Una copa de cava va matar el PSC
"Mai, en 37 anys de vida, el socialisme botifler no havia comès la indignitat de no respectar les urnes"
Hi va haver un temps en què el PSC cridava els ciutadans a manifestar-se pels drets nacionals de Catalunya l'11 de setembre amb eslògans com Visca Catalunya! Justícia, llibertat, progrés, cultura. Som socialistes, som catalanistes per les mateixes raons (1982, PSC-PSOE).
Hi va haver un temps en què el PSC era punt de trobada entre ciutadans provinents de la gran emigració dels anys seixanta i intel·lectuals catalanistes i burgesos que somiaven amb una Espanya amiga que els permetés viure en la indefinició nacional permanent. Hi va haver un temps en què el PSC va governar Catalunya amb ERC i va impulsar un nou Estatut d'Autonomia, que després va esmenar i escopir a Madrid. A partir d'aquí, la història és coneguda: El PSOE va aplicar la versió per a partits de l'article 155 de la Constitució i va intervenir totalment l'autonomia del PSC. Ara ja no calia dissimular.
Fins que el 5 de desembre de 2013, el PSC va brindar amb cava i es va començar a enverinar. Recordaran la imatge constitucional de Pere Navarro, Alícia Sánchez Camacho i Albert Rivera amb els delegats de Rajoy a Catalunya. D'un sol glop, Pere Navarro situava el PSC en el legítim bloc de l'unionisme anticatalanista. Espanya l'havia obligat a triar entre Catalunya i Espanya per primera vegada des de la seva fundació el 16 de juliol de 1978. O millor dit, Espanya havia obligat el PSC a fer públic el seu botiflerisme. Mai abans aquest partit s'havia hagut de despullar nacionalment, n'havia tingut prou amb l'exhibició d'alguns ciutadans del món, uns Jocs Olímpics i un Fòrum de les Cultures per cobrir l'expedient catalanista progre.
Des d'aquell glop de cava fins aquesta setmana no han passat ni dos anys. Dimarts passat, el PSC queia a plom a les portes del Tribunal Constitucional. Madrid l'ha fet tornar a triar, aquesta vegada, no pas entre Catalunya i Espanya, sinó amb Catalunya o contra Catalunya. Mai, en 37 anys de vida, el socialisme botifler no havia comès la indignitat de no respectar les urnes i intentar segrestar l'autonomia del Parlament de Catalunya.
Qui sap què hauria passat si el 5 de desembre de 2013 Pedro Sánchez no hagués enviat Pere Navarro a brindar amb cava. Ara només tindríem un partit de ciutadans del món.
Hi va haver un temps en què el PSC era punt de trobada entre ciutadans provinents de la gran emigració dels anys seixanta i intel·lectuals catalanistes i burgesos que somiaven amb una Espanya amiga que els permetés viure en la indefinició nacional permanent. Hi va haver un temps en què el PSC va governar Catalunya amb ERC i va impulsar un nou Estatut d'Autonomia, que després va esmenar i escopir a Madrid. A partir d'aquí, la història és coneguda: El PSOE va aplicar la versió per a partits de l'article 155 de la Constitució i va intervenir totalment l'autonomia del PSC. Ara ja no calia dissimular.
Fins que el 5 de desembre de 2013, el PSC va brindar amb cava i es va començar a enverinar. Recordaran la imatge constitucional de Pere Navarro, Alícia Sánchez Camacho i Albert Rivera amb els delegats de Rajoy a Catalunya. D'un sol glop, Pere Navarro situava el PSC en el legítim bloc de l'unionisme anticatalanista. Espanya l'havia obligat a triar entre Catalunya i Espanya per primera vegada des de la seva fundació el 16 de juliol de 1978. O millor dit, Espanya havia obligat el PSC a fer públic el seu botiflerisme. Mai abans aquest partit s'havia hagut de despullar nacionalment, n'havia tingut prou amb l'exhibició d'alguns ciutadans del món, uns Jocs Olímpics i un Fòrum de les Cultures per cobrir l'expedient catalanista progre.
Des d'aquell glop de cava fins aquesta setmana no han passat ni dos anys. Dimarts passat, el PSC queia a plom a les portes del Tribunal Constitucional. Madrid l'ha fet tornar a triar, aquesta vegada, no pas entre Catalunya i Espanya, sinó amb Catalunya o contra Catalunya. Mai, en 37 anys de vida, el socialisme botifler no havia comès la indignitat de no respectar les urnes i intentar segrestar l'autonomia del Parlament de Catalunya.
Qui sap què hauria passat si el 5 de desembre de 2013 Pedro Sánchez no hagués enviat Pere Navarro a brindar amb cava. Ara només tindríem un partit de ciutadans del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada