cantons d’Europa. Ah! i encara li ha quedat temps per explicar aquest fenomen català en el llibre ‘Teoria i pràctica del Vermut’, escrit a sis mans amb els periodistes Josep Sucarrats i Sergi Martín.
La generació vermut
La tardor del 2007 tres amics van posar en marxa ‘El blog del morro fi’ per comentar els bars que visitaven. Sense buscar-ho, el web es va convertir en un punt de referència per tota una nova generació de barcelonins i catalans que buscava punts de trobada per fer el vermut. “L’acte de fer el vermut era vigent, però la beguda havia perdut la connotació de modernitat. Internet va ajudar a capgirar la situació perquè va permetre seduir un nou públic jove, també hispters, que es va sumar a la moda a través de les xarxes socials”, explica Josep Sucarrats, director de la revista ‘Cuina’. El periodista Sergi Martín encara precisa més: “A més d’Internet s’hi sumen altres variables. També hi ha entrat en joc aquell acte rebel generacional de ‘si el pare beu cervesa, jo ho he de beure una cosa diferent’. Però aquesta moda no s’hagués consolidat sense la complicitat de productors, distribuïdors, bars, clients i periodistes”. I aquí és on entren en joc empresaris amb nas com Miquel Àngel Vaquer: “Per arribar amb eficàcia a aquesta nova generació calia adaptar la fórmula del vermut als nous gustos i, sobretot, actualitzar la imatge de les botelles. Calien etiquetes modernes, directes, més simples”. I la fórmula va funcionar: des de fa tres anys que el vermut terraltí de Casa Mariol es pot trobar a la majoria de vermuteries catalanes al costat d’altres vins aromatitzats com l’Yzaguirre, el Miró, l’Iris Muller o el Martini.
El secret de la recepta
“Cada celler té la seva fórmula. Per elaborar el nostre vermut fem servir més de cent cinquanta botànics, entre herbes, arrels i espècies. Al nostre negre hi afegim també nou verda, per enfosquir el vi base. El resultat té un punt dolç, amb un petit regust amargant”, comenta Miquel Àngel. Segons Josep Sucarrats “un bon vermut ha de ser molt equilibrat; que cap herba predomini per sobre de les altres”.
El més interessant d’aquest beuratge, però, és que es tracta d’una beguda sense normes.“Es pot ingerir sol o amb sifó quan fas el vermut al migdia, o combinat amb whisky quan surts de festa a la nit. Potser a casa nostra no hi estem tan acostumats, però els còctels amb vermut funcionen molt bé als països del nord d’Europa, als Estats Units i el Canadà”, remarca Miquel Àngel amb coneixement de causa. Si el seu vermut es pot trobar —a més de Catalunya— a Espanya, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Polònia, el Regne Unit i el Canadà és gràcies al seu instint comercial, que l’ha portat a viatjar per mig món amb una botella sota el braç. Un instint, per cert, que ve de família: “Fa més cinquanta anys, mon iaio va ser dels primers de Batea en comprar un camió per vendre vi arreu de Catalunya. Els Mariol hem sigut gent emprenedora, de poca por, un pèl esbojarrats. Ens agrada el risc i anar per lliure”, explica. De moment, és ben clar és que l’adn Casa Mariol funciona bé i continua en forma.

Més informació: 

‘Teoria i pràctica del Vermut’
Josep Sucarrats, Miquel Àngel Vaquer i Sergi Martín.
Ara Llibres, 2015.
Celler Mariol
Les Forques 2. Batea.
www.casamariol.com

ARA ES L'HORA - 24A Palau Sant Jordi (primera part)

#24A: Omplim l'Anella Olímpica

#24A: Omplim l'Anella Olímpica

WIKITONGUES: Artur speaking Catalan

Vila d’Abadal deixa la presidència de l’AMI

17/04/2015

AMI

Vila d’Abadal deixa la presidència de l’AMI

 El president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abidal. Foto: AMI

El nou president serà escollit el 17 de juliol a Valls, així com la resta de membres de la direcció

Nerea Rodríguez

El Singular

El president de l’Associació de Municpis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal, deixarà la presidència de l’entitat el proper mes de juliol. L’AMI ha acordat avui que la propera assemblea general de l'entitat se celebrarà el divendres 17 de juliol a Valls i servirà per triar el nou president i la resta de membres de la direcció entre els nous representants municipals electes.

Així ho ha decidit la directiva de l’AMI, que s'ha reunit a Cervera per última vegada abans de les municipals i on també ha fet balanç de l'exercici 2014. L'assemblea del 17 de juliol estarà convocada per Vila d'Abadal, que serà president en funcions, i deixarà el càrrec després de presidir l'entitat des de la seva constitució a Vic el 14 de desembre de 2011.

Vila d'Abadal, que és alcalde de Vic, no es tornarà a presentar a les municipals, per la qual cosa, en compliment dels estatuts, no pot presidir de nou l’AMI. Des de la primera reunió, que va comptar amb la participació de 155 representants municipals, el nombre de membres de l’AMI ha crescut de forma exponencial, ja que ara la integren 710 ajuntaments, 39 consells comarcals, diputacions i ens locals de tota Catalunya.

També s'ha aprofitat per valorar la presentació de la declaració municipalista de Cervera, que es va presentar l'1 d'abril a Girona, i que pretenen que tingui una important difusió entre els futurs alcaldables. En aquest manifest es demana que s’afavoreixin els pactes entre els partits sobiranistes després de les municipals, i planteja un text de suport al procés per a l'acte de la presa de possessió dels nous càrrecs electes, en el qual es demana que es posin a la disposició del nou Parlament i del Govern que surti del 27.

Divendres  17.04.2015  14:02

Autor/s: ACN

La bandera espanyola no dura ni un dia a l'Ajuntament de Calldetenes

Uns desconeguts l'han robat aquesta nit · El consistori l'havia col·locada 'per imposició de l'estat espanyol'

VilawebL'Ajuntament de Calldetenes (Osona) va decidir ahir de penjar la bandera espanyola a la façana de la casa de la vila 'després d'esgotar totes les vies legals'. Amb tot, aquesta nit uns desconeguts se l'han enduta, segons que han explicat a l'ACN fonts municipals. L'ajuntament ha interposat una denúncia als mossos d'esquadra i, de moment, no té intenció de penjar-ne cap més. Al costat de la bandera, el consistori va penjar un cartell on es podia llegir 'la bandera espanyola oneja en aquest ajuntament per imposició de l'estat espanyol i en contra de la voluntat de la majoria de Calldetenes'. A més, el batlle, Marc Verdaguer (CiU), haurà de pagar una multa de 1.500 euros  'a càrrec del seu patrimoni personal', segons una sentència.
El govern espanyol ha denunciat un total de 102 municipis i consells comarcals pel fet de no penjar la bandera espanyola als edificis institucionals. Entre els denunciats, hi ha nou municipis d'Osona, un dels quals és Calldetenes. Amb tot, és el primer poble de Catalunya condemnat amb una sentència i una multa.

Marc Verdaguer ha explicat en un comunicat que havia arribat 'al límit' i que es trobava obligat a penjar la bandera. En cas de no fer-ho, va dir, seria reiteració i el tornarien a multar. A més, les conseqüències de no penjar aquest símbol poden arribar fins i tot a la inhabilitació o a penes de presó. L'advocat que porta el cas ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència per mirar d'evitar la multa.

• 

El 18 d'abril, planta't pel català!

Dimecres  15.04.2015  06:00

El parlament aprova avui el projecte de llei de creació del Moianès

Es constituirà com a comarca després de les eleccions municipals del 24 de maig

VilawebEl ple del Parlament d'avui debatrà i votarà el projecte de llei de la creació de la comarca del Moianès. Es farà en lectura única, un procediment de màxima celeritat que en permetrà l'aprovació en un únic debat i sense que els grups puguin presentar esmenes a la totalitat.
La setmana passada, la mesa del parlament i la junta de portaveus van aprovar que s'admetés a tràmit, avui, la votació del projecte. Així doncs, el Moianès ja podrà ser una comarca en plenes condicions després de les eleccions municipals del mes entrant.
Sembla que no hi ha cap dubte sobre el resultat de la votació perquè, ja el novembre passat, s'hi va votar una moció per a demanar que el Moianès pogués esdevenir comarca i hi va haver una majoria aclaparadora a favor.
Antecedents
El Moianès és un territori que fa temps que reivindica de poder-se constituir com a comarca. L'any 2010, els ajuntaments concernits van començar els tràmits per a aconseguir-ho. El darrer pas que van haver de fer, a petició del govern de la Generalitat, va ser una consulta als ciutadans el dia 22 de març. Fou una votació no vinculant i no prevista en la creació de noves comarques, però que, segons el govern, havia d'afermar la validesa del procés.
Després de la consulta, els plens dels ajuntaments van ratificar-ne els resultats: un 80% dels vots a favor del sí, amb un 47% de participació. Una ratificació que, de seguida, es va fer arribar al Departament de Governació.
La vice-presidenta del govern, Joana Ortega, es va encarregar d'entrar l'avantprojecte de llei de creació de la comarca del Moianès a l'anomenat govern tècnic. La setmana passada, tal com era previst, l'executiu va donar el vist-i-plau al text legislatiu i el va traslladar al parlament.
El Lluçanès
El Lluçanès és, també, un territori de Catalunya que vol esdevenir comarca. Ha seguit el mateix procediment que el Moianès i, tot i que ambdós territoris van començar el procés en el mateix moment, els ritmes s'han descompassat: al Lluçanès la consulta no es farà fins el 26 de juliol.

• 
  
  Consulta per a decidir la creació del Moianès com a comarca.

L'anèmia de Ciutadans,Editorial El Singular

14/04/2015

L'anèmia de Ciutadans

"C's a Espanya ha esdevingut un partit regeneracionista, però a Catalunya sosté un projecte unionista cada dia més anèmic al costat del PP"

Editorial El Singular

El ministre d’Exteriors del govern espanyol, José Manuel García Margallo, ha elogiat sense reserves Ciutadans. “Els veig amb simpatia, tant la formació com el mateix Rivera, perquè defensen Espanya a Catalunya”, ha indicat el dirigent popular en una entrevista a La Sexta. L'espanyolisme de Ciutadans agrada al PP, perquè és de tot menys renovació. Ciutadans té una visió tancada d'Espanya i en fa bandera al país que el 27 de Setembre decidirà si es independent. Però és un fet paradoxal, perquè si el sobiranisme és majoritari a Catalunya és precisament perquè l'Estat espanyol ha abandonat tota aspiració plurinacional, ha deixat de banda qualsevol normalitat plurilingüe a partir de la igualtat, i ha equivocat les prioritats. Ciutadans a Espanya ha esdevingut un partit regeneracionista, però a Catalunya sosté un projecte unionista cada dia més anèmic al costat del PP.

11S2015: Posem la primera pedra d'un nou país

Catalonia at the Crossroads

Diumenge  12.04.2015  06:00

L'ANC fa l'assemblea més decisiva a cinc mesos del 27-S

L'entitat anunciarà avui a Lleida que vol omplir la Meridiana de punta a punta l'Onze de Setembre

VilawebL'Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebra aquest matí la tercera assemblea general ordinària per aprovar els documents que tracen el camí del tram final del procés d'independència. El nou full de ruta de l'entitat, la ponència política i la proposta de gran acte per a l'Onze de Setembre marcaran el debat i l'agenda de l'assemblea d'avui a Lleida. També serà el gran adéu de Carme Forcadell i un parell de dotzenes de membres del secretariat davant dels socis de l'entitat a poques setmanes del seu relleu reglamentari.
Podeu seguir l'assemblea en directe, ací:
Forcadell va reconèixer ahir que el procés independentista es troba actualment 'en un parèntesi' que considera justificat. 'La societat no podem estar contínuament en tensió', va assegurar. Forcadell va assenyalar que tots els processos tenen pics de participació i que el corrent independentista català revifarà el 24 d'abril amb l'acte al Palau Sant Jordi de Barcelona, que es farà per donar visibilitat als alcaldables sobiranistes, entenen que les eleccions municipals són 'la primera volta' de les eleccions 'plebiscitàries' del 27-S. 'Com més ajuntaments sobiranistes tinguem, millor ens anirà el 27 de setembre', va assegurar Forcadell.
Forcadell diu que lamenta no poder ser la presidenta de l'ANC el pròxim mes de setembre. El 9 de maig hi haurà eleccions per escollir nous membres del secretariat nacional i el 16 de maig s'escollirà el nou president. 'Hem de respectar els estatuts si no faríem el que critiquem en altres. Ara toca relleu. Jo estaré a disposició del nou secretariat per ajudar', va dir. Malgrat que tampoc descarta entrar en la política activa, Forcadell assegura que no ha rebut cap oferta per anar a les llistes d'algun partit.
El nou desafiament per a l'Onze de Setembre
Barcelona tornarà a ser el punt de convocatòria de la mobilització popular de l'Onze de Setembre. Fonts del secretariat de l'ANC han explicat a VilaWeb que aquests últims dies s'han debatut les propostes finalistes del procés deliberatiu coordinat per la comissió d'actes i mobilització social. De les més de tres-centes idees que han arribat de les assemblees territorials, la que es presentarà a l'assemblea de diumenge a Lleida serà la d'omplir la Meridiana de cap a cap.
La voluntat d'aquesta proposta és treure la mobilització del centre de la ciutat i portar-la a la perifèria. L'altra que ha estat sobre la taula aquests últims dies és de crear una estrella de deu puntes amb el centre a la plaça de les Glòries. Cadascuna d'aquestes puntes tindria un color diferent. I al centre hi hauria un escenari que es podria veure des de tots els braços. A més, la voluntat seria fer la concentració al vespre i buscar un efecte d'il·luminació que ho fes més atractiu. Aquests deu colors simbolitzarien cadascun els deu valors de la República Catalana, que seran el missatge polític de la convocatòria.
Els deu valors de la República (una proposta inspirada en el lema 'Igualtat, llibertat i fraternitat' de la república francesa) és una proposta que és transversal a tots els formats de mobilització que s'han debatut. Innovació, integració, modernitat... poden ser alguns dels deu valors que es proposaran com a eixos vertebradors del futur estat català.

Entrevistes:
Carme Forcadell: 'Em faria il·lusió de ser al parlament que proclamarà la independència' (20-3-2015)
Pere Pugès: 'L'ANC ha de pensar en la independència, no pas si molesta els partits' (11-3-2015)
Informació relacionada:
Com ha quedat l'ANC després del terratrèmol independentista? (13-2-2015)
L'ANC avisa els partits que podria anar a les eleccions (5-3-2015)
El nou full de ruta de l'ANC cap a la independència, pas a pas (6-3-2015)
L'adéu de la generació de Carme Forcadell dins l'ANC (24-3-2015)
La base territorial de l'ANC, a punt per a cinc mesos de campanya (10-4-2015)

• 
  Fotografia: @assemblea.
• 
  Fotografia: @MagaliAndreu.

ASSEMBLEA GENERAL DE l'ANC

1938, a Burgos, un home mor, per Quim Torra

QUE S'HO LLEGEIXIN LA COLLA D'UNIONISTES D'UNIÓ....
OPINIÓ

08/04/2015

1938, a Burgos, un home mor

"Sisplau, avui no em parleu de línies vermelles per la llibertat de Catalunya"

Quim Torra

El Singular

Són dos quarts de set del matí. Les primeres llums de l’alba d’un divendres de passió s’obren pas. La rosada ha deixat els camps d’un blanc evanescent. Fa molt fred.

L’home porta unes robes senzilles, els cabells, negres, tirats enrere. A una mà, un crucifix; a l’altra, els peücs de la seva filla petita. Al costat, el pare Ignasi Romanyà, que l’ha acompanyat tota la nit i amb qui fa poca estona han resat junt la missa pro agonizantibus, va xiuxiuejant-li: “Jesús, Jesús!”. L’home mira endavant. Els seus llavis murmuren.

A París, la seva dona i els seus fills dormen. Ella, ahir, li va acabar d’escriure una carta que no llegirà mai: “sento jo aquesta necessitat de consolar-te i alleujar-te. Vull que creguis en la meva sinceritat quan et dic que tinc absoluta confiança i que el nostre pitjor enemic és el temps, i contra aquest només queda el remei d'esperar i esperar. Certament, el mes d'abril és el teu mes, però fixa't que no és de dates desagradables, sinó més aviat de bons esdeveniments i qui sap si podrem afegir-hi el del teu alliberament. Perdona que se'm passés per alt els teus 48 anys, no tenia altra cosa al cap i en posar-me a escriure, me'n vaig oblidar!. Felicitats! Poques vegades l'havíem passat separats. Records a en Lluís. Encantades i contentes amb la llibertat de Merche. Milions d'abraçades, Pilar”. Tampoc Pilar Azemar no rebrà mai la carta que ell li ha escrit fa unes hores, juntament amb el seu testament polític, adreçat al president Lluís Companys. Cap dels dos documents no serà entregat als seus destinataris.

L’home s’entrebanca, i les seves mans toquen la terra, humida, aspra, camps de Castella, durs, eixorcs. Els recorda molt bé, fa 15 anys també era aquí mateix, al penal, aleshores pres per la dictadura de Primo de Rivera. Va deixar escrit: “La independència de Catalunya, el meu suprem ideal d’aquest món”. L’home s’aixeca. Arriben a un fossat. El posen d’espatlles al talús de pedres. Al davant, l’escamot de guàrdies civils. L’home mira al pare Romanyà. I a l’escamot. No se n’adona però un soldat català és allà, terroritzat del que és a punt de passar.

L’home tanca els ulls. En un instant, tota la seva vida passa per davant. No és difícil de recordar, la seva trajectòria és una línia recta , sense revolts ni tàctiques, en la defensa de la llibertat de Catalunya. Als 40 anys ho havia estat tot: regidor de l’Ajuntament de Barcelona, conseller de la República Catalana, conseller de la Generalitat de Catalunya, diputat al Congrés… Càrrecs per sobre dels quals hi manava una moral: la fidelitat a l’ideal, a l’objectiu de la independència de Catalunya. L’home recorda una imatge per sobre de qualsevol altra: 14 d’abril de 1931, al costat del president Macià. Sí, és l’home que més ha admirat.

El capità li pregunta si vol que li tapin els ulls. Ho rebutja. El fred és intens, però no el sent. Prem amb força els mitjonets de la menuda. El capità se’n torna al davant de l’escamot, i els ordena que es preparin. Els fusells fan els sorolls mecànics de carregar.

L’home mira a l’horitzó. Una boirina de plom. Sent la seva respiració, l’aire que li bat la cara, l’olor de la terra fangosa. El silenci és absolut. Només hi és ell, entre la terra i el cel. I aleshores, en aquell moment, en aquell precís moment, l’home parla.

Què és el que el porta, a aquell home, en el darrer moment de la seva vida, a cridar “Visca Catalunya Lliure”? Ho diu, la veu surt forta, poderosa, serena, ho crida, tota la vida concentrada en aquell crit. I encara “Jesús, Jesús”, i prem amb força el crucifix i tot s’esborra de cop, ja no sent el crit de “Fuego” perquè l’home és lluny d’allí, és a la platja de Sant Pol, davant del mar, la tarda esmunyint-se i uns llaüts a l’horitzó, i ell tan sols sent el sol i els crits dels infants i fins li sembla que el vent omple les veles dels vaixells, que marxen.

L’home cau a terra. La descàrrega ha estat certera, però li disparen rutinàriament el tret de gràcia. Són les 7 del matí de Divendres de Passió.

...
...

“Visca Catalunya Lliure”. Com entendre aquell crit de Carrasco i Formiguera sinó és amb tota la força de l’ideal, la rebel·lia d’una lluita, l’esperança d’una victoria, el compromís indefugible? Sisplau, avui no em parleu de línies vermelles per la llibertat de Catalunya. 

Quim Torra

  Advocat i editor. Ha treballat durant 20 anys a l’empresa privada, dos dels quals a Winterthur (Suïssa). És autor de: Ganivetades Suïsses (2007) i Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008). I ha editat l´epistolari de Pau Casals i Josep Trueta. Ha guanyat el Premi Carles Rahola d´assaig 2009.

Seguir l'autor

@quimtorra https://www.facebook.com/quim.pla http://www.acontravent.cat

Més de l'autor

El combat per l’excel·lència

Joan Sales, oració fúnebre

"Tenir que" i el tertulianès

Autocrítica i futur de l’independen-tisme

De Raül Romeva a J.A. Duran i Lleida

La Catalogne veut en finir avec la mythique sieste espagnole

 LE FIGARO

La Catalogne veut en finir avec la mythique sieste espagnole

• Home ACTUALITE International
• • Par Blandine Le Cain
  • Mis à jour le 10/04/2015 à 18:49
  • Publié le 10/04/2015 à 13:12

Le gouvernement de la région espagnole a promis de proposer des mesures d'ici juillet en vue d'abandonner la journée de travail traditionnelle, longue et tardive, pour adopter des horaires allant de 9 heures à 17 heures.

Le pays endormi à l'heure de la sieste, les entreprises injoignables avant dix heures et les restaurants où il n'y a personne avant 22 heures: voilà le portrait robot de l'Espagne dans l'imaginaire européen. Mais tout ces clichés devraient bientôt changer. En Catalogne, tout du moins. Le gouvernement régional l'a promis: d'ici juillet, des mesures concrètes seront proposées afin d'adapter les horaires de travail aux habitudes du reste de l'Europe, et ainsi mettre fin aux journées longues et tardives des Espagnols. Au programme: une journée de travail moins étalée et avec moins d'interruptions, qui permet de terminer plus tôt.
Certes, les mesures légales ne sont pas encore adoptées. Mais l'annonce a son importance, après des années de débat sur le sujet et alors qu'aucune région espagnole n'a jusqu'ici osé remettre en cause le fonctionnement actuel. «Le temps des décisions est venu», a confirmé Francesc Homs, porte-parole du gouvernement catalan. Il a annoncé cette mesure mardi, lors de la présentation du Plan annuel 2014 pour la rationnalisation des horaires de travail. Ce document résulte d'une initiative citoyenne menée par le militant de longue date Fabián Mohedano, rappelle El Pais. «La question n'est plus de savoir si cette décision sera prise, mais plutôt comment», s'est réjoui le militant auprès du Guardian.
En Espagne, la journée de travail, dite «journée divisée» («jornada partida»), commence aux alentours de 9 heures. Une première pause survient généralement à 11 heures, destinée au petit-déjeuner ou à une collation. La journée se poursuite ensuite jusqu'à 14 ou 15 heures, l'heure du déjeuner. Et de la fameuse sieste, dans l'imaginaire collectif. Retour au travail une à deux heures plus tard, pour rarement terminer la journée avant 20 heures.

Améliorer sommeil, vie familiale et productivité

Un marathon en plusieurs étapes qui agace de plus en plus d'Espagnols. «Comment serait notre vie si l'Espagne adoptait des horaires sensés», se demandait ainsi au début du mois de mars El Pais. Car experts et citoyens avancent depuis plusieurs années des arguments en faveur d'une modification de ce mode de vie. Fatigue, manque de concentration et de productivité, difficulté à concilier vie professionnelle et familiale, échec scolaire... Autant de maux régulièrement imputés aux horaires de travail spécifiques à l'Espagne.
D'après les chiffres de l'OCDE, les Espagnols ont travaillé en moyenne 1686 heures en 2012, soit près de 300 heures de plus qu'en Allemagne, 275 de plus qu'au Danemark ou 200 de plus qu'en France. En revanche, sur le plan de la productivité, l'Espagne se classe treizième à 32,1 euros par heure travaillée contre 53,4 au Danemark, 45,6 pour la France. Les Britanniques, dont la moyenne annuelle d'heures travaillées est plus élevée que pour l'Espagne, sont eux aussi plus productifs avec un score de 39,2. Sans compter que les Espagnols dorment en moyenne une heure de moins que leurs voisins européens, qu'ils pratiquent moins la sieste que les Allemands ou les Britanniques et que les horaires d'école ne s'accordent pas avec ces journées.

Un nombre important d'heures travaillées en Espagne

Moyenne d'heures annuelles ouvrées par travailleurs en 2013.

2 037,00

500

1 000

1 500

2 000

Pays-Bas

1 387,00

Allemagne

Danemark

1 489,00

France

Slovénie

Belgique

Suède

Autriche

Luxembourg

1 664,00

Espagne

Finlande

1 669,00

Royaume-Uni

Portugal

1 752,00

Italie

République slovaque

République tchèque

Irlande

Estonie

Hongrie

Pologne

Grèce

L'accord que l'exécutif catalan entend proposer pour changer cette situation s'appuierait à la fois sur des modifications législatives et des accords avec les partenaires sociaux. La pause du déjeuner serait raccourcie et la journée condensée afin de permettre un horaire de dîner vers 20 heures. Le gouvernement catalan souhaite mettre en place ce plan dans le courant à la fin de l'année. D'autres mesures y figurent, comme l'abandon de «l'heure Franco», qui veut que l'Espagne soit calée sur le fuseau horaire allemand, en décalage avec le soleil. La majorité devra toutefois résister aux élections législatives prévues en septembre pour mener à bien le projet.
Difficile également savoir si la mesure pourrait faire des émules dans d'autres régions. Une législation nationale sur ce sujet avait été envisagée en 2013, sur proposition d'un député, sans que cela aboutisse. Et le militant Fabián Mohedano craint précisément que la volonté catalane ne soit bridée par l'absence de soutien de Madrid. «Il y a des limites aux compétences du parlement catalan», a-t-il pointé auprès du Guardian, soulignant que les frictions nationalistes entre la capitale et Barcelone n'aideront sans doute pas à la coopération. Or certaines mesures, telle que l'adaptation des programmes télévisés, déjà proposée, doivent permettre d'accompagner cette révolution culturelle.

 La productivité horaire peu élevée en Espagne

Taux de productivité horaire (euros par heure travaillée) en 2013.

Bulgarie

69,60

Norvège

53,40

Danemark

48,80

Irlande

45,90

Belgique

45,80

Pays-Bas

45,60

France

45,50

Suède

42,80

Allemagne

39,90

Autriche

39,70

Finlande

39,20

Royaume-Uni

32,20

Italie

32,10

Espagne

21,60

Chypre

21,40

Slovénie

20,20

Grèce

17,10

Portugal

13,20

Slovaquie

13,10

République tchèque

11,50

Hongrie

11,40

Estonie

10,60

Lituanie

10,60

Pologne

8,40

Lettonie

5,60

Roumanie

4,90

Bulgarie

Les chaînes publiques de la RTVE se sont d'ores et déjà engagées dans ce processus en mars,, en démarrant les programmes du «prime-time» plus tôt et en les terminant vers 23 heures, après avoir reçu de nombreuses critiques autour du programme MasterChef Junior, diffusé entre 22h30 et 0h30 en semaine. La mesure n'a cependant rien d'obligatoire. Reste que pour la première fois, même si ce n'est qu'en Catalogne, des engagements politiques ont été pris pour renverser ces horaires de la discorde.

La rédaction vous conseille :

• L'heure d'été, un dispositif utile mais contesté
• Les Français travaillent moins mais sont plus productifs
• L'Espagne songe à changer de fuseau horaire pour s'enrichir

Blandine Le Cain

• journaliste
• 31 abonnés
• Suivre

Contact : blecain@lefigaro.fr et Google+
Et @blandinelc sur Twitter

Ses derniers articles

• La semaine où le FN s'est déchiré
• La Catalogne veut en finir avec la mythique sieste espagnole
• Com